MOR UN DELS DEFENSORS DEL CATALA A LA FRANJA

Els que van conèixer aFrancisco Beltrán Odri coincideixen a assenyalar-lo com un polític coherent i honest,i una persona de conviccions cristianes profundes que va saber buscar l’entesa i la concòrdia, des de la seva Fraga natal i com a diputat a les Corts d’Aragó, en un territori de frontera tan sensible com el que separa (i hauria d’unir) Aragó i Catalunya. Francisco Sisco Beltrán no va tenir una infantesa fàcil. Procedent d’una família humil –el seu pare era jornaler i la seva mare feia feines en altres cases–, la situació va empitjorar durant la guerra i la postguerra. Després de la contesa civil, el seu pare, militant del POUM, va haver d’exiliar-se a França. Beltrán Odri no va tornar a veure’l fins trenta anys després, quan va anar a abraçar-lo, ja moribund, a Montauban (França), on està enterrat, moltaprop de la tomba d’Azaña. Sisco va començar a treballar amb vuit anys fent diversos oficis: ajudant de pastor, peó de paleta, temporer agrícola… “Eren temps de treballar molt i dur, per una pesseta diària, més els àpats”, recordava en una revista local. Amb catorze anys és contractat en la construcció del pont sobre el Cinca, on cotitza,per primera vegada, a la Seguretat Social. Amb 17 anys, animat pel rector de la seva ciutat, Beltrán entra en contacte amb els jesuïtes de Lleida per fer exercicis espirituals i posteriorment, coincidint amb una greu lesió a la columna causada per la feina, aprofundeix en la lectura de l’evangeli i d’autors com Cardijn i Foucault, que van marcar el seu posterior compromís amb els desfavorits. Va començar l’activitat pública durant el franquisme en organitzacions com Joventut Obrera Cristina (JOC) i la Germandat Obrera d’Acció Catòlica(HOAC), de les quals va ser durant molts anys president provincial i delegat espanyol al congrés de la JOC, a Roma, el 1957. La seva militància política va començar a finals dels anys cinquanta a Convergència Socialista de Catalunya, on va fer molta amistat amb Joan Reventós, i després al Partit Socialista d’Aragó

(PSA), del qual va ser un dels fundadors, i va intervenir en les negociacions per a la fusió d’aquest grup amb el PSOE. Va ser candidat al Congrés dels Diputats pel PSA en les eleccions del 1977 i al Senat pel PSOE en les del 1979, any en què també es va presentar a les eleccions municipals, en què va resultar elegit alcalde de Fraga per majoria relativa amb el suport dels dos regidors del PCE. En les tres convocatòries següents va obtenir majoria absoluta: 13 regidors de 17. També va ser membre de l’Assemblea Provisional Autonòmica i va resultar elegit diputat de les Corts d’Aragó en dues legislatures, del1983 al 1991. Els anys setanta, va encapçalar les protestes contra el projecte d’instal·lar al Cinca una central nuclear i vapresidir l’associació que aglutinava els col·lectius que s’hi oposaven. A mitjansm dels vuitanta va ser un dels alcaldes que van impulsar i van firmar la Declaració de Mequinensa a favor de la defensa i la protecció de la llengua catalana a la Franja d’Aragó i del seu ensenyament a les escoles. Quan es va consumar la segregació de les parròquies de la franja oriental d’Aragó pertanyents al bisbat de Lleida, i la seva adscripció al de Barbastre-Montsó, Beltrán va encapçalar la firma d’un escrit de cristians de base de la comarca del Baix Cinca a favor del manteniment de les seves parròquies dins de la diòcesi lleidatana. Així mateix, davant el conflicte entre aquestes dues diòcesis pel patrimoni de les esglésies aragoneses segregades, Sisco Beltrán es va mostrar partidari d’un acord amistós i oferia comasolució la creació d’una subseu del Museu Diocesà de Lleida a la Franja on s’exposessin aquestes obres en litigi. La seva vida política institucional va acabar l’estiu del 1992, quan, fidel a les seves conviccions, va dimitir com a alcalde de la seva localitat en registrarse uns greus esdeveniments racistes en què un grup de joves va apallissar diversos immigrants magribins i bona part de la població demanava la llibertat dels presumptes implicats. Francisco Beltrán va morir en un hospital barceloní dissabte passat, 26 de gener, on va ser traslladat des de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, en no poder superar una intervenció quirúrgica derivada dels problemes cardíacs que tenia des de feia 15 anys. Deixa vídua i tres fills.

MARIO SASOT

 

FRANÇA ALLIBERARÀ 2 ÒSSES AL PIRINEU

L'entitat ecologista francesa Pays de l'Ours-Adet ha anunciat que alliberarà dues ósses brunes al Pirineu occidental i central, amb l'objectiu d'assegurar les poblacions d'aquesta espècie a la zona, i per aquest motiu ha demanat l'autorització pertinent al govern francès.
 L'entitat ecologista es compromet a pagar l'operació amb fons privats i les ósses, provinents d'Eslovènia, s'alliberarien al Pirineu occidental i central. L'organització assegura que l'alliberament es podria fer a la primavera que ve però explica que tot depèn de la data d'autorització. Pays de l'Ours-Adet ha indicat que ja disposa de mecenatges i patrocinadors compromesos per pagar el cost de cada reintroducció, que s'estima entre 40.000 i 50.000 euros per exemplar.
Els experts calculen que avui dia habiten al Pirineu uns 30 óssos, tots descendents dels vuit que es van traslladar entre el 1996 i el 2006 d'Eslovènia.

CANTABRIA ES NEGA A AUTORITZAR EL "FRACKING"

LICANTROPIA, PIMERA NOVELA DE CARLES TERÈS

Edicions de 1984 publica

Licantropia, la primera novel·la de Carles Terès. El personatge principal, el Llorenç, comença a indagar en les  arrels familiars i acaba trobant-se cara a cara am bun passat caní.

BARCELONA.

Licantropia comença ambl’arribada d’un mossèn a la fictícia Pobla de Llobosa una nit d’hivern de l’any 1759. Tres llops morts, penjats d’unes estaques, li donen la benvinguda, gronxats pel cerç glaçat. Els animals mostren les dents “en una darrera ganyota amenaçadora”. Carles Terès en té prouambunparàgraf per transmetre l’aridesa territorial i humana que impregnarà tot el seu primer llibre, que, dos anys després de guanyar el premi Guillem Nicolau –convocat pel departament de Cultura del govern d’Aragó–, ha estat publicat per Edicions de 1984. El mossèn del primer i més extens capítol de la novel·la és allotjat al mas dels Torrent. La seva intenció és aconseguir que la família de llobaters s’apropi al catolicisme. Les descobertes que anirà fent, tocades per una atmosfera pròxima a la narrativa gòtica més eficaç –i alhora exigent–, estan portades amb una destresa poc habitual en un autor que acaba de debutar amb 50 anys fets. “La novel·la va ser un encàrrec d’Artur Quintana per a la col·lecció El Trinquet de la Diputació Provincial de Terol –explica l’autor–. Quan em va dir que no la podria publicar perquè no hi havia diners vaig continuar escrivint, em vaig presentar al Guillem Nicolau i el vaig guanyar. L’edició que va sortir era molt petita, amb prou feines va arribar a lesbiblioteques i a algunes llibreries”. Conscient que el recorregutdela novel·la seriamolt petit si no lamovia més, Terès va presentar el manuscrit, “acabatperòno del tot completat”, adiverses editorials. Josep Cots, d’Edicions de 1984, va quedar-ne fascinat: “El llibre s’acosta al gènere fantàsticperò no hi acaba de pertànyer. Manté l’ambivalència del llop, que, d’una banda, és un animal ferotge, i, de l’altra, representa la llibertat”.

