

minut 6'15"
http://www.tv3.cat/videos/3661230/TN-comarques-22082011

Deu dies vivint a la intempèrie als boscos de Tremp i Salàs de Pallars, alimentant-se d’allò que poden recollir, com pinyons i glans. Demà finalitzarà l’experiment que l’investigador Leo Pruinboom i una desena de voluntaris d’Holanda,Alemanya i Àustria han portat a terme per a un estudi titulat L’origen. La tesi que defensa Pruinboom, fisioterapeuta d’origeholandès i professor associat a la Universitat de Girona, es basa en la idea que alguns aspectes de la vida moderna exerceixen una influència negativa en el sistema immunològic humà i afavoreixen patologies com la depressió, la fatiga crònica i la fibromiàlgia, entre d’altres. “La vida actual és de ciència-ficció per a la nostra genètica, que té una capacitat d’adaptació molt lenta”, va assegurar el responsable de l’estudi, que pronunciarà demà una conferència aTremp. Com a alternativa, planteja períodes de vida a l’aire lliure, en què les persones hagin de buscar els aliments i la beguda. La prova, que haurà de servir com a base en l’elaboració de teràpies, va reunir set homes i tres dones, persones amb diferents condicions físiques, entre els quals hi havia alguns prediabètics.Tots es van sotmetre a exàmens mèdics previs a l’experiment i tornaran a examinar-se en els pròxims mesos per determinar els efectes de la seua estada als boscos. Els participants han perdut uns set quilos cada un. Alguns van assegurar que se senten plens d’energia i més relaxats que abans de l’experiment. Aquest grup va col·laborar en la neteja de l’entorn d’un embassament de l’ADF de Salàs de Pallars.
El investigador holandés Leo Pruimboom está llevando a cabo un estudio científico en los aledaños del municipio de Tremp, donde se ha aislado en el bosque junto a diez pacientes para demostrar que llevar a cabo una vida autosuficiente puede ayudar a regular decenas de enfermedades. Desde el pasado día 13 de agosto, Pruimboom y diez personas con diferentes patologías y condiciones físicas viven en el medio natural, en la zona de Santa Engràcia, alejados de todas las facilidades de la vida moderna. El grupo quiere sobrevivir, durante unos 10 días, de lo que recolecte, pesque o cace y recurrir a sus capacidades manuales para realizar lastareas básicas de supervivencia, según ha explicado a Efe el responsable del área de Recursos Naturales

Alexis SANCHOva parlar de"Canvi rural, transformació del paisatge i polítiques territorials a la Terreta (Ribagorça, Catalunya/Aragó)", títol de la tesi doctoral que va presentar a la Universitat de Barcelona el passat 23 de juny i que per primer cop exposava a la Terreta


Carles BARRULL, membre de la Plataforma Anti-MAT va fer un resum de la història dels diferents projectes de línies de Molt Alta Tensió que es volien construir al territori i com ara estàn projectades dues: la Montsó-Isona que ja ha rebut 4000 al·legacions; 170 d'elles de la zona de la Terreta-Areny-El Pont de Montanyana; i la Foradada del Toscar-La Pobla de Segur que el Ministeri de Medi Ambient ha considerat, tal com deia la Plataforma, una obra de nova construcció i ha obligat a REESA a que presenti 



l cafè acompanyat amb embutits, crispells i mostillo de mel va ser un altre dels protagonistes.
Rafel FOLCH, Tècnic del Servei de Patrimoni Etnològic del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, va fer una xerrada sobre "Els neorurals a la Terreta", part d'un DEA-Diploma d'Estudis Avançats sobre el fenòmen neotural a Catalunya que va presentar a la Universitat Rovira i Virgili al mitjans de 2009. 

16 parelles van competir en el ja tradicional campionat de botirrarra de la Terreta
La parella formada per Cadolla i Roberto, van guanyar el campionat de Botifarra.
Aquest any la parella formada per Barreda i Josep de Cuncurrell no van poder revalidar e titol de campions aconseguit la passada edicio del torneig






La Terreta celebra el próximo fin de semana su XIX Fiesta y la II Jornada Cultural con todo tipo de actividades para todas las edades y que este año tendrán lugar en la localidad de Espluga de Serra. En pleno debate sobre su futuro administrativo (si se queda en el municipio de Tremp como agregado, si se independiza o si pasa a ser agregado del Pont de Suert), la zona de la Terreta, integrada por 15 núcleos, celebra un año más su fiesta cultural para reivindicar su identidad como tal. El programa de la fiesta incluye una misa, torneo de botifarra, juegos infantiles, bitlles catalanas, cuentos infantiles, baile de tarde, cena popular y baile de noche con rifa de un jamón y chocolotada de madrugada. La jornada cultural incluye varias conferencias sobre los cambios rurales y el paisaje, la música tradicional pireanica, los neorurales de la Terreta, y la polémica de la línea MAT. Los conferenciantes invitados son Joan Ubach, Alexis Sancho, Carles Barrull, Rafel Folch y Mercè Morera. Las actividades están organizadas por la Associació Cultural de la Terreta y la Associació de Veïns d’Espluga de Serra.
10.00- Inauguració de la Jornada
El Alto Ribagorza es una comarca de montaña y sus condiciones naturales hacen que la ganadería ovina tenga en ella una larga tradición. Sin embargo, los ganaderos ribagorzanos deben enfrentarse a un fuerte desequilibrio entre los pastos disponibles en las montañas, que permiten acoger un gran número de cabezas durante el verano, y la escasez de prados de siega y tierras de cultivo para alimentar todos esos animales durante el invierno. Por eso, cuando llegan el frío y la nieve, una buena parte del ganado que pasa el verano en la comarca tiene que desplazarse a la tierra baja a hibernar al valle del Ebro, a las tierras llanas cercanas a Lérida.