dilluns, 8 de febrer del 2010

PRESENTACIO D'UNA MOCIO A L'AJUNTAMENT DE TREMP EL PROPER DIA 10 DE FEBRER A LA 1 DE MIGDIA

Segons informa http://autopistaelectricano.blogspot.com/


Els nostres companys del Pallars promouran la presentació el proper dia 10 de febrer a les 13 hores en l'Ajuntament de Tremp d'una moció, el text de la qual us transcrivim a continuació, que persegueix el rebuig per part d'aquest municipi dels dos projectes de REESA que amenacen el futur de les nostres comarques, això és, l'Autopista Elèctrica Peñalba-Montsó-Isona i el projecte d'augment de capacitat de transport de la línia Foradada del Toscar-La Pobla de Segur.
Creiem que es tracta d'una iniciativa fonamental (pel que preguem als que pugueu, l'assistència a l'acte), que podria i hauria de portar-se a terme en la resta dels municipis afectats per aquests projectes ja que, en el pitjor dels casos, servirà almenys per a clarificar de forma definitiva la postura de la societat i dels diferents grups polítics representats en aquestes institucions davant la seriosa amenaça que suposen els plans de REESA pel futur dels nostres pobles i les nostres gents.
Des d'aquí, per tant, us animem que us poseu en contacte amb els vostres representants polítics per a tractar de tirar-la endavant en cada ajuntament. Creiem, a més, que el text pot suposar un bon resum dels arguments i les raons per les quals ens oposem a unes infraestructures que, a tenor de les dades que manegem són innecessàries i il·legals.
Per descomptat, us informarem del resultat quan ho coneguem.

TEXT PROPOSAT PER A LA MOCIÓ
D ... ... ... ... ... ..., Portaveu de l'Ajuntament de ... ... ... ... ... ... ..., a instàncies de les associacions, entitats i partits de la Plataforma Unitària contra l'Autopista Elèctrica Montsó-Isona, presenta mitjançant el present escrit i a l'empara de l'establert per la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local i el Reial decret 2568/1986, de 29 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les Entitats locals, article 97.3, vam presentar al Ple la següent Moció:
  1. Referent al projecte de Red Eléctrica de España (REESA) de construcció de l'Autopista Elèctrica Peñalba-Montsó-Isona (línia d'alta tensió de 400.000 V.), rebutjem la nova construcció d'una infraestructura elèctrica el possible traçat de la qual (d'acord amb les alternatives proposades per REESA) coincideix en part amb el qual va resultar anul·lat de facto per la sentència ferma del Tribunal Suprem (TS) de 19 de maig de 1999 (que estimava inexistent l'antiga Aragó-Cazaril) i pràcticament en la seva totalitat amb el qual va ser desestimat en sentència ferma del TS de 19 d'octubre de 2005 (que considerava inexistent el traçat de la Graus-Sallente, hereva de l'Aragó-Cazaril). Referent a això, cal destacar, a més, que la primera de les citades sentències va ser el resultat d'un contenciós administratiu promogut en el seu moment pel Govern d'Aragó. A més, poc abans que es dictés la sentència que anul·lava el traçat de la Graus-Sallente, el Govern espanyol va informar a la Comissió Europea que havia descartat el traçat Graus-Isona, proposant com alternativa la connexió entri Peñalba i Salas de Pallars (tal informació va ser proporcionada a la Comissió Europea pel govern Central a l'interessar-se la primera pel projecte de REESA arran d'una queixa presentada per la Mancomunitat de la Ribargorça i l'ajuntament de Tolva desestimant la Comissió Europea la queixa al constatar-se que el traçat Graus-Isona ja no existia). A tot el que s'ha dit, cal afegir, a més, que les Corts d'Aragó, a través d'una moció dimanante de la interpel·lació 67/08 del Diputat D. Bizén Fuster Santaliestra, aprovada el passat 19 de febrer de ?2009, va rebutjar per unanimitat el projecte de REESA de construcció de l'Autopista Elèctrica Peñalba-Montsó-Isona, així com, en general, tota infraestructura d'aquestes característiques que no sigui sostenible social i mediambientalment (com de fet succeïx amb la Peñalba-Montsó-Isona a la vista del gran rebuig social que ha suscitat).
  2. En compliment de la legalitat vigent i en coherència amb les sentències citades anteriorment, que malgrat ser fermes no s'han executat en la seva integritat, sol·licitem l'enderrocament de les torres d'alta tensió construïdes per a l'Aragó-Cazaril entri Castelnou (Teruel) i Lierp (Huesca), que actualment romanen en peus (constituint un greu i permanent atemptat contra el patrimoni paisatgístic de la zona) i que, malgrat tot el que s'ha dit amb anterioritat, pretenen ser reutilitzades per REESA en els traçats proposats per a la Peñalba-Montsó-Isona. Referent a això, cal recordar que la citada sentència del TS de 19 de maig de 1999 va comportar una sustanciosa indemnització del Govern francès, en concepte de danys i perjudicis, a REESA per l'anul·lació del seu projecte Aragó-Cazaril, indemnització que havia de servir per al compliment efectiu d'aquesta sentència i, per tant, per al desmantellament de les infraestructures ja construïdes i la reversió de servituds i terrenys ocupats per a la construcció de l'Aragó-Cazaril. Igualment, cal afegir que les Corts d'Aragó van aprovar una proposició no de llei el 7 d'octubre de 1999 que, de la mateixa manera, exigia el compliment ferm de la sentència del TS de 19 de maig de 1999, incloent la demolició de les infraestructures construïdes, la reversió de servituds i terrenys ocupats, la revocació de la declaració d'utilitat pública d'aquesta infraestructura i el requeriment al Govern central perquè anul·lés el projecto Graus-Sallente per motius coincidents amb els quals exposem en aquesta moció al sol·licitar la anul·lació de la Peñalba-Montsó-Isona.
  3. Igualment, sol·licitem l'anul·lació del projecte de REESA d'augment de capacitat de transport de la línia d'alta tensió entre Foradada del Toscar-La Pobla de Segur, que suposa la reconversió d'aquesta línia (sense que intervingui estudi d'impacte ambiental) en una nova Autopista Elèctrica insostenible mediambiental i socialment (a tenor del rebuig manifestat per la població afectada), pel que contravindria la voluntat del poble aragonès expressada unànimement pels seus representants en les Corts d'Aragó en la ja citada moció de 19 de febrer de 2009 .
  4. Volem manifestar també que els dos projectes de REESA fins a aquí citats, a més d'insostenibles social i mediambientalment, són innecessaris i antieconómics i, per tant, freturosos d'utilitat pública, com es deduïx del fet que es tracti de línies de transport elèctric d'una altíssima tensió (útils exclusivament per al transport d'electricitat a grans distàncies i, en conseqüència, per a l'afany de lucre de l'empresa que les ha projectat i defensat amb arguments que s'han demostrat fal·laços a la vista del protocol que va signar REESA amb la Conselleria d'Indústria, Comerç i Turisme del Govern d'Aragó el 16 de juliol de 2009). Al respecto, manifestem, igualment, la nostra preocupació pel fet que es converteixi a les comarques altoaragonesas i catalanes afectades en servitud de passada per a una infraestructura que no deixarà cap benefici en el territori pel qual discorre i que, al contrari, hipotecarà les seves possibilitats de desenvolupament (basades en el patrimoni natural), generarà una enorme contaminació electromagnètica i afectarà en conseqüència i de manera molt negativa al Medi ambient, a la salut de les persones, a les explotacions agropecuàries i al desenvolupament rural. Tot això, en unes terres tradicionalment desfavorides i que han demostrat més que de sobres la seva solidaritat amb l'estat, suportant ja una gran càrrega de infraestructures d'aquestes característiques (línies d'alta tensió, pantans...).
  5. Creiem, també, que en el projecte d'augment de la capacitat de transport de la línia d'alta tensió Foradada del Toscar-La Pobla de Segur no es compleixen les distàncies de seguretat pel que fa als nuclis habitats pels quals transita ja que el traçat actual no es modifica, però si ho fa la infraestructura (canvi del tipus de cable, recrecimiento i fonamentació de 31 suports, es retensan vans i es poda arbrat entre obertures). Per tant considerem que aquesta és una obra de grans dimensions i per tant una nova infraestructura per a la qual, en tot cas, es fa necessari que l'Administració Central, segons el RD1/2008 en el seu Annex I, exigeixi Informe d'Impacte Ambiental a REESA. Exigim per això que les autoritats autonòmiques i centrals adoptin el principi de precaució, avalat per la resolució presa pel consell Europeu en l'any 2000, el qual considera que és absolutament necessària la protecció dels ciutadans de la Comunitat contra els efectes nocius per a la salut o potencialment nocius a llarg termini, que se sap poden resultar de l'exposició a camps electromagnètics i considera que els Estats membres han de determinar les distàncies de seguretat mínimes d'aquestes infraestructures.
  6. Protegim tot aquella iniciativa que comporti mesures protectores en la línia d'alta tensió Foradada del Toscar-La Pobla de Segur, però no l'augment de la capacitat de càrrega de transport ja que el citat projecte no presenta una anàlisi justificada de la seva idoneïtat enfront d'altres alternatives que contribueixin a la millora d'un mallado, que en cap moment s'ha objectivat com insuficient o que presti un subministrament poc fiable o de qualitat baixa en les zones que malla.
  7. Sol·licitem a les administracions comarcal, provincial i al Parlament Autonòmic que mostren el seu total negativa als projectes d'augment de la capacitat de càrrega de transport en línies d'Alta Tensió o la construcció de línies de 400.000 V. en zones pirinenques amb una enorme fragilitat demogràfica, econòmica i mediambiental com són la Ribargorça i el Pallars.
  8. Sol·licitem, igualment, una reunió dels alcaldes afectats amb la Plataforma Unitària contra l'Autopista Elèctrica, tal com es va acordar en la reunió del passat 31 d'octubre de 2009 en Arén, en la qual hagi reciprocitat entre les dues parts per a informar i es creu un front comú amb informació, transparència i diàleg.
  9. Exigim, finalment, a les diferents corporacions locals, comarcals, provincials i autonòmiques l'accés immediat a la informació i la difusió d'aquest tipus de projectes a la resta de la societat i, especialment, entre la població afectada per ells, que, en relació amb els dos projectes de REESA als quals ens hem referit amb anterioritat, ha hagut d'informar-se per les seves propis mitjos, quedant indefensa davant la falta de transparència i la desinformació afavorida últimament per l'ús de pràctiques que considerem antidemocràtiques.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada