diumenge, 31 de juliol del 2011

UNA BODA D'ANUNCI AL PIC DE CASTANESA.


L’Albert va tenir la pensada de demanar matrimoni a la seva nòvia, laMiriam, mentre practicaven escalada esportiva a Cabrera de Mar. Va ser a 30 metres d’altura quan ell va treure l’anell de rigor i ella li va dir que sí. “Qualsevol li diu que no a 30metres del terra”, fa broma la Miriam. A partir d’una petició de mà tan singular, ja no estranya tant que la Miriam Ortega i l’Albert Pareja s’acabessin casant a 2.861 metres d’altura, al pic de Castanesa, al Pirineu, amb motiu de l’enregistrament d’un espot televisiu d’aigua natural, que s’ha convertit, a hores d’ara, en un dels anuncis de l’estiu. És veritat el que explica l’espot de Veri? Es van casar al cim d’una muntanya amb xiruques? La resposta és que sí: existeixen, estan casats i són veïns de Barcelona. Aquesta és la crònica de la seva relació i de com la publicitat busca, cada vegada més, persones anònimes a la recerca d’emoció i credibilitat. L’Albert i laMiriam fa un parell d’anys que estan junts. Treballen a la mateixa gran empresa (ell als serveis informàtics i ella al departament de comunicació interna) i es van conèixer en un curs d’anglès. Beneït i corrent curset en què es van enamorar, encara que l’espot opti per situar aquest enamorament en un lloc i en unes circumstàncies de més transcendència: dalt de la Pica d’Estats. Que l’Albert sigui un gran aficionat a lamuntanya i laMiriam estigués fent els seus primers passos en l’escalada esportiva va fer-hi la resta des del principi. Així que no van trigar a arribar les primeres sortides a lamuntanya. I entre piolets i motxilles, mentre recorrien GR i vies ferrades, es va consolidar la relació amorosa. Va ser el passat 2 d’abril quan l’Albert li va demanar matrimoni a laMiriam a les altures, sense cap notícia encara de l’espot, però tenint molt clar que volien “un casament diferent, poc convencional”. Va ser pocs dies després, mentre es miraven un blog de muntanyisme, que els va cridar l’atenció una convocatòria: “Era un càsting en el qual es buscaven parelles de muntanyencs disposades a casar-se en un cimdel Pirineu”, explica l’Albert. I no ho van dubtar. S’hi van presentar i, al cap de dos dies, ja els van comunicar que eren els escollits per rodar l’anunci. De nou van donar el seu consentiment, però aquesta vegada va ser a l’agència de publicitat (Villar-Rosás). “Va ser l’agència qui va determinar el lloc del casament ifins i tot la data”, explica la Miriam. Una data ben propera, per cert: el 26 d’abril, molt a sobre en el calendari, 24 dies després de la petició de casament. “Les nostres famílies van al·lucinar, és la veritat, i el primer que ens van dir és que si ens havíem tornat bojos”, reconeix l’Albert. Però al final, s’ho van prendre “com una aventura, com una festa diferent per recordar tota la vida”, afegeix l’Albert. Amb un altre al·licient: tot de franc. La campanya de publicitat s’encarregava de les despeses del casament. Un dels directors creatius de la campanya, Jon Lavin, explica que l’agència tenia un pla B (rodar amb actors) si no trobaven la parella ideal de muntanyencs matrimoniers. “Però amb l’entusiasme, les ganes i la naturalitat de l’Albert i la Miriam no vam tenir-hi cap dubte, eren la parella que estàvem buscant”, afegeix. A la celebració hi van assistir uns quaranta convidats, entre els quals no va faltar l’àvia de la Miriam, de 83 anys. N’hi va haver que van excusar l’assistència perquè un casament un dimarts feiner no entrava en els seus plans. D’aquí la frase que inclou l’espot: “Aquí pots estar segur que els que vénen és perquè volen venir”… Al pic no hi va pujar tothom. La majoria dels convidats es va quedar en un camp base i en el moment del “ sí, vull”, a 2.861 metres d’altitud, hi havia tants convidats (una desena, entre pares i testimonis) com equip tècnic de rodatge. Cap dels que surten a l’espot no és actor, tots són convidats. Qui va oficiar la cerimònia tampoc era intèrpret, sinó l’alcalde de Benasque, Juan Ignacio Abadía, que, per cert, va deixar de ser-ho després de les últimes eleccions municipals. L’espot és, doncs, una història real (va succeir i es va gravar en la realitat i amb persones de carn i ossos), tot i que amb una agència publicitària com a motor que la va imaginar,planificar i materialitzar, per bona que fos la matèria primera. “Quan fas un anunci que la gent percep com a real passa el mateix que quan veus una pel·lícula que saps que ha succeït de debò: t’ho creus més i emocionalment t’arriba molt més”, reflexiona Lavin.

