PORTEN AL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL LA LLEI DE LLENGÜES D'ARAGÓ

La “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental”, la denominació que es van inventar el PP i el PAR per al català dins de la llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, ja és al Tribunal Constitucional. Un grup de 63 diputats del Congrés, del PSOE, IU-ICV-CHA, CiU i ERC, van recórrer ahir contra la normativa que va aprovar el mes de maig passat el govern aragonès, encapçalat per la popular Luisa Fernanda Rudi, que elimina el nom del català i també el de l’aragonès, el qual passa a dirse “llengua aragonesa pròpia del Pirineu i del Prepirineu”. Són les conegudes pels seus acrònims Lapao i Lapapip. En el recurs, promogut per la CHA a través del grup d’Esquerra Plural a la cambra espanyola, es denuncia que la nova llei de llengües vulnera els drets lingüístics dels aragonesos. I que incompleix la Constitució i l’Estatut. “L’aragonès i el català són dues llengües mil·lenàries que són pròpies d’Aragó i que tenim l’obligació de protegir”, remarcava el diputat de la Chunta Aragonesista, la CHA, Chesús Yuste, ahir erigit en portaveu dels signants de la impugnació registrada davant del Constitucional. Yuste va explicar que la base sobre la qual se sustenta el recurs és que els drets bàsics dels ciutadans “no poden rebaixarse del mínim en el qual estan situats”. És a dir, que no pot haver-hi marxa enrere en matèria de drets constitucionals. El recurs apel·la així a l’ara derogada llei de llengües del 2009, aprovada fa quatre anys gràcies al suport del PSOE i de la CHA. Aquella norma només declarava oficial el castellà, però reconeixia que el català i l’aragonès són llengües “pròpies i històriques” d’Aragó.
La “riota” 
El diputat de la CHA va denunciar que el govern espanyol “no s’atreveix a dir les llengües pel seu nom”, una actitud que ha provocat que sigui la “riota” de tothom. Les burles als acrònims han estat una constant des que l’executiu d’Aragó va revelar lanova i sorprenent denominació del català, igual que les crítiques d’entitats lingüístiques i culturals i partits que censuren que els populars, en els diferents territoris on governen, estan obsessionats a esborrar el català. El mateix ministre d’Educació, José Ignacio Wert, en una entrevista recent a Catalunya Ràdio, admetia que “la Lapao no és res, és català”. A més de Yuste, a la presentació del recurs també hi van assistir el senador socialista d’Aragó, José María Becana; el president de la CHA, José Luis Soro, i el coordinador general d’IU a Aragó, Adolfo Barrena, tots ells molt crítics amb la llei de llengües. Becana recordava ahir que la normativa impulsada pel govern de Rudi no té
suport acadèmic, universitari, ni tampoc de la Reial Acadèmia Espanyola, la RAE.
Els suports
La majoria de les signatures de suport al recurs al TC provenen del PSOE –de diputats de tots els territoris–, un total de 49. Però també de CiU, ERC i ICV. El cap de files dels ecosocialistes al Congrés, Joan Coscubiela, va veure en la impugnació “l’evidència que hi ha gent a Espanya disposada a defensar el català”. I des d’ERC, el seu portaveu a Madrid, Alfred Bosch, malgrat que desconfia del Constitucional, pensa que pot ser elprimer pas abans de “recórrer a Europa”.