A l'acte inaugural, Albert ALINS, ALCALDE DEL PONT DE SUERT va fer un breu repàs de la situació de l'administració local en temps de crisi i de com el moviment segregacionista de LA TERRETA DECIDEIX fer una realitat que és crear un AJUNTAMENT PROPI A LA TERRETA que tot i tenir poca població i recursos ecònòmics, la lògica geogràfica el fa més coherent que el recent creat Ajuntament de la Canonja, el número 947 de Catalunya.
Recordem que LA TERRETA la formen els antics municipis de SAPEIRA i ESPLUGA DE SERRA que van tenir AJUNTAMENT PROPI fins a 1970, any en que tot aquest ampli i quasi despoblat territori va passar a TREMP, a les acaballes de la Dictadura Franquista. AVUI dia, com deia en Albert ALINS, compartir serveis, alguns dels quals jas es fan amb l'Alta Ribagorça és més coherent que amb el Pallars Jussà.
La conferència inaugural, a càrrec del geògraf de la Universitat de Barcelona, JOAN TORT i DONADA va servir per contextualitzar geogràficament la Terreta. Sota el títol: "La Terreta: més enllà de les fronteres", Joan TORT exolicar les característiques geogràfiques i demogràfiques de la Terreta, partint de quatre idees força:1. País de frontera,
2.Els Prepirineus
3. Les arrels
4. Un lloc per pensar en futur,
De manera molt pedagògica i doscumentada, en Joan TORT va anar explicant els diferents punts que ajuden a entendre el passat, el present i el discurs de la Terreta del segle XXI.
El geòleg Lluís ARDÈVOL i ORÓ, de Geoplay S.L, descubridor dels dinosauris d'Areny on es va trobar una nova espècie que porta el nom d' "Arenyosaurus ardevoli", va explicar el mapa geològic de la Terreta i les diferents capes que es poden veure, o no, al contemplar un paissatge tant ric, com és el de la Terreta:conglomerats d'Espills, Argiles i gresos d'Escarlà i Espills, calcàries i margues del Mas de Concurrell, capes roges d'Esplugafreda, gresos d'Areny,margues del Castellet, turbidites de Torre de Tamúrcia, margocalcàries del Barranc de Miralles, argiles amb blocs del Barranc de les Mançanes, calcàries de Sant Gervàs i margues de Sopeira
Francesc FITÉ i LLEVOT, professor d'història de l'art de la Universitat de Lleida, un dels màxims coneixedors de l'art romànic català a les terres de Lleida i la Franja, va oferir una xerrada sobre "anotacions d'art romànic català i Santa Maria d'Alaó", Francesc FITÉ, va anar explicant les diferents característiques de l'art romànic català i com algunes d'elles es poden veure en moltes esglèsies d'aquesta vall, entre elles Santa Maria d'Alaó o Sant Pere d'Orrit, entre d'altres.
Maria Rosa PONS i VILARASAU, va apostar per la recuperació de les recceptes de la cuina tradicional i com a mostra va explicar com es fa el mostillo de mel, un plat que els assistents van poder degustar junt als entrepans, pastissos, cafès i llet que l'irganització va oferir a la pausa.
A més a més, d'aquesta recepta, Maria Rosa Pons va oferir també bibliografia sobre cuina de l'Alta Ribagorça i els Pallars com a cuina tradicional propera. I del mostillo de mel...no cal parlar-ne, una veritable delícia de la Terreta.L eurodiputat Ramon TREMOSA i BALCELLS va explicar que el Noguera Ribagorçana entre Sopeira i El Pont de Montanyana és un riu segrestat i quasi sec gràcies a les elèctriques.
Si s'acomplis el cabdal ecològic i es pactès amb les elèctriques es podria fer activitats turístiques i recuperar el riu com per a activitats turñistiques tal com succeeix al Noguera Pallaresa i llavors podria ser un riu viu tal com es demostra a la Noguera Pallaresa o a la zona de El Pont de Suert i El Pont de Montanyana o empreses turístiques fan activitats i esports al riu i el riu és vida, tal com indicava el títol de la xerrada . Ramon TREMOSA, partidari també de la segregació de la Terreta, va explicar les 5 preguntes que va fer al Parlament Europeu el passat mes de juliol i que afecten al cabdal ecològic del rius i al Noguera Ribagorçana i que es pot consultar a la seva pàgina web
Si s'acomplis el cabdal ecològic i es pactès amb les elèctriques es podria fer activitats turístiques i recuperar el riu com per a activitats turñistiques tal com succeeix al Noguera Pallaresa i llavors podria ser un riu viu tal com es demostra a la Noguera Pallaresa o a la zona de El Pont de Suert i El Pont de Montanyana o empreses turístiques fan activitats i esports al riu i el riu és vida, tal com indicava el títol de la xerrada . Ramon TREMOSA, partidari també de la segregació de la Terreta, va explicar les 5 preguntes que va fer al Parlament Europeu el passat mes de juliol i que afecten al cabdal ecològic del rius i al Noguera Ribagorçana i que es pot consultar a la seva pàgina webL' historiador Carles BARRULL i PERNA, va explicar els orígens històrics de la Vall Mitjana de la Noguera Ribagorçana, la importància d'Orrit a l'època prehistòrica i antiga i com arriba fins al segle XI que cedeix protagonisme a favor d'Areny de Noguera.
Carles Barrull explicà el poblament musulmà, les batalles de Carlemany, el pactisme amb els comtes de Tolosa i apostà per un comtat a la Noguera Ribagorçana entre el 913 i el 975 amb seu a Orrit que fou engolit per Pallars i Ribagorça i posteriorment al 1006 Pallars agafaria les viles d'Areny de noguera i Montanyana que no tornarian a ser ribagorçanes, i aragoneses, fins al 1322.
Tambés es van presentar dues novetats editorials de Pagès Editors: "La Guerra Civil a la Ribagorça" del CERIB fou presentat per un dels autors i co-editors del llibre: Carles BARRULL, Secretari General del CERIb i Cap de l'Àrea de Ciències Humanes i Socials:
Un Ball per la República fou presentat per un dels autors Josep ESPLUGA. Aquestes dues novetats suposen una nova aproximació a un temps no tant llunyà, però que en molts aspectes, encara és molt desconegut a la Ribagorça i la Llitera, no cal dir-ho a la Terreta.
Carles Barrull explicà el poblament musulmà, les batalles de Carlemany, el pactisme amb els comtes de Tolosa i apostà per un comtat a la Noguera Ribagorçana entre el 913 i el 975 amb seu a Orrit que fou engolit per Pallars i Ribagorça i posteriorment al 1006 Pallars agafaria les viles d'Areny de noguera i Montanyana que no tornarian a ser ribagorçanes, i aragoneses, fins al 1322.
Tambés es van presentar dues novetats editorials de Pagès Editors: "La Guerra Civil a la Ribagorça" del CERIB fou presentat per un dels autors i co-editors del llibre: Carles BARRULL, Secretari General del CERIb i Cap de l'Àrea de Ciències Humanes i Socials:Un Ball per la República fou presentat per un dels autors Josep ESPLUGA. Aquestes dues novetats suposen una nova aproximació a un temps no tant llunyà, però que en molts aspectes, encara és molt desconegut a la Ribagorça i la Llitera, no cal dir-ho a la Terreta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada