Natxo Sorolla: 'La conservació del català a la Franja serà difícil, si no es legisla com cal'

opinio publicada a vilaweb.cat

De les diferents línies que podia prendre el govern d'Aragó ha pres la més dura, la de substituir la denominació 'català' per 'aragonès oriental', que van idear el 2001 grups radicals secessionistes, com la FACAO, que han protagonitzat algunes polèmiques. Incorporen doncs aquesta denominació, que no té gens d'implantació històrica ni de reconeixement acadèmic ni institucional.

A diferència de final dels anys noranta, en què el debat era si existia l'aragonès o no, ara diuen que l'aragonès existix, però qüestionen que això que es parla a la part oriental sigui català; diuen ara que és una parla aragonesa que anomenarem aragonès oriental.

El PP d'Aragó, a més, ha volgut confondre el fet de fer classe en català a tota la població de la Franja amb una imposició o una obligatorietat. I és tot el contrari, perquè fins ara hi ha llibertat de fer ús de la llengua que cadascú triï. Han desviat el debat per la qüestió de la denominació quan és realment important com és l'ensenyament del català o de l'aragonès, que encara tenen unes condicions pitjors de vitalitat i de les quals s'hauria d'assegurar la incorporació en l'ensenyament. Aquest debat fa falta, però s'ha desviat amb el debat de les denominacions.

Som en una etapa molt important, històrica, perquè, si bé a les enquestes del 2003 es demostrava que entre la població adulta de la Franja hi havia més competència de català, ara veiem enquestes segons les quals entre la població infantil i escolar el català és una llengua d'ús molt perifèric. La llengua dominant fora de l'escola és el castellà, i el català queda com a llengua perifèrica, que només utilitzen els alumnes en algunes condicions molt concretes. Ara trobem que possiblement en una generació, si no es revertix aquesta dinàmica, tindrem processos de substitució com els que hi ha hagut a Catalunya Nord, a Alacant o en algunes altres parts del territori.

Fins ara s'havia conservat la llengua perquè la societat era d'una manera concreta, en què la llengua d'intercomunicació era el català, i no hi havia immigració. Però per l'efecte dels mitjans de comunicació, de l'ensenyament, de l'arribada de la immigració, i pel fet que sigui un territori de frontera, si no es legisla com cal, assegurant la competència en català, si no es fa això, l'etapa pot ser molt complexa; pot ser molt difícil per a la conservació de la llengua, per a conservar-la com a llengua habitual de comunicació de la població de la Franja.