dimarts, 30 de novembre del 2010

LA GENERALITAT ACONSELLA A LA TERRETA CONVERTIRSE EN ENTITAT MENOR DESCENTRALITZADA DEPENENT DE TREMP O DEL PONT DE SUERT



Los vecinos de la Terreta han recibido por fin una respuesta de la Conselleria de Governació i Administraciones Públicas a su petición de segregarse del municipio de Tremp. Tres meses después de enviar la solicitud a la Generalitat la Associació de Veïns de la Terreta, que representa a una quincena de poblaciones agregadas a Tremp, ha recibido una carta en la que Governació le aconseja constituirse como Entidad Municipal Descentralizada (EMD), ya que al no sumar 2.000 habitantes no puede convertirse en municipio propio. Además la Conselleria de Governació ofrece la posibilidad a la Terreta de pasar a ser Entidad Local Menor deTremp o del Pont de Suert, pasando en este último caso a formar parte de la comarca vecina de l’Alta Ribagorça. Los vecinos aguardarán ahora al cambio de Govern, tras las elecciones autonómicas de este domingo pasado, para decidir qué opción eligen, pero de entrada la asociación se muestra más partidaria de pasar a ser Entidad Municipal Descentralizada del Pont de Suert y cambiar de comarca. Así se corroboró en una reunión de vecinos celebrada el sábado pasado. Cabe destacar que los vecinos de la Terreta ya hicieron un referéndum para segregarse del municipio de Tremp que ganó la opción de sí a a separación por una inmensa mayoría.

dissabte, 27 de novembre del 2010

TREMP OBRE L'OFICINA D'ATENCIÓ AL CIUTADÀ A LA TERRETA



El Ayuntamiento de Tremp ha abierto una oficina de atención a la ciudadanía a La Terreta. De esta manera los vecinos se ahorrarán una hora de trayecto en coche para ir a hacer gestiones al Ayuntamiento y podrán hacer trámites municipales sin tener que desplazarse a Tremp.El consistorio ha habilitado un espacio municipal en el Casal dels Voltors en la Torre de Tamúrcia. Los trámites más pedidos hasta ahora han sido los empadronamientos y las solicitudes de volantes, tanto de empadronamientos como de convivencia. La distancia que hay de la Terreta a Tremp fue uno de los motivos que llevó a los vecinos a hacer una consulta sobre la separación de La Terreta del municipio de Tremp. El resultado fue 60 a favor del sí y 3 del no. Por otra parte, la Associació Cultural de la Terreta se reunirá hoy sábado a las 16.30 al Casal dels Voltors de La Torre de Tamúrcia. En esta reunión hay los siguentos puntos del orden del día: municipio descentralizado o segregación, balanzas fiscales de la Terreta, la primera Feria de la Terreta, organización interna. Estra misma reunión estaba prevista para el pasado fin de semana pero la llegada de la nieve impidió su celebración y se aplazó. Hoy se vuelven a reunir para hablar sobre la posible segregación de esta localidad de su municipio que es Tremp



dijous, 25 de novembre del 2010

ES CARREGUEN 2 MIRADORS DEL SEGLE XIX EN LA REFORMA DEL PALAU EPISCOPAL DE BARBASTRE

El presidente del Gobierno de Aragón, Marcelino Iglesias, y el obispo de la diócesis de Barbastro-Monzón, Alfonso Milián, inaugurarán el miércoles 15 de diciembre el Museo Diocesano, en el que el Gobierno de Aragón ha invertido más diez millones de euros en la rehabilitación del edificio. La Consejera de Educación, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón, María Victoria Broto, explica que “el Museo Diocesano de Barbastro ha quedado magnífico” y destaca que va a ser un "museo referente”.El Museo ocupa el volumen del Palacio con fachada hacia la plaza y a la calle Palacio, además de la ampliación al jardín distribuyéndose en las plantas baja, primera y bajo cubiertas actuales, más dos plantas sótano de nueva creación. Las dependencias de la Diócesis y los Archivos Diocesano y Municipal ocupan el edificio orientado a la calle Palacio, la calle Academia Cerbuna y al jardín exterior. En este volumen se alojan todas las dependencias administrativas, distribuyéndose en las plantas baja, primera y tercera. La existencia de los archivos con personal independiente obligó a elegir un emplazamiento que fuera próximo a la diócesis por el uso de sus fondos desde la misma y, además, una independencia para el archivo del ayuntamiento de Barbastro.
http://www.radiohuesca.com/Noticia.aspx?codigo=429418

Palacio Episcopal: sigue la línea aragonesa de otros edificios de la ciudad. Su construcción data del siglo XVI, con una ampliación posterior en el siglo XVII. Su fachada se divide en tres franjas, con galería de arcos, remate con un gran alero y dos balcones mirador.
http://es.wikipedia.org/wiki/Barbastro

El que no es diu que la reforma d'el palau episcopal es carrega 2 miradors de fusta del segle XIX.







dimarts, 23 de novembre del 2010

ANTONI MARGALIDA, 16 ANYS TREBALLANT A LA TERRETA










Antoni Margalida

Vice-president i membre fundador del Grup d'Estudi i Protecció del Trencalòs. Ha dedicat els darrers 16 anys a l'estudi i conservació de la població catalana de trencalòs. La seva activitat investigadora s'ha centrat en l'estudi de la biologia reproductora de l'espècie, de la que existia poca informació en estat salvatge. L'aplicació d'un innovador sistema de vídeo- cameres va permetre aprofundir i donar a conèixer alguns aspectes, fins a la data inèdits, de l'ecologia d'aquesta espècie, com ara l'agressió fratricida entre germans, la variació temporal de la dieta i altres aspectes del comportament que poden tenir interessants aplicacions en el maneig i conservació de l'espècie. Ha publicat dos llibres monogràfics i més de 30



LA TERRETA FA UN PAPER MOLT SECUNDARI AL CONGRES D'ORNITOLOGIA

Segons informa la terreta digital:

El dia 7, a 6:30 de la tarde, hi ha la cerimònia de cloenda i desprès el Sopar d'Honor que clourà aquests dies de Congrès on es presenten ponències, comunicacions i comunicacions-pòsters sobre ornitologia espanyola.
El dilluns al matí es fa una visita per la zona a escollir entre elscongostos de Mont-Rebei o el de Collegats i el dimecres, un cop ja ha finalitzat tot el Congrès, visita a La TERRETA que els de SEO/Birdlife anomenen com YERRETA. Qualsevol visita, siguin professionals d'algun tema o no, es ben rebuda, però això de quedar-se al darrera del programa, un cop ja ha finalitzat tot, com que no queda molt bé
"08:00-17:00. Excursión ornitológica a la zona de la Yerreta y su muladar. Visita al pueblo de Montanyana. Congresistas gratis (picnic no incluido); acompañantes 3,00 € (picnic no incluido). "

dilluns, 22 de novembre del 2010

EL XX CONGRÉS ESPANYOL D'ORNITOLOGIA PASARA PER LA TERRETA




SEO/BirdLife celebra en 2010 el XX Congreso Español de Ornitología en Tremp (Pallars Jusà, Lleida). Este evento, que tendrá lugar entre el 4 y el 8 de diciembre, permitirá que centenares de aficionados a las aves vivan un encuentro único donde intercambiar impresiones, experiencias y conocimientos. A lo largo de estos días se desarrollará un interesante programa de actividades que incluyen sesiones científicas, mesas redondas, comunicaciones orales y grupos de trabajo, todo bajo la supervisión del Comité Científico de SEO/BirdLife. No faltarán tampoco las actividades lúdicas y culturales, que este año tendrán una notable presencia, como la IX edición de Naturavia 2010, la feria del ornitólogo y naturalista, dos excursiones a lugares emblemáticos de la zona como son el Congost de Montrebei y la Terreta-Muntanyana, y toda una programación de actividades paralelas diseñada para acompañantes al Congreso y población local.

dimarts, 16 de novembre del 2010

Manifestació de l'absurd


Fa tot just una setmana, i mentre el Papa consagrava la basílica de la Sagrada Família de Barcelona, una munió d'aragonesos convocats pels alcaldes dels ajuntaments de Vilanova de Sixena, a la comarca dels Monegres; Peralta de Alcofea i Berbegal, a la comarca del Somontano, de Barbastre i el de Tamarit de Llitera, es manifestaven contra el seny i la resolució de la Unesco de 1964 amb què es regeixen tots els museus del món, també el del Vaticà. Una altra vegada, el motiu era la reclamació d'objectes religiosos del Museu de Lleida i que, en el seu dia, ingressaren en aquest museu per compravenda, permuta o de donació, de la mà del bisbe Meseguer. Vaig veure que a la pancarta que portava la consellera d'Educació i Cultura del Govern aragonès, María Victoria Broto, hi deia: "Justicia y dignidad. Aragón por la devolución de sus bienes", tot i que els crits que s'escoltaven només anaven contra la "dignidad", que, en teoria, els hem manllevat des de Catalunya. Si em permeteu, no deixa de ser sorprenent que, mentre gairebé acusen de robatori els catalans, no apel·lin a la justícia i a la dignitat per a tota la resta de patrimoni originari d'Aragó que es van vendre per aquests mons de Déu. Els col·leccionistes americans com Pierpont Morgan, Hearst o Getty se'n van fer un tip de comprar obres provinents d'Aragó i museus com el Metropolitan de Nova York i el de Filadèlfia, així com el de Brussel·les, llueixen orgullosos peces aragoneses. Només per esmentar-ne uns quants, cal dir que el tríptic (segle XIV) del monestir de Pedra, Nuévalos, és a l'Acadèmia de la Història de Madrid, el retaule de Bagüeste de final del segle XV és als EUA, la predel·la d'un retaule de 1528 de Argavieso es troba al Canadà, la taula de crucifixió (segle XV) de Montsó és a Marsella i les taules del retaule major (c. 1519) de Sixena (i això no el fa posar vermell, alcalde de Vilanova de Sixena?) estan disperses entre el Museu Provincial d'Osca, el de Belles Arts de Saragossa, el Museu del Prado, el MNAC, el de Lleida, el de Santa Cruz de Toledo i col·leccions particulars espanyoles i americanes. Però, és clar, Nova York, Filadèlfia o Brussel·les no formen part d'aquesta "unidad de destino en lo universal" ni tampoc fan tuf de catalans, oi? Quina dignitat més selectiva que tenen aquests que van anar a la manifestació de l'absurd!

diumenge, 14 de novembre del 2010

LA PLATAFORMA ANTI MAT DE MOMENT NO PRESENTARA DENUNCIES




La plataforma contra la MAT Montsó-Isona va descartar ahir la denúncia conjunta per l'aparició d'estaques del traçat l'estiu passat, al considerar-la poc efectiva. Va acordar en assemblea crear pancartes i adhesius per informar i també dirigir-se als partits polítics perquè exposin la seua posició davant de les pròximes autonòmiques. També demanen als alcaldes que insisteixin en la seua oposició.

VOLEN CREAR EL CENTRE SOBRE LA TERRETA ... AL PONT DE MONTANYANA



El conseller de Governació, Jordi Ausàs, va firmar ahir un conveni de col·laboració amb els ajuntaments del Pont de Montanyana, a la Ribagorça d'Osca, i Tremp, al Jussà, per a la construcció d'un espai cívic catalanoaragonès.
L'edifici s'ubicarà a l'actual Casa Potecari, de Pont, amb l'objectiu de cohesionar de forma cívica i social la zona coneguda com la Terreta, a cavall dels dos territoris. El Govern i els dos ajuntaments finançaran el cost de les obres.
Ausàs també va visitar les obres de revitalització del centre antic de Vilaller, a l'Alta Ribagorça, que s'inclouen dins del programa Viure al poble que impulsa la conselleria de Governació.
Aquesta actuació permetrà millorar els serveis bàsics a l'entorn d'habitatges de protecció oficial, la construcció d'un aparcament subterrani i una pista polivalent, així com la senyalització turística i l'adequació de l'enllumenat públic. Aquesta actuació suposarà una inversió de 963.200 euros.




