UNA BODA D'ANUNCI AL PIC DE CASTANESA.

L’Albert va tenir la pensada de demanar matrimoni a la seva nòvia, laMiriam, mentre practicaven escalada esportiva a Cabrera de Mar. Va ser a 30 metres d’altura quan ell va treure l’anell de rigor i ella li va dir que sí. “Qualsevol li diu que no a 30metres del terra”, fa broma la Miriam. A partir d’una petició de mà tan singular, ja no estranya tant que la Miriam Ortega i l’Albert Pareja s’acabessin casant a 2.861 metres d’altura, al pic de Castanesa, al Pirineu, amb motiu de l’enregistrament d’un espot televisiu d’aigua natural, que s’ha convertit, a hores d’ara, en un dels anuncis de l’estiu. És veritat el que explica l’espot de Veri? Es van casar al cim d’una muntanya amb xiruques? La resposta és que sí: existeixen, estan casats i són veïns de Barcelona. Aquesta és la crònica de la seva relació i de com la publicitat busca, cada vegada més, persones anònimes a la recerca d’emoció i credibilitat. L’Albert i laMiriam fa un parell d’anys que estan junts. Treballen a la mateixa gran empresa (ell als serveis informàtics i ella al departament de comunicació interna) i es van conèixer en un curs d’anglès. Beneït i corrent curset en què es van enamorar, encara que l’espot opti per situar aquest enamorament en un lloc i en unes circumstàncies de més transcendència: dalt de la Pica d’Estats. Que l’Albert sigui un gran aficionat a lamuntanya i laMiriam estigués fent els seus primers passos en l’escalada esportiva va fer-hi la resta des del principi. Així que no van trigar a arribar les primeres sortides a lamuntanya. I entre piolets i motxilles, mentre recorrien GR i vies ferrades, es va consolidar la relació amorosa. Va ser el passat 2 d’abril quan l’Albert li va demanar matrimoni a laMiriam a les altures, sense cap notícia encara de l’espot, però tenint molt clar que volien “un casament diferent, poc convencional”. Va ser pocs dies després, mentre es miraven un blog de muntanyisme, que els va cridar l’atenció una convocatòria: “Era un càsting en el qual es buscaven parelles de muntanyencs disposades a casar-se en un cimdel Pirineu”, explica l’Albert. I no ho van dubtar. S’hi van presentar i, al cap de dos dies, ja els van comunicar que eren els escollits per rodar l’anunci. De nou van donar el seu consentiment, però aquesta vegada va ser a l’agència de publicitat (Villar-Rosás). “Va ser l’agència qui va determinar el lloc del casament ifins i tot la data”, explica la Miriam. Una data ben propera, per cert: el 26 d’abril, molt a sobre en el calendari, 24 dies després de la petició de casament. “Les nostres famílies van al·lucinar, és la veritat, i el primer que ens van dir és que si ens havíem tornat bojos”, reconeix l’Albert. Però al final, s’ho van prendre “com una aventura, com una festa diferent per recordar tota la vida”, afegeix l’Albert. Amb un altre al·licient: tot de franc. La campanya de publicitat s’encarregava de les despeses del casament. Un dels directors creatius de la campanya, Jon Lavin, explica que l’agència tenia un pla B (rodar amb actors) si no trobaven la parella ideal de muntanyencs matrimoniers. “Però amb l’entusiasme, les ganes i la naturalitat de l’Albert i la Miriam no vam tenir-hi cap dubte, eren la parella que estàvem buscant”, afegeix. A la celebració hi van assistir uns quaranta convidats, entre els quals no va faltar l’àvia de la Miriam, de 83 anys. N’hi va haver que van excusar l’assistència perquè un casament un dimarts feiner no entrava en els seus plans. D’aquí la frase que inclou l’espot: “Aquí pots estar segur que els que vénen és perquè volen venir”… Al pic no hi va pujar tothom. La majoria dels convidats es va quedar en un camp base i en el moment del “ sí, vull”, a 2.861 metres d’altitud, hi havia tants convidats (una desena, entre pares i testimonis) com equip tècnic de rodatge. Cap dels que surten a l’espot no és actor, tots són convidats. Qui va oficiar la cerimònia tampoc era intèrpret, sinó l’alcalde de Benasque, Juan Ignacio Abadía, que, per cert, va deixar de ser-ho després de les últimes eleccions municipals. L’espot és, doncs, una història real (va succeir i es va gravar en la realitat i amb persones de carn i ossos), tot i que amb una agència publicitària com a motor que la va imaginar,planificar i materialitzar, per bona que fos la matèria primera. “Quan fas un anunci que la gent percep com a real passa el mateix que quan veus una pel·lícula que saps que ha succeït de debò: t’ho creus més i emocionalment t’arriba molt més”, reflexiona Lavin.

Los osos pardos del Aran ya son un atractivo para los ciudadanos de la Val

Los tiempos están cambiando, cantaba Bob Dylan, y también lo hacen en la Val d’Aran. Un territorio, o al menos sus dirigentes, que se había mostrado claramente contrario a la reintroducción y recuperación de la población de osos pardos en el Pirineo, parece haberse hechos suyos a unos animales que han escogido las riquezas naturales del Aran para desarrolar su vida. O al menos eso se desprende de un hecho hasta ahora inédito que está ocurriendo en la Val desde principios de la primavera. Decenas de araneses, la mayoría, y algunos visitantes, los menos, suben cada día a las montañas de la Val donde viven los osos pardos para observarlos en su hábitat natural. Así lo corrobora el naturalista Marc Alonso, para algunos la persona que mejor conoce a estos animales en Catalunya, que habitualmente guía a personas interesadas en observar a los osos pardos a las zonas del Aran donde se les puede avistar. “Este año está ocurriendo algo insólito en el valle, se está viendo a los osos con facilidad y esto es algo que hasta ahora no había ocurrido”, explica Alonso, quien señala que la mayoría de las personas que se acercan a observarlos, “son gente local, muchos cazadores y ganaderos, atraídos por este animal”. La facilidad para ver a los osos, Marc Alonso cuenta que ha observado hasta cinco ejemplares diferentes desde el invierno, tiene para el naturalista aspectos positivos y negativos. “Que la población local pueda observar con facilidad a los osos en su hábitat natural y ver que no suponen un peligro, es una forma de dismitificar la imagen negativa que pueden tener los araneses y hacerse suyos estos animales”, señala Alonso, quien considera que la posibilidad de verlos en la montaña “es la mejor campaña de educación ambiental que se puede realizar”. Por otro lado, el naturalista y experto en fauna Pirenaica teme que la presencia habitual de personas pueda hacer que los osos se comporten con demasiada “familiaridad” con los humanos. “Esto puede ser un problema durante la temporada de caza, porque en el Aran se caza cada día, y podría pasar algún incidente involuntario como el ocurrido el 2008 en Les”, señala Alonso. Es por eso que reclama una mejor gestión del oso por parte de las Administraciones, en este caso del Conselh Generau d’Aran, que es quien tiene las competencias de medio ambiente en la Val. Alonso, que colabora habitualmente con los guardas forestales araneses, lamenta que desde el Conselh aún no se haya puesto en marcha un plan de gestión de los plantígrados. “El oso es la vedette de la naturaleza y en el Aran ocurre un hecho excepcional del que se puede sacar partido, la Val es el único lugar de Europa donde se tiene acceso libre a la observación de los osos”, explica el naturalista catalán, quien no duda en afirmar que, bien gestionado, la figura del oso se podría convertir en un gran generador de riqueza para los habitantes del Aran. En la actualidad se cree que en la Val y en los montañas fronterizas del Ariège y la Alta Garona viven una docena de osos. Podrían ser más, ya que al menos dos osas de la zona salieron de la pasada hibernación con crías. El jueves se observaron tres oseznos de primer año.

LA VALL DE BOÍ AMB GAMBIA, DE LA MÀ DE LA PEPA TURRÓ

EXPO FOTOGRÀFICA SOLIDÀRIA
FINS A L'OCTUBRE A BARRUERA
NO US LA PERDEU PER RES DEL MÓN!

MÉS FOTOS

RAMON TREMOSA: ADMIRACIÓ PER LA TERRETA

AQUEST ESTIU estaré tres setmanes a laRibagorça. A Areny de Noguera, el poble dels meus avis. Com que estic tot l’any amunt i avall, el luxe a l’agost és nomoure’m de lloc. Tenim tres nens d’entre 7 i 12 anys i els agrada pujar al poble amb la colla.És petit i poden acampar sols, anar a la piscina o amb les bicis. Tenen molta més llibertat que a la ciutat. La Ribagorça és una comarca de transició entre l’alta muntanya i el Prepirineu amb les rouredes més grans de Catalunya. H ipots trobar zones d’un contrast brutal, pots fer mil metres de desnivell en un moment amb el cotxe. Per escalar és ideal. Hi ha una excursió estrella que faig molt sovint: elcongostdeMontrebei, l’únic que queda verge a Catalunya. Si es travessa tot el congost, hi ha unes parets verticals de vuit metres que arriben al pantà de Canyelles. És fantàstic anar-hi a passar un dia ambla família. Fas uns entrepans i a gaudir d’undia d’aigua.La zona també és molt ric aen castells i art romànic, amb molts emplaçaments medievals. S’hi poden fer unes excursions modèliques. A més, com cada any, faré un dinar amb el Marc Salichs i altres alcaldes de la Franja. També aniré a les festes majors i sopars populars. És una altra virtut de la regió: la gastronomia. Aniré a fer bons àpats amb amics. Fa molts anys que pugen al poble perquè els agrada molt. De fet, a Catalunya hi ha
molts racons per descobrir. Hi ha llocs que no coneix ni el president Pujol.

LA TERRETA ESPAI NATURAL

El Ayuntamiento de Tremp ha firmado un acuerdo de custodia con la Estació Biològica del Pallars Jussà para llevar a cabo acciones de conservación y divulgación de espacios naturales de la Terreta. El acuerdo prevé compatibilizar el uso del territorio y explotación de las fincas con la conservación de los elementos naturales y paisajísticos. La Terreta presenta gran riqueza de paisajes y de especies vegetales y animales. Los espacios incluidos en el acuerdo forman parte del PEIN y la Red Natura 2000 del Vall Alta de Serradell-Terreta-San Gervàs. En la zona se ha creado una red de senderos, se han instalado miradores y áreas de picnic.
L’ajuntament deTremp ha firmat un acord de custòdia amb l’estació biològica del Pallars Jussà amb l’objectiu de dur a terme accions de conservació i divulgació de la Terreta. L’acord preveu la
compatibilitat dels usos agraris i els ecològics.

XIX TROBADA DE LA TERRETA, ESPLUGA DE SERRA 6 AGOST 2011

II JORNADA CULTURAL CONEIX LA TERRETA
Espluga de Serra. Escoles
de 10:00 a 14:00
10.00 Inauguració
11.30- Pausa-cafè

ORGANITZA: Associó Cultural de la Terreta-Centre d'Estudis Ribagorçans

AMB EL SUPORT DE: Institut Ramon Muntaner, Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultuira de la Generalitat de Catalunya.

XIX TROBADA DE LA TERRETA
17.30- Santa Missa a l'església del poble.
18.30- Torneig de bitifarra
Jocs infantils
Bitlles Catalanes
Contes infantils a càrrec de "lola, l'encantadora de contes"
20.30- Ball de tarda
22.00- SOPAR DE LA XIX TROBADA DE LA TERRETA
PREU: 25 € adults, 12 € nens
MENÚ DEL SOPAR: xatonada, fideuà, parrillada de carn,postres, pa, vi,cava, cafè i "xupitos".
24.00- BALL de nit amb ZADIT SHOW.
3.00- xOCOLATADA

Amb l'entrada s'inclou la rifa d'un pernil de FARRÉ
DATA LÍMIT: 1 d'agost, a Can Rocamora i Gasolinera d'Areny de Noguera.

Tremp vol desviar cap al nord la MAT de Ponent

El municipi més gran de tots els afectats per la línia projectada de molt alta tensió entre Aragó i Catalunya, la MAT de Ponent, ha presentat en les seves al·legacions al Ministeri d’Indústria una proposta pròpia que s’escapa del consens general que hi havia fins ara al territori. La proposta de Tremp és allargar cap al nord el traçat de la MAT en territori administrat per Aragó, aprofitant uns quilòmetres més les torres elèctriques en desús de la fallida línia Aragó-Casarilh. Des d’allà entrar en territori d’administració catalana fins al Pont de Suert, i allà aprofitar l’actual corredor elèctric existent entre la capital de l’Alta Ribagorça i la Pobla de Segur, ja al Pallars Jussà, a través del port de Perves. A prop de la Pobla, la línia ja podria connectar amb la línia de molt alta tensió existent que condueix l’electricitat des de les centrals dels Pirineus fins a Sentmenat i l’àrea metropolitana de Barcelona. El traçat projectat per REE uneix Aragó i Catalunya més al sud, a través d’un recorregut pròxim a les poblacions de Graus, el Pont de Montanyana, Tremp i Isona. L’alcalde de Tremp, el socialista Víctor Orrit, defensa aquesta opció perquè en lloc de crear un corredor nou s’aprofitaria una línia existent (l’actual línia entre el Pont de Suert i la Pobla de Segur és de 220 i s’hauria d’adaptar per a 400), les obres es podrien fer aprofitant la millora de la carretera entre el Pont de Suert i la Pobla de Segur prevista però encara no realitzada, i podria donar servei al creixement de la producció elèctrica programat a les preses de Moralets i de l’estany Gento. La proposta ha sacsejat l’aparent unitat que regnava fins ara al territori. L’alcalde del Pont de Suert i delegat del govern als Pirineus, Albert Alins, ha rebutjat la proposta de Tremp. Tampoc no ha agradat a la Plataforma contra l’Autopista Elèctrica, que tem que ara s’obri la veda i cada ajuntament defensi traçats que no el perjudiquin en lloc d’oposarse frontalment a la línia. Orrit, però, es justifica afirmant que la proposta no contradiu en absolut les resolucions fixades per altres ajuntaments i el Consell Comarcal en el sentit que cal reaprofitar línies existents, i que el nucli de les seves al·legacions és, com en la resta de municipis, el rebuig frontal a la línia perquè és innecessària i perjudicial.
Una línia mig abandonada
La proposta de Tremp ha remogut les aigües aparentment tranquil·les en superfície però mogudes per dintre per on navegaven els ajuntaments afectats pel projecte de la MAT entre Penyalba i Isona que REE vol fer entre el 2013 i el 2014. Fins ara, la proposta que semblava unànime era l’aprofitament d’una línia de 125 kV que hi ha entre el Pont de Montanyana (Ribagorça, Franja de Ponent) i Tremp: és pròxima a la projectada per REE i és poc aprofitada. Els alcaldes denuncien que es vol fer una línia nova quan aquesta ni es fa servir: la línia va ser objecte d’un robatori de cable a principi d’any i a hores d’ara encara no l’han reparat. Fa mig any que no funciona.

MIGUEL GRACIA, ALCALDE D'ARENY DE NOGUERA, DEIXA EL SEU ESCÓ A LES CORTS D'ARAGO

Las Cortes de Aragón celebran hoy un pleno extraordinario para aprobar la modificación de las comisiones parlamentarias y llevar a cabo la toma de posesión de los diputados que sustituirán a los socialistas Marcelino Iglesias y Miguel Gracia, que han renunciado a sus escaños por otros cometidos.

Tras el pleno, que comenzará a las 09.30 horas, se procederá a la constitución, con un intervalo de media hora, de las nuevas comisiones de trabajo, que, como principal novedad, prevé el cambio de denominación de la Comisión de Peticiones y Derechos Humanos, que pasa a ser de Comparecencias y Peticiones Ciudadanas.

Completan los órganos parlamentarios las comisiones de Reglamento y Estatuto de los Diputados; Hacienda, Presupuestos y Administración Pública; Economía y Empleo; Innovación y Nuevas Tecnologías; Agricultura, Ganadería y Medio Ambiente; Obras Públicas, Urbanismo, Vivienda y Transporte; Política Territorial e Interior; Sanidad, Bienestar Social y Familia; y Educación, Cultura y Deporte.

La propuesta, elaborada el pasado día 15 en una reunión conjunta de la Mesa de las Cortes y la Junta de Portavoces, coincide prácticamente en su totalidad con la estructura de consejerías del nuevo Gobierno aragonés.

En la sesión plenaria, los diputados socialistas por Huesca Marcelino Iglesias y Miguel Gracia procederán a entregar su acta, tras renunciar a su cargo para asumir sus nuevas responsabilidades como senador autonómico y vicepresidente de la Diputación de Huesca, respectivamente.

En sustitución de Marcelino Iglesias jurará como nueva parlamentaria autonómica Elisa Sancho, alcaldesa de la localidad oscense de San Miguel de Cinca y mujer muy vinculada a la organización socialista altoaragonesa.

El bisbat d’Urgell també rebutja la MAT del Pallars perquè afecta el seu patrimoni

La línia de molt alta tensió Penyalba-Arnero-Isona va sumant detractors. L’últim, el bisbat d’Urgell, que reclama que el traçat s’allunyi de l’ermita de Sant Gregori i de l’església de Santa Maria de Mur, dos temples de la seua titularitat ubicats al municipi de Castell de Mur. Així ho ha posat de manifest en l’al·legació que ha presentat a l’avantprojecte de la línia promoguda per Red Eléctrica. Segons van confirmar fonts del bisbat d’Urgell, l’al·legació no es posiciona en contra de la línia de molt alta tensió, sinó que demana que el traçat s’allunyi del seu patrimoni, ja que, en cas contrari, temen que quedi hipotecat per tota la vida. Per la seua part, l’alcalde de Castell de Mur, Josep Castells, també va remarcar l’afectació del traçat sobre la resta de béns patrimonials del municipi. En aquest sentit, va destacar que si l’objectiu és protegir l’arquitectura i aprofitar-la turísticament “no té sentit que ens construeixin una línia d’alta tensió just a sobre”. El cablatge de la MAT passarà just per sobre de l’ermita de Sant Gregori i a uns 150 metres de l’església, on, a més, s’instal·larà una torre. Fonts del bisbat van indicar que per elaborar l’al·legació han aprofitat parcialment una de les presentades pel consell comarcal del Pallars Jussà. Així mateix, la justifiquen per l’obligació de defensar els seus béns patrimonials. A més del patrimoni eclesiàstic, Castells indica que les línies passaran prop de les torres de defensa que hi ha al municipi, com la de Ginebrell, Gasol i el Meüll. Precisament, l’ajuntament de Castell de Mur ha fet en els últims anys un important esforç per recuperar i donar a conèixer el seu patrimoni arquitectònic. Malgrat que bona part d’aquest treball s’ha concentrat al conjunt de Castell de Mur (castell i església de Santa Maria), l’objectiu, a la llarga, és recuperar les torres de guaita que
hi ha escampades pel municipi i crear una ruta conjunta amb la resta de castells de la conca deTremp, com el de Llordà. Les al·legacions del consell comarcal també incideixen en aquest punt i destaquen la importància de la feina feta per alguns petits pobles per eliminar de la trama urbana, encara medieval, cables elèctrics i de telèfon, així com altres elements.

La Val d’Aran acogerá el séptimo Col·loqui d’Estudis Transpirinencs

L’Institut Ramon Muntaner de Móra la Nova reunirá a todos aquellos comunicadores que quieran participar en el VII Col·loqui d’Estudis Transpirinecs. Els Pirineus Visitats: del Segle XVII a l’Actualitat en el albergue Era Garona de Salardú, del 30 de setiembre al 2 de octubre. El término para presentar los estudios para el coloquio acabará el próximo miércoles, día 27 de julio. Los dos ámbitos de trabajo son el descubrimiento de los Pirineos: de balnearios al excursionismo y los turismos de la modernidad. En el primer ámbito, las crónicas, dietarios, las memorias, los libros de viajes forman toda la documentación que refleja las impresiones, comentarios, formas de vida y la historia de una sociedad montañesa que plasmaron los visitantes de los diferentes valles pirenaicos. El objetivo del segundo ámbito es analizar cual ha sido la evolución y las características más reciente del turismo de los diferentes territorios pirenaicos y su impacto en los proyectos, en la sociedad y en la economía local. Durante el fin de semana del certamen, se realizaran otras actividades a parte de las ponencias. El viernes 30 de setiembre por la noche se organizará un cineforum y el sábado 1 de octubre por la mañana se realizará una visita al Museu de la Val d’Aran. El precio de la inscripción da derecho a todos los actos, a las comidas y las visitas. Este encuentro comenzó en los años 90 en la Vall de Núria, hasta que en 2005 la organización decidió descentralizarse. En 2007 se celebróen Areny de Noguera y en 2009 volvieron a la Vall de Núria. Este año han escogido Salardú porqué el albergue de Era Garona, que puede acoger un acontecimiento de esta envergadura, se puso en contacto con el Institut Ramon Muntaner, según Carles Barrull, miembro del Institut Ramon Muntaner

El Jussà obté el suport del Parlament per negociar l’impacte de la MAT

Representants del consell comarcal i d’ajuntaments del Pallars Sobirà van aconseguir ahir el suport unànime, segons van explicar, de tots els portaveus parlamentaris de la comissió d’Empresa i Ocupació perquè el territori pugui negociar amb el Govern o amb Red Eléctrica (REE) el traçat de la línia de molt alta tensió (MAT) que es projecta a la comarca. L’alcalde de Castell de Mur, Josep Castells, va afirmar, després de la compareixença, que “tots els grups s’han fet partícips del problema”. Els alcaldes reclamen un traçat alternatiu que no afecti la comarca, si bé el reconeixement de la línia com a obra d’interès general “fa molt difícil” aquesta opció, va assenyalar el primer edil d’Isona i Conca Dellà, Constante Aranda. Per aquest motiu, els representants que van assistir a la compareixença aposten per buscar solucions de cara a reduir l’impacte de laMAT. L’expresident comarcal Xavier Pont va criticar, a més, la “prepotència” de REE al no facilitar-ne tota la informació.Actualment, el projecte està en fase d’estudi de les al·legacions. La conselleria va confirmar ahir la recepció de 718 al·legacions al projecte de la MAT (davant del miler del qual parla la plataforma opositora), si bé va admetre que podrien arribar-ne més en les pròximes hores. Pel que fa a la compareixença, l’alcalde deTremp,Víctor Orrit, va lamentar haver-ne estat exclòs.

ALCALDES DEL PALLARS DEMANEN EN EL PARLAMENT L'ANULACIÓ DE LA MAT

Una representación de alcaldes y representantes del Pallars Jussà comparecieron ayer ante la Comisión de empresa y Ocupación del Parlamento para mostrar su oposición al anteproyecto
de trazado de la línea eléctrica de alta tensión Peñalba-Lo Arnedo-Isona. El alcalde de Castell de Mur, Josep Castells, explicó que la infraestructura malograría el desarrollo del turismo rural y de natura, que es “el principal eje de desarrollo de una de las comarcas más envejecidas y despobladas de Catalunya”. Castells pidió la nulidad del proyecto o su modificación porque atraviese uno de los corredores existentes y ha recordado el rechazo popular que levanta esta obra. Por otro lado, Castells tamentó la “injusticia” que representa para el Pallars Jussà tener que acoger una “nueva” infraestructura que “no revierte en el territorio”. El alcalde defendió que el Pallars Jussà “ha contribuido a la electrificación del país” con varias líneas que ya se construyeron en la comarca en el pasado. “La ejecución de la línea de 400 kW menguará las posibilidades de desarrollo turístico de la zona”, sentenció Castells, que también quiso recordar que los atractivos turísticos de la zona recibieron en su momento la ayuda de ayuntamientos del Pallars Jussà para poder mejorar la oferta, “pensando que no habría nuevas afectaciones sobre el paisaje de la zona”. El alcalde también explicó que “el proyecto anterior de MAT fue anulado por el Tribunal Supremo por sus afectaciones medio ambientales”. Castells también rechazó las justificaciones dadas por Red Eléctrica Española (REE) para sacar adelante la obra ya que según el alcalde, estos argumentos no tienen en cuenta “las consecuencias económicas que tiene esto para el territorio”. Por su parte, el alcalde de Isona y Conca Dellà, Constantí Aranda, también transmitió su preocupación porque determinadas infraestructuras minen el territorio. “No queremos parar la dinamización del territorio y la nación, pero ya estamos hartos de soportar estas infraestructuras que revierten afuera del territorio”, ha sentenciado. “Cuando menos, querríamos poder decir por donde tiene que pasar y cómo se tiene que hacer la infraestructura”, ha pedido Aranda, que también reclamó el apoyo del Parlamento para estudiar “entre todos” el proyecto de REE.. El expresidente del Consejo Comarcal del Pallars Jussà, Xavier Pont, ha recordó el posicionamiento contrario de los alcaldes de la comarca a esta obra, pero lamentó la “prepotencia” de REE, por no haber facilitado información como estudios previos de impacto ambiental, y que en los estudios definitivos hablaba de un impacto “mínimo” de la nueva línea MAT. Pont también explicó que, si bien en la Aragón la línea pasa por uno de los corredores más “razonables”, al entrar en Catalunya se desvía por la zona del Pallars, por uno de los lugares donde “más daño puede hacer”. Opiniones de los diferentes parlamentarios El portavoz del Grupo parlamentario de CiU, Albert Batalla, aseguró comprender la indignación de los alcaldes, pero recordó que actualmente el papel de la Generalitat es más consultivo que ejecutivo. El portavoz del Grupo socialista, Xavier Sabaté, explicó que “hoy en día toda red tiene que estar conectada internacionalmente”, en este caso con Francia. Y por su parte, la portavoz popular, María José García Cuevas, aseguró que las líneas de transporte eléctrico son “imprescindibles” pero tienen que estar “justificadas”. Por otro lado, la portavoz de ICVEUiA, Hortènsia Grau, aseguró que el trazado elegido pora esta línea “no es el mejor” puesto que en algunos tramos se sigue exactamente el mismo recorrido de la antigua red anulada. El portavoz de Esquerra, Marc Sanglas, criticó que “se echen líneas sobre un mapa” sin “primero planificar y debatir con las personas que conocen el territorio”. El portavoz del Subgrupo Parlamentario de Solidaridad Catalana por la Independencia, Uriel Bertran, también lamentó que el proyecto ponga en peligro uno de los motores de la comarca, como el turismo, y criticó que se apele a la “solidaridad” cuando todavía no se ha demostrado la necesidad de la MAT que cruza esta comarca

