El PSOE Ó PP-PSOE ens té continuament acostumats a incoherències o incompliments de promeses o de lleis aprobades per ells mateixos. De poc serveix tenir una Llei de Memòria Històrica aprovada pel Parlament espanyol a l'octubre de 2007 a instàncies del Govern SOEcialista, si posteriorment el PSOE d'Aragó s'ajunta amb el PP i el PAR rebutjant identificar les víctimes de la Guerra Civil. De poc serveix la legislació espanyola de 2007 o la identificació de 519 foses comunes a l'Aragó si posteriorment la major part de les actuacions aragoneses són de cara a la façana i es centren a Saragossa, a la recerca i difusió dels estudis i projectes de la DGA i del Monegres. No serveix de res tot això si no es ténen en compte la pervivència de símbols franquistes que encara existeixen a ciutats com Barbastre o Fraga, i el PSOE no fa res, o quasi res, tot i que en aquestes ciutats porten governant unes quantes legislatures. Aquestes reflexions sorgeixen quant hom veu com el PSOE de l'Aragó s'ajunta amb el PP i el PAR per fer marxa enrera o donar un pas endavant per al projecte "Amarga Memória" i que contrasta amb el PSOE de Fraga que ara que es troben a l'oposició, juntament amb Convergència Democràtica de la Franja i d'altres entitats socials i culturals fragatines, demanen al govern local del PP que retiri el monument al vençuts en la Guerra Civil. El PSOE ha tingut una llarga, llarguísima etapa de govern municipal, de 1979 a 2007 primer amb Francisco Beltran i més tard amb Vicente Juan i durant aquest període ningú de la federació local SOEcialista va dir res contra els símbols de la disctadura franquista. És més, el projecte de remodelació de la plaça aplicat pel PP ja el va aprobar en el seu dia el PSOE fragatí, per això sorprèn molt que ara que hi ha l'oposició associativa fragativa el PSOE, que mai ha fet cap acte en aquest sentit, ara que no té poder, es tiri de cap a peus en contra. Benvinguts siguin, però aquests gestos no sols s'han de fer quant hom està a l'oposició,també quant es governa i especialment a les Corts d'Aragó.
Aquest comportament no és únic en el PSOE de Fraga, es fa extensiu al PSOE franjolí i aragonès on la Llei de la Memòria Històrica i la recerca en temes de guerra civil encara és una realitat a quasi tota la Franja. I és que quan hom està al poder fa una cosa i quant està a l`oposició un altra. I si no fixem-nos en actuacions més properes per a veure el comportament del PSOE: una és la Llei de Llengües que el PSOE ha aprovat amb el ordeno i mando de Marcelino Iglesias. Aquesta LLei és molt polèmica sobretot per a la dreta que anteriorment no qüestionaven científicament la dialectologia franjolina i actualment si; el soci de govern del PSOE, el PAR, que durant tres legislatures ha signat acords de govern amb el PSOE en pro d'aquesta Llei ara se´n desdiu i juntament amb el PP que han agafat els mateixos arguments que la FACAO i la PNHC són els que trepitjen bona part del territori aragonès, que no franjolí per a dir que "no hablamos catalán". Quin gran descobriment que a Osca o Jaca, o a Campo no ho parlen, felicitats per la descoberta científica. La CHA, gran defensora de la cooficialitat a l'Estatut de 2007 ara fa campanya per a informar alguns grups de la CHA propers a FACAO i justificar el vot d'una Llei SOEcialista que ha millorat sustancialment amb les al·legacions de la CHA, però que queda ben lluny de la cooficialitat. IU, que va dónar suport a l'Estatut, ara sense la cooficialitat necesària, fa marxa enrere i vota en contra per que la Llei és molt descafeinada i no aposta per la cooficialització, impensable si no hi figura a l'Estatut d'Autonomia que els mateixos van defensar.
A la Ribagorça, féu SOEcialista, amb molts alcaldes promotors de la primera Declaració de Mequinensa (1984), actualment és l'única comarca de la Franja en que els noms oficials són únicament en castellà excusant-se que no hi havia llei. A gener de 2010 ja hi ha Llei de Llengües i els noms encara continuen igual: tindrem que seguir una legislatura més dient Benabarre, Arén, Puente de Montañana, Estopiñán del Castillo o Montanuy?Tindrem que seguir veient com el PSOE juga amb la llengua, utilitzant sols el títol de determinats actes en català per atreure més turisme català i la resta del text ho fant tot en castellà per a poder ser més universals?. Ja veurem com acaba tot, però amb Llei o sense, molt em temo que hi haurà que esperar com a poc un any més o un altra legislatura.
Un altre exemple similar als comentats és el de
l'Autopista Elèctrica Aragó-Cazaril dels anys 90 i els diferents ramals. Amb Aznar al Govern d'Espanya el SOE local es va mobilitzar a la Ribagorça:ajuntaments, mancomunitats, diputacions anàven amb la Plataforma contra l'Autopista Elèctrica, el PSOE seguia els interessos de la gent del territori.
Al 2009, amb la nova Plataforma i ZP al poder,
el PSOE va abandonar la Plataforma i ha constituït un front institucional per a negociar directament amb REESA. Més d'un any desprès la manca de transparència dels acords aconseguits, així com dels projectes de la Montsó-Isona i de la Foradada del Toscar-La Pobla de Segur, són inadmissibles per un partit que governa seguint els principis més elementals del despotisme il·lustrat, amb poca il·lustració i molt maquiavel·lisme.I suposo, que si al 2012, puja Rajoy, llavors els SOEcialistes ribagorçans s'apuntarien a la Plataforma de nou, depenent de qui mana a Madrid o a Saragossa i no tenint en compte les veritables necessitats dels ciutadans més propers en els ajuntaments que ells governen.
Passarà 2010 i vindrà 2011, i les incoherències d'aquell partit que ens governa, tant als ajuntaments com a les Corts seguiran any rera any, legislatura rera legislatura. Amb tots aquests antecedents, quines actuacions realitzarà el PSOE d'aqui a la campanya electoral de 2011?Quin programa electoral proposarà?. Hi haurà més FETS, o sols ens quedarem amb les PARAULES. la resposta la tindrem abans d'un any.
http://carlesbarrull.blogspot.com/2010/04/llei-de-llengues-llei-de-la-memoria.html
Gairebé un centenar de persones van omplir ahir el saló social de l’ajuntament d’Areny de Noguera per assistir a la presentació del llibre La Guerra Civil a la Ribagorça: textos i pensaments sobre la República, la Guerra i l’exili al Pirineu (Monografies Ripacurtia-Pagès Editors). El volum, editat per Carles Barrull i Òscar Jané, recull les ponències i conclusions de les jornades que va organitzar el Centre d’Estudis Ribagorçans (CERIb) amb motiu del 70 aniversari de la Gerra Civil Espanyola. Així, poden trobar-s’hi investigacions d’una quinzena d’historiadors catalans, aragonesos i francesos com Jaume Barrull, FerranAisa, Ferran SánchezAgustí, Queralt Solé, i els mateixos Carles Barrull i Òscar Jané, entre altres.“Un dels nostres objectius és impulsar el debat sobre fets històrics com la Guerra Civil, però sobretot la investigació”, va explicar Barrull. En aquest sentit, Queralt Solé s’endinsa en els represaliats de Benavarri. “Per primera vegada reuneix i posa nom a una quinzena de represaliats d’aquesta població, comparant els diferents arxius, com el de Salamanca o el de la Guàrdia Civil”, va explicar Barrull. Altres estudis aborden moviments com els dels maquis, obra de Sánchez Agustí. Per la seua part, Irene Abad se centra en les repercussions de la militància en la repressió franquista cap a les dones.Així mateix, altres textos relaten testimonis dels ja veterans supervivents de l’època.
Areny acogió el sábado por la tarde la presentación del primer estudio monográficoeditado sobre testimonios de la Guerra Civil en l’Alta Ribagorça, que reunió a un centenar de personas. Los encargados de la edición, Carles Barrull y Òscar Jané, presidieron la presentación del libro que es fruto de las jornadas que sobre este periodo histórico en la comarca se llevaron a cabo en 2006. Durante la presentación se puso de manifiesto la carencia de estudios monográficos, libros y creación literaria propios de l’Alta Ribagorça. Esta falta de producción científica y creativa autóctona impide que la repercursión de la comarca sea mayor en la realidad socio-cultural de Catalunya. El libro editado por el Cerib sobre el impacto de la Guerra Civil en l’Alta Ribagorça es la excepción que confirma la regla, ya que desde esta institución ribagorzana con sede compartida entra Catalunya (el Pont de Suert) y Aragón (Benabarre) se han editado ya una colección de libros sobre la comarca fruto de las jornadas de investigación que lleva a cabo cada año a lo largo del territorio ribagorzano. El Cerib es la entidad de la zona que potencia con mayor asiduidad estudios sobre l’Alta Ribagorça y además lo hace de manera transversal, resaltando siempre la conexión entre la parte catalana y aragonesa.
