Reunió d'afectats de la LAT Foradada del Toscar-La Pobla de Segur, a Areny de Noguera

 

Aquest divendres, 16 de novembre, a les 17h. al Bar Restaurant Can Rocamora d'Areny de Noguera (enfront de la benzinera, N-230 Km 101): Reunió de veïns i afectats de la LAT Foradada del Toscar-La Pobla de Segur

Agafat de La terreta decideix

TEMPS DE FRANJA

Open publication - Free publishing

">

Open publication - Free publishing

L'Eurodiputat Ramon Tremosa pregunta a la Comisió Europea sobre la "Foradada-La Pobla".

El eurodiputado Ramón Tremosa, a instancias de Convergencia Democrática de la Franja, ha preguntado a la Comisión Europea por la línea de alta tensión (LAT) Foradada del Toscar-La Pobla de Segur.

El eurodiputado se ha hace eco del malestar vecinal de la zona de Areny de Noguera-La Terreta por los trabajos emprendidos por Red Eléctrica en las pasadas semanas e informa a la Comisión Europea que en las últimas semanas, la compañía Red Eléctrica Española ha emprendido un aumento de la capacidad en la línea de alta tensión que une Foradada y La Pobla de Segur.

Argumenta, el eurodiputado que, este aumento, que no ha sido propiamente comunicado como informan los vecinos de los pueblos afectados, significará un aumento en el tamaño de algunas torres de la línea, pero parece que no se efectuará ningún análisis sobre las consecuencias que este aumento de la capacidad de la dicha línea de alta tensión puede tener para la salud humana debido a la cercanía de la línea con casas habitadas"

Ramon Tremosa recuerda, en la pregunta, que el Consejo Europeo emitió, el 12 de Julio de 1999, una recomendación (1999/519/CE) en la que se afirmaba que "las medidas en relación con los campos electromagnéticos deberán proporcionar un elevado nivel de protección a todos los ciudadanos de la Comunidad" así como que "la observancia de las restricciones y niveles de referencia recomendados debería proporcionar un elevado nivel de protección contra los efectos nocivos para la salud que pueden resultar de la exposición a campos electromagnéticos"

Tremosa ha preguntado a la Comisión Europea si considera que las actuaciones de Red Eléctrica Española en la línea de alta tensión Foradada-La Pobla de Segur cumplen con los estándares europeos tal y como se ponen de relieve en esa recomendación y si conoce si el aumento de capacidad de la línea Foradada- La Pobla de Segur cumple con la normativa europea en materia de contaminación ambiental.

Con estas preguntas que el eurodiputado Ramon Tremosa ha formulado ya son más de una decena las interpelaciones presentadas ante la Comisión Europea para garantizar el cumplimiento de las directrices comunitarias tanto en el proyecto de la MAT Monzón-Isona como en el de la línea Foradada del Toscar-La Pobla de Segur.

Noticia agafada de radiohuesca.com

Escoltes Catalans reunirà 500 persones a Lleida

Lleida serà l’escenari els pròxims dies 17 i 18 de novembre de l’assemblea general ordinària dels Escoltes Catalans, en què participaran unes 500 persones al Palau de Vidre. L’objectiu de la trobada, que ahir va ser presentada a l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, per membres de l’entitat, és reunir els caps de la quarantena d’agrupacions que tenen repartides per tot Catalunya, tres de les quals (AEAlosa de Lleida, AE Taciplà d’Alpicat i AE Lo Mòtit d’Alcarràs) de la província de Lleida. Durant la trobada, que durarà dos dies en què els participants s’allotjaran en dos col·legis de la Bordeta (CEIP Joan Maragall i IES Maria Rúbies), es posaran en comú les propostes per deixar elaborat el programa que portaran a terme durant aquest curs.També es votaran les memòries de l’any passat i seran elegits nous càrrecs. S’ha d’assenyalar que aquesta edició de l’assemblea, que servirà com a punt de trobada per compartir experiències de tot tipus, estarà marcada, a més, per la votació del PlaTriennal 2012-2015. Les tres agrupacions de la província de Lleida actuaran com a amfitriones i s’encarregaran d’organitzar l’esdeveniment. I és que, a més del treball de preparació del nou curs, durant la celebració de l’assemblea hi ha previstes diferents activitats lúdiques. Per exemple, dissabte a la nit tindrà lloc una cercavila des del Palau de Vidre fins al pavelló de la Bordeta, on hi ha prevista una festa amb concerts per a tots els participants.
Agafat del diari Segre el dia 8 de novembre

FESTA MAJOR D'AULÀS

LA TERRETA AL NOU LLIBRE DE PEP COLL

L’escriptor Pep Coll i el fotògraf i  Josep de Moner van presentar  divendres   aVilaller la Guia d’indrets mítics i llegendaris de la Ribagorça Romànica, un encàrrec de l’associació Ribagorça Romànica. Durant l’estiu i la tardor del 2011 van recórrer junts l’Alta Ribagorça, laTerreta i deu municipis de la Ribagorça Oriental: Areny de Noguera, Beranui, Bonansa, Isàvena, les Paüls, Montanui, el Pont de Montanyana, Sopeira ,Tor-la-ribera i laVall de Lierp. El resultat ha sigut una guia profusament il·lustrada a tot color que inclou un centenar de llocs vinculats a llegendes o històries fantàstiques, relatades amb l’afinada ploma de Pep Coll. Josep de Moner s’ha encarregat de les fotografies. Mostra espais naturals (coves, roques o boscos) i construccions com esglésies, ermites, monestirs, ponts o cases pairals, per esmentar només alguns exemples. Les narracions busquen explicar des de l’origen d’una advocació religiosa (com la del santuari de Cis) fins al d’un topònim (com Bonansa), passant per històries com les del castell del Turbó, de la bruixa de Soperuny o el conte dels gegants de Pustellí, entre molts d’altres. Segons va explicar Josep de Moner, la intenció és que a més del llibre publicat per Cossetània, les llegendes, amb les seues respectives fotografies i mapes, siguin accessibles per Internet a través de les pàgines web dels consistoris, com un element més de promoció turística. S’ha d’assenyalar que els dos autors ja van recórrer conjuntament tota la Ribagorça l’any 1994 per rastrejar les llegendes de la zona.
AGAFAT DE DIARI SEGRE, EDICIO PAPER

El meu amic Xavier Macià va néixer l’any 1961 a cal Forn de Viu de Llevata, un poblet de l’Alta Ribagorça. La seva mare, en adonar-se que el nen estava herniat, va encomanar-lo a sant Gervàs, un sant espe­cialista en criatures trencades. La dona va materialitzar la prometença portant el nen a coll fins a l’ermita del sant, situada a dues hores i mitja de Viu per un camí pedregós i ple de punxes, l’últim tram del qual la dona va fer descalça. L’indret més peculiar del trajecte és el pas del Portús, un congost tan estret que sembla obert amb un cop de destral, que travessa per dins la barrera calcària de la muntanya de Sant Gervàs. La capella del sant cau una mica més avall, ja a la banda coneguda com la Terreta. Sembla evident, doncs, que els antics habitants de la zona devien creure que el fet de passar una criatura trencada per dins de «la muntanya herniada» comportava poders màgics. Probablement sant Gervàs és la cristianització d’alguna altra divinitat anterior. Sigui el que sigui, l’important és que el bonyet de l’hèrnia va desaparèixer del ventre del petit Xavier i mai més se n’ha sentit. I això que de gran ha hagut de realitzar feines feixugues, com ara segar l’herba dels prats costeruts, donar classes de literatura a joves universitaris i escriure versos. 

http://www.metode.cat/revistes/article/els-pirineus-magia-i-fantasies

QUI DEFENSA EL CATALA A L'ARAGÓ: CAPITOL 14

El diputat de l'Esquerra d'Aragó al Congrés, Chesús Yusten

Yuste pregunta a Wert sobre las lenguas de Aragón

El diputado de la Izquierda de Aragón en el Congreso, Chesús Yuste, ha solicitado la comparecencia del ministro de Educación y Cultura, José Ignacio Wert, con el objetivo de que informe sobre la «realidad trilingüe» y la protección de las lenguas habladas en Aragón. Yuste recordó que el Gobierno de España «tiene una obligación inexcusable con el aragonés y el catalán, ya que firmó la Carta Europea de Lenguas Minoritarias que también compromete a la defensa y protección de la realidad trilingüe aragonesa».En su iniciativa, además de reclamar la comparecencia del ministro, Yuste advierte al Gobierno central de que «tiene que realizar informes sobre la situación de las distintas lenguas en todo el Estado en general, y en Aragón en particular, por los compromisos adquiridos en la Carta Europea». Recuerda también que « su obligación va más allá de un mero reconocimiento a su existencia y que tendría que adoptar medidas de impulso y protección de este patrimonio cultural aragonés».
Agafat de "Heraldo de Aragon", edició paper, diumenge dia 4 de novembre