Presenten 1.000 al·legacions contra la MAT del Pallars

L’avantprojecte de la línia elèctrica de molt alta tensió (400 kW) Penyalba-Arnero-Isona ha rebut almenys mil al·legacions d’institucions, entitats i particulars de Lleida.A l’espera que a partir d’avui, dia en què s’acaba el termini per presentar al·legacions, el departament d’Economia i Ocupació faciliti el total d’esmenes presentades, la plataforma unitària contra l’autopista elèctrica, el consell comarcal del Pallars Jussà i els ajuntaments afectats pel traçat ja han presentat les seues. La plataforma calcula que ha presentat davant de la delegació del Govern a l’Alt Pirineu iAran unes 900 al·legacions, i el consell i els ajuntaments han adaptat l’al·legació elaborada pels serveis tècnics de la Diputació. En concret, l’al·legació presentada pel consell comarcal incideix en l’excés de línies elèctriques que creuen el Pallars Jussà (set); l’afectació a espais d’alt interès natural, paisatgístic i arquitectònic, i que el traçat passarà prop de masies que actualment no disposen de cap connexió a la xarxa elèctrica. El document també destaca que la línia d’alta tensió entra en contradicció amb el pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran, considerada una comarca deprimida, despoblada i envellida, que ha de ser dinamitzada a través del turisme.Així mateix, consideren que si Red Eléctrica ha descartat fer passar la línia pel pla de Lleida per motius ambientals, aquest mateix argument, diuen, pot aplicar-se en el cas del Jussà.

Projecte discutit pel territori des dels seus inicis

La plataforma i els ajuntaments del Pallars Jussà afectats pel traçat van manifestar des que Red Eléctrica de España els va enviar el primer estudi informatiu el seu rebuig al projecte. Consideren que la comarca ja està saturada per les línies d’alta tensió i que, per contra, n’hi ha algunes d’infrautilitzades, de manera que proposen aprofitar algun corredor existent. Per la seua part, Red Eléctrica argumenta que la línia és necessària permallar la xarxa entre Catalunya iAragó, garantir el subministrament d’electricitat i evacuar l’energia produïda a Lleida.

La autopista eléctrica Peñalba-Isona recibe casi mil alegaciones

El proyecto de la línea de 400 kV Peñalba-Isona ha recibido cerca de mil alegaciones por parte de instituciones, entidades y particulares del Pallars Jussà. El plazo para presentar estas alegaciones acaba hoy. Desde la Plataforma unitaria contra la Autopista Eléctrica se han recogido cerca de 900 alegaciones que ya han sido presentadas a la delegación del Govern en l’Alt Pirineu. Con respecto al Consell Comarcal, ha presentado las alegaciones de los abogados de la Diputación de Lleida y los ayuntamientos han cogido este documento y han añadido puntos concretos de su municipio. El impacto ambiental de la línea y contra el patrimonio son algunos de los puntos que justifican el no al corredor. Las alegaciones presentadas por el Consell Comarcal del Pallars Jussà exponen que el exceso de afectaciones eléctricas tiene que condicionar la no autorización del proyecto. Según se desprende del proyecto, las funciones de este corredor tienen que ser servir de red de transporte eléctrico a través de una interconexión entre Aragón y Catalunya, asegurar la alimentación eléctrica del tren de alta velocidad (AVE), de ayuda a la distribución y de evacuación de generación. El Consell Comarcal expone que el Aragón y Catalunya ya están conectados a través de siete líneas eléctricas, cinco de las cuales pasan por la demarcación de Lleida. Hacer pasar la línea que tiene que asegurar la alimentación del AVE por Jussà no lo encuentra correcto.

EL CATALA CONTRA LES CORDES

..............
LA FRANJA
El 2009, el govern del PSOE va aprovar la llei de llengües, que reconeix el català i l’aragonès com a llengües pròpies del territori, però mai com a oficials –aquest estatus queda reservat per al castellà–.La legislació permet que els habitants dels municipis on es parlen les llengües pròpies puguin adreçar-se a l’administració local en el seu idioma, i regula que puguin ser assignatura curricular en l’ensenyament. Tot i això, el PSOE va deixar ben clar que el coneixement del català i de l’aragonès no és obligatori per accedir a l’administració. La norma va provocar una campanya anticatalana, i van aparèixer entitats com No Hablamos Catalán. Tant el PP com el Partit Aragonès Regionalista no donen reconeixement al català i asseguren que a la Franja només hi ha “modalitats lingüístiques” com el fragatí i el lliterà. Ara la posició bel·ligerant guanya pes amb el nou govern del PP. La presidenta, Luisa Fernanda Rudi, vol derogar la llei de llengües, amb aquest fals argument que a la Franja no es parla català, sinó unes quantes “modalitats locals”. La Institució Cultural de la Franja ha demanat empara a la Generalitat de Catalunya, segonsinforma David Marín.
.......................................

ALINS REBUTJA QUE LA MAT PASSI PER L'ALTA RIBAGORÇA

L’alcalde del Pont de Suert, Albert Alins (CiU), es va declarar contrari que el traçat de la línia de molt alta tensió (MAT) entre Penyalba i Isona canviï el traçat previst per passar per l’Alta Ribagorça, com planteja l’ajuntament deTremp a les seues al·legacions al projecte. Alins es va declarar “sorprès” per la proposta del consistori del Pallars Jussà i va considerar que “no té sentit”.

EL PONT DE SUERT PROPOSA COMPARTIR EQUIPAMENTS AMB ARAGO

L’ajuntament del Pont de Suert plantejarà als municipis de la Ribagorça catalana i aragonesa la possibilitat de compartir equipaments i serveis municipals, amb l’objectiu de garantir-ne la continuïtat i reduir els costos que suposen per als consistoris. Així ho va explicar l’alcalde, AlbertAlins (CiU), que va indicar que, en les pròximes setmanes, preveu reunir-se amb representants dels ajuntaments veïns, així com amb associacions del sector turístic, ramader i altres entitats per tractar aquesta qüestió. La biblioteca del Pont de Suert, el poliesportiu, la guarderia municipal, la piscina coberta climatitzada, l’escola de música i la d’anglès són alguns dels equipaments públics que l’ajuntament considera susceptibles de funcionar de forma mancomunada amb localitats veïnes en els pròxims anys. Així mateix, Alins va indicar que aquesta iniciativa també es podria estendre als serveis socials, com a mitjà per racionalitzar l’ús dels recursos materials i humans que destinen ara els ajuntaments i el consell comarcal a aquesta finalitat assistencial. Recuperar un vell projecte La proposta del consistori del Pont de Suert arriba dècades després que els municipis de la Ribagorça catalana i aragonesa plantegessin una mancomunitat de serveis municipals, un projecte que no va arribar a executar-se.Des de llavors, la crisi econòmica i la reducció dels ingressos dels ajuntaments (que reben menys ajudes i recapten menys taxes) ha revifat les iniciatives de col·laboració entre localitats veïnes.Aquest és el cas dels ajuntaments de les valls d’Àneu, que han constituït una mancomunitat per assumir conjuntament els costos de tècnics municipals i inversions que beneficien els diferents membres d’aquest organisme: Alt Àneu, Esterri, Espot i la Guingueta.

MASCARELL DEFENSA EL CATALÀ A LA FRANJA

Mascarell defensa el dret dels ciutadans de la Franja de Ponent d'usar el català

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, s'ha pronunciat a Lleida al respecte de l'atac a la llengua del nou govern del PP a l'Aragó, ha defensat el dret dels ciutadans de la Franja de Ponent d'usar la seva llengua, el català. Mascarell ha recordat que la Constitució espanyola reconeix la pluralitat lingüística a l'Estat i creu que seria un error que la nova presidenta de l'Aragó, Luisa Fernanda Rudi, modifiquès la llei de llengües perquè el català deixi de ser considerat llengua pròpia a l'Aragó.

Així, el conseller no ha amagat la seva preocupació i ha dit que espera que aquesta modificació de la llei de llengües no tiri endavant perquè seria un retrocés pel català. Segons Mascarell és'una llengua fràgil que necessita el suport de totes les institucions'.

DEMANEN QUE LA GENERALITAT AJUDI A PROTEGIR EL CATALA A LA FRANJA

La nova presidenta d’Aragó, Luisa Fernanda Rudi (PP), ha anunciat en la seva investidura que derogarà la llei de llengües que van aprovar les Corts d’Aragó durant la legislatura passada amb els vots del PSOE i Chunta Aragonesista (CHA). La llei no atorgava cap oficialitat al català i a l’aragonès, però reconeixia l’existència d’aquestes dues llengües al seu territori i en preveia algunes eines per al seu foment i el seu ús en l’àmbit administratiu i escolar no obligatori. Rudi ja havia anunciat durant la campanya electoral que reformaria o derogaria la llei perquè, pel PP aragonès, el que es parla a la Franja de Ponent no és català sinó que són “modalitats lingüístiques” locals pròpies com el fragatí, el tamarità o el lliterà i que segons Rudi cal protegir com a llengües alienes al català, amb uns arguments similars al del secessionisme lingüístic que promouen alguns grups al País Valencià. El PAR, partit que ahir va donar els seus vots a la investidura de Rudi, també és contrari al reconeixement del català a la Franja.Per aprovar la llei de llengües el PSOE, tot i formar coalició amb el PAR la legislatura passada, es va haver d’ajudar del CHA. Petició d’auxili L’anunci de Rudi no ha sorprès ningú però posa sobre la taula la nova etapa política que s’obre ara a l’Aragó respecte a la llengua catalana, parlada per unes 50.000 persones a les quatre comarques de la Franja: la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya. El coordinador de la Institució Cultural de la Franja de Ponent, Paulí Fontoba, va llançar ahir una petició d’auxili al govern de la Generalitat perquè actuï políticament a favor de la llengua catalana: “Igual que el govern espanyol intervé per defensar i promocionar el castellà a l’Amèrica Llatina, la Generalitat hauria d’intervenir per aturar els atacs i el secessionisme que pateix el català a la Franja ”, ha dit Fontoba. El coordinador de l’entitat cultural estén aquesta petició “al conjunt de la societat civil del Principat, diaris, entitats culturals, cíviques, perquè s’adonin que els atacs al català a la Franja o al País Valencià són atacs a un patrimoni comú, que compartim”. L’acord per TV3 A finals de la legislatura passada els governs català i aragonès van signar un acord de reciprocitat per quatre anys per tal d’estendre el senyal dels canals de Televisió de Catalunya a la Franja i els d’Aragón Televisión a les comarques d’administració catalana més pròximes a l’Aragó. Fontoba confia que aquell acord no estrencarà des de l’Aragó

Crítiques al PSOE per no haver “blindat” la llengua

El coordinador de la Institució Cultural de la Franja de Ponent es va mostrar ahir molt crític no només amb el nou govern aragonès sinó sobretot amb l’anterior. En el seu dia aquesta entitat cultural ja va denunciar que la llei de llengües promoguda pel PSOE era del tot insuficient, no fa oficial la llengua sinó que simplement la reconeix com una expressió cultural més, obria la porta al secessionisme lingüístic (la llei permet que cada ajuntament catalanoparlant anomeni oficialment la llengua amb noms localistes en lloc de català) i no establia els mecanismes legals oportuns per conservar-la i potenciarla suficientment. “El que hauria d’haver fet el PSOE és incloure l’oficialitat del català i l’aragonès a l’Estatut d’Autonomia, però no van voler fer-ho i van pactar la reforma estatutària amb el PP”, lamenta Fontoba

ENTREVISTA A JOSE FERIA

presentar al·legacions a l’avantprojecte de línia de molt alta tensió (MAT) entre Aragó i Catalunya, la MAT de Ponent. Confieu a poder aturar la línia?
Això ja es veurà. Poden passar moltes coses. El que no farem és quedar-nos amb els braços plegats. Hem presentat més de 500 al·legacions, tots els ajuntaments del Pallars Jussà i també molts de la Ribagorça i altres zones afectades, i sobretot molts ciutadans anònims. Mig miler són moltes al·legacions en unes comarques com les nostres. Hi ha un rebuig popular molt clar i no acceptem traçats alternatius que deixen de perjudicar a un però són un problema per al veí. I aquesta és només la primera batalla. Després de les al·legacions vindrà el recurs contenciós, després al Suprem, després a Estrasburg. Anirem on sigui per aturar aquest atemptat al territori.
Per què no voleu la MAT?
Perquè no és necessària, perquè és perjudicial per al territori i també per a les persones que hi viuen. A més, al Pallars ja tenim set línies d’alta tensió, només ens queda una sola serra verge i és precisament per aquesta per on volen fer passar aquesta nova línia. Red Elèctrica(REE) s’aprofita que les nostres comarques són poc poblades per fer passar per aquí la infraestructura. Luis Atienza [president de REE] ho va dir ben clar en un diari aragonès: el traçat escollit és el de menor impacte social.
Heu dit que és perjudicial per a les persones. En teniu proves?
D’estudis, se’n fan molts i per cada un que diu que hi ha una influència negativa n’hi ha d’altres que ho neguen. Molts d’aquests estudis estan finançats per les mateixes empreses elèctriques o els governs que hi donen cobertura. No són fiables. El que és clar és que els camps electromagnètics tenen influència en els teixits biològics, això no ho pot negar ningú. Hi ha països de la UE que no deixen fer passar línies elèctriques a 500 o 1.000 metres d’un lloc habitat. En canvi a l’Estat espanyol la norma permet ferles passar a 7 metres. Passarà a tocar de masies i pobles del Pallars, a més de travessar espais naturals protegits. Com és possible, això? El que en altres països no deixen fer, aquí es deixar fer com si res.
L’objectiu és garantir el subministrament.
No. Ells deien que era per a la línia del tren d’alta velocitat, com la de Girona, quan el TAV fa anys que funciona; després ja no parlaven del TAV sinó de fer després un altre cop el TAV, després que si uns parcs eòlics que ni s’han fet ni es faran mai... Hi posen excuses per no dir el motiu veritable, que és donar resposta als interessos de grans elèctriques de França i d’altres llocs d’Europa de tenir una gran autopista de transport elèctric cap a la península Ibèrica. Quan no és necessari. La nostra aposta és una xarxa de proximitat en què cada territori sigui capaç de generar electricitat per al seu consum, sense necessitat de grans autopistes que travessin Europa destruint el territori.
L’experiència de Girona us ha servit d’alguna cosa?
Tot i el gran rebuig a les comarques gironines s’ha acabat fent, però l’experiència del que s’hi ha fet ens serveix molt. Nosaltres fa 12 anys que ens defensem de la MAT, ja s’han fet dos projectes i tots dos els hem aturats, ara ens presenten el tercer i intentarem aturar-lo. Fa anys jo corria davant dels grisos en les vagues al Baix Llobregat. Ara continuo lluitant també des del Pallars. La democràcia, o lluites per ella, o la perds.
Un líder obrer al Pallars.
Josep Feria va néixer fa 61 anys a Tarragona, va créixer al Baix Llobregat, on van entrar en contacte amb el moviment obrer antifranquista i hi va militar en activitats sindicals i polítiques. Fa 20 anys, però, es va traslladar a viure a Suterranya, un petit poble a les muntanyes del Jussà que pertany al municipi de Tremp. Allà, però, no ha abandonat les lluites

EL PP ES VOL CARREGAR LA LLEI DE LLENGUES D'ARAGÓ

Rudi anuncia una nueva Ley que derogue la normalización de catalán y aragonés
EFE. ZARAGOZA12/07/2011

La candidata a la Presidencia del Gobierno de Aragón ha anunciado que remitirá a las Cortes un proyecto de reforma de la Ley de Lenguas que derogue aquellos aspectos que «imponen la denominada normalización del catalán y el aragonés».Pleno de investidura de Luisa Fernanda Rudi.Rudi, en su discurso de investidura pronunciado en las Cortes de Aragón, que mañana previsiblemente le otorgarán su confianza para ser presidenta del Ejecutivo, ha asegurado que su Gobierno remitirá a la Cámara Legislativa un proyecto de ley de reforma, que al mismo tiempo que anule la normalización de catalán y aragonés, «proteja y desarrolle el uso de las modalidades lingüísticas propias». En materia de cultura, Rudi ha asegurado que no cree en el dirigismo de las administraciones públicas y sí en todas las fórmulas posibles de colaboración público-privadas. Y se ha referido en concreto a tres asuntos que a día de hoy siguen «pendientes de resolución»: la recuperación del Teatro Fleta; la puesta en marcha del Espacio Goya y la devolución de los bienes de lasparroquias de la zona oriental de Aragón. En la búsqueda de la solución a estos tres asuntos ha anunciado Rudi que se implicará «de manera personal e inmediata».

