Molts cops quan venia del costat de Lleida per fer via vers l’Alta Ribagorça, abans d’arribar a Areny, em cridava l’atenció un poblet que hi havia allí aturonat i que s’albirava molt bé des de la carretera. No podia sostreure’m a la temptació de mirar-lo cada vegada pensant que un dia hi pujaria, i aquest dia ha arribat. La lletra d’en Joan Pujol González fa que avui emprengui el camí que m’ha de dur al petit poble, a Escarlà. Sabem d’aquest lloc que l’any 1553 tenia 5 focs. L’església de Sant Joan d’Escarlà depenia de la de Sant Pere d’Espills. Quant al temple actual, aquest fou construït el 1778 damunt un d’antic, del qual queden restes que cal situar a principis del segle XII. No lluny del poble queda, també en solitud (hi he pujat per un corriol), una devoció que en altre temps fou molt viscuda: la Mare de Déu de la Mir, la qual actualment té celebració popular entre Escarlà i Areny. Cada any s’hi diu missa i es dóna un pa als assistents. Unes estrofes dels goigs que se li canten diuen:“A este pueblo de Escarlá/Vuestra imagen asegura,/Socorro pronto y ventura/En toda necesidad/Las tempestades y piedra/Que desolan las campiñas,/Mieses, olivos y viñas,/Con tu imperio las destierras. /Con varios nombres llamada,/Madre santa del Señor./Dadnos amparo y favor/Virgen de la Mir sagrada”.
Després de vagarejar per aquesta contrada, i veient que el sol pastós de la tarda està caient, emprenc el retorn amb el cor ple de pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada