A MEQUINENSA ES PARLA CATALÀ

L’ajuntament de Mequinensa va aprovar en el ple extraordinari de la setmana passada una moció en la qual ratifica que la població parla català i no la llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental (lapao), que ja és oficial a la comunitat veïna des de dilluns passat. Hi van votar a favor sis dels set edils del PSOE (un no va poder assistir a la sessió), un dels tres regidors del PAR, els altres dos es van abstindre, mentre que l’únic representant del PP hi va votar en contra. L’exalcalde del PAR Jaime Borbón es va abstindre. S’ha de recordar que les Corts d’Aragó van aprovar el 9 de maig passat la nova llei de Llengües, que denomina lapao l’idioma de la Franja, amb el suport de PP i PAR, al govern, i suprimeix la denominació de català. Des d’aleshores s’han succeït nombroses actuacions en contra d’aquesta decisió, la principal la que va reunir 28 alcaldes a Mequinensa el passat dia 1 per firmar un manifest que reclama la derogació de l’esmentada llei i exigeix garanties per a l’ensenyament del català en aquesta zona aragonesa.Tot i que el PAR va donar suport a la llei a les Corts,un dels seus regidors a Mequinensa, Manuel Molina, va trencar la disciplina de partit i va votar a favor de la moció socialista. Segons l’alcaldessa, Magda Gòdia, dies abans es va consultar les més de vint entitats culturals, socials i esportives de la població “sobre la denominació de la llengua que parlaven i la immensa majoria va assegurar que és català i no mequinensà, ja que tots els pobles tenen les seues especificitats locals”, va remarcar. Després de conèixer el sentiment de la ciutadania, van decidir “convocar el ple per ratificar i deixar constància davant del Govern d’Aragó que a Mequinensa parlem català”.
Altres consistoris signants del manifest de Mequinensa, com Alcampell, ja han pres acords similars i molts d’altres preveuen fer-ho ben aviat, tal com van assegurar després de la rúbrica d’aquest.

Trameten el manifest dels alcaldes al Govern aragonès
La comissió d’alcaldes que representa tots els signants del segon manifest de Mequinensa a favor del català a la Franja de Ponent van enviar el text a a la Diputació General d’Aragó aquest divendres. Així, doncs, el Govern aragonès ja disposa del text per analitzar les queixes dels consistoris que rebutgen de ple la denominació de lapao i que estan disposats a recórrer a la justícia per aconseguir-ne la derogació. Els alcaldes incideixen que el lapao no existeix, no té gramàtica ni base científica i reclamen garanties perquè l’ensenyament del català tingui continuïtat a la zona. Professors del col·legi Miquel Servet de Fraga continuaran ensenyant llengua catalana després de constatar que el Govern d’Aragó no ha donat instruccions sobre com afectarà l’oficialitat del lapao a l’ensenyament.
publicat pel diari "Segre" edicio paper. Diumenge 30 de juny de 2013

UNA COMISSIO DE 12 ALCALDES DE LA FRANJA CANALITZARÀ LES ACCIONS CONTRA EL LAPAU

Els 28 ajuntaments signants de la declaració de Mequinensa de dissabte passat en defensa del català a la Franja estan tramitant la creació d’una comissió de seguiment integrada per dos consistoris de cada una de les sis comarques representades (Baix Cinca, la Llitera, Ribagorça, Baix Aragó, Matarranya i Casp/Baix Aragó) per canalitzar totes les actuacions en contra del lapao (llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental) ratificada pel Govern d’Aragó del PP i PAR
Així ho va assegurar ahir l’alcaldessa de Mequinensa, Magda Gòdia, que va anunciar una primera reunió de treball per al dia 10. “Hem de crear aquesta comissió per tindre una sola veu per enviar el manifest al Govern aragonès, tal com es va quedar dissabte passat”, va dir Gòdia. Els alcaldes van acordar recórrer a la justícia i a la UE. D’altra banda, l’ajuntament d’Alcampell té molt avançada la proposta al Govern d’Aragó per demanar que es reconegui el llenguatge local com a català i, en cas de negativa, anar al Constitucional.
PUBLICAT PEL DIARI "SEGRE" edició paper. dimats dia 4 de juny de 2013

ELS DIARIS PARLEN DE LA NOVA DECLARACIÓ DE MEQUINENSA

Representants de 28 ajuntaments de la Franja aragonesa van subscriure ahir el nou Manifest de Mequinensa, en el qual demanen al Govern de la DGA que derogui la nova llei de llengües, que obvia el català i l’aragonès i contra la qual estan disposats a anar fins i tot als tribunals. Els signants qualifiquen de “ridícul universal” no reconèixer les dos llengües.

Representants de 28 ajuntaments de la Franja aragonesa catalonoparlant, la majoria socialistes però també del PAR, Convergència Democràtica de la Franja (CDF) i fins i tot un del PP, a més d’edils de la Chunta Aragonesista, van subscriure ahir a Mequinensa el manifest per a la defensa del català en aquesta zona i en contra de la denominació de Lapao (Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental) que impulsa la nova llei de llengües aprovada el 9 de maig per PP i PAR.Vinti-nou anys després de la primera Declaració de Mequinensa per dignificar i reconèixer el català alcaldes i edils van acordar exigir la derogació d’aquesta nova llei i “promoure les actuacions que siguin necessàries davant de l’administració de justícia, el Tribunal Constitucional i les autoritats europees per defensar la denominació de la nostra llengua i els drets dels seus usuaris, tal com estableix la Constitució espanyola i la Carta de Llengües Minoritàries ratificada pel Regne d’Espanya el 2001”, segons resa aquesta segona declaració. Els signants lamenten “el ridícul universal” que han fet el Govern i les Corts d’Aragó al modificar el nom de les llengües pròpies “inventant les referències de Lapao i Lapapyp (parla de la zona pirinenca i prepirinenca) per substituir català i llengua aragonesa sense cap fonament científic ni acadèmic que avalin aquesta denominació i amb l’informe negatiu del Consell Escolar d’Aragó”. Consideren que la identitat d’una llengua no s’estableix per majoria parlamentària conjuntural en el temps i “condemna definitivament a mort la llengua aragonesa, que encara sobreviu, i deixa la protecció del català en mans de Catalunya, malgrat que la llengua catalana és pròpia, històrica i tradicional d’Aragó”, incideixen el text i els alcaldes. Segons Chusé Aragüés, d’Aragón Trilingüe, la parla pirinenca desapareixerà.
PRIMERS TRÀMITS Mocions a tots els ajuntaments
Tots els ajuntaments presentaran mocions plenàries en favor del català com ja ho ha fet el Campell. Hi van estar representats els consistoris socialistes de Favara, la Sorollera, laTorre deVilella,Torrent de Cinca, Saidí, Albelda, Alcampell, Altorricó,Valdellou, Camporrells, Sant Esteve de Llitera, Tamarit, Arens de Lledó, Montanui, Bonansa, Sopeira, Areny  de Noguera, Viacamp, Tolba, Benavarri, Mequinensa i Beranui. També van ser-hi els de Beseit, la Freixneda, Pena-roja deTastavins i Castillonroi, on governen PAR i PSOE; el Pont de Montanyana, governat per CDF, i el de Calaceit, on mana el PP en minoria, i va enviar un edil d’Entesa per Calaceit, a l’oposició.També hi van ser presents els de les comarques de la Ribagorça i el Matarranya.

La reunió de Mequinensa va servir per expressar la preocupació dels alcaldes per l’afecció que pot suposar la nova llei a l’ensenyament del català a les escoles i instituts de la Franja.Aquesta segona declaració reflecteix el malestar dels pobles, les associacions de pares i mares i els centres educatius davant de les modificacions que puguin posar en perill la continuïtat de l’educació en català i les titulacions en els nivells B i C si el Govern aragonès canvia el nom de l’assignatura pel de fragatí o mequinensá, el seu contingut o la qualificació del professorat. En la reunió es va deixar constància que en els últims 30 anys el treball del Govern d’Aragó presidit per diferents partits polítics ha promogut el català i en l’actualitat hi ha més de 4.000 alumnes repartits per 42 municipis. Des del 2009 se n’han expedit més de 900 títols, de nivell B i C. Segons l’alcaldessa de Mequinensa, Magda Gòdia, que pugui canviar aquesta situació “serà un perjudici, ja que els nostres joves tenen una sortida educativa i laboral a Catalunya”.Va incidir que “la llengua no es pot convertir en un instrument de polèmica, no és una cosa que sorgeixi d’un dia per l’altre, sinó que té una llarga història” i s’ha de jutjar partint de l’autoritat filològica i científica de la Universitat de Saragossa. A més dels alcaldes socialistes, alguns del PAR, com és el cas de Castillonroi,Antonio Fondevila, han remarcat diverses vegades que no es permetran minves en l’ensenyament de la llengua catalana.
Quines són les bases per rebutjar la denominació de Lapao a la Franja?


MaiteMoret

PROFESSORA ASSOCIADA DE FILOLOGIA CATALANA DE LA UNIVERSITAT DE SARAGOSSA
«Aquí sempre s’ha parlat català»
Quines són les bases per rebutjar la denominació de Lapao a la Franja?

Principalment és un eufemisme per no anomenar català el que es parla a la zona.A la meua tesi doctoral he analitzat una sèrie de documents d’aquesta àrea del segle XIV i puc garantir que el que ja s’hi parlava era català.
Quines repercussions pot tindre la seua implantació entre els habitants?
Primer, es vulnera un dret dels ciutadans al no reconèixer la llengua matriu en la qual parlen; segon, es deixen desprotegides les llengües minoritàries, i tercer, no sabemles repercussions que pot tindre en l’ensenyament.
És important el català als centres educatius?
Els estudiants cursen en català assignatures optatives però està comprovat i valorat que un 95% opten per donar matèries en català ja que després suposa una titulació que pot obrir moltes vies laborals a Catalunya donada la seua proximitat.
La implantació del Lapao faràperillar la coexistència del català i l’aragonès?
Sens dubte, especialment si amb la creació de la nova acadèmia de l’aragonès s’impulsen noves varietats dialectals. Potser menys el català que l’aragonès, ja que aquest últimté menys parlants.
Té base filològica?
L’única llengua amb base filològica i gramatical és el català. És una riquesa cultural, noun element d’exclusió.

Los alcaldes de 27 municipios de la  Franja se reunieron ayer en Mequinensa para expresar el rechazo a la nueva Ley de Lenguas aprobada en las Cortes de Aragón con el apoyo del Partido Popular (PP) y el Partido Aragonés (PAR). La nueva normativa denomina al catalán hablado en Aragón Occidental como Lapao (Lengua Aragonesa Propia del Aragón Oriental) y niega la existencia del catalán y del aragonés, propio de esta comunidad autónoma.Los ediles se comprometieron a hacer las acciones necesarias ante la Justicia, el Tribunal Constitucional y la Unión Europea para conseguir que se vuelva a denominar lengua catalana y lengua aragonesa a los idiomas de las áreas orientales y pirenaicas, y no Lapao ni Lapapyp. La convocatoria, organizada por la alcaldesa socialista del municipio zaragozano de Mequinensa, Magdalena Godia, contó con representantes no sólo de la política, sino que también participaron expertos en materia de lengua, como Natxo Sorolla y la profesora de la Universidad de Zaragoza, Maite Moret. La reunión concluyó con una declaración de apoyo a las lenguas minoritarias de Aragón y de rechazo a la nueva Ley de Lenguas, que deroga la anterior en la que, sin reconocer su oficialidad, sí se admitía la existencia del aragonés y del catalán de Aragón. La alcaldesa de Mequinensa, denunció que “esta ley hace desaparecer los nombres de nuestras lenguas propias” y criticó que esta hace que “decaiga también la fundamentación jurídica para impartir la lengua de catalán en los centros educativos” en una zona donde el  95% del alumnado escolarizado sigue de forma voluntaria la escolarización en catalán durante la Primaria y la Secundaria. La reunión se celebró en el mismo escenario donde se aprobó, hace 30 años, la primera Declaració de Mequinensa.

En una reunión celebrada en Mequinenza mostraron su rechazo a la nueva ley y aseguraron que recurrirán a todas las instancias.

ZARAGOZA. Los alcaldes de 31 municipios de las comarcas del Aragón oriental se reunieron ayer en Mequinenza para mostrar su rechazo a la nueva Ley de Lenguas aprobada por las Cortes de Aragón porque «elimina el catalán y el aragonés como lenguas habladas en la Comunidad». En el encuentro, convocado por la alcaldesa socialista de Mequinenza, Magdalena Godia, se acordó recurrir ante la administración de Justicia, Tribunal Constitucional y autoridades europeas para defender la denominación de su lengua y los derechos de sus hablantes. En la llamada nueva Declaración de Mequinenza se comprometen a presentar mociones en todos los ayuntamientos que «impulsen la formación y el prestigio de su lengua, en lugar de convertirla en un elemento de polémica y confrontación». En el documento se valora el trabajo realizado por los diferentes gobiernos de Aragón en la enseñanza de la lengua catalana en los centros educativos de sus municipios que, con carácter voluntario, tienen matriculados a más de 4.000 alumnos, repartidos en unos 50 centros, este curso. En un comunicado, calificaron de «ridículo universal» la modificación del nombre de las lenguas propias de Aragón «inventando las referencias lapao y lapapyp para sustituir las lenguas catalana y aragonesa sin ningún fundamento científico ni académico que avale dicha denominación y con el informe contrario del Consejo Escolar de Aragón». Rechazaron «rotundamente» varios artículos de la ley y aseguraron que «la identidad de una lengua no se establece por una mayoría parlamentaria coyuntural en el tiempo».

Gairebé 30 municipis de laFranja recorreran davant la justícia la llei de Llengües d’Aragó.

Representants de 28 municipis aragonesos i de dos consells comarcals de la Franja, a més de regidors d’altres localitats a títol personal, van firmar ahir un manifest a Mequinensa (Saragossa) en el qual es van comprometre a actuar davant la justícia contra la nova llei de Llengües d’Aragó.Els reunits van demanar la derogació d’aquesta llei i van reclamar que es garanteixi la continuïtat de l’ensenyament del català a la Franja. La reunió i el posterior document conjunt va voler rememorar la firma, fa 30 anys, de la primera “Declaració de Mequinensa” que va aconseguir promoure l’ensenyament del català a les escoles de la Franja. Aquest nou acord en defensa del català i contra la denominació de llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental (lapao), el van subscriure alcaldes i regidors majoritàriament del PSOE, també de la Chunta Aragonesista, el Partit Aragonès, CDF, i l’alcalde de Calaceit, del PP. Els edils es van comprometre a engegar diverses accions davant la justícia d’Aragó, el Tribunal Constitucional i la Unió Europea per aconseguir que es torni a dir llengua catalana i llengua aragonesa a les parles de les àrees orientals i pirinenques, i no lapao i lapapyp, respectivament. L’alcaldessa de Mequinensa, Magda Godia, amfitriona i convocant de la reunió, va manifestar que “els habitants dels pobles catalanoparlants d’Aragó no volen ser tractats com ciutadans de cinquena categoria, a qui se’ls canvia el nom de la llengua segons els avatars polítics”. En l’acte van intervenir també professors, sociòlegs i tècnics de l’anterior administració que van defensar la denominació de català per a la llengua que es parla a laFranja.
 M. Sasot

Mig centenar d’alcaldes i regidors, vint-i-vuit ajuntaments i tres consells comarcals van elaborar ahir una nova Declaració de Mequinensa en defensa del català a la Franja. L’acte l’havia convocat l’alcaldessa de Mequinensa, Magda Gòdia, per canalitzar el rebuig que ha generat als municipis catalanoparlants la nova llei lingüística del govern aragonès del PP i PAR, que elimina el nom del català i passa a anomenar-la Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental, un llarg circumloqui que forma la sigla Lapao.S’hi van presentar alcaldes i regidors del PSOE,CHA, IU, PAR, Convergència Democràtica de la Franja (CDF), que té una alcaldia a la Ribagorça, i el regidor d’ERC de Calaceit. No hi havia cap representant del PP, tot i que el regidor de Calaceit va afirmar que hi anava amb coneixement de l’alcalde i que durant la setmana vinent s’aprovarà al consistori una moció d’adhesió. Després de més de dues hores de reunió, els edils van donar a conèixer la declaració. En el text, lamenten el “ridícul universal” que han fet el govern i les corts d’Aragó per haver modificat el nom de les llengües pròpies d’Aragó, adverteixen que la nova llei condemna a mort l’aragonès i desprotegeix greument el català, i demanen la derogació immediata de la llei.En la declaració, els alcaldes i regidors es comprometen a impulsar mocions de suport en tots els municipis i a portar a terme “les actuacions que siguin necessàries” en l’àmbit de la justícia, el Tribunal Constitucional i les autoritats europees en defensa de la denominació de la llengua catalana i dels drets dels seus parlants.Al principi de la trobada, els reunits van escoltar la intervenció de diversos acadèmics que van explicar els motius històrics i científics que expliquen l’existència del català a la Franja, i la seva unitat amb la resta de l’àmbit lingüístic. Suport a l’aragonès
Durant l’acte, els assistents van recordar el caràcter històric de la cita.Alguns d’ells, com els alcaldes de Torrent de Cinca i Areny de Noguera, ja van ser-hi a la primera Declaració de Mequinensa, el 1984. També hi van assistir representants de les associacions de suport a l’aragonès, llengua que també perd el seu nom en la nova llei. Chusé Aragües, de la coordinadora Aragó Trilingüe,també va reclamar la derogació de la llei.

ALCAMPELL, PRIMER POBLE DE LA FRANJA QUE ES DEFINEIX: PARLEM CATALÀ!

telenoticies comarques TV3, divendres dia 31 de maig 2013, a partir minut 2

"HERALDO DE ARAGON" I "NO HABLAMOS CATALAN": ANTICATALANISME QUE DONA VOTS A SARAGOSSA.

MÉS DE 50.000 VISITES BÉ QUÈ ÉS MEREIXEN UN EDITORIAL

PRIMER EDITORIAL DE "NOTICIES DE LA TERRETA"

ANTICATALANISME QUE DONA VOTS A SARAGOSSA

Quan els alcaldes de la Franja han iniciat la campanya per plantar cara a la nova llei de Llengües d’Aragó i l’alcaldessa de Mequinensa ha convocat pel proper dia 1 de juny una trobada d'alcaldes per analitzar la nova llei i buscar camins comuns.
Quan l’alcalde d’Alcampell diu que al seu municipi es parla Català i que així ho comunicarà al govern d’Aragó.
O quan el mateix alcalde de Castillonroi (PAR) diu publicament que al seu poble es parla Català.

Des de Saragossa es posa en marxa una maquinaria molt potent per intentar contrarrestar la força de la franja. Son els sectors més anticatalanistes d’Aragó els que activen tota la demagògia que tants bons resultats electorals dona a la dreta aragonesa.
Aquesta maquinaria es fonamenta en 2 pilars:
Pilar 1: els temes. Català i bens de les parroquies de la franja
Pilar 2: les plataformes. "Heraldo de Aragon"  i “No hablamos catalan”
El secret és la perfecta combinació dels dos pilars
"Heraldo de Aragón" presenta un manifiesto que reclama el retorno urgente de los bienes religiosos de Barbastro-Monzón
 La “Plataforma no hablamos catalan”.  Tot i que son pocs, tenen el gran merit que han aconseguit crear dues noves llengües a lAragó: LAPAU i LAPAPYP
Periodicament  va donant titulars:
16/10/2012
Denuncian la presencia de carteles alusivos a los "Países Catalanes" en La Alfranca
7/4/2013,
Pancatalanismo para niños
26/5/ 2013
Enciclopedias catalanas tergiversan la historia y se apropian del Aragón oriental.
...estas manipulaciones históricas y alteraciones geográficas están incluidas en cuatro enciclopedias editadas en catalán, disponibles en bibliotecas de facultades de Historia y Filología de universidades públicas de la Comunidad vecina. Se trata de la ‘Gran Enciclopèdia de Catalunya’ (GAC), la ‘Gran Enciclopèdia Comarcal’, el ‘Larousse Catalá’ y el ‘Salvat Catalá’.
Des de "noticies de la terreta" volem remarcar l’actualitat de la noticia.
Aquestes son les dates de publicació de les 4 enciclopedies esmentades.
 la ‘Gran Enciclopèdia de Catalunya’ (GAC) Es van arribar a publicar 3 volums, fins el 1971, Es van continuar publicant els següents volums fins el 15è, el 1980. Tres anys més tard, el 1983, es publicaria el volum 16, .
la ‘Gran Enciclopèdia Comarcal’ Feta per un grup nombrós d’especialistes de tot el país, fou un treball extens i minuciós de geografia descriptiva de Catalunya, que veié la llum l’any 1981.
el ‘Larousse Catalá’ Data de publicació 01/03/1990
‘Salvat Catalá’ (1974-77)
 Queda més que clar que l'actualitat d'aquesta noticia NO  mereix un editorial i la pagina 5 sencera!

QUI DEFENSA EL CATALA A LA FRANJA?: Josep Antoni Chauvell Larregola

Josep Antoni Chauvell Larregola (Alcampell, 1956), fruticultor, polític, novel·lista i escriptor.

Va créixer immers en el món rural de la Franja i va cursar els estudis primaris a Alcampell. Molt lligat a la seva terra, mai ha abandonat el seu poble natal. La seva preocupació per la problemàtica lingüística i cultural de les comarques de la Franja l’ha portat a defensar el ple reconeixement de la llengua catalana en aquest territori.
El seu interès per la lingüística i la cultura el va portar a ser membre fundador dels Consells Locals de la Franja i de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, així com conseller de cultura de la Llitera. Ha estat redactor en cap de la revista Desperta FERRO! i ha col·laborat en altres revistes com Àrnica o Ressó de Ponent. La seva primera novel·la, L’Home de França, va obtenir el premi Guillem Nicolau, convocat per la Comissió Territorial d’Aragó, del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana.
El folklorista
Amb Bo per a contar (1988) fa un recorregut per la geografia de la Ribagorça, la Llitera i el Baix Cinca cercant-ne les seves contalles, amb la intenció de deixar constància de la tradició oral.

http://www.sre.urv.cat/rondcat/folkloristes.php?lang=cat&id=17

LLEI DE LLENGÜES D'ARAGÓ, L'EXEMPLE D'ALCAMPELL

Alcampell pide a la DGA que a su lengua se le llame catalán.

Las cinco asociaciones que hay en Alcampell apoyaron pedir al Gobierno de Aragón que se denomine catalán a su lengua. En una asamblea convocada por el Ayuntamiento decidieron instar al ejecutivo a que «bajo ningún concepto desaparezca la enseñanza del catalán en las escuelas». El alcalde de Alcampell, Josep A. Chauvell, señaló que la decisión se trasladará a Educación, «a ver qué respuesta nos dan».
La Comarca del Bajo Aragón ha aprobado por 19 votos contra 8 una moción de apoyo a la nueva Ley de Lenguas y de rechazo al catalán. El 1 de junio, 56 ayuntamientos se reunirán en Mequinenza para determinar medidas en rechazo del Lapao. La Diputación de Lérida, con apoyo de CiU, PSC, ERC y CDA, ha rechazado la ley y pide respetar el catalán y CiU lleva a los ayuntamientos de Lérida una moción contra la ley.

Josep Antón Chauvell, alcalde d'Alcampell


Publicat per "Heraldo de Aragon", edicio de paper. Dissabte 25 maig 2013

MEQUINENSA CONVOCA 50 ALCALDES DE LA FRANJA EN DEFENSA DEL CATALA A LA FRANJA

L’ajuntament de Mequinensa està enviant invitacions a 53 pobles de la Franja on es parla català perquè participin en la cimera de municipis que tindrà lloc el dia 1 de juny en aquesta població per protegir la denominació del català a la Franja, segons va anunciar ahir l’alcaldessa, Magda Gòdia. La convocatòria té lloc després de l’aprovació de la llei de llengües per part de les Corts d’Aragó el passat dia 9, que bateja el català que parlen en aquesta zona com a llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental (lapao) i que ha generat les protestes de veïns i ajuntaments que consideren que el que parlen és català amb les diferents peculiaritats locals. La invitació s’ha enviat a poblacions de les comarques de Casp (4), com Nonasp o Faió Calaceit,Vallderoures o la Freixneda al Matarranya (18); la Codonyera oAiguaviva al BaixAragó (6); Alcampell,Altorricó, Llitera, Tamarit o Castellonroi a la Llitera (11),Areny de Noguera, Bonansa o Sopeira a la Ribagorça (9) iVilella, Fraga,Torrent, Saidí i Mequinensa al Baix Cinca (5).
Segons l’alcaldessa de Mequinensa, la decisió que sigui aquesta localitat la que aculli la cimera d’alcaldes es deu al fet que l’any 1984, en aquesta mateixa població, es van establir les bases de la Declaració de Mequinensa amb l’objectiu de “dignificar la nostra llengua, promoure-la i utilitzar-la en indicadors i plànols de carrer i ensenyar-la a les escoles”, va explicar Gòdia. Va destacar que a la reunió es convidarà diferents tècnics de la Universitat de Saragossa “perquè expliquin amb criteris científics i tècnics l’origen de la nostra llengua.No volem polemitzar amb arguments polítics, sinó amb el que diu la ciència que estudia les llengües”. Segons les conclusions a les quals s’arribi en aquesta trobada d’alcaldes es “prendran les resolucions pertinents per contrarestar la llei aprovada a les Corts”.
Publicat pel diari "Segre", edicio de paper del dia 21 de maig de 2013

Alcampell, primer municipio en rechazar la Ley de Lenguas

La localidad literana de Alcampell ha sido la primera en mostrar su rechazo a la Ley de Lenguas recientemente aprobada por las Cortes de Aragón y que rechaza la denominación y la difusión del aragonés y el catalán hablado por más de 60.000 habitantes de la comunidad autónoma. La mayoría socialista del pleno del ayuntamiento aprobó ayer una moción en la que se insta a tomar las medidas necesarias contra esta iniciativa legislativa aprobada por el PP y el PAR y que ha suscitado un rechazo generalizado entre la oposición, colectivos que trabajan por las lenguas y la comunidad científica. Incluso ha sido ridiculizada en todo el mundo con los acrónimos empleados para definir al aragonés (lapapyp) y el catalán de Aragón (lapao).
Alcampell, localidad de la que es originario el líder de CiU Josep Antoni Duran i Lleida y que es localidad fronteriza con la provincia de Lérida, es uno de los municipios aragoneses donde esta ley ha suscitado un gran rechazo. Además, su alcalde, el socialista Josep Anton Chauvell, es uno de los escritores aragoneses en lengua catalana más destacados.
La iniciativa del pleno de la localidad (compuesto por cinco ediles socialistas, uno del PAR y otro del PP) ha sido pionera, pero es probable que no sea la única que se produzca en otras localidades en los próximos días. De hecho, desde la aprobación de la ley la pasada semana se han producido numerosos contactos entre responsables políticos de municipios disconformes con la ley que anula el reconocimiento de su lengua materna. La mayoría de ellos, gobernados por socialistas. Eso sí, el malestar también se ha constatado en algunos dirigidos por el PP. Otros han optado por el silencio.

CONTACTOS
Mientras, grupos municipales en la oposición, como el PSOE de Fraga, se han mostrado contundentes a la hora de manifestar su disconformidad con el contenido de la ley (derogatoria de una anterior que sí reconocía su existencia y que no imponía nada). En cualquier caso, en los próximos días se van a producir contactos entre varios alcaldes socialistas para establecer una línea de acción común que pueda derivar en una estrategia conjunta contra la ley. Ya ha habido contactos informales y estos se podrían concretar en una próxima reunión de alcaldes.
En las zonas afectadas ya se está produciendo una ola de rechazo que también ha sido general entre los expertos en lenguas. Asimismo, el futuro de una ley que puede volver a ser derogada si hay un cambio de color político en Aragón, pasará por el Constitucional. Chunta Aragonesista va a recabar apoyos en el Congreso para llevar a este tribunal la ley. De hecho, su diputado en la Cámara Alta, Chesús Yuste, ya ha empezado a mantener contactos.

Publicat pel periodico de Aragon edicio digital

ALCALDES DE LA FRANJA PREPAREN PROTESTES CONTRA LA LAPAU

De pobles on es parla català, després d’aprovar-se la nova llei


Alcaldes de pobles de la Franja d’Osca on es parla català estan preparant una reunió per adoptar mesures de protesta en contra de la nova llei de llengües aprovada dijous passat per les Corts d’Aragó i que omet el català com a llengua de la zona, a la qual es refereix com a llengua aragonesa pròpia de l’Aragó oriental (lapao).Així ho va assegurar ahir l’alcalde d’Alcampell, JosepAnton Chauvell, que va afegir que ja s’han iniciat els contactes amb alcaldes de la zona del Baix Cinca, com ara Mequinensa, la Llitera i la Ribagorça d’Osca.
Chauvell va indicar: “Encara és aviat per saber quants serem i què farem, però la situació demana una resposta ràpida, sobretot pel malestar que ha generat la mesura en moltes poblacions i el ridícul que s’ha fet a Espanya.”Altres alcaldes com el d’Altorricó, Salvador Planas, va explicar que no ha rebut cap proposta en aquest sentit, “encara que estaré encantat de sumar-m’hi quan me’n diguin alguna cosa”. Pobles com Tamarit,Alcampell,Altorricó, Albelda, Saidí i Mequinensa, tots governats pel PSOE, van aprovar l’any passat mocions perquè la llei mantingués la denominació català. Aquests es van sumar a altres municipis que ja n’havien aprovat unat: Montanui, Bonansa, Sopeira,Viacamp,Tolva, Benavarri, el Pont de Montanyana iAreny de Noguera. L’alcalde de la població de Castellonroi,Antoni Fondevila, del PartitAragonès (PAR), també s’ha mostrat contrari a la llei.

UNIVERSITATS “Ús polític” de la llengua

La Universitat de Lleida (UdL) va fer públic ahir un comunicat de la XarxaVives, que integra 21 universitats en territoris de parla catalana, en què qüestiona la nova llei de llengües aragonesa i afirma que “la llengua no pot ser objecte d’instrumentalització política”. El text reclama “respectar la convenció filològica i el nom del català”.

PUBLICAT PEL "DIARI SEGRE" EDICIO PAPER, dimarts dia 14 de maig de 2013

Rebel·lió a la Franja contra el LAPAO

Una barbaritat”, “tenir mala fe”, “voler buscarconfrontacions”, “fer el ridícul”. Aquestes són algunes de lesprimeres expressions que surten dela boca de representants públics i socials de pobles de la Franja quan se’ls pregunta sobre el canvi de nom del català i l’aragonès per les denominacions de llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental (LAPAO) i llengua aragonesa pròpia de l’àrea pirinenca i prepirinenca (LAPAPYP). La decisió del govern aragonès, que modifica la llei de llengües de l’Aragó, no té res a veure ambla realitat diària d’aquests pobles, on unes 50.000 persones són catalanoparlants. Tothom s’entén: al bar, a l’escola, al pati, a la plaça del poble, a les cases... I si convé, com Alcampell, els cartells i els pregons s’escriuen en català i en castellà. El seu alcalde, Josep Antón Chauvel, escriptor amb 10 llibres publicats en llengua catalana, ho té ben clar: “Continuarem utilitzant el català, com fins ara, i si convé impugnarem aquesta llei”. Aquest municipi de la Franja, de 730 habitants, és un dels molts que s’han aixecat contrala nomenclatura LAPAO. La mateixa paraula els provoca vergonya aliena. “És la mala fe del PP i del PAR [Partit Aragones], que volen crear confrontació en un àmbit on no n’hi ha hagut mai”, afegeix Chauvel.
Dos bàndols
La llei de llengües en vigor fins dijous, la del 2009, ja era molt restrictiva amb el català, però com a mínim acceptaval’existència de les llengües. Amb el nou text, els representants públics coincideixen que s’ha retrocedit en el temps i es voldrà intoxicar una societat per aprofundir enla divisió social, en la creació de dos bàndols: el del LAPAO i el de la resta.  A l’escola de Alcampell (un centre rural agrupat),la imposició del LAPAO es viu amb certa incredulitat. Com explica Alba Garreta, tutora de primàriai professora de català, s’ha volgut polititzar un àmbit que requereix rigor científic: el de les llengües. El cert és que, segons explica, el dia a dia a l’escola després del dijous dia 9 continuarà com sempre, o sigui, amb les classes en castellà, excepte les de llengua catalana. I als llibres de text hi continuarà posant “català”, això ningú no ho dubta. L’Alba creu que l’error és confondre la parla amb el sentiment: “Jo puc sentir-me aragonesa, però parlar català”. Potser és això el que cou a la dreta aragonesa. Ivan Faceiras, representant de l’Associació La Bardisa, una de les més actives d' Alcampell, amb 120 socis, coincideix a dir que el que es pretén amb el LAPAO i el LAPAPYP és “homogeneïtzar-ho tot en una cultura única: la que volen ells”. L’Ivan, un jove de 22 anys, explica que al’escola sempre ha estudiat el català com una assignatura més. “Sempre he estat conscient que el que parlo és català, si es vol amb la varietat dialectal pròpia d’aquestes terres”, afegeix. A la gent gran, molta de la qual no ha estudiat, o si ho ha fet va ser durant l’antic règim, creu que se la podrà intoxicar amb més facilitat. “Voldria pensar, però, que el que facin a les Corts no ens acabi afectant. De tota manera, i en aquest àmbit, continuarem fent el que ens donarà la gana”, conclou.
“És un disbarat”
A uns 13 quilòmetres d'Alcampell hi ha el Torricó, també a la província d’Osca. L’opinió respecte al LAPAO coincideix. Anna Domínguez, regidora de Cultura, defineixla decisió del govern aragonès com “un pas enrere del que s’havia aconseguit”. A més, el que més estupor li provoca és l’absència de rigor o argument científic amb què es basen per modificar la llei de llengües. Aquest motiu fa que es descobreixin per si sols. El mateix pensa Francisco Murillo, director de  l’IES La Llitera. “A l’institut, això no ho entenem pas, voler sortir d’un tema científic i lingüístic d’aquesta manera tan flagrant és un disbarat”.Molts dels estudiants que surten de l’institut posteriorment se’n van a estudiar a Lleida o a altres poblacions catalanes. De fet, i segons comenten alcaldes i professors, les relacions entre aquesta zona de la Franja i Catalunya han estat sempre fluides i s’han viscut amb total normalitat. Sembla, però, com si amb el LAPAOi el LAPAPYP es volgués separar els catalanoparlants dela Franja de la resta. Respecte a les repercussions que  aquest canvi de denominació pot tenir en el dia a dia, per ara tot és una incògnita. No obstant això, la majoria d’alcaldes ho tenen clar. “Si es pensen que haurem de canviar rètols de carrers, d’edificis o del mateix municipi, ens hi negarem”, diu Magdalena Gòdia, alcaldessa de Mequinensa. Recorda: “El català és la nostra llengua des de fa molt temps i molts documents així ho avalen”. Poca gràcia li faria a Jesús Moncada, per posar un exemple dels grans escriptors sorgits d’aquesta terra, si li diguessin avui que el seu Camí de sirga està escrit en LAPAO.
Publicat pel diari ARA edicio de paper. Diumenge 12 de maig de 2013

DETINGUTS ELS AUTORS DELS ROBATORIS A ARENY DE NOGUERA

 

Nueve delitos de robo con fuerza en Areny de Noguera, Alcampell, Binéfar, Ciscar y Caladrones

La Guardia Civil ha conseguido identificar a un grupo de delincuentes asentados en Cataluña que se desplazaban ocasionalmente a la provincia oscense para cometer robos.La Guardia Civil ha esclarecido, en colaboración con los Mossos d'Esquadra, nueve delitos de robo con fuerza llevados a cabo en las localidades oscenses de Areny de Noguera, Alcampell, Binéfar, Ciscar y Caladrones, en el marco de la denominada 'Operación Torrollon'. Los autores fueron detenidos por los Mossos d'Esquadra el 16 de abril y Policía Judicial de la Guardia Civil de Huesca les imputó los citados delitos.
La Comandancia de Huesca ha explicado en un comunicado que los pasados meses de febrero y marzo tuvieron lugar robos con fuerza en las cosas en Arén, Alcampell y Binéfar, en los que se sustrajeron, entre otros objetos, dinero en efectivo y un total de cuatro vehículos, causando además daños en otro vehículo en Caladrones.
Tras estos hechos, se inició una investigación por parte del Equipo de Delitos contra el Patrimonio de Policía Judicial de la Guardia Civil de Huesca, consiguiendo identificar a un grupo de delincuentes asentados en Cataluña, que se desplazaban ocasionalmente a la provincia oscense para cometer robos, alternando su actividad delictiva entre ambos territorios.
Siguiendo los protocolos establecidos entre las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, comprobaron que los Mossos d'Esquadra de la Comisaría de Manresa estaban investigando al mismo grupo criminal, por lo que se realizó un intercambio de información "que facilitó en gran medida las tareas para la obtención de pruebas e indicios".
Esto permitió detener, el pasado día 16 de abril, a cinco individuos, todos ellos residentes en Lleida, localizando en los registros domiciliarios numerosos efectos procedentes de robos llevados a cabo en la provincia de Huesca.
Las diligencias de la Policía Judicial de la Guardia Civil fueron entregadas al Juzgado de Instrucción de Solsona, al igual que las diligencias instruidas por Mossos d'Esquadra y el juez decretó el ingreso en prisión de todos los detenidos.

Publicat a www.heraldo es

Alcampell aprova una moció a favor de la llengua catalana a Aragó

El ple d’Alcampell ha aprovat, amb els vots a favor del grup socialista al govern i l’abstenció de l’única regidora del PP, una moció a favor de la llengua catalana aAragó. El text defensa la denominació de català per a l’idioma parlat al costat del castellà en els municipis de la Franja i qüestiona l’avantprojecte de la nova llei de llengües, que elimina tota al·lusió al català en favor del polèmic aragonès oriental. “Demanem al Govern d’Aragó que renunciï a usar criteris polítics i acientífics sense cap autoritat a l’hora de reglamentar la política lingüística aragonesa, que s’ha de basar en criteris filològics”, assenyala eltext de la moció.
Publicat pel diari Segre el 19/7/2012

Mocions a favor del català en sis municipis del Baix Cinca i la Llitera

Diversos municipis de les comarques del Baix Cinca i la Llitera ja han anunciat mocions per reclamar que es mantingui el nom de català a l’avantprojecte de llei de llengües d’Aragó, que preveu substituir-lo pel d’aragonès oriental. Entre aquestsmunicipis hi haTamarit,Alcampell,Altorricó,Albelda, Saidí i Mequinensa, tots sis governats pel PSOE.Al consistori d’Albelda ja han aprova la moció. Els corresponents ajuntaments s’uneixen a la iniciativa dels consistoris de Montanui, Bonansa,Sopeira,Viacamp,Tolba, Benavarri i el Pont de Montanyana, que la setmana passada també van anunciar mocions. Per la seua part,Areny de Noguera va aprovar una resolució dissabte passat. JosepAnton Chauvell, alcalde d’Alcampell, afirma que estan “rotundament en contra d’aquesta decisió política per canviar el nom d’una llengua que la comunitat científica ha reconegut en el seu àmbit geogràfic de parla, dins del qual s’inclou la Franja”. Per la seua part, l’alcalde de Tamarit de la Llitera, Francisco Mateo, opina que l’avantprojecte de llei de llengües “és una barbaritat”. El grup socialista que presideix presentarà en el pròxim ple una moció en contra de l’avantprojecte. I ho va exemplificar dient que “quan un sevillà parla espanyol, ningú el qüestiona; nosaltres parlem català, però això no exclou que tinguem paraules pròpies, com els altres dialectes del català”. A Saidí, el consistori treballa en la moció que presentarà en el pròxim ple previst per a final de mes. Per la seua part, l’alcaldessa de Mequinensa, Magda Gòdia, va manifestar la intenció d’acordar una postura conjunta entre els diferents grups polítics en els pròxims plenaris municipals. En cas contrari, el grup socialista elaborarà una moció pròpia en contra de l’avantprojecte al considerar que “una llengua sorgida del no-res degrada la identitat que atorga una llengua històrica com el català”.

Fraga rebutja quehi hagi canvis en l’actual model educatiu

L’alcalde de Fraga, Santiago Escándil, va assegurar ahir que l’ajuntament es mobilitzarà si finalment el nou avantprojecte de llei de llengües d’Aragó elimina l’actual model educatiu a la Franja, que introdueix l’ensenyament del català a l’escola. “Estem a l’expectativa de la repercussió que tindrà en els col·legis i els instituts”, va indicar Escándil. “Ens interessa que si hi ha alumnes que després estudiaran a Catalunya, sàpiguen i coneguin la llengua”, va assegurar. L’alcalde, del Partit Popular (que també governa Aragó amb el PAR), va indicar que el govern de Fraga no té intenció de pronunciar-se “tret que finalment es canviï el model educatiu”. Pel que fa al canvi de denominació d’aragonès oriental i l’eliminació de català, Escándil va eludir pronunciar-se a preguntes d’aquest diari.

ARENY DE NOGUERA PORTARA AL PLE MUNICIPAL LA LLEI DE LLENGUES

Areny de Noguera, a la Ribagorça, serà dissabte el primer municipi de la Franja que votarà una moció en contra de la derogació de la llei de llengües que reconeixia el català i l’aragonès, i contra la nova llei que prepara el govern d’Aragó, del PP i el PAR, en què substitueix el català per “llengua aragonesa amb les modalitats pròpies de l’àrea oriental”. L’alcalde, Miguel Gracia Ferrer (PSOE), que també és vicepresident de la Diputació d’Osca, acusa el govern d’Aragó de “voler crear un conflicte artificial” a on no n’hi ha cap. “A la Franja no tenim cap problema amb la llengua, sabem que parlem català i no tenim cap problema, però des de Saragossa a alguns els va bé crear enfrontaments per amagar les seves retallades”, va dir Gracia a aquest diari. Areny i sis ajuntaments més de la comarca de la Ribagorça es van reunir dimarts a Benavarri i van anunciar la presentació de mocions de rebuig a la nova llei lingüística. També van donar suport a la comunitat educativa de la  comarca, que està recollint signatures contra la supressió, a partir del curs vinent, de l’assignatura de català de l’institut de secundària de Graus. El català és una assignatura optativa als centres de la Franja que ho demanen, amb dues hores de classe a la setmana. En altres comarques de la Franja hi ha ajuntaments que han anunciat que hi plantaran cara. Els alcaldes de Mequinensa, Alcampell i el Torricó, del PSOE, han criticat la nova llei en la premsa comarcal. A Calaceit, el regidor de Cultura i tinent d’alcalde, Paulí Fontova (ERC), ha anunciat una moció en defensa del català. Convergència Democràtica de la Franja (CDF), ue té una alcaldia, ha enviat ls 140 municipis de a Franja un model de moció e rebuig a la llei. La ecretària general de CDF, arta Canales, reclama na resposta més coordinada decidida dels municipis e la Franja i lamenta ue des de Saragossa el SOE no hagi respost encara la nova llei.

PRESENTEN AL PONT DE SUERT EL LLIBRE DE LA GUERRA CIVIL A LA RIBAGORÇA

Carles Barrull y Òscar Jané, representantes del Centre d’Estudis Ribagorçans (CERIb), presentaron el pasadoviernes en la bibilioteca del Pont de Suert un libro sobre la Guerra Civil en la Ribagorça, realizado a partir de unas jornadas sobre aspectos desconocidos de la Guerra Civil en el Pirineo, y más concretamente en la Ribagorça histórica (l’Alta Ribagorça,la Litera y el Cinca Medio). Tres años después se presenta el libro que recoge todo lo que en aquellas jornadas se expuso. Bajo el título La Guerra Civil a la Ribagorça. Textos i pensaments sobre la República, la guerra i l’exili al Pirineu, y editado bajo la supervisión de Carles Barrull y Òscar Janédel Cerib, el libro intenta explicar algunos hechos a través de especialistas franceses, aragoneses y catalanes con diversidad de visiones. La obra ya se ha convertido en uno de los libros más vendidos en l’Alta Ribagorça desde que saliera a la venta la pasada primavera. Su plataforma de despegue fue la Diada de Sant Jordi. Durante el acto en la biblioteca del Pont, Barrull y Janés tambièn presentaron un libro sobre Alcampell.