FANCINE 10

ELS CANYETS COM A ESPAIS D'ATRACIÓ DE TURISTES I CIENTÍFICS

Gaudir del vol dels ocells carronyaires, o admirar com s’alimenten en llocs autoritzats per deixar-hi restes de bestiar mort (espais coneguts com a canyets), són dos dels espectacles naturals més buscats pels qui practiquen el turisme ornitològic, la fotografia de natura i, en general, l’ecoturisme. El nostre país, i concretament el Pirineu i el Prepirineu, són llocs idonis per gaudir d’aquest espectacle. I és que són l’únic indret d'Europa amb poblacions reproductores de totes les espècies d'ocells carronyaires: trencalòs, voltor comú, aufrany, milà reial, milà negre, còrvids i, recentment, voltor negre.

Aquesta abundància i diversitat d’ocells carronyaires es deu, en part, al gran esforç que des de fa anys duen a terme administracions, entitats sense ànim de lucre i persones a títol individual. Precisament, una de les mesures de conservació d'aquests ocells que més s’han utilitzat per part d’aquests col·lectius ha estat la creació i el manteniment de canyets.

Per reflexionar sobre la gestió i el futur d’aquestes instal·lacions, millorar-ne la coordinació (al Pirineu n’hi ha una xarxa densa i de tipologies molt diferents) i abordar com aprofitar-los millor per estudiar els carronyaires i atreure ecoturistes, l’Ajuntament de Trempi l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran(IDAPA) van organitzar el passat 3 de desembre la jornada “Gestió de canyets per ocells carronyaires al Pirineu”. Aquest acte, que va tenir lloc a la seu de l’Ajuntament de Tremp, era una de les activitats prèvies al XX Congreso Español de Ornitología i pretenia donar continuïtat a la jornada que va organitzar el propi Ajuntament l’any 2007 sobre turisme de fauna i desenvolupament rural.

Exemples de canyets utilitzats com a producte ecoturístic
Tot seguit es sintetitzen les principals aportacions de la jornada relacionades amb l’ecoturisme. D’entrada, cal destacar la presentació de dues experiències d’empreses recents que aprofiten els canyets com a producte ecoturístic.

La primera és Altre Pallars SL, una empresa familiar que gestiona dos canyets al poble abandonat de Buseu (municipi de Baix Pallars, accessible des de Gerri de la Sal) i que ha rehabilitat una casa d’aquest nucli (Casa Felip). Aquesta casa compta amb dues habitacions i una àmplia sala des d’on es poden observar els carronyaires i altres animals com els cérvols, sobretot durant l’època de la brama. A més de la casa, prop d’un dels canyets hi ha un aguait (hide) amb vidre espia (els observadors veuen els ocells sense ser vistos) i una càmera que està connectada amb un monitor situat a Casa Felip.

La segona experiència ésPhoto Logistics, una empresa que dóna servei al fotògraf de natura arreu de Catalunya i el gerent de la qual va ser entrevistat per aquest portal fa uns mesos. Entre d’altres productes, l’empresa ofereix la possibilitat de passar la nit en aguaits propers a dos canyets situats al municipi de Tremp: un a la serra de Lleràs (molt a prop del poble de Talarn) i un altre a la Terreta. El primer, dissenyat per capturar imatges d’ocells en vol, està gestionat per l’empresa per mitjà d'un conveni amb l'Estació Biològica del Pallars Jussà. El segon permet fotografiar ocells en terra i està gestionat gràcies a un conveni amb l’Ajuntament de Tremp, que n’és el propìetari. El servei que ofereix Photo Logistics inclou transport dels fotògrafs des del punt de trobada fins al hide, guiatges i assessorament, ús del hide i gestió dels permisos administratius necessaris. Els dos aguaits compten amb vidres espia, la qual cosa garanteix la tranquil·litat dels animals.

Recomanacions per a un bon ús ecoturístic dels canyets
Un cop presentades aquestes experiències, un dels blocs de debat posteriors es va dedicar a reflexionar sobre l’ús dels canyets com a recurs ecoturístic. Aquesta activitat encara és molt incipient al nostre país i, tot i que genera bones oportunitats per a l’ecoturisme i el desenvolupament rural, també s’ha vist que presenta riscos. Així, en algun canyet s’ha comprovat que algunes persones, que ja saben quan s’hi llencen restes d’animals, s’apropen massa als ocells, causant-los molèsties i provocant que el canyet perdi la seva funció principal (l’alimentació dels carronyaires).

Els assistents van constatar que cada canyet és diferent i que n’hi ha que admeten un ús ecoturístic i n’hi ha que no (perquè són molt inaccessibles, o perquè les administracions responsables volen que mantinguin exclusivament el seu ús científic i de suport alimentari per als carronyaires). Per això, es va detectar la necessitat que l’Administració regulés quins canyets són aptes per ser aprofitats per a usos ecoturístics i quins no. A partir d’aquí, la pròpia Administració hauria d’establir unes directrius de gestió que garantissin que l’aprofitament turístic dels canyets (en aquells que siguin aptes) és compatible amb la conservació dels ocells.

Partint de la base que la regulació i la supervisió dels canyets ha de correspondre a l’Administració, es va apostar per cedir-ne la gestió i, si és el cas, l’aprofitament ecoturístic a ONG, empreses o administracions locals. Però sempre garantint que l’entitat que els gestioni disposi de professionalitat i un compromís mínim de gestió (de 2 anys, per exemple) que s’hauria d’anar renovant periòdicament. Des d’aquest punt de vista, es va reclamar més coordinació entre les entitats gestores de canyets per evitar, per exemple, que en dos canyets propers s’hi dipositi menjar el mateix dia i això afecti la qualitat dels serveis ecoturístics d’un dels canyets.

ANAR DE SOPEIRA AL PONT DE SUERT: UN CALVARI

La N-230 a la frontera entre Sopeira i el Pont de Suert és el tercer tram més perillós de les carreteres d’Espanya, segons l’informe EuroRap elaborat pel Reial Automòbil Club d’Espanya (RACE). Es tracta d’un tram situat entre el quilòmetre 108 (Sopeira) i el 122 (el Pont de Suert). En aquest punt negre s’han registrat 13 accidents greus en els últims tres anys de l’estudi, amb sis sortides de via (el sinistre més habitual).Aquest tram registra una intensitat mitjana de vehicles de 3.099 al dia, segons l’informe. A més d’aquest punt negre, les carreteres de Lleida acumulen tres trams més amb alt risc de registrar accidents i els tres també es troben a la N 230. Es tracta del tram entre el final del túnel deVielha i el principi del nucli urbà d’Aubert; el situat entre el Pont de Suert iVilaller i el tram entreAlfarràs i Benavarri. Al seu torn, a la part d’Osca de la N-230 també hi ha dos trams amb perill elevat d’accidents: la variant de Benavarri el tram entre l’encreuament amb la C-1311 i Sopeira. De fet, el RACE considera perillosos 111 quilòmetres de la carretera N-230 tant a la província de Lleida com a la Franja.També a Osca hi ha dos trams negres més a la carretera entre Benavarri i la variant de Graus (N-123). Alcaldes de la zona han reclamat contínuament millores a la via i, concretament al Pont de Suert, un radar i la variant. El 2009 tres persones van perdre la vida en accidents de trànsit en aquesta carretera mentre que aquest any aquesta via ha registrat un accident mortal (És Bòrdes).
Baixa el risc d’accidents

Però no tots són males notícies a l’informe del RACE. El riscd’accident s’ha reduït a l’autopistaAP-2 entre Fraga i el límit amb Lleida. El 2008 el risc era del 28,4%, l’any següent es va reduir al 18% i el 2009 s’ha eliminat el perill (0%).Aquest any han perdut la vida en carreteres lleidatanes 40 persones, onze menys que en el mateix període del 2009 quan van morir 51 persones.

LA TERRETA, FORA DE LES RUTES TURÍSTIQUES DEL PALLARS JUSSA

El Consell Comarcal del Pallars Jussà te penjat a la seua pagina web aquest mapa de la comarca on, sota el títol de "camins del Pallars" s’hi detallen 16 rutes de la comarca, amb els seus respectius tríptics informatius on s’informa amb tota mena de detalls de les seues característiques. Un treball molt ben fet. Pràcticament tota la comarca gaudeix d’un camí. Es pot recórrer gairebé tota la comarca seguint les rutes marcades. Però a la Terreta, no hi ha cap camí.Potser no consideren la Terreta Pallars Jussà?

ES PRESENTA EL PROGRAMA CAMINANT PER LA COMARCA 2010/2011

El Patronat Municipal d'Esports i l'Associació de dones Rosa d'Abril presenten la 5a temporada de caminades per conèixer la comarca fent salut.
El Patronat Municipal d’Esports i l’Agrupació de Dones Rosa d’Abril, amb el suport del Consell Comarcal del Pallars Jussà, del Consell Català de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida i el Servei d’Informació i Atenció a la Dona, organitzen la 5a temporada de sortides per anar a caminar i al mateix temps conèixer la comarca.Aquest any l’activitat es farà els dissabtes i diumenges al matí i hi podran participar totes aquelles persones, a partir dels 13 anys, que vulguin fer esport. També s'ha organitzat una sortida especial, amb un recorregut més exigent que la resta, a la qual podran participar aquells que estiguin més preparats i tinguin la capacitat suficient per aguantar tot el recorregut.

El objectius generals del programa són 3:

- Millorar la salut a través de l’exercici físic caminant.

- Millorar la condició física en general.

- Conèixer millor el municipi i la comarca.

PROGRAMA DE SORTIDES

1a sortida:

Dissabte, 27 de novembre de 2010:

PUNT DE L’ANELL. Sortida 9 matí de l’estació d’autobusos.

2a sortida:

Diumenge, 12 de desembre de 2010:

PUIGMASANA. Sortida 9 matí de l’estació d’autobusos.

3a sortida:

Dissabte, 29 de gener de 2011:

caminada a PUIGMASANA. Sortida 9 matí de l’estació d’autobusos.

4a sortida:

Diumenge, 13 de febrer de 2011:

PUNT DE L’ANELL. Sortida 9 matí de l’estació d’autobusos.

5a sortida:

Dissabte, 26 de febrer de 2011:

SANT DEL BOSC. Fins el santuari de Sant Salvador del Bosc o Sant del Bosc, ermita i refugi en el Montsec, amb un desnivell 620 m. Sortida 9 matí de l’estació d’autobusos.

6a sortida:

Diumenge, 13 de març de 2011:

SANT DEL BOSC. Fins el santuari de Sant Salvador del Bosc o Sant del Bosc, ermita i refugi en el Montsec, amb un desnivell 620 m. Sortida 9 matí de l’estació d’autobusos.

7a sortida:

Dissabte, 26 de març de 2011:

FÍGOLS DE TREMP. Nucli de Fígols i el molí de l’oli., nucli de Puigvert i la Caseta Blanca. Sortida 9 matí de l’estació d’autobusos.

8a sortida:

Dissabte, 9 d’abril de 2011:

LA VALL DELS VOLTORS. Descoberta de la zona de la Terreta. Sortida 8’15 h matí de l’estació d’autobusos.

9a sortida:

Diumenge, 5 de juny de 2011:

ISONA I ABELLA DE LA CONCA. Visita de l’església, amb les pintures romàniques, i el Foradot. Sortida 9 matí de l’estació d’autobusos.

Sortida Especial:

Diumenge, 29 de maig de 2011:

PUIG DE MIRA PALLARS: des de l’Hostal Roig Ascensió al cim culminant del Montsec des de la Collada de l’Hostal Roig.Inici: Collada de l’Hostal Roig Accés: Arribada a la Collada de l’Hostal Roig per la carretera C-147a a Llimiana i la pista asfaltada (LV-9121) que passa per Sant Martí de Barcedana i Mata Solana. Just passat l’Hostal Roig hi ha un cartell indicador cap a la Portella Blanca.Durada: 3,35 hores, amb un desnivell de 594 m.

Sortida 9 matí de l’estació d’autobusos.

EL NOU DINOSAURE D'ARENY DE NOGUERA : 500 KILOS I DE 5 A 7 METRES

El reciente descubirimiento en el municipio oscense de Areny de Noguera por parte de la Universidad de Zaragoza de restos de una especiede dinosaurio desconocida en Europa, supone uno de los hallazgos más importantes hechos en Aragón y el más destacado realizado en la provincia de Huesca. La dimensión del logro reside en que los expertos estaban convencidos de que el Blasisaurus canudoi, un hadrosáurido con cresta emigrante de Asia, no podría haber vivido en el continente europeo, constituido hace 66 millones de años, por grandes islas que habrían impedido su dispersión. «El hallazgo confirma que el mar fluctuó en algún momento y bajó su nivel, lo que creó puentes entre islas e hizo posible que cruzaran de Asia a Europa, ya que los dinosaurios como animales terrestres tenían dificultades para nadar en grandes masas de agua marina», explicó Penélope Cruzado, uno de los miembros del grupo de investigación Aragosaurus-IUCA y en el que también han participado investigadores de la Universidad del País Vasco y el Museo del Jurásico de Asturias(MUJA).Blasisaurus canudoi pertenecía al grupo de hadrosáuridos (picos de pato), llamados lambeosaurinos,que se caracterizaban por la presencia de estructuras alargadas ocrestas en la cabeza. Se trataba de un dinosaurio herbívoro relativamente pequeño, que oscilaría entre los cinco y los siete metros de longitud, y con un peso que rondaría entre los 400 y 500 kilos. «Eran bípedos, pero también podían andar con las patas delanteras», apuntó Cruzado. Además, poseía unas mandíbulas con cientos de dientes capaces de triturar las plantas más duras. La cresta craneal, formada por una serie de tubos por los que pasaba el aire, era utilizada para producir sonido y bramar en época de celo. Precisamente, la cresta del animal no ha sido encontrada por los investigadores. «Es una pena y no sabemos si es que no ha salido, ya que solo podemos excavar con la radial y el martillo mecánico en la superficie, o no se ha conservado», lamentó la investigadora

LA 58ª ESPECIE / En todo el mundo existen unas 57 especies de hadrosaurios, y la hallada en Areny de Noguera añade una más. El nombre de blasisaurus ha sido dedicado al yacimiento Blasi (Areny de Noguera), en el que se encontraron los restos y canudoi, al paleontólogo aragonés José Ignacio Canudo, líder del Grupo Aragosaurus-IUCA de la Universidad de Zaragoza, por su contribución al estudio de los dinosaurios ibéricos.Por el momento, los investigadores han certificado una parte de los fósiles hallados, como los craneales, aunque continúan trabajando sobre vértebras, fémur y húmero, muy probablemente pertenecientes a la misma especie. En concreto, los fósiles craneales de este nuevo hadrosáurido fueron hallados y excavados en el yacimiento denominado Blasi 1, en Areny de Noguera, cuya edad está próxima a la de la extinción de los dinosaurios.

El Pirineo, clave para datar la extinción de estos grandes vertebrados.

El descubirimiento en el Pirineo de Blasisaurus y Arenysaurus, cuyos restos se han encontrado en rocas de hace unos 66 millones de años –unos pocos cientos de miles de años antes que un meteorito marcara la extinción de estos grandes vertebrados–está permitiendo reconstruir cómo eran las comunidad esde dinosaurios poco antes de este evento catastrófico. Esto es debido a que es uno de los pocos lugares del mundo donde se puede investigar si los dinosaurios se extinguieron a la vez que la caída del meteorito o un poco antes.

«EL PICO DEPATO ESPAÑOL»

La prestigiosa revistageológica canadiense Canadian Journal of EarthScience acaba de publicar un trabajo con la descripción delnuevo «pico de pato»español. Este trabajo ha sido liderado por el grupo Aragosaurus-IUCA de laUniversidad de Zaragoza y en él han participado investigadores de laUniversidad del País Vasco y el Museo del Jurásico deAsturias (MUJA). Areny de Noguera,municipio sede del hallazgo,es una de las dos únicas localidades aragonesas, junto a Galve, en la provincia de Teruel, en las que se han descrito dos dinosaurios distintos, blasisaurus yarenysaurus.

BLASISAURUS CANUDOI, UN ALTRE DINOSAURE D'ARENY DE NOGUERA

¡Un nuevo dinosaurio se ha unido a la familia! Penélope Cruzado-Caballero, José Ignacio Ruiz-Omeñaca y Xabier Pereda Suberbiola acaban de describir Blasisaurus canudoi, un nuevo hadrosaurio Lambeosaurino del Cretácico Superior de Arén, Huesca. Este dinosaurio se suma a su compañero Arenysaurus ardevoli, otro lambeosaurino de la misma localidad, aunque más moderno, y pasa a engrosar la larga lista de Dinosaurios ibéricos.
Este dinosaurio es especial para todos los aragosaureros, ya que el epíteto especifico, canudoi, está dedicado a José Ignacio Canudo, líder del Grupo Aragosaurus, por su contribución a la Paleontología de dinosaurios. Los fósiles craneales de este nuevo hadrosáurido fueron hallados y excavados en el yacimiento denominado Blasi 1, dentro una serie de campañas que comenzaron en 1997 en Arén. Durante estas intervenciones se trabajó en seis yacimientos paleontológicos, para recuperar los restos de los dinosaurios más modernos de Europa, entre los que se encuentran Arenysaurus y Blasisaurus. Arén, junto a Galve (Teruel) son las dos únicas localidades aragonesas donde se han descrito dos dinosaurios distintos. Teniendo en cuenta la importancia de los dinosaurios de Arén, desde hace unos años hay un museo en la misma localidad donde se muestran los principales fósiles (Museo de los Últimos Dinosaurios de Europa,http://www.dinosauriosdearen.es/). Blasisaurus pertenecía al grupo de hadrosáuridos llamados lambeosaurinos que se caracterizaban por la presencia de estructuras alargadas o crestas en la cabeza (un ejemplo sería Parasaurolophus). Además, poseían unas mandíbulas con cientos de dientes capaces de triturar las plantas más duras. Era un dinosaurio relativamente pequeño, que oscilaría entre los cinco y los siete metros de longitud. Blasisaurus, junto a Arenysaurus son dos de los últimos dinosaurios que vivieron en la Península Ibérica. Sus restos se han encontrado en rocas de hace unos 66 millones de años, unos pocos cientos de miles de años antes que un meteorito marcara la extinción de estos grandes vertebrados. El descubrimiento de estos hadrosáuridos oscenses está permitiendo reconstruir como eran las comunidades de dinosaurios poco antes de este evento catastrófico. Esto es gracias a que el Pirineo es uno de los pocos lugares del mundo donde se puede investigar si los dinosaurios se extinguieron a la vez que la caída del meteorito, o un poco antes. Blasisaurus indica que vivieron hasta bien cerca del límite.

La referencia completa es: Cruzado-Caballero, P., Pereda Suberbiola, X., Ruiz-Omeñaca, J.I. 2010. Blasisaurus canudoi gen. et sp. nov., a new lambeosaurine dinosaur (Hadrosauridae) from the latest Cretaceous of Arén (Huesca, Spain). Canadian Journal of Earth Sciences, 47, 12, 1507-1517.

http://article.pubs.nrc-cnrc.gc.ca/RPAS/rpv?hm=HInit&calyLang=eng&journal=cjes&volume=47&afpf=e10-081.pdf

Expertos debaten en Tremp sobre la reintroducción de especies en el medio

Bajo el título de Las reintroducciones, ¿un fin o una herramienta? se realizó ayer una mesa redonda dentro del congreso ornitológico que desarrolló durante cinco días en la localidad leridana de Tremp y que ayer se clausuró. Especies tan emblemáticas como el quebrantahuesos, el águila perdicera o la focha moruna fueron objeto de debate. Expertos de SEO/BirdLife, de la Fundación para la Conservación del Quebrantahuesos, del Gobierno Balear, de la Fundación Gypaetus y de la Universidad Rey Juan Carlos de Madrid concluyeron que las reintroducciones de especies en el medio natural son una herramienta de conservación de la biodiversidad. Además, son una oportunidad para recuperar poblaciones de especies extinguidas o reforzar poblaciones en un estado de conservación muy delicado. Por otro lado, aseguran los expertos que estas reintroducciones pueden contribuir a aumentar la diversidad genética de poblaciones aisladas o para ayudar a la conexión entre núcleos fragmentados. En su opinión las reintroducciones deben ser proyectos necesarios cuando no existan otras alternativas evitando así que esta herramienta lleve a desviar los verdaderos intereses de los proyectos de conservación. Ante todo deben priorizarse estrategias de conservación de los hábitats que pueden ayudar a la recuperación natural de las especies. Por otra parte, el lunes se celebró una mesa redonda sobre la gestión de muladares para la conservación de aves necrófagas a la que asistieron cerca de cien personas y que coordinó Ana Íñigo, responsable de Especies Amenazadas de SEO/BirdLife, finalizó con cinco conclusiones clavepara el futuro de estas aves. En primer lugar es posible la alimentación de las necrófagas con una ganadería extensiva que quede integrada en la naturaleza. Por otro lado es necesario potenciar estrategias para crear una ganadería extensiva, es decir, ayudar a los ganaderos con subvenciones sobre todo en aquellos
lugares donde se encuentren las aves necrófagas. La valoración global del congreso que se celebró ayer es positiva tanto para SEO/BIrd Life como para el Ayuntamiento de Tremp. En total se han inscrito 350 congresistas y las actividades paralelas se han desarrollado con éxito, según el consistorio.

Neix el primer poll de Voltor Negre als Pirineus

La Reserva Nacional de Boumort ha estat l’escenari incomparable del naixement del primer poll de voltor negre del Pirineu. Efectivament el passat diumenge 25 d’abril el personal encarregat del seguiment del “Projecte de reintroducció del voltor negre a Catalunya” va poder comprovar com es feia visible un capet molt diminut, entre les potes dels seus progenitors: la Perla de 7 anys i el Portell de 4; dos dels voltors negres alliberats l’any 2007, tot just al començament d’aquest projecte.Un fet com aquest no s’havia produït des de fa molt més de 100 anys, quan els voltors negres van desaparèixer de la major part de la seva àrea europea de distribució.Com ha estat possible que un ocell d’aquesta envergadura torni al Pirineu per recuperar la seva demografia a banda i banda de la serralada?. Doncs gràcies a l’esforç solidari d’una sèrie d’entitats, organitzacions i, en definitiva persones que s’han bolcat durant els dos darrers anys en la consecució d’un mateix objectiu: la reintroducció d’una espècie extinta en un passat recent, com és el cas del voltor negre.El naixement d’aquest primer exemplar en llibertat arriba abans del previst i en el moment més propici: 2010 ha estat declarat “Any Internacional de la Biodiversitat” per Nacions Unides, i el voltor negre és “Ave del Año” per SEO/BirLife. Dos motius que corroboren i emmarquen l’esforç realitzat per la Generalitat de Catalunya (DMAH) i l’Obra Social de Caixa Catalunya, com a promotors d’una iniciativa que compta ademés amb la valuosa participació de l’ entitat GREFA (Grupo para la Rehabilitación de la Fauna Autóctona y sus Hábitats), la importantíssima col·laboració de la Junta d’Extremadura i el patrocini de Red Eléctrica de España a més de l’ajut de l’associació d’Amics del Centre de Fauna de Vallcalent (TRENCA).Cal destacar que en aquests moments el Pirineu català es converteix en l’única regió europea on coincideixen com a nidificants les quatre espècies de voltors del continent: trencalòs, voltor negre, aufrany i voltor comú, el que constitueix un valor afegit d’atracció per a l’ecosistema i per al desenvolupament sostenible de la zona. A més tenint en compte que també hi crien altres rapinyaires carronyaires com els milans reial i negre, fa que la comunitat d’aquests ocells rapinyaires que s’alimenten dels animals morts (contribuint a controlar les malalties que afecten als ramats i altres espècies) sigui la més complerta i biodiversa d’Europa.Aquest projecte que es va iniciar a mitjans del 2007 amb l’alliberament dels primers exemplars, compta en l’actualitat amb una població de 16 voltors negres que romanen de forma habitual dins de l’àrea de reintroducció (comarques del Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Alt Urgell) havent-se format durant aquesta primavera tres parelles estables afincades a la zona, una de les quals ha portat a bon terme el seu cicle reproductor amb el naixement d’aquest primer poll Pirinenc.

Neix al Pallars el primer exemplar de voltor negre després d'haver-se extingit

La reintroducció del voltor negre a les comarques del Pirineu comença a donar fruits. El diumenge 25 d'abril va néixer a la Reserva Nacional de Caça de Boumort, al Pallars Jussà, el primer poll de voltor negre del Pirineu. Segons els tècnics de l'Obra Social de Caixa Catalunya que gestionen el programa de reintroducció, el naixement és un fet que no s'havia produït des de feia més de cent anys, quan els voltors negres van desaparèixer de la majoria de la seva àrea europea de distribució. El poll és fill de dos exemplars de voltor negre alliberats l'any 2007, quan es va posar en marxa el programa de reintroducció del voltor negre a Catalunya. Actualment hi ha 16 voltors negres que habitualment són dins de l'àrea de reintroducció, a les comarques del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l'Alt Urgell, i que han format durant aquesta primavera tres parelles estables a la zona, una de les quals ha dut a bon terme el cicle reproductor amb el naixement d'aquest primer poll pirinenc. Els tècnics destaquen que en aquests moments el Pirineu català esdevé l'única regió europea on coincideixen com a nidificants les quatre espècies de voltor del continent: el trencalòs, el voltor negre, l'aufrany o voltor petit i el voltor comú, cosa que segons els tècnics de Caixa Catalunya constitueix un valor afegit d'atracció per a l'ecosistema i per al desenvolupament sostenible de la zona. A més, també hi crien altres rapinyaires carronyaires com els milans reial i negre, amb la qual cosa la comunitat d'aquests ocells rapinyaires que s'alimenten d'animals morts (i contribueixen a controlar les malalties que afecten els ramats i altres espècies) és la més completa i diversa d'Europa.

Presenten els resultats de la reintroducció del voltor al Jussà

Gairebé un centenar de persones van assistir diumenge a una jornada en un establiment hoteler de Tremp en què es va presentar el projecte de reintroducció del voltor negre als Pirineus. En la presentació, que es va organitzar de forma paral·lela al Congrés Nacional de Seo/BirdLife, es va explicar que en tres anys s'ha arribat a una població de 22 exemplars, cinc parelles i una primera reproducció.

LA TERRETA PÀGINA 3 DE LA MANYANA

La Terreta es una zona formada por los núcleos de Castarné, Llastarri, Pont d’Orrit, Masos d’Espluga, la Torre de Tamúrcia, els Masos de Tamúrcia, Espluga de Serra, Torogó, Escarlà, Tercui, Castissent, Aulàs, Sapeira, Esplugafreda y Espells, que suman n total de 150 vecinos. asta 1969 los núcleos de la Terreta se agrupaban en dos municipios (Sapeira y Espluga de Serra) y a partir de 1970 todos pasaron en bloque a Tremp. Una iniciativa popular en la Terreta , zona además limítrofe con la Ribagorça, promovió una consulta el pasado 25 de abril para preguntar
a los habitantes de esta zona si deseaban la segregación de la Terreta del municipio de Tremp para convertise en municipio propio. La consulta se hizo el mismo día y en el mismo lugar que la consulta por la independencia de Catalunya (promovida por Lo Pallars Decideix), de manera que los vecinos de la Terreta pudieron depositar papeletas en dos urnas, una para la independencia e Catalunya y otra para la independencia de la Terreta. La vinculación con Tremp siempre ha sido poco fluida porque les separan 100 kilómetros y porque la gente de la Terreta siempre se ha sentido más ribagorzana que pallaresa, por lo que tras el referendum del pasado abril fuentes vecinales ya apuntaron que de prosperar la iniciativa popular e independizarse quizás preferirían pasar a pertenecer a l’Alta Ribagorça antes que permanecer en el Pallars Jussà. Aunque la consulta no era vinculante, para que prosperase la iniciativa y se iniciasen los trámites para la segregación de la Terreta, debía estar avalada por más del 50 por ciento de las papeletas el día 25. Y lo consiguieron.La participación en la consulta popular fue del 60% y por mayorìa ganó el sí a la segregación (con 60 votos a favor y 3 en contra). Tras los resultados favorables, la asociación de vecinos envió el pasado mes de mayo una carta a Governació para comunicarle su voluntad de separarse de Tremp. La carta ha sido contestada en noviembre, 7 meses después, en los siguientes términos: Governació les aconseja constituirse como Entidad Menor Descentralizada (EMD), ya que al no sumar 2.000 habitantes no pueden convertirse en municipio propio. Además la Conselleria de Governació ofrece la posibilidad a la Terreta de pasar a ser EMD de Tremp o del Pont de Suert, abriéndoles la puerta en este último caso a pasarse a la comarca de l’Alta Ribagorça. Los vecinos aguardarán ahora al cambio de Govern, tras las elecciones autonómicas del pasado 28 de noviembre, para decidir qué opción eligen, pero de entrada la asociación se muestra más partidaria de pasar a ser EMD del Pont de Suert y cambiar de comarca. Así se corroboró en una reunión de vecinos celebrada hace apenas una semana.

300 ORNITOLEGS PARTICIPEN EN EL CONGRES DE TREMP

Más de 300 ornitólogos se dan cita hasta el miércoles en Tremp donde la organización ecologista más veterana de España, SEO/BirdLife celebra desde ayer su 20 Congreso, que en esta edición está dedicado a las aves de montaña. El encuentro fue inaugurado ayer por la mañana por Eduardo de Juana, presidente de SEO/BirdLife, Víctor Orrit, alcalde de Tremp, Frederic Ximeno, director de Política Ambiental de la Generalitat, y Alejandro Sánchez, el director saliente de SEO/BirdLife. Las aves de montaña son el hilo conductor del encuentro, en el que también se abordan diferentes temas de actualidad medioambiental como los efectos del cambio climático, de los que ha hablado el profesor de la Universidad de Montana (EEUU), Thomas Martin, en la conferencia magistral Efectos del cambio climático en las aves de los ecosistemas en altura. La situación actual de diferentes especies en peligro como el urogallo o el quebrantahuesos, la gestión de muladares y las aves necrófagas o el nuevo inventario de las Áreas Importantes para las Aves de SEO/BirdLife serán algunas de las ponencias más relevantes del encuentro de los ornitólogos. En él se presentarán también más de 70 paneles informativos sobre proyectos científicos ornitológicos y cerca de 50 comunicaciones libres. Durante la inauguración del Congreso, SEO/BirdLife entró los IV Premios Bernis que concede cada dos año para reconocer la labor de diferentes personalidades e instituciones en cuatro categorías . El Premio Francisco Bernis a la trayectoria personal ha recaído en esta edición en Salvador Maluquer i Sostres, Fundador y ex-presidente de SEO/BirdLife; el de Conservación ha ido a parar a la Brigada contra el Furtivismo y el Veneno del Cos d’Agents Rurals del Departament de Medi Ambient i Habitatge ; el de Divulgación, a la revista Quercus, que en 2011 cumple 30 años, y el de Investigación a Diego Gil, del Museo Nacional de Ciencias Naturales, por sus descubrimientos en la transferencia de hormonas de las madres a las crías de pájaros a través del huevo. Ayer también se inauguró la Feria del Ornitólogo y del Naturalista, Naturavia 2010, un encuentro de empresas y entidades relacionadas con el sector de la ornitología.

La plataforma anti MAT denuncia la muerte de aves

La Plataforma Unitària contra l’Autopista Elèctrica Isona-Monsó participa en el Congreso de Ornitología presentando un póster informativo, con el cual se quieren hacer llegar a los asistentes al evento su preocupación por los proyectos de Red Eléctrica de España en este territorio, que “ponen en peligro el futuro de nuestras aves, entre las que se encuentran algunas de las joyas del patrimonio natural de nuestro país, como es el caso del quebrantahuesos”. En el póster se incluyen fotografías de algunas aves electrocutadas en las cercanías de poblaciones afectadas por los citados proyectos, un águila real y un milano real muertos en el entorno de Torogó y La Puebla del Mon, en las líneas eléctricas ya existentes, que no presentan ninguna medida de protección para evitar la electrocución de aves.

