SANITAT A LA FRANJA

Alcaldes i representants d’un total de 35 municipis de la Ribagorça, la Llitera i el Baix Cinca d’Osca (la Franja) van demanar ahir a Binèfar que es garanteixi l’assistència sanitària dels seus veïns a l’Arnau deVilanova de Lleida, després que aquest hospital hagi començat a limitar des de fa unes setmanes el seu accés a les consultes d’especialistes i al servei de quimioteràpia. Durant la reunió, els assistents es van mostrar preocupats perquè l’hospital ha sigut fins ara el centre de referència per als seus veïns i van destacar que és el centre hospitalari més proper per a tots els que viuen al Baix Cinca.A més, van afirmar que veïns de la Franja, especialment jubilats, han començat a empadronar-se a Lleida per no perdre aquesta assistència.D’altra banda, els regidors van denunciar que hi podria haver un incompliment del conveni entre Catalunya iAragó subscrit el 2005 i vigent fins al 2015, per atendre població fronterera de les dos comunitats. Així, van apostar per fer un front comú amb els seus homòlegs lleidatans per reclamar al Govern central que pagui a Catalunya la factura pendent per atendre pacients aragonesos  “Si Madrid està incomplint, Catalunya i Aragó han de fer un front comú contra aquest incompliment”, va afirmar ahir Antonio Fondevila, president del consell comarcal de la Llitera. Una comissió es reunirà el pròxim 26 d’octubre amb el conseller de Sanitat d’Aragó, Ricardo Oliván, per exposar-li aquest problema i li entregaran el document consensuat ahir, en què es destaca que “les persones han de ser ateses en aquells llocs més propers al seu lloc de residència, independentment que estiguin establertes a Catalunya oAragó”. Per la seua part, el delegat de Salut a Lleida, Antoni Mateu, va insistir que la limitació de pacients de la Franja és poc significativa. “La diferència dels atesos aquest any amb l’anterior és mínima”, va dir. L’Arnau va comunicar fa unes setmanes per escrit als seus metges que, si un pacient no és ingressat, ha de ser reenviat al metge de capçalera i no a l’especialista.

Salut, disposada a negociar, destaca queMadrid no paga aquest servei
El delegat de Salut a Lleida,Antoni Mateu, va apostar ahir perquè Catalunya iAragó negociïn una solució a aquest problema en una reunió de la comissió paritària. En aquest sentit, va assegurar que la ministra de Sanitat, Leire Pajín, ha deixat a les mans de les mateixes comunitats la resolució d’aquest tipus de conflictes. “Estem disposats a parlar”, va manifestar. Mateu va afirmar que el conveni entre les dos comunitats estableix que l’atenció als pacients de la Franja serà costejada pel fons de cohesió estatal. El problema, va destacar, és que a partir del 2008 l’Estat va canviar els criteris i en lloc d’abonar els 10 milions anuals que costa, en paga un màxim de 3,5.

10,93 MILIONS D’EUROS
És el cost de l’atenció prestada per la sanitat de Lleida a veïns de la Franja l’any passat. El 2009 va ser d’11,45 milions.
Altes hospitalàries
Un total de 2.517 pacients d’aquests municipis van ingressar l’any passat a l’Arnau, 280 menys que el 2009.
Consultes externes
Les visites a l’especialista constitueixen el gruix de l’atenciómèdica, ja que el 2010 van ser 27.035. En aquest cas, hi va haver un descens notable respecte al 2009, quan es van atendre 32.957 veïns de la Franja.
Percentatge
En general, suposen una mica menys del 10% del total de pacients atesos a l’Arnau. En radioteràpia són més perquè té un conveni específic.

ALCALDES DE LA FRANJA DEMANEN CONTINUAR SENT ATESOS A L'HOSPITAL ARNAU DE LLEIDA

El govern nega que les retallades a la sanitat tinguin res a veure amb la denúncia que han fet els darrers dies els veïns de la Franja de Ponent. Denuncien que els últims mesos tenen dificultats per ser atesos a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida com havia passat sempre gràcies a un conveni entre Catalunya i Aragó. Un grup d'alcaldes de la Franja han demanat una solució.

Informatiu TN Migdia del dia 11 d'octubre de 2011

http://www.tv3.cat/videos/3746770/Alcaldes-de-la-Franja-denuncien-falta-dassistencia-sanitaria

JOAN BELLMUNT ESCRIU SOBRE ORRIT (EL POBLE, NO L'ALCALDE)

Per la carretera de Lleida al Pont de Suert, havent passat el Pont de Montanyana trobarem, en pocs quilòmetres, el Pont d’Orrit. El vell poble d’Orrit (abandonat), és arrapat a la muntanya des d’on dominava l’estret del riu. L’església romànica era dedicada a Sant Pere. L’abandonament de l’indret per part dels seus habitants i la baixada al pla, va donar peu al naixement del petit nucli de Pont d’Orrit situat al costat esquerre del riu i en l’indret on avui hi ha el pont per creuar-lo. La vida a l’antic poblat d’Orrit, enlairat a 851 metres d’altitud, era rutinària i senzilla, al mateix temps que difícil i complexa. Les dones hi van jugar un paper important. Elles eren qui a la pastera pastaven el pa familiar per tota una mesada. Qui havien de baixar al riu per fer bugada o per agafar aigua amb els càntirs i els argadells per a les necessitats més primàries de la casa. Els argadells eren composats de quatre cistells de vímets, que es posaven meitat a cada banda d’una bèstia i servien per a traginar gerres d’aigua, aviram i altres coses. Es col·locaven al costat dels animals de bast mitjançant unes nanses que passaven per damunt l’albarda. D’aquesta manera cada argadell permetia carregar almenys un parell de càntirs a llom de la somera. Sens dubte que la dificultat d’obtenir l’aigua els feia valorar molt més el preuat líquid que no avui, que només cal obrir l’aixeta. Llavors s’aprofitava fins a la darrera gota i no se’n feia malbé ni una.