dissabte, 30 de juliol del 2011

Los osos pardos del Aran ya son un atractivo para los ciudadanos de la Val


Los tiempos están cambiando, cantaba Bob Dylan, y también lo hacen en la Val d’Aran. Un territorio, o al menos sus dirigentes, que se había mostrado claramente contrario a la reintroducción y recuperación de la población de osos pardos en el Pirineo, parece haberse hechos suyos a unos animales que han escogido las riquezas naturales del Aran para desarrolar su vida. O al menos eso se desprende de un hecho hasta ahora inédito que está ocurriendo en la Val desde principios de la primavera. Decenas de araneses, la mayoría, y algunos visitantes, los menos, suben cada día a las montañas de la Val donde viven los osos pardos para observarlos en su hábitat natural. Así lo corrobora el naturalista Marc Alonso, para algunos la persona que mejor conoce a estos animales en Catalunya, que habitualmente guía a personas interesadas en observar a los osos pardos a las zonas del Aran donde se les puede avistar. “Este año está ocurriendo algo insólito en el valle, se está viendo a los osos con facilidad y esto es algo que hasta ahora no había ocurrido”, explica Alonso, quien señala que la mayoría de las personas que se acercan a observarlos, “son gente local, muchos cazadores y ganaderos, atraídos por este animal”. La facilidad para ver a los osos, Marc Alonso cuenta que ha observado hasta cinco ejemplares diferentes desde el invierno, tiene para el naturalista aspectos positivos y negativos. “Que la población local pueda observar con facilidad a los osos en su hábitat natural y ver que no suponen un peligro, es una forma de dismitificar la imagen negativa que pueden tener los araneses y hacerse suyos estos animales”, señala Alonso, quien considera que la posibilidad de verlos en la montaña “es la mejor campaña de educación ambiental que se puede realizar”. Por otro lado, el naturalista y experto en fauna Pirenaica teme que la presencia habitual de personas pueda hacer que los osos se comporten con demasiada “familiaridad” con los humanos. “Esto puede ser un problema durante la temporada de caza, porque en el Aran se caza cada día, y podría pasar algún incidente involuntario como el ocurrido el 2008 en Les”, señala Alonso. Es por eso que reclama una mejor gestión del oso por parte de las Administraciones, en este caso del Conselh Generau d’Aran, que es quien tiene las competencias de medio ambiente en la Val. Alonso, que colabora habitualmente con los guardas forestales araneses, lamenta que desde el Conselh aún no se haya puesto en marcha un plan de gestión de los plantígrados. “El oso es la vedette de la naturaleza y en el Aran ocurre un hecho excepcional del que se puede sacar partido, la Val es el único lugar de Europa donde se tiene acceso libre a la observación de los osos”, explica el naturalista catalán, quien no duda en afirmar que, bien gestionado, la figura del oso se podría convertir en un gran generador de riqueza para los habitantes del Aran. En la actualidad se cree que en la Val y en los montañas fronterizas del Ariège y la Alta Garona viven una docena de osos. Podrían ser más, ya que al menos dos osas de la zona salieron de la pasada hibernación con crías. El jueves se observaron tres oseznos de primer año.

dijous, 28 de juliol del 2011

LA VALL DE BOÍ AMB GAMBIA, DE LA MÀ DE LA PEPA TURRÓ




EXPO FOTOGRÀFICA SOLIDÀRIA
FINS A L'OCTUBRE A BARRUERA
NO US LA PERDEU PER RES DEL MÓN!

MÉS FOTOS

RAMON TREMOSA: ADMIRACIÓ PER LA TERRETA


AQUEST ESTIU estaré tres setmanes a laRibagorça. A Areny de Noguera, el poble dels meus avis. Com que estic tot l’any amunt i avall, el luxe a l’agost és nomoure’m de lloc. Tenim tres nens d’entre 7 i 12 anys i els agrada pujar al poble amb la colla.És petit i poden acampar sols, anar a la piscina o amb les bicis. Tenen molta més llibertat que a la ciutat. La Ribagorça és una comarca de transició entre l’alta muntanya i el Prepirineu amb les rouredes més grans de Catalunya. H ipots trobar zones d’un contrast brutal, pots fer mil metres de desnivell en un moment amb el cotxe. Per escalar és ideal. Hi ha una excursió estrella que faig molt sovint: elcongostdeMontrebei, l’únic que queda verge a Catalunya. Si es travessa tot el congost, hi ha unes parets verticals de vuit metres que arriben al pantà de Canyelles. És fantàstic anar-hi a passar un dia ambla família. Fas uns entrepans i a gaudir d’undia d’aigua.La zona també és molt ric aen castells i art romànic, amb molts emplaçaments medievals. S’hi poden fer unes excursions modèliques. A més, com cada any, faré un dinar amb el Marc Salichs i altres alcaldes de la Franja. També aniré a les festes majors i sopars populars. És una altra virtut de la regió: la gastronomia. Aniré a fer bons àpats amb amics. Fa molts anys que pugen al poble perquè els agrada molt. De fet, a Catalunya hi ha
molts racons per descobrir. Hi ha llocs que no coneix ni el president Pujol.

LA TERRETA ESPAI NATURAL


El Ayuntamiento de Tremp ha firmado un acuerdo de custodia con la Estació Biològica del Pallars Jussà para llevar a cabo acciones de conservación y divulgación de espacios naturales de la Terreta. El acuerdo prevé compatibilizar el uso del territorio y explotación de las fincas con la conservación de los elementos naturales y paisajísticos. La Terreta presenta gran riqueza de paisajes y de especies vegetales y animales. Los espacios incluidos en el acuerdo forman parte del PEIN y la Red Natura 2000 del Vall Alta de Serradell-Terreta-San Gervàs. En la zona se ha creado una red de senderos, se han instalado miradores y áreas de picnic.
L’ajuntament deTremp ha firmat un acord de custòdia amb l’estació biològica del Pallars Jussà amb l’objectiu de dur a terme accions de conservació i divulgació de la Terreta. L’acord preveu la
compatibilitat dels usos agraris i els ecològics.

dimecres, 27 de juliol del 2011

XIX TROBADA DE LA TERRETA, ESPLUGA DE SERRA 6 AGOST 2011

II JORNADA CULTURAL CONEIX LA TERRETA
Espluga de Serra. Escoles
de 10:00 a 14:00
10.00 Inauguració
11.30- Pausa-cafè

ORGANITZA: Associó Cultural de la Terreta-Centre d'Estudis Ribagorçans

AMB EL SUPORT DE: Institut Ramon Muntaner, Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultuira de la Generalitat de Catalunya.

XIX TROBADA DE LA TERRETA
17.30- Santa Missa a l'església del poble.
18.30- Torneig de bitifarra
Jocs infantils
Bitlles Catalanes
Contes infantils a càrrec de "lola, l'encantadora de contes"
20.30- Ball de tarda
22.00- SOPAR DE LA XIX TROBADA DE LA TERRETA
PREU: 25 € adults, 12 € nens
MENÚ DEL SOPAR: xatonada, fideuà, parrillada de carn,postres, pa, vi,cava, cafè i "xupitos".
24.00- BALL de nit amb ZADIT SHOW.
3.00- xOCOLATADA

Amb l'entrada s'inclou la rifa d'un pernil de FARRÉ
DATA LÍMIT: 1 d'agost, a Can Rocamora i Gasolinera d'Areny de Noguera.

diumenge, 24 de juliol del 2011

Tremp vol desviar cap al nord la MAT de Ponent


El municipi més gran de tots els afectats per la línia projectada de molt alta tensió entre Aragó i Catalunya, la MAT de Ponent, ha presentat en les seves al·legacions al Ministeri d’Indústria una proposta pròpia que s’escapa del consens general que hi havia fins ara al territori. La proposta de Tremp és allargar cap al nord el traçat de la MAT en territori administrat per Aragó, aprofitant uns quilòmetres més les torres elèctriques en desús de la fallida línia Aragó-Casarilh. Des d’allà entrar en territori d’administració catalana fins al Pont de Suert, i allà aprofitar l’actual corredor elèctric existent entre la capital de l’Alta Ribagorça i la Pobla de Segur, ja al Pallars Jussà, a través del port de Perves. A prop de la Pobla, la línia ja podria connectar amb la línia de molt alta tensió existent que condueix l’electricitat des de les centrals dels Pirineus fins a Sentmenat i l’àrea metropolitana de Barcelona. El traçat projectat per REE uneix Aragó i Catalunya més al sud, a través d’un recorregut pròxim a les poblacions de Graus, el Pont de Montanyana, Tremp i Isona. L’alcalde de Tremp, el socialista Víctor Orrit, defensa aquesta opció perquè en lloc de crear un corredor nou s’aprofitaria una línia existent (l’actual línia entre el Pont de Suert i la Pobla de Segur és de 220 i s’hauria d’adaptar per a 400), les obres es podrien fer aprofitant la millora de la carretera entre el Pont de Suert i la Pobla de Segur prevista però encara no realitzada, i podria donar servei al creixement de la producció elèctrica programat a les preses de Moralets i de l’estany Gento. La proposta ha sacsejat l’aparent unitat que regnava fins ara al territori. L’alcalde del Pont de Suert i delegat del govern als Pirineus, Albert Alins, ha rebutjat la proposta de Tremp. Tampoc no ha agradat a la Plataforma contra l’Autopista Elèctrica, que tem que ara s’obri la veda i cada ajuntament defensi traçats que no el perjudiquin en lloc d’oposarse frontalment a la línia. Orrit, però, es justifica afirmant que la proposta no contradiu en absolut les resolucions fixades per altres ajuntaments i el Consell Comarcal en el sentit que cal reaprofitar línies existents, i que el nucli de les seves al·legacions és, com en la resta de municipis, el rebuig frontal a la línia perquè és innecessària i perjudicial.
Una línia mig abandonada
La proposta de Tremp ha remogut les aigües aparentment tranquil·les en superfície però mogudes per dintre per on navegaven els ajuntaments afectats pel projecte de la MAT entre Penyalba i Isona que REE vol fer entre el 2013 i el 2014. Fins ara, la proposta que semblava unànime era l’aprofitament d’una línia de 125 kV que hi ha entre el Pont de Montanyana (Ribagorça, Franja de Ponent) i Tremp: és pròxima a la projectada per REE i és poc aprofitada. Els alcaldes denuncien que es vol fer una línia nova quan aquesta ni es fa servir: la línia va ser objecte d’un robatori de cable a principi d’any i a hores d’ara encara no l’han reparat. Fa mig any que no funciona.