VOLEN TREBALLAR LA TERRETA COM LA VALL DE LA RIBAGORÇA CATALANO-ARAGONESA




El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, ha firmado un convenio de colaboración entre su departamento y los ayuntamientos del Pont de Montanyana (Ribagorça aragonesa) y Tremp (el Pallars Jussà) para la construcción de un espacio cívico catalano-aragonés. En la firma del convenio, que se realizó ayer en el Ayuntamientodel Pont de Montanyana, también participó el alcalde del municipio ribagorzano, Ricard Armengol; el teniente de alcalde de Tremp, Bonifaci Colomina, y el coordinador territorial de Governació en l’Alt Pirieu i Aran, Josep Ardanuy. Este convenio recoge la creación de un nuevo espacio cívico de intercambio catalano-aragonés en la actual Casa Potecari del Pont de Montanyana, para cohesionar de forma cívica y social la zona conocida como la Terreta. Esta zona engloba partes de la comarca aragonesa de la Ribagorça y la comarca catalana del Pallars Jussà. Tanto el Departament de Governació i Administracions Públiques, como los ayuntamientos de Tremp y el Pont de Montanyana colaborarán en la financiación de los gastos derivados de las obras para la adecuación del edificio que se encuentra partido entre Catalunya y Aragón en el mismo municipio. El convenio establece la constitución de una comisión de seguimiento para supervisar cumplimiento del Convenio.
El centro histórico deVilaller
El conseller Ausàs también visitó ayer las obras de revitalización del casco antiguo de Vilaller (l’Alta Ribagorça). Visita en la que estuvo acompañado por el alcalde de Vilaller, Jaume Monsó, y el coordinador territorial de Governació en l’Alt Pirineu i Aran, Josep Ardanuy. Las obras de revitalización del centro histórico de Vilaller se incluyen en el programa Viure al Poble, impulsado por el departamento que dirige Ausàs para los municipios de menos de 2.000 habitantes. El proyecto permitirá mejorar los servicios básicos en torno a las viviendas de protección oficial del municipio, la construcción de un aparcamiento soterrado y de una pista polivalente, la señalización turística del pueblo, y la adecuación del alumbrado del casco antiguo a la normativa vigente.
Financiación conjunta
Governació financia esta actuación integral en Vilaller con 963.200 euros, el 95% del coste total. De esta inversión, 530.365 euros son del Fondo Europeo de Desarrollo Regional (Feder) y 432.834 euros del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC). Estas obras en el núcleo de Vilaller pretenden frenar el abandono y la despoblación de las casas del casco antiguo, así como desarrollar la actividad turística a partir de la revalorización de los activos del municipio

dissabte, 13 de novembre del 2010

FANCINE N. 10


divendres, 12 de novembre del 2010

LA TERRETA DECIDEIX: PROPERA REUNIÓ DIA 20 DE NOVEMBRE A LA TORRE DE TAMURCIA


El proper 20 de novembre, dissabte, a les 16:30 a la Casa dels Voltors de La Torre de Tamúrcia es farà la propera reunió de l'associació Cultural de la Terreta .
Quin és el futur de LA TERRETA?
1. AJUNTAMENT DE LA TERRETA, AJUNTAMENT 948 DE CATALUNYA
2.EMD DE L'AJUNTAMENT DE TREMP
3.EMD DE L'AJUNTAMENT DEL PONT DE SUERT

l'acta de la reunió anterior:
Acta de la reunió de l´Associació Cultural de la Terreta del dia 16 d'octubre de 2010
Assistents: Carlos Pascual (president), Enrique Barrull (secretari), JesúsPorte (tresorer), Pere Nogués (vice-president), Thierry de Castellet,Eugenia, Kikay y Maaike de Aulás, Montse y Pili de Espluga de Serra, Myiam dels Masos, Carles Barrull.
ORDRE DEL DIA:
1.Municipi Descentralitzat o Segregació
2.Balances Fiscals de la Terreta
3.La primera Fira de la Terreta
4.Organització interna.
Primer el president va informar que no s'ha rebut cap resposta de la Conselleria de Governació sobre la petició de segregació de l'Ajuntament de Tremp. Fa poc que ell va parlar amb en Josep Ardanuy, Delegat de la Conselleria a l'Alt Pirineu i l'Aran que li va confirmar que encara no s'havia enviat cap resposta. Eugenia llegeix un resum sobre qué és una Entitat Municipal Descentralitzada (E.M.D.) i les conseqüències i funcions que tindria per a la Terreta de fer-se una E.M.D.2.El president ha rebut los dades fiscals de l'Ajuntament de Tremp, que sols reflexen dues xifres: els ingressos ordinaris i les despeses ordinàries.Això vol dir que encara falten els ingressos extra-ordinaris que poden ser subvencions de qualsevol tipus, ingressos dels cotos, etc. Aquestes són dades que no ens van passar. Els ingressos ordinaris pugen a 113.000€ i les despeses a 116.000 €3.S'ha decidit organitzar la primera Fira de la Terreta als Masos,coincidint amb les festes d'aquest poble el proper 1 de maig. Posibles propostes per aquesta fira: Venda de productes del país; plantes aromàtiques i medicinals del Banc de llavors de la Terreta, Artesania, Altres productes, etc. 4.El tema de la segregació o E.M.D és d'una gran importància per al nostre territori i els seus habitants. És per això que es vol difondre la informació del que es va parlar a les reunions amb una carta redactada per Eugenia de Aulás i Pere de Torogó per a informar al màxim nombre de gent i que hi hagi el màxim d'assistència a la propera reunió. Aquesta carta ha d'arribar a tots els pobles habitats de la Terreta, a les associacions de veïns i, si és possible per correu electrònic. La propera reunió serà el dia 20 de novembre de 2010 a la Torre de Tamúrcia a les 16:30.
També es va plantejar l'opció de poder ser una E.M.D. del Pont de Suert,un municipi en el que els habitants de la Terreta serien el 10%.

dijous, 11 de novembre del 2010

RESCAT DE RISC A MONT-REBEI



El Grupo de Rescate Especial de Intervención de Montaña (Greim) de Benasque llevó a cabo un rescate de alto riesgo en la tarde del domingo para evacuar a dos escaladores en Mont-Rebei, en el término municipal de Tolva.
Elisabet P.A., de 45 años, y Emilio F.M., de 63 años, ambos domiciliados en Barcelona, escalaban la vía denominada "Santiago Domingo", de 415 metros de longitud, cuando a este último se le soltó una piedra de la pared y cayó al vacío unos diez metros, produciéndose la rotura de un tobillo y un esguince en el otro.
Alrededor de las 14,30 los equipos de rescate recibieron la llamada de emergencia y, tras desplazarse, tuvieron que llevar a cabo un rescate con helicóptero y grúa. Esta práctica, a pesar de que en Aragón es habitual por sus condiciones orográficas, supone un rescate de alto riesgo, ya que el helicóptero debe acercarse a la pared controlando la distancia que le separara de ésta para que el rotor no toque la peña, mientras el copiloto maneja la grúa y los especialistas descienden a por los heridos. Se trata de un trabajo de cooperación, en el que todo el equipo debe estar muy integrado.
Arriesgadas maniobras
En este caso, el helicóptero realizó varias y arriesgadas maniobras, especialmente una de ellas, muy expuesta para los especialistas, dejándolos en una repisa muy precaria.
Una vez que estuvo todo el grupo en la repisa, realizaron una reunión y consiguieron llegar hasta el accidentado, tras lo cuál tuvieron que descender rapelando otros 45 metros hasta un lugar más seguro para realizar las maniobras.
Una vez asegurado el herido, se izó al helicóptero, evacuándolo hasta el Centro de Salud de la localidad de Tremp. Posteriormente, se procedió a evacuar a la persona ilesa que había quedado en la pared, que fue llevada a la misma localidad. Tanto los especialistas de montaña como las dos personas evacuadas tuvieron que ser izadas con la grúa y trasportadas en helicóptero, lo que muestra el complicado descenso de la peña y la dificultad del rescate.

dimecres, 3 de novembre del 2010

TURISME A LA RIBAGORÇA, OPCIÓ DE FUTUR



Una agrupación de Empresarios de Turismo de Finlandia ha visitado recientemente el Conjunto Medieval de Montañana y la empresa Kayaking Mont Rebei, acompañados por la empresa Tú y Lleida. El grupo se quedó sorprendidos especialmente por la variedad de ofertas de ocio y alojamiento disponibles. Los empresarios apreciaron el aprovechamiento de los recursos naturales, como el Río Noguera y el Congosto de Mont Rebei, y por otra parte, mostraron especial interés en el proyecto de Montañana, que abarca desde el turismo cultural hasta los senderos.


dilluns, 1 de novembre del 2010

DEBAT SOBRE EL CONFLICTE DELS BENS: ARTICLE D'OPINIO



Antonio NAVAL MAS

El problema de fondo del Litigio es que unos pocos catalanes no dan más de sí. Nadie pone en duda que lo que hizo Meseguer, no solo fue legítimo sino una obligación, exigencia de su condición de administrador de la diócesis de Lérida. Este hombre, culto y responsable, cumplió con su misión, y porque salvó piezas de pueblos aragoneses hoy no están perdidas. Esta legitimidad no se pone en duda desde Aragón que reconoce su gestión. Otra cosa es afirmar que Meseguer hiciera el trabajo que hizo con la idea de crear una colección para los catalanes. Es una fantasía obsesiva de una mínima parte de estos. Ahora, la Juez les acaba de decir que eso de que la intervención restauradora en las obras, haya sido hecha como consecuencia, y, a su vez, sea prueba de una condición de propiedad, nada de nada. Es obligación, les ha dicho, de quien debe proteger una propiedad que le ha sido confiada, y no al revés. Y viene a añadir: que no hay ley, por muy catalana que sea, incluida la del Patrimonio Catalán, que les permita expropiar, como de hecho están haciendo con la Diócesis de Barbastro.La realidad es que el desarrollo del conflicto ha llegado a ese punto en que ya no tienen apoyatura para hacer valer el asunto de la propiedad. Consecuentemente media docena de gestores desorientados se obstinan, con no más fundamento que el antojo, en decir que las piezas de Lérida constituyen una unidad. Una unidad en un museo es un juego de vajilla de Sevres, o de Bandaliés; un conjunto de muebles de una habitación, por ejemplo, un comedor estilo Luis XV, o de la cocina de no sé que pueblo de los Pirineos, un apostolado de Zurbarán o del Greco, los tapices de la Seo, y el Archivo de la Corona de Aragón… pero que sean una unidad, pongamos por caso, los utensilios y cacharros, muebles y piezas de arte que han podido adquirir Montilla o Carod Rovira para sus mansiones, por el solo hecho de que se le haya antojado a un exótico personaje de la desorientada política catalana o a todo un parlamento, es algo así como si les da por declarar solemnemente que todos los catalanes proceden de la Moreneta. Ni tendría pies ni cabeza tal declaración dogmática, ni lo pueden hacer a no ser desde la concepción de oráculo tribal que hoy se quiere dar a alguno de los parlamentos autonómicos de este país. Aunque los agraciados gocen de inmunidad parlamentaria, desgraciadamente no les inherente la ciencia infusa, y la práctica dice que se entusiasman más en sacar adelante aquellas leyes de las que pueden servirse mejor.En la vecina región (terminología de la Unión Europea) contamos con precedentes rocambolescos como el de ese catalán descerebrado que en octubre de 1934 proclamó la república catalana, simplemente porque en nombre de la democracia le pasó por la entrepierna. La consecuencia de tan irresponsable declaración fue aumentar el caos de la II República en que estaba hundida España.Las piezas que posee un museo por el hecho de que están en él no son una colección unitaria, a no ser que Frick, Morgan, Isabella Steward, Thyssen y Tita Cervera… la constituyeran como tal y, además, inescindible; o que sea un conjunto homogéneo como lo sería el de cascos de bombero, relojes, orinales, o barretinas… acumuladas para demostrar una peculiar relación entre ellas. Otra cosa es que todo el arte románico que está en el MNAC constituya un conjunto muy especial que debe tratar de cuidarse íntegramente. Pero si un día sus gestores tienen que vender una pieza porque el museo necesita salir a flote, pasarán de conjunto y se olvidaran de cualquier apreciación de unidad.El fondo de este conflicto, que a estas alturas tiene que avergonzar a los catalanes sensatos, es esa bacteria infecciosa que son los independistas y sus partenaires ad casum. Si algo les caracteriza es el aborricamiento del que sin pudor hacen gala, y con reiteración ha puesto en evidencia a lo largo de su peculiar gestión, el Consejero de Cultura Tresserras, profesor de universidad. Este individuo con su precariedad conceptual, su ignorancia de la historia, y su discriminatorio uso de las leyes, con dificultad supera las cotas de analfabetismo, tal como lo define la UNESCO. De su bagaje forma parte el haber oído hablar de "unidad" y no llegar a captar qué es eso. Lo mejor que podría hacer es, en vez de la señera, elegir como pin un borrico, como no pocos catalanes, sin exagerar la cantidad, desde diferentes puntos de vista identitarios, lo han constituido en emblema.

ANTONIO NAVAL MAS, es Profesor de Universidad, en la Facultad de Letras de la UCLM, donde imparte las asignaturas de Historia del Arte en la Epoca Moderna, e Historia de la Ciudad y del Urbanismo, con particular enfoque a la conservación de centros históricos y patrimonio arquitectónico.