LA PLATAFORMA UNITARIA CONTRA LA AUTOPISTA ELECTRICA PRESENT AL CONGRES DE TREMP

la Plataforma Unitària contra l'Autopista Elèctrica s'ha inscrit al XX Congrés Español d'Ornitologia de Tremp (organitzat per SEO/BirdLife i l'Ajuntament de Tremp), presentant un pòster informatiu —el mateix que encapçala aquestes línies—, amb el qual es vol fer arribar als assistents a aquest important esdeveniment la nostra preocupació pels projectes de Red Eléctrica de España al nostre territori —l'Autopista Elèctrica Peñalba-Monzón-Isona i l'augment de capacitat de transport de la línia elèctrica de Foradada del Toscar a La Pobla de Segur—, que posen en perill el futur de les nostres aus, entre les quals es troben algunes de les joies del patrimoni natural del nostre país, com és el cas del trencalòs.En el pòster s'inclouen fotografies d'algunes aus electrocutades en les rodalies de poblacions afectades pels citats projectes —ni més ni menys que un àguila real i un milà negre, morts, respectivament, a l'entorn de Torogó i La Puebla del Mon— en les línies elèctriques ja existents al nostre territori, que no presenten cap mesura de protecció per evitar l'electrocució d'aus —dada que ens fa pensar en el poc interès que les elèctriques tenen en el manteniment de les línies que proveeixen de llum a les llars i que contrasta amb el seu afany a dur a terme megaprojectes purament especulatius, com l'Autopista Elèctrica Peñalba-Mozon-Isona—. També informa el pòster, a través dels documents presentats per REESA per a la fase inicial d'aquest últim projecte, dels possibles recorreguts de l'Autopista Elèctrica —on es pot comprovar com afectarien a zones d'especial interès i protecció per a les nostres aus— i de les espècies la presència de les quals ha estat constatada a l'àrea d'estudi.Si esteu interessats a conèixer directament la informació de la qual disposem sobre aquesta matèria i la nostra opinió sobre aquest tema, podeu apropar-vos pel Congrés, que té lloc en l'IES Tremp (Carrer Bisbe Iglesias nº 5 de Tremp) fins al proper 8 de desembre. Allí trobareu a un dels nostres membres que informa als interessats del contingut de la nostra investigació sobre aquest assumpte.

CONGRÉS D'ORNITOLOGIA A TREMP

El XX Congreso Español de Ornitología, organizado por SEO/BirdLife y el Ayuntamiento de Tremp (Lleida), se inaugurará hoy sábado en esta localidad, con la participaciónde más de trescientos expertos y aficionados. Dedicado a las aves de montaña, el congreso contará con numerosos expertos del ámbito nacional e internacional y a la vez, con aficionados y socios de SEO/BirdLife. Hasta el día 8 de este mes, Tremp contará con una serie de actividades en las que se involucrará a todo el pueblo, explicó la portavoz de prensa de SEO, Carmen Fernández. Talleres de construcción de nidos para niños, charlas sobre viajes naturalistas y excursiones junto a monitores expertos son algunas de las actividades que se harán.

CONGRÉS D'ORNITÒLEGS A TREMP

El Congrés Espanyol d’Ornitologia que s’inaugura avui a Tremp enfronta els organitzadors, Seo Birdlife, amb el Grup de Rehabilitació de laFauna Autòctona i el seu Hàbitat (Grefa), entitat que ha liderat el projecte de reintroducció del voltor negre al Pirineu. Grefa ha publicat al seu web oficial dos articles en què acusa “un sector de Seo” d’“intransigència”al no acceptar una conferència al congrés sobre la recuperació del voltor negre. “No és el comitè científic el que s’oposa a la presentació, sinó uns personatges que usen aquest comitè per defensar la seua intransigència”, assenyala Grefa en un comunicat. L’entitat farà finalment la seua conferència diumenge a les 16.00 hores a l’Hotel Segle XX deTremp, en un acte al marge del programa del congrés elaborat per Seo Birdlife. Per la seua part, representants de Seo Birdlife i de l’ajuntament de Tremp van presentar ahir als veïns el programa de conferències i activitats lúdiques i educatives del congrés al Museu Comarcal de Ciències Naturals, que també va acollir una conferència prèvia a la inauguració del certamen.

ELS DEL ROCAMORA GUANYEN UNES VACANCES A PORTO

el representant de Torrelsa Cafès, Eduard Riera, fa entrega d’un premi a Montse Altarriba Sala, del restaurant Can Rocamora d’Areny (Osca), com a guanyadora del sorteig d’un cap de setmana a Porto. El sorteig es va portar a terme el passat 9 de novembre en el curs d’un acte que va clausurar la presència de la firma a la fira internacional Hostelco de Barcelona. Aquesta activitat s’emmarca dins del cicle de celebracions que l’empresa ha organitzat amb motiu del seixanta aniversari.