Sota terra creix una oportunitat per rellançar l’economia de pagès. La febre de la tòfona ha arribat al camp i, també, a les cuines i les taules de les llars, perquè l’afició a cuinar amb nous productes n’ha disparat el consum, malgrat l’elevat preu d’aquest valuós bolet. La utilització de la tòfona per part dels xefs catalans l’ha convertit en un producte no tan exclusiu imés habitual al cabàs dels qui disfruten a la cuina. Força mercats comencen a oferir-ne als seus clients. La recol·lecció de tòfona negra silvestre té una tradició antiquíssima, però cada cop és més escassa, explica Josep M. Vilella, recol·lector des de petit i ara productor de tòfona de la Baronia de Rialb. El bolet és un bona alternativa al cereal en zones de mitja muntanya, on, al contrari que a la plana de Lleida, el rendiment de l’ordi i el blat és baix. “Fa 8 anys vam plantar roures i alzines on hi havia sembrats. Confiem a guanyarnos millor la vida, però cal tenir en compte que fins al desè any no en culls”, explica Vilella. Arbres, sistemes de reg i gossos ensinistrats per localitzar el fong requereixen una inversió inicial de fins a 4.000 euros per hectàrea. Durant els següents trenta anys, la tòfona requereix poc esforç i inversió, perquè és un bolet rústec, resistent a les plagues. El fong s’inocula al costat de les arrels de roures, alzines, avellaners i garrics, on creix lentament. Ja en producció, i des de novembre a març, es cull setmanalment. Amb 280 habitants, l’Ajuntament de la Baronia de Rialb ha vist en la tòfona una “sortida per posar de relleu el territori”. “Hem creat una marca i enguany ja hem fet unes jornades gastronòmiques als restaurants”, explica Núria Solé. Confien a atraure turisme gastronòmic, com ja han fet al Berguedà. Dues famílies del poble n’han plantat i quatre en preparen el conreu. No és cap experiment. A Terol ja fa trenta anys van creure-hi i la zona –amb 3.000 hectàrees plantades– és la primera productora de l’Estat. De les 30 espècies europees, a Catalunya se’n troben i comercialitzen la d’estiu, la gravada, la magenca i la negra. Aquesta darrera és la segona més valorada del món, després de la tòfona blanca italiana, que no s’ha adaptat al conreu. L’associació que agrupa els productors catalans té 140 socis i la superfície de conreu s’ha triplicat fins a les 400 hectàrees en tres anys. “La crisi de l’agricultura n’ha esperonat la plantació, que té un gran potencial”, segons Dani Oliach, tècnic del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, que fa anys que treballa per promocionarne el conreu. Els primers intents a Catalunya van ser als anys vuitanta, però van fer mala impressió. “Ara hi ha més informació tècnica”, assegura Oliach. Enguany, se n’han collit les primeres a les Garrigues i el conreu s’estén per les muntanyes de Prades, el Pallars, l’Alt Urgell, la Noguera, el Solsonès i el Berguedà
El dissabte 26 de març els veïns de la Terreta i representants de l'Ajuntament de Tremp es van reunir per celebrar la finalització de la primera fase de les obres de la circumval·lació de la Terreta. Aquest mes de març han acabat les obres de millora i condicionament del primer tram de la circumval·lació de la Terreta. Aquesta ha estat la primera fase d’una obra molt reclamada i que calia impulsar, tant per millorar les condicions de mobilitat dels veïns de la Terreta com per facilitar les tasques de neteja i manteniment durant els mesos de la neu.Amb aquest motiu membres de l'Ajuntament de Tremp i veïns de tots els nuclis de la Terreta es van trobar a la Torre de Tamúrcia en un dinar popular distès i amè. 