Una llegenda atractiva

Després d’ubicar el lector a la Franjade mitjans del segle XVIII, Terès se l’emporta fins al present. En un principi l’ambientació ja no és tan estranya com en les pàgines protagonitzades pel mossèn curiós. El personatge en què es fixa l’autor a partir de llavors es diu Llorenç, es dedica a la fotografia i després de créixer a Barcelona s’ha instal·lat al petit poble de l’Alt Matarranya on van passar els fets misteriosos del primer capítol acompanyat de la seva parella, la Laura. “Vaigcomençar a interessar-me per la licantropia quan vaig llegir la llegenda del pastoret”,recorda Terès. La història  explica com unpastor d’ovelles des
apareix amb el seu ramat. La gent dels masos més pròxims organitza una batuda i troba els animals, “espellissats i destrossats a bocins”. Del pastoret només en recuperen la samarreta, plegada amb cura sota unapedra, al cimmésaltdela serra. Lallegenda relaciona le smorts amb el possible atac d’un llop. A Licantropia, Terès especula sobre la possibilitat d’una nissaga maleïdad’homes llop que seria documentada pel mossèn del capítol inicial i que arribaria fins als nostres dies. “El tema de la novel·la és la inadaptació d’un personatge feliç en un entorn idíl·lic que no ho és tant com sembla –aventura l’escriptor–. En aquest sentit emrecorda la pel·lícula Blue velvet, que arrenca amb aquelles imatges d’un jardí a ple dia. A sota del cel clar i les flors s’hi amaga una altra realitat”. Terès ha seguit una trajectòria similar a la del protagonista del llibre: igualqu eel Llorenç, tot i els orígens familiarsde la Franja, es va criar a Barcelona. L’any 1993 va tornar-hi i, des de llavors, es dedica al disseny gràfic a cavall de Torredarques (elMatarranya) i Alcanyís (el Baix Aragó). El coneixement expert i viscut del territori li permet fer créixer una novel·la amb una gradació dels registres dialectals de la Franja de gran interès. La por, la violència i la sexualitat són tres dels esquers que Terès administra a Licantropia. La riquesa i ductilitat de la seva llengua acaben fent del llibre una experiènciamolt recomanable.
JORDI NOPCA

Publicat pel diari ARA dilluns dia 28 de gener

LA DIPUTACIÓ DE LLEIDA ES POSICIONA CONTRA EL "FRACKING"

El pleno de la Diputación de Lleida aprovó ayer con los votos favorables de CiU, ERC y CDA la moción presentada por el grupo de Esquerra Republicana en contra del uso de la técnica del fracking en la provincia. El texto presentado vino motivado por “la elevada contaminación que producen estas actuaciones en el terreno” según destacó el portavoz republicano Jaume Gilabert, que defendió el agua como uno de los mayores activos que tiene la demarcación de Lleida. El político independentista remarcó que, aunque el suelo leridano tenga grandes recursos de gas, “la riqueza no será para nosotros sino para España. Aquí solo nos quedaremos con la contaminación derivada de los productos químicos que se mezclan en el agua para fracturar las rocas”. En su intervención, el grupo socialista recordó que ya se han dado licencias en algunas comarcas de la provincia para que se realicen las prospecciones con fracking, y se preguntó en base a que estudio se han realizado tales concesiones habida cuenta de que pueden producir contaminación en el territorio. Con este argumentario, el PSC pidió que haya un cambio en las normativas y se abstuvo en la votación. En la sesión plenaria también se abordaron otras votaciones como la presentada por los populares que se basaba en respaldar la recuperación económica de Catalunya. El título, a priori positivo según palabras de Gilabert, fue atacado por todos los partidos de la Diputación que lo consideraron “una trampa”, como dijo el republicano. El rechazo de las cuatro formaciones fue visto por el portavoz popular Salvador Puy como un “menosprecio intolerable hacia los leridanos y a todos los catalanes”. El político del PP remarcó que el voto en contra de la moción es un signo evidente de que “CiU y ERC demuestran que dan más importancia a la independencia de Catalunya que a la reactivación de la economía”.
Publicat per la Manyana de Lleida el 25 de gener de 2013

RECTIFICACIÓ: L'AJUNTAMENT DE GRAUS NO S'HA NEGAT A INCORPORAR-SE AL CONSORCI D'AJUNTAMENTS AFECTATS.

Atenent la s0licitut dels amics de ALTA TENSION/ALTA TENSIÓ PUBLIQUEN LA SEGUENT RECTIFICACIÓ

RECTIFICACIÓN DE IMPORTANCIA: el Ayuntamiento de Graus no ha rechazado en ningún momento la incorporación al Consorcio que estamos creando entre nuestra Plataforma y los ayuntamientos afectados

Diuen que de savis és rectificar, però això no ens consola molt davant la magnitud de l'error d'interpretació comès en la nostra anterior reunió de coordinació (de la qual adona el nostre anterior post) i difós amb posterioritat a través d'aquest blog. Per això, quan s'han conegut els fets que han portat a aquest error, ens hem apressat a rectificar nostra anterior entrada i volem, amb aquesta, deixar palesa nostra consternació per l'error comès; presentar nostres més sinceres disculpes de manera pública a l'Ajuntament de Graus i reiterar la nostra plena confiança en ell, esperant que la confusió comesa no suposi ni la més mínima fallida en la unitat d'acció que hem aconseguit, almenys en La Ribargorça, els diversos grups que integren la nostra Plataforma i els ajuntaments afectats per l'Autopista Elèctrica.
Òbviament, l'error d'interpretació al que al·ludim té a veure amb la nostra confusió en creure que l'Ajuntament de Graus rebutjava integrar-se en el Consorci que, com sabeu, estem creant, la qual cosa va motivar la nostra valoració negativa (que acompanyàvem, això sí, amb la nostra estranyesa). Això, com s'ha demostrat posteriorment, no és cert (simplement s'havia produït un ajornament de la decisió) pel que, en definitiva, i per tractar de solucionar el problema generat en la mesura del possible, hem elaborat la següent nota de premsa, assumint nostra plena responsabilitat, com a Plataforma, en l'error comès i explicant, no obstant això, les circumstàncies que ens van portar a caure en ell: 

L'anunciada adhesió de l'Ajuntament de Graus al Consorci que s'està creant entre les associacions integrades en la nostra Plataforma i els ajuntaments afectats pel traçat de l'Autopista Elèctrica Peñalba-Arnero-Isona, que estava previst formalitzar en l'últim ple celebrat en aquest ajuntament, ni tan sols va aparèixer en l'ordre del dia de dita plena, no sent, per tant, objecte ni de debat ni de votació. 

Per aquesta raó, quan es va debatre sobre el Consorci en la reunió de coordinació de la nostra Plataforma amb els ajuntaments afectats del passat divendres 11 de gener (a la qual no va assistir cap representant municipal de Graus, encara que la persona designada per a aquesta fi va excusar la seva presència amb antelació per resultar-li impossible acudir a la cita), alguns companys de la nostra Plataforma van interpretar la no inclusió de l'adhesió al Consorci en el citat ple de l'Ajuntament de Graus com un ajornament sine die o fins i tot com un rebuig d'aquest ajuntament a integrar-se en el nostre Consorci, la qual cosa, òbviament, va motivar la incomprensió i la valoració negativa, que, posteriorment, vam expressar i difondre públicament a través del nostre blog. 

A data d'avui hem conegut que l'ajornament del debat i votació de l'adhesió al Consorci en l'últim ple de l'Ajuntament de Graus es va produir davant els dubtes sorgits i expressades pel Grup Socialista en aquest consistori, fet que es va produir a més en l'últim moment, traslladant-se aquests dubtes a l'equip d'advocats del Consorci. 

D'altra banda, juntament amb la valoració negativa que expressàvem en el nostre blog, al·ludíem al fet que en el passat l'Ajuntament de Graus, en l'època de l'anterior projecte d'Autopista Elèctrica, denominat Graus-Sallente (però idèntic a l'actual projecte en el seu traçat pel terme municipal), ni tan sols va contemplar aquell projecte com a objecte d'al·legació, justificant-se llavors com un “error del funcionari responsable”. Davant una agressió tan greu i tan reiterada al nostre territori (és el tercer intent de fer passar per les nostres terres una línia de 400.000 volts), no haver retirat en el seu moment les velles torres de l'Aragón-Cazaril (que Red Eléctrica de España pretén reutilitzar per al seu actual projecte) i plantejar dubtes en l'últim moment abans d'una votació anunciada i esperada, no ens sembla políticament correcte (cal recordar a més que l'anterior projecte, Graus-Sallente, va ser desestimat pel Tribunal Suprem a partir del recurs interposat per l'Asociación de Amigos, Residentes i Vecinos de Torres del Obispo i l'Associació IPCENA de Lleida i finançat íntegrament per ambdues associacions, integrades en la Plataforma Unitària contra l'Autopista Elèctrica).
Per això, i en definitiva, des de la nostra Plataforma volem presentar nostres més sinceres disculpes a l'Ajuntament de Graus per la nostra desenfocada interpretació de l'ajornament temporal de la seva adhesió al citat Consorci (protagonista màxim de l'oposició al projecte d'Autopista Elèctrica en aquests moments), error d'interpretació que lamentem profundament, però en el qual ha pesat notablement la gestió del pasat, a la qual ens referíem abans. En qualsevol cas, assumim plenament la nostra responsabilitat davant tal error d'interpretació i, juntament amb les nostres disculpes, volem reiterar nostra actual plena confiança a l'Ajuntament de Graus, que en tot moment, des de l'inici de la fase d'al·legacions contra el projecte d'Autopista Elèctrica Peñalba-Arnero-Isona, ha lluitat amb fermesa i de manera unitària amb la resta d'ajuntaments afectats a la zona i la nostra Plataforma contra aquesta injustificable agressió al nostre territori. 

NOVES MOBILITZACIONS AL PALLARS EN CONTRA DE LA MAT

Mobilització contra línies d’alta tensió alPallars Jussà
Arran de la manifestació del desembre a Areny
 La plataforma contra la línia de molt alta tensió (MAT) entre Montsó i Isona prepara una nova jornada de mobilitzacions al Pallars Jussà, en una data encara per determinar.Així ho van acordar representants d’aquest col·lectiu en una reunió celebrada aquesta setmana al municipi oscenc deTorres del Bisbe. Aquesta serà la primera jornada de protestes aquest any contra el projecte de la MAT i de la línia d’alta tensió Foradada delToscar-la Pobla de Segur, totes dos promogudes per Red Eléctrica de España (REE).
L’última jornada reivindicativa d’aquesta plataforma,que integra ajuntaments i associacions del Pirineu d’Osca i del Pallars Jussà, va tindre lloc el passat mes de desembre a la localitat d’Areny. En aquella ocasió, les protestes contra l’ús a Osca de la tècnica de fractura hidràulica o fracking per buscar hidrocarburs a la Ribagorça aragonesa es van sumar a l’oposició a les línies elèctriques.
Agafat del diari "Segre" edicio de paper diumenge dia 13

ALTA TENSION/ALTA TENSIÓ

Amb una assistència de 10 persones, entre elles l'alcalde de Llasquarri, es va dur a terme aquest passat divendres en Torres del Obispo nostra periòdica reunió de coordinació de la nostra Plataforma amb els ajuntaments afectats. A més d'informar sobre l'estat actual dels diversos projectes que afecten als nostres territoris, aquests van ser els temes tractats i els acords i conclusions als quals es va arribar:

• Sobre el Consorci que, com ja sabeu, estem constituint entre les associacions adherides a la nostra Plataforma i els ajuntaments afectats, seguim encara rebent adhesions (quan finalitzi aquest procés us informarem amb més detall). No obstant això, volem destacar que es va valorar molt negativament el rebuig de l'Ajuntament de Graus a adherir-se a ell, el que lamentem molt profundament, atès que hem treballat conjuntament des que es va iniciar el procés de presentació d'al·legacions contra el projecte d'Autopista Elèctrica Peñalba-Arnero-Isona. No entenem doncs aquestfalta d'enteniment amb la capital ribagorçana, greument afectada pel citat projecte, i esperem que no suposi una volta enrere en el temps (recordem que en el seu moment ni tan sols va al·legar contra el projecte Graus-Sallente, antecedent directe, per no dir la primera versió, de l'actual projecte d'Autopista Elèctrica). D'altra banda, en el marc del procés d'adhesions al Consorci, s'ha visitat en dies passats als alcaldes de Santaliestra, Perarruga i Murillo de Liena, que han mostrat molt bona sintonia malgrat les actuals dificultats econòmiques. Pròximament, s'establiran contactes també amb Tolba, Benavarri i Pont de Montanyana. 
• Pel que fa a l'amenaça del fracking per a la Comarca de la Ribargorça, es va acordar preparar una xerrada informativa en Llasquarri el proper mes de març, xerrada que s'intentarà repetir amb posterioritat en Graus. S'anima, d'altra banda, als/as companys/as a continuar amb la campanya informativa a través d'internet així com amb panells explicatius, bustiada etc. S'anima, igualment, a respondre a l'enquesta que està realitzant en aquests dies la Comissió Europea (vegeu:http://autopistaelectricano.blogspot.com.es/2013/01/la-comision-europea-consulta-la-opinion.html). 
• Finalment, es va acordar que la nostra propera reunió tingui lloc en Pueyo de Marguillén a les 19:00 hores del divendres 8 de febrer.

Publicat per la plataforma alta tension/alta tensió