L'ALCALDE DE SOPEIRA FA FORA DEL LOCAL A L'ASSOCIACIÓ CULTURAL SANT SALVADOR DE SANTORENTS

La Associació Cultural Sant Salvador de Santorens, núcleo agregado del municipio de Sopeira (Ribagorça aragonesa), una asociación sin ánimo de lucro con 130 socios en un núcleo habitado sólo por 20 personas todo el año, ha denunciado que “tras la toma de posesión de los nuevos regidores del Ayuntamiento, en el que uno de ellos es vecino de Santorens, el alcalde ha ordenado a la junta directiva de la asociación mediante burofax dirigido a su presidente, que desalojen con carácter de urgencia el despacho que mediante escrito firmado por el alcalde José Maria Ariño, había cedido a esta asociación”. “Como consecuencia de ello, Santorens está desde entonces sin conexión wifi servicio que la asociación prestaba en el local a la totalidad de Santorens, fueran o no fueran socios de la misma”, según manifiesta la asociación, que asegura que “el alcalde nunca ha respondido a nuestras reivindicaciones y la primera vez que se dirige a nosotros es esta, para echarnos del local social”. Los vecinos han escrito varias veces al Justicia de Aragón, el cual, según ellos, ha instado al alcalde a responder a los vecinos. Por su parte, el alcalde respondió ayer a estas críticas vertidas por la asociación manifestando que “no echamos a la asociación del local social, simplemente el nuevo regidor municipal pidió la llave del despacho al anterior regidor y representante de la asociación y éste no quiso dársela, por lo que tuvimos que enviar el burofax para poder acceder al local”. Según Ariño, “en la pasada legislatura acordamos con el entonces regidor que podría utilizar una parte del local como despacho de concejal y ahora el nuevo edil quiere utilizarlo también pero desde la asociación no se le permite, y esto es algo que no podemos consentir como ayuntamiento, ya que el uso del local es para todo el pueblo, no sólo para la asociación”.

Masies del Jussà afectades per la MAT, sense accés a la xarxa elèctrica

La línia de molt alta tensió (MAT) que Red Eléctrica projecta construir entre Penyalba i Isona passa a menys d’un quilòmetre de diversos habitatges del Pallars Jussà que nodisposen d’electricitat. Dos masies d’Aransís (Gavet), que estan habitades tot l’any, es veuen afectades pel projecte. En el cas d’una, la MAT hi passarà a 500 metres. Altres habitatges de segona residència es troben en la mateixa situació, i el mateix passa a Erbull i Claramunt (Tremp), on un veí ha de recarregar el mòbil amb la bateria del tractor.Teresa Lladós, de la masia Claverol d’Aransís, o Paul Barton, que viu al mateix nucli, són dos exemples de la paradoxa que suposarà tindre una línia de molt alta tensió prop de casa i no poder accedir a la xarxa. En el cas de Barton, la casa està envoltada de torres elèctriques, però ell no té accés a l’electricitat. Com altres veïns, fa cinc anys que van pagar una part d’un projecte de portada elèctrica que encara no s’ha dut a terme. Barton va portar el cas al síndic de greuges. Miquel Ponts, de Casa Gros d’Aransís, viu al poble, té una masia a la zona i explica que va pagar 6.700 euros pel projecte de portada elèctrica.Tots aquests veïns reclamen accés a energia per als seu habitatges i observen atònits els tràmits per construir la MAT. Altres casos, com el de Martí Peró (Erbull), són diferents, ja que ell no vol electricitat.Té una explotació de pollastres ecològics i porcs ibèrics i es proveeix amb plaques fotovoltaiques. Denuncia, això sí, l’“impacte visual terrible” de la futura MAT.

TREMP DISPOSAT A "CEDIR"LA TERRETA AL PONT DE SUERT

Tremp està disposat a cedir al Pont de Suert la zona de laTerreta, amb 16 nuclis i una extensió d’unes 10.000 hectàrees, una tercera part de la superfície del municipi. Així ho va afirmar ahir l’alcalde deTremp, Víctor Orrit (PSC), després de reunir-se amb el seu homòleg de la capital de l’Alta Ribagorça,Albert Alins (CiU). Aquesta qüestió es planteja un any després que l’associació de veïns de laTerreta celebrés una consulta popular per segregar-se de la capital del Pallars Jussà i constituir un nou municipi. Més de la meitat dels veïns van participar en la votació i el sí a la segregació va obtindre una àmplia majoria, amb més del 90% dels vots. El departament de Governació va rebutjar al juny del 2010 que laTerreta es constituís com un nou municipi, al no arribar al mínim de 2.000 habitants que estableix la normativa. De tota manera, va emetre un informe jurídic en què apuntava la possibilitat “d’una alteració parcial dels termes municipals que “podria concretar-se en algun dels municipis limítrofs, com podria ser el cas del Pont de Suert”. Així mateix, el document recorda que els pobles de laTerreta que formaven part dels antics municipis de Sapeira i Espluga de Serra estan a menys distància per carretera del Pont que deTremp. Orrit va afirmar que l’ajuntament “no posarà obstacles als veïns de laTerreta si decideixen deixar Tremp”, encara que va indicar que “abans d’actuar han de tindre tota la informació, i primer s’ha de saber si el Pont de Suert està disposat a incloure aquest territori al seu municipi"En aquest sentit,Alins va afirmar que no coneixia el text literal dels informes de Governació i va declinar pronunciar-se sobre la possibilitat d’afegir nous nuclis als 25 que ja formen part del municipi, a l’espera de veure com es desenvolupen els fets. Per la seua part, l’associació de veïns de la Terreta espera convocar una nova consulta popular, encara sense data, sobre la possibilitat de passar al Pont de Suert o bé crear un consistori pedani. L’informe de Governació, emès el 2010, assenyala que, si bé els nuclis de la Terreta no compleixen els requisits per constituir un nou municipi, hi ha la possibilitat que passin a formar part del Pont de Suert a través d’una alteració dels termes municipals, o bé que constitueixin una entitat municipal descentralitzada (EMD). En aquest cas, seguirien aTremp, encara que amb un pressupost propi i certes cotes d’autogovern. L’associació de veïns va plantejar a l’abril una consulta popular sobre aquestes opcions, encara que la va desconvocar davant de la proximitat de les municipals.

Consulta popular

Els veïns de la Terreta van celebrar el 2010 una consulta popular per segregar-se de Tremp, al considerar que estaven desatesos per l’ajuntament. Més de la meitat dels veïns hi van votar i el

sí a formar un nou municipi va obtindre àmplia majoria.

Informe de Governació

Governació va descartar que la Terreta sigui un nou municipi al no tindre el mínim de 2.000 habitants, encara que va plantejar com a alternativa passar al Pont.

Reunió entre alcaldes

Els alcaldes de Tremp i el Pont es van reunir ahir per tractar la possibilitat que la Terreta passi a aquest últim municipi. Tremp és el municipi més extens de Catalunya, amb més de 30.000 hectàrees.