LES ELÈCTRIQUES NO S'ATUREN: NOVES ESTAQUES AL PALLARS





Segons ens informen els nostres companys del Pallars, aquest matí han tornat a aparèixer estaques en la carretera de Gavet de la Conca als Masos de Lliviana, és a dir, en els mateixos llocs on van aparèixer per primera vegada aquest passat estiu.Com recordareu, l'aparició d'estaques en aquesta zona a principis d'agost va generar una forta polèmica doncs, encara que tot indicava que devien haver estat col·locades per Red Eléctrica de España (REESA), ja que coincidien amb un dels possibles traçats de l'Autopista Elèctrica Peñalba-Montsó-Isona, aquesta empresa, fent gala del seu proverbial cinisme, va declarar inicialment no saber gens d'elles. Només després de les nostres denúncies davant la gravetat d'aquests fets (REESA iniciava les obres de l'Autopista Elèctrica quan encara no s'havia presentat l'avantprojecte d'aquesta —encara seguim avui esperant-ho— i ho feia, com sempre, envaint terrens, com si fos la propietària del territori, i sense informar prèviament d'aquestes actuacions) l'empresa que monopolitza el transport de l'energia elèctrica a Espanya va reconèixer que les estaques havien estat col·locades per a treballs topogràfics previs, excusant-se en un primer moment per no haver informat als ajuntaments amb l'excusa que hi havia hagut una fallada de coordinació amb els seus equips, para, posteriorment, tractar de convèncer a l'opinió pública que la informació sobre l'inici d'aquestes actuacions ja havia estat comunicada amb anterioritat als fets als ajuntaments afectats, cosa que, com es va demostrar immediatament, era totalment fals.Com sabeu, la reacció de la nostra Plataforma va ser llavors contundent, doncs la presència d'aquestes estaques, suposava, com ja hem dit, una vulneració del procediment administratiu en iniciar-se actuacions en relació amb una infraestructura de la qual encara no s'ha presentat l'avantprojecte ni realitzat l'estudi d'impacte ambiental i en fer-ho, a més, envaint terrens sense informar prèviament a les administracions i als particulars afectats. Però, per si això no fos poc, una anàlisi sobre el mapa de la localització de tals estaques demostraven que REESA estava decidida ja a triar l'alternativa C de les presentades en el seu "Document inicial", la qual cosa implicaria triar un traçat idèntic al de l'antic projecte de línia d'alta tensió Graus-Sallente, el qual va ser anul·lat per sentència del Tribunal Suprem de 19 d'octubre de 2005, havent assegurat el govern espanyol a la UE, en resposta a una queixa presentada davant aquesta per la Mancomunitat de la Ribargorça Oriental que, en un futur, la connexió entre Aragó i Catalunya a 400 Kv es faria per un traçat completament diferent, que evitaria l'afecció als Llocs de Interès Comunitari (LIC) que creuava la citada línia Graus-Sallente.Per tot això, la Plataforma es va reunir en Puente de Montañana el 14 d'agost, emetent una nota de premsa en la qual, a més de denunciar els fets als quals estàvem al·ludint, recomanava als particulars en els terrenys dels quals apareguessin estaques que denunciessin aquests fets. De poc han servit no obstant això, per la qual cosa podem veure, les nostres denúncies, la gravetat de les acusacions i fins i tot les crítiques a REESA provinents de la pròpia Generalitat i els mitjans de comunicació catalans. Des de llavors, l'única rectificació realitzada per REESA ha estat en relació amb la seva política d'ocultar la informació de les seves actuacions, informant a principis de setembre, mitjançant carta als ajuntaments aragonesos (encara que mai als afectats), que en breu s'iniciarien actuacions semblants a les vistes en el Pallars a les zones afectades de l'Alt Aragó. En res han variat, no obstant això, com demostren les fotos de les estaques localitzades avui, que us deixem al peu d'aquest text, ni les seves intencions de seguir endavant en els seus treballs, malgrat no haver presentat encara l'avantprojecte de l'Autopista Elèctrica, ni la seva obstinació a renovar un traçat per al seu projecte de línia d'alta tensió de 400 Kv, que ignora les greus afeccions que causaria al medi ambient i ni més ni menys que una sentència del Tribunal Suprem i un compromís del govern amb la UE, demostrant un grau de despotisme impropis d'un estat de dret.Per tot això, la Plataforma Unitària contra l'Autopista Elèctrica reitera tot el que s'ha dit en la seva nota de premsa del passat 14 d'agost, recordant que segueix avanci amb la seva intenció de denunciar aquests fets davant la Unió Europea, i exigeix a les administracions públiques que impedeixin a aquesta empresa privada seguir endavant amb actuacions que vulneren la legalitat vigent. A més, immersos com estem en un procés electoral a Catalunya, exigim als partits polítics i candidatures que participen en aquest que mostrin públicament la seva opinió sobre els fets que estem denunciant i declarin quin serà la seva postura davant el projecte d'Autopista Elèctrica Peñalba-Montsó-Isona, de manera que la població afectada pugui fer valer en les urnes la sobirania popular, que deixa en dubte l'actitud d'una empresa que sembla actuar com si el territori li pertanyés i estigués per sobre de les lleis que tots hem de respectar.

PAU PAMIES, DINS DEL GRUP "ARQUEÒLEGS DE L'HORT"




La masia de la Marineta, a Parets del Vallès (Vallès Oriental), i la finca de les Refardes, al parc natural de Sant Llorenç del Munt, són només dos exemples de les incipients campanyes encaminades a la regeneració del patrimoni genètic agrícola mitjançant la recuperació de llavors antigues, les quals, tornades a cultivar, permeten el retorn de les varietats tradicionals sotmeses a l’inexorable procés d’extinció. Un centenar de pagesos i investigadors,també anomenats neobotànics, ja han aconseguit més de mig miler de llavors. Josep Sabatés, conegut en l’àmbit gastronòmic com a Pep Salsetes, ha fet de la recuperació de llavors autòctones la seva lluita particular. «Gràcies a la saviesa popular i als vells conservacionistes hem pogut recuperar unes 400 llavors d’hortalisses i el mateix nombre de blat». A la Marineta de Can Rajoler, una masia de Parets, la Fundació Universitària Martí l’Humà impulsa el Centre de Recuperació i Classificació de Llavors Antigues, projecte pioner que busca obrir el procés de certificació de productes autòctons «fugint dels híbrids i els transgènics» fabricats per les multinacionals del sector.
Moda o necessitat. No existeix una definició concreta per al moviment social que impulsa l’agricultura ecològica i que promou el cultiu de les varietats locals. Una mostra d’això és la finca de les Refardes,a Mura (Bages), on dos investigadors com Sabatés treballen en l’agroecologia i la recuperació de llavors. Ja el 2006, agricultors de la Garrotxa van aconseguir fons públics per vetllar per les llavors i van obtenir varietats locals com ara els tomàquets cor de bou, barballera de cabra, esquena verda, de la gota o pometa, i hortalisses com la col setsemanera, l’escarola de cabell d’àngel, la patata mora, la mongeta de tavella grisa o l’enciam de tres ulls, que juntament amb varietats extintes com l’enciam escarxofeta o l’espasa, el pebrot morrut, la col paperina i de truc, el fajol pota de gall, de l’arracada i la mongeta afartapobres componen un peculiar vocabulari autòcton.
Històries populars
Pau Pàmies, un veí d’Aulàs (Pallars Jussà), impulsa experiències similars i ha aconseguit recuperar unes 150 varietats autòctones de llavors en perill d’extinció, el mateix nombre que les recuperades pel banc de llavors Slow Food de Lleida des del 2008. A títol individual, Jonatan Culleré, pagès de Cabra del Camp, cultiva una varietat del blat seixe o vermell i preserva l’all de Belltall, i el projecte Triticatum, a Sales de Llierca, manté un registre amb 400 espècies de blat, algunes ja desaparegudes. Als rètols que descriuen la varietat cultivada a l’hort que Pep Salsetes sembra a la Marineta «s’hi amaga una història popular, d’aquí que cada llavor tingui nom propi»; com les mongetes localitzades a Freres, un poble aragonès ubicat a 1.500 metres d’altura del qual només en queden les ruïnes, «una mongeta molt gustosa de la qual es menjaven fins i tot la pell»; o, més difícil de recuperar, «el bròquil de Santa Teresa», el de cal Corasero de Sant Boi i la mongeta del carall, també anomenada del pecat «per això de l’exabrupte».

Les faves de l’avi

Salsetes cultiva amb especial fervor les llavors del seu entorn, el Vallès Oriental, entre les quals destaquen 12 varietats de tomàquets locals.Descriu al seu hort els estiravecs (uns pèsols que es menjaven amb la beina), les xicoires, els enciams escaroleres, els cabdells nanos i el carbassó d’alforja, les patates del bufet blanques i negres, els cards de moro andalusos i extremenys, el blat de moro barrat de Ripoll o les mongetes de la Carolina de Matabaixa, perona antiga i llaminera del Baix Llobregat; els pebrots morro de bou de Bellpuig, les carxofes morades, les cols de Santa Teresa i un bon nombre d’herbes aromàtiques.«Tinc un pot amb quatre faves de l’avi», li va dir un bon dia un amic de Torroja de Segarra a Pep Salsetes. Efectivament, entre les ruïnes d’una masia hi va trobar un pot florit amb uns quantes faves seques a dins que 30 anys després han germinat i han renascut a la Marineta. «Els estudiosos ni s’ho creuen», remarca Sabatés