La Torre de Tamúrcia té ermita dedicada a sant “Girvàs”, situada a 1.290 metres d’altitud, a la meitat de la serra que porta el seu nom (la serra de Sant Gervàs), i és d’una majestuositat imponent. L’ermita és un edifici petit d’arquitectura popular del segle XVII, d’una sola nau, i pintada de blanc, fet que la fa ressaltar en la serra a la qual ha donat nom. L’accés a l’ermita s’ha de fer caminant (una hora des d’on hem deixat el tot terreny), ja que està molt aïllada i és difícil l’ascensió. La romeria a l’ermita es fa el 19 de juny, tot i que pel canvi social i laboral que s’ha produït en els darrers anys, si el dia 19 és dia feiner, se celebra el diumenge següent. De totes maneres, sí que és cert que l’aplec de sant Girvàs esdevé la veritable festa de la Terreta. Aquest bocí de món on la terra és tan fluixa que no “arriba a terra”, d’aquí el nom ben trobat de Terreta. Hi acudia (abans més gent perquè la demografia era més alta), i continua acudint-hi avui, tota la conca. És tradicional de donar un pa beneït a aquells que pugin fins a l’ermita a besar la relíquia del sant. S’ha acudit a demanar el guariment dels herniats o “trencats”, i a banda que així ho recullen i canten els seus goigs, ens parlen d’aquesta realitat diferents exvots que estan penjats de les parets de l’ermita, com també testimonis directes que hem pogut recollir. Eren moltes les mares que feien promeses per guarir els seus fills de trencadura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada