Vinyes amb biodiversitat

Projecte de custòdia agrària, però la presència d’altres elements d’interès entorn de les vinyes fa que també estigui vinculat als programes de custòdia forestal, d’espècies amenaçades i patrimoni històric.

Es centra en les finques vitivinícoles situades en ambients de mitja muntanya (800-1000 metres d’alçada) del Pallars Jussà. Recuperades des de fa uns 10 anys, ha suposat la creació d’espais oberts d’ús agrari enmig d’extenses zones forestals, el que ha provocat un increment de la biodiversitat en aquestes serres prepirinenques.

S’ha signat un acord de custòdia amb les bodegues Castell d’Encús, situades al municipi de Talarn, perque l’EBPJ participi en la gestió de la finca (93 hectàrees), especialment de la seva part forestal (70 hectàrees).

El projecte té per objectius (1) incrementar la biodiversitat de les finques vitivinícoles, (2) posar en valor la bona gestió agrícola en relació a la conservació de la biodiversitat, i (3) incrementar l’oferta enoturística d’aquestes finques incorporant nous elements com l’observació, fotografia i interpretació del patrimoni natural.

A Castell d’Encús s’hi estan realitzant actuacions de millora de l’hàbitat de la fauna (instal·lació de caixes niu per ocells i refugis per quiròpter, instal·lació d’abeuradors artificials per la fauna silvestre, etc), seguiment de dos bioindicadors (ocells i papallones), divulgació del patrimoni natural, etc.

A la Terreta encara hi queda una vinya.
http://www.sapeira.blogspot.com/2010/08/la-vinya-la-terreta-motius-per.html

70000 CIUTADANS ARAGONESOS PERDRAN ELS SEUS DRETS LINGÜÍSTICS

20.000 infants, adolescents i joves catalans celebren aquest dimecres la Diada Mundial del Pensament Escolta

• El 22 de febrer se celebra la Diada Mundial del Pensament Escolta, una jornada que els 40 milions d’escoltes i guies d’arreu del món dediquen cada any a reflexionar sobre un problema global i a dur a terme accions concretes per combatre’l des dels valors de l’escoltisme.
• Sota el lema Escoltant els batecs del planeta, enguany la Diada abordarà els problemes ambientals, per reflexionar sobre l’actual model de relació amb el medi i caminar cap a una major justícia.
• Els més de 20.000 infants i joves que formen part del moviment escolta i guia a Catalunya estan cridats a fer diverses activitats promogudes per la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge, participar en una campanya de vídeos i piular amb l’etiqueta #diadaescolta.

La serra del Montsec opta a ser declarada Destinació Turística Starlight de la UNESCO, que distingeix la qualitat del cel

La UNESCO podria declarar aquest any la serra del Montsec Destinació Turística Starlight, una certificació que actualment només tenen quatre llocs del planeta i que la UNESCO pretén atorgar a un màxim de quinze. Aquesta distinció valora la qualitat del cel per observar-hi les estrelles i la capacitat científica i turística del territori.

El responsable d'aquesta iniciativa de la UNESCO, Cipriano Marín, explica que el procés per obtenir aquesta qualificació "és molt rigorós", ja que els promotors del projecte han de recopilar de forma exhaustiva totes les dades obtingudes per una auditoria turística a càrrec d'entitats avaluadores independents i una altra auditoria científica i astronòmica.

Les mesures que s'han pres a la serra del Montsec superen amb escreix el mínim indispensable per optar a la qualificació Starlight, de manera que les perspectives són optimistes per rebre aquesta qualificació.

La serra del Montsec competeix amb una desena de països que també aspiren a obtenir aquesta qualificació. Així, competirà amb Hawaii, Xile, Argentina i Austràlia, entre altres països. L'illa de La Palma també és una de les candidates.

El Montsec, que alberga el Centre d'Observació del Univers (COU), s'ha convertit els últims anys en un punt de referència de l'activitat astronòmica de Catalunya. Hi van escoles, científics i, sobretot, aficionats a l'astronomia, que disfruten amb l'observació de les estrelles en el cel d'aquesta serra del Prepirineu de Lleida, considerat un del cels més "nets" d'Espanya.

Precisament, aquest divendres s'ha presentat la quarta temporada del Centre d'Observació de l'Univers d'Àger, que l'any passat va rebre 29.000 visitants, amb nous continguts en el programa planetari i en els continguts didàctics de les visites guiades. Així mateix, el planetari projectarà dues noves pel·lícules.

També té previst que se celebri un congrés sobre planetaris amb la participació de representants d'Espanya i Portugal.

INICIEN EL PROCÉS QUE PORTARÀ A 70000 ARAGONESOS A PERDRE ELS SEUS DRETS LINGÜÍSTICS

EL CIENTIFIC ANTONI MARGALIDA FORMA PART DEL GRUP QUE ESTUDIA LA INTERACCIO ENTRE RAPINYARIES I BESTIAR

Investigadores de la Universidad de Berna, el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) y la Universidad Miguel Hernández, entre los que está Antoni Margalida.del Pont de Suert, publican esta semana una carta en la revista Science en la que ponen de manifiesto los avances en los cambios en la normativa sanitaria para garantizar la viabilidad poblacional y conservación de los buitres. Así, ponen de manifiesto que “en el 2009 publicaron en la misma revista una nota en la que proponían que la milenaria cohabitación entre buitres y ganaderos fragmentada por la aplicación de una restrictiva normativa sanitaria había provocado un perjucio a ambos, siendo necesario compatibilizar su relación para que la disponibilidad de carroñas no ponga en peligro la conservación de los buitres”. La presión de ganaderos, científicos e investigadores ha permitido que en los últimos años se flexibilice la normativa. Los investigadores señalan que “los buitres ofrecen unos importantes servicios ecosistémicos al eliminar en España alrededor de 9,9 millones de toneladas de cadáveres” explica Antoni Margalida, primer firmante de la carta. Los investigadores mencionan que “estos servicios reducen los costes a los ganaderos que se han estimado en 20€ por cadáver, además de los 66-96€ que supone su destrucción industrial y la emisión de gases contaminantes derivados de su transporte e incineración” explica Margalida. España alberga el 95 por ciento de la población europea de aves carroñeras, siendo la población de buitre leonado con cerca de 26 000 parejas, la más abundante. Estas especies, durante milenios han ofrecido servicios a los ecosistemas al eliminar los cadáveres que podrían constituir focos de infección y enfermedades, siendo verdaderos aliados de los ganaderos. En 2001 el brote de encefalopatía espongiforme bovina (o enfermedad de las vacas  ocas) provocó que la UE prohibiera dejar estos cadáveres en el campo y obligara a destruirlos o reutilizarlos en instalaciones autorizadas. La medida tuvo un gran impacto en la población de buitres, causando un déficit de alimentación que tuvo consecuencias demográficas y comportamentales. Ahora estos hechos demuestran que los argumentos científicos han contribuído a la toma de decisiones políticas, ayudando a reconciliar la conservación de la biodiversidad y las actividades humanas. La carta está suscrita por Antoni Margalida, Martina Carrete, José A. Sánchez-Zapata y José A. Donázar.

La Generalitat s’alia amb el Pallars i exigirà que la MAT utilitzi línies existents

El departament d’Empresa i Ocupació negociarà amb el Govern i amb Red Eléctrica de España (REE) un nou traçat per a la línia de molt alta tensió (MAT) entre Penyalba i Isona al seu pas pel Pallars Jussà, una infraestructura polèmica que ha xocat amb l’oposició de municipis afectats tant a Lleida com a Osca.Així ho va afirmar el conseller, Francesc Xavier Mena, en resposta a una pregunta parlamentària formulada per ICV-EUiA. Mena va indicar que el Govern proposarà que aquesta línia “aprofiti el traçat de línies existents de menys tensió”, com a alternativa per reduir el seu impacte ambiental i la seua proximitat respecte a nuclis de població i cases aïllades.Tot i que és l’Estat el que ha d’emetre l’autorització final d’aquest projecte, que travessa territoris de dos comunitats autònomes, la Generalitat participa en la seua tramitació en el tram català, que inclou Tremp, Castell de Mur, Llimiana, Gavet i Isona. Mena adverteix que el procés de negociació “pot durar mesos” i apunta que la Generalitat també plantejarà al promotor la possibilitat de reduir “l’afectació de les línies elèctriques ja existents, ja sigui desplaçant-les o compactant-les amb la nova línia”. La proposta de fer coincidir el tram lleidatà de laMAT amb el de línies ja existents havia estat formulada en els últims anys per ajuntaments afectats i per la Diputació durant el mandat anterior. REE va rebutjar aquesta possibilitat al considerar que el seu traçat és el demenys impacte ambiental, encara que sí que preveu aprofitar a Osca torres elèctriques de la líniaAragó-Casarilh, que va quedar inacabada. Mena va assenyalar que el projecte inicial de REE ha rebut “un miler d’al·legacions”, majoritàriament de particulars, així com de les administracions locals afectades. En aquest sentit, va apuntar que els serveis territorials de la conselleria a Lleida “estan estudiant les al·legacions presentades i les respostes del promotor”. Paral·lelament, afegeix, “hi ha hagut reunions entre la direcció general d’Energia i els ajuntaments afectats, el consell del Pallars Jussà i la Diputació per identificar possibles millores en el projecte”. S’ha de recordar que la UE investiga si el traçat s’adapta a la normativa europea i ha admès a tràmit una queixa de la plataforma contraria al projecte.

Aprofitar línies existents
Ajuntaments afectats i Diputació han plantejat en els últims anys la possibilitat d’utilitzar al Pallars el traçat de línies ja existents, una alternativa que fins ara ha rebutjat REE. En canvi, sí que aprofita a Osca torres elèctriques construïdes per a la línia Aragó-Casarilh als anys noranta i que no van arribar a entrar en servei.
Investigacions obertes
La Comissió Europea investiga si el projecte actual s’ajusta a la normativa comunitària, arran de preguntes parlamentàries de l’eurodiputat de CiU Ramon Tremosa; així mateix, el Parlament Europeu ha admès a tràmit una queixa de la plataforma contrària a la MAT. El síndic de greuges també ha obert una investigació d’ofici. D’altra banda, la Diputació d’Osca ha demanat revisar-ne el projecte.