EL PROGRAMA DE "ARAGON TV, BIEN DICHO" DESPRÉS D'UN ANY D'EMISIÓ, RECONEIX PER FI EL CATALA COM A LLENGUA D'ARAGÓ.

LA REORGANITZACIO MUNICIPAL A DEBAT

L’origen de l’organització actual d’Espanya en municipis cal buscar-lo a la Constitució del 1812, la Pepa, que concebia aquesta figura com a única unitat bàsica de divisió territorial i amb autonomia. Dos segles després, el Govern espanyol ha posat els municipis a l’ull de l’huracà al traslladar-los la responsabilitat d’una de les principals operacions de reforma i estalvi en el sector públic, amb una previsió de la reducció de la despesa de 7.129 milions d’euros a l’empara del camí marcat per la Unió Europea.Amb la reforma, pretén buidar de contingut la majoria d’ajuntaments, almenys a Lleida, on un 93% dels pobles amb ajuntament tenen menys de 5.000 habitants i són el principal objecte de la reforma. Per la seua part, la Generalitat, que va impulsar l’organització en comarques com a distintiu principal de la distribució local catalana, projecta eliminar l’estructura política dels consells suprimintne un miler de càrrecs i estalviar-se 12 milions d’euros. Els dos projectes de reforma facilitaran, promouran i premiaran l’eliminació de municipis per la via de la fusió voluntària. No és la primera vegada, tot i que potser sí que és la més democràtica. Segons un estudi encarregat per la Diputació als professors Ramon Morell i Ignasi Aldomà sobre la distribució municipal a Lleida, des del 1900 han desaparegut a tot l’Estat 1.153 municipis, en molts casos a causa de les polítiques franquistes de fusió municipal que van dirigir els governs civils. A Lleida (continua l’informe) es va recolzar aquesta voluntat de simplificació i, en l’última gran reforma, del 1962 al 1977, es van produir a Catalunya 125 fusions, 91 de les quals van ser a Lleida, sobretot al Pirineu.Això explica les dimensions d’alguns municipis de la muntanya o el Prepirineu, com araTremp. És el municipi més gran de Catalunya i té 29 nuclis agregats (alguns dels quals estan deshabitats), amb una població total de 6.500 habitants. L’estudi destaca, en aquest punt, les disfuncions i deficiències que han derivat d’aquella política d’annexions

L’última granreforma va crear municipis més grans que comarques
Tremp: 29 nuclis i 303 quilòmetres quadrats

Amb 6.500 habitants repartits en 29 nuclis de població en 303 quilòmetres quadrats de superfície,Tremp és, actualment, el resultat de la fusió en els últims anys del franquisme de set antics municipis del Jussà. L’alcalde,Víctor Orrit, assenyala que tenen “130 quilòmetres de camins i prop de 200 masies”. “Tremp és més gran que comarques com el Garraf o el Tarragonès, però no té ajudes específiques. Sense subvencions, no podem assegurar els serveis bàsics a tota la població”, assegura. Aquestes són algunes de les disfuncions que se s’esmenten a l’estudi dels professors Morell iAldomà per a la Diputació, en què s’assenyalen les infraestructures de comunicació com un dels grans dèficits en aquest sentit. Des del 1980, segons el mateix informe, la tendència a la creació de nous municipis s’ha moderat. L’últim que es va crear a Catalunya va ser la Canonja, el 2010. A Lleida, en els últims quinze anys hi ha hagut diversos moviments per modificar els límits territorials d’alguns municipis. D’un total de sis, segons els dictàmens expedits per la Comissió JurídicaAssessora de la Generalitat posteriors a informes de la Comissió de Delimitació Territorial, només un ha sigut per a la creació d’un municipi i s’ha resolt negativament. És el cas d’Arties, on el 2002 es va celebrar una consulta popular, en què els resultats també van ser contraris.Veïns de laTerreta, una àmplia zona deTremp fronterera amb el Pont de Suert i la Ribagorça aragonesa i que està situada a uns 45 minuts de la capital, també van celebrar una consulta el 2010 i es van pronunciar a favor de la segregació.
publicat pel diari Segre, diumenge 24 de febrer

LLEIDA DIU NO AL "FRACKING"

Lleida ciutat se sumarà avui, amb tota probabilitat, a la creixent oposició entre les institucions lleidatanes a la tècnica de fractura hidràulica o fracking per la recerca i extracció de petroli i gas al subsòl. La Paeria debatrà avui una moció del PSC (amb majoria absoluta) amb un contingut similar a les que ahir van aprovar també els plens de Montgai i Agramunt. En total, 21 municipis del pla de Lleida han expressat des de l’any passat el seu rebuig a aquesta tecnologia, davant del temor que el seu ús provoqui efectes adversos com contaminació d’aqüífers, esfondraments de terra i fins i tot petits sismes. Entre els municipis contraris al fracking hi ha tres capitals de comarca més: Balaguer, les Borges i Cervera, així com nombrosos municipis inclosos en projectes per efectuar prospeccions a la recerca d’hidrocarburs. Se n’afegiran d’altres que preparen mocions contra la fractura hidràulica. És el cas de municipis com Alfarràs, Bellcaire d’Urgell i la Sentiu de Sió, segons van confirmar els alcaldes.Aquest moviment d’oposició s’estén a través de la plataformaAturem el Fracking, que porta a terme reunions amb regidors i conferències en diferents municipis. Per la seua part, el PSC impulsa mocions als municipis on té representació. S’ha de recordar que la Diputació, UP i diverses entitats també han expressat el seu rebuig de la fractura hidràulica.Tot i que hi ha hagut diferents sol·licituds per a permisos d’investigació d’hidrocarburs en els últims anys a Lleida, les protestes es van iniciar arran de la petició de Montero Energy per buscar petroli i gas en una vasta extensió de terrenys (anomenada Darwin), que inclou 37 municipis de la Noguera, l’Urgell, la Segarra i el Solsonès. L’ús de la fractura hidràulica en aquest cas encara està per determinar, si bé fonts de l’empresa van reconèixer fa uns mesos que és una de les possibilitats que es plantegen. El projecte va rebre desenes d’al·legacions, entre les quals les d’ajuntaments com els d’Agramunt, Castellserà i Guissona, entre d’altres. La Generalitat va assenyalar que les ha enviat al promotor perquè les respongui.

agafat del diari Segre del dia 22 de febrer

ES PRESENTA LA GUIA D'ECOTURISME DE TREMP.

El Ayuntamiento de Tremp ha presentado este jueves en la Diputación de Lleida la guía 'Tremp. Un brote de naturaleza a tu alcance. Guía de Ecoturismo del municipio más grande de Catalunya' que recorre los rincones más curiosos de las 30.200 hectáreas del municipio catalán con más extensión y al que pertenecen 29 núcleos de población.

El manual es un reclamo de todas las posibilidades ecoturísticas que tiene el municipio con paisajes prepirinaicos con cierto regusto mediterráneo, pájaros carroñeros y su patrimonio geológico.

La Terreta y la sierra de Sant Gervàs; Gurp y la sierra de Santa Eugènia; la zona de Tremp y el Pont de Montanyana y la sierra dels Nerets o el río Noguera Pallaresa son algunos de los atractivos que resalta la guía, que también incluye información práctica para poder planificar actividades ecoturísticas en el municipio, como alojamientos rurales donde pernoctar, empresas de ecoturismo de guías, bares y restaurantes.
El director del Patronato de Turismo de la Diputación de Lleida, Jordi Blanch, ha puesto de manifiesto el acierto que, a su juicio, representa esta guía porque impulsa y pone en valor un gran número de productos turísticos vinculados a un territorio como el municipio de Tremp y a la naturaleza.
Para el autor, Xavier Besora, "se trata de una guía que quiere servir de apoyo y orientación a todas aquellas personas que visitan la ciudad de Tremp y que están interesadas en conocer las riquezas naturales y paisajísticas del municipio".
El objetivo del proyecto es dar a conocer los atractivos naturales del municipio y las posibilidades para practicar ecoturismo y, a la vez, dar un impulso al desarrollo de esta modalidad turística sostenible.
Por su parte, el concejal Bonifaci Colomina ha explicado que las diferentes corporaciones del ayuntamiento de Tremp han querido potenciar todo el valor paisajístico y natural del municipio en los últimos años, si bien el impulso definitivo tanto para la elaboración de la guía como para la redacción del plan director de ecoturismo, fue la distinción al municipio de Tremp en 2010 con el primer premio del Concurso para el incremento de la biodiversidad de la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP).
La guía, publicada sólo en catalán y que se editará también en castellano, francés e inglés tiene una tirada de 3.000 ejemplares.
http://www.teinteresa.es/catalunya/lleida/Tremp-Lleida-turistica-municipio-Catalunya_0_869914829.html

LA TERRETA, UN COP MÉS, LA GRAN IGNORADA AL BUTLLETÍ DE L'AJUNTAMENT DE TREMP

El congrés espanyol refusa prohibir el fracking

CiU vota finalment contra la moció i el PNB s'absté
El ple del congrés espanyol ha refusat avui la moció d'Esquerra Plural (IU-ICV-CHA) que proposava prohibir, en territori de l'estat espanyol, la tècnica d'extracció de gasos coneguda amb com a fractura hidràulica o 'fracking'. Els partits que hi han votat finalment en contra han estat el PP, CiU i UPyD. El PNB, en canvi, que havia insinuta que també hi votaria en contra, finalment s'ha abstingut, juntament amb Unión del Pueblo Navarro i Foro Asturias. La resta de partits han votat a favor de la moció.
El text demanava al govern espanyol d'aprovar, en un termini màxim de tres mesos, un projecte de llei que prohibís l'ús del 'fracking' i que obligués a suspendre totes les activitats en marxa de prospecció, exploració, investigació i explotació d'hidrocarburs que utilitzin la tècnica del 'fracking'.
La moció també demanava que s'impulsés un canvi de model energètic 'basat en les fonts renovables i netes i en l'estalvi i l'eficiència energètiques, en lloc de dedicar els esforços a prolongar la dependència dels combustibles fòssils.'

Guerra de països

Tant el PP com UPyD han justificat el seu vot argüint que no es pot prohibir de forma generalitzada la investigació de noves formes d'energia. Per la seva banda, la plataforma Shale Gas España, que representa la indústria energètica que promou el 'fracking', s'ha felicitat per la decisió final del congrés. La seva portaveu, Mónica Cristina, ha assegurat que 'cada vegada més països es decideixen a investigar el potencial del shale gas ['fracking'], entre els quals el Regne Unit, Dinamarca, Romania, Lituània, Suècia, Ucraïna i Polònia.'
La declaració de Cristina s'ha entès com a resposta als diputats defensors de la moció, que tant avui com ahir han volgut recordar que hi ha països que ja han prohibit el 'fracking', com és el cas de Canadà, França i Irlanda.
http://www.vilaweb.cat/noticia/4084753/20130214/congres-espanyol-refusa-prohibir-fracking.html

TEMPS DE FRANJA DIGITAL. 7