L'ARNAU DE VILANOVA DEIXA DE SER HOSPITAL DE REFERENCIA PER LA FRANJA

Los presidentes de las comarcas de La Litera, Bajo Cinca y la Ribagorza, así como los alcaldes de los alrededor de 20 municipios cuyos ciudadanos reciben asistencia médica en Lleida mantendrán una reunión en Binéfar, el martes 11 de octubre, para analizar qué medidas toman ante la “invitación” a continuar sus tratamientos médicos en Aragón que están denunciando algunos pacientes de la Franja por parte de los facultativos y autoridades sanitarias catalanas. Antonio Fondevila, presidente de la comarca de La Litera explica que “parece ser que cuando pacientes literanos son atendidos en Lleida, se les insta de buenas maneras a que continúen sus tratamientos en Barbastro o Huesca. Eso que no es oficial pero que parece una realidad, se lo han contado los vecinos a sus alcaldes”. En La Litera son ocho los municipios afectados. La convocatoria de la reunión se ha realizado a instancias de Fondevila, respondiendo al ruego realizado por los cuatro grupos representados en el gobierno comarcal. “Hubo una reunión de los portavoces de los cuatro grupos (PSOE, PP, PAR y CHA) y me rogaron que instáramos una reunión con las tres comarcas implicadas en el asunto: La Litera, Bajo Cinca y La Ribagorza y que cada uno llamara a sus alcaldes afectados. Hay varios objetivos en esta reunión del martes: consensuar un documento común, pedir al Gobierno de Aragón y la Generalitat que se pongan de acuerdo, saber si el convenio entre ambas administraciones está en vigor, si la postura catalana es oficial. “Queremos saber si esos escarceos de enviar a Huesca se van a mantener o vamos a continua con la asistencia sanitaria como tenemos ahora”. Fondevila añade que “en este momento se tiene que dejar claro que hay un convenio en vigor. Pero yo no digo que Catalunya no tenga su parte de razón. Probablemente, el problema venga por el incumplimiento del propio Gobierno Central del dinero que tiene que aportar. Pero no lo puede pagar el usuario”. Ante las críticas y el temor que se ha levantado entre los pacientes de la Franja, así como entre los responsables políticos, el director de los servicios territoriales en Lleida del Departament de Salut, Antoni Mateu, quiso recordar que se continúa atendiendo a los pacientes procedentes de la Franja en todos aquellos servicios en los que el Hospital Arnau de Vilanova es el centro de referencia. “Por ejemplo, Lleida es centro de referencia en el tratamiento de la radioterapia para estos pacientes, esto continuará”, apuntó Mateu, quien matizó que, al igual que pasa con los pacientes procedentes de la misma provincia leridana, los médicos derivan al médico
de cabecera a los pacientes que acuden al hospital y que no tienen que ser ingresados. Cabe recordar que Catalunya y Aragón firmaron en 2005 un convenio mediante el cual se facilitaba la accesibilidad de la atención sanitaria de los pacientes de las zonas limítrofes entre ambas comunidades. Según datos de la memoria de Salut del 2010, el Arnau dio 2.517 altas hospitalarias de pacientes de la Franja, realizó 27.035 consultas externas y practicó 1.469 diálisis. También recibió 1.841 visitas en el hospital de día y realizó 255 rehabilitaciones. Pese a que el delegado territorial de Salut aseguró que la atención a los pacientes de la Franja no variará, recordó que es necesario renegociar con el Ministerio de Sanidad las condiciones para cobrar estos servicios. Desde el cambio de sistema de compensación en 2009, Lleida ha dejado de ingresar unos 14 millones de euros en dos años. Fuera del ámbito local, cabe destacar que ayer la diputada y exconsellera del PSC Marina Geli ofreció un pacto para frenar el recorte sanitario. Después de recordar que el gasto sanitario catalán, “no sólo no es excesivo, sino que está muy por debajo de la media europea”, esta misma diputada socialista advirtió que destinar menos de 1.300 euros por habitante y año es “inasumible” y los recortes ya han rebasado este límite y lo han situado en los 1.200. Ofreció, en este sentido, un pacto al Govern para encontrar el dinero que precisa el sistema sanitario, y ha sugerido renegociar, junto con las empresas farmacéuticas, el gasto de los medicamentos hospitalarios y de los ambulatorios, lo que permitiría obtener, según precisó, unos 800 millones de euros adicionales. El conseller de Salut, Boi Ruiz, agradeció el gesto y le afirmó que le cogía “la mano tendida”, pero no aclaró si estaba de acuerdo o no en pactar con el PSC.

INDUSTRIA REBUJA TOTES LES AL.LEGACIONS A LA MAT DEL PALLARS

Primer van ser els veïns afectats i ara, ajuntaments i consell comarcal. Els serveis d’Indústria han comunicat a tots els que van presentar al·legacions a l’estudi informatiu sobre la línia demolt alta tensió (MAT) de Montsó a Isona el rebuig de tots els seus arguments.L’ajuntament deTremp ja va anunciar dimecres que ha deixat la resposta a les seues al·legacions a mans dels serveis jurídics del consistori per estudiar el pròxim pas. L’alcalde de la capital del Jussà,Víctor Orrit, va reiterar que el municipi ja suporta el pas de nombroses línies elèctriques. De fet, l’ajuntament va demanar a Red Eléctrica de España, promotora de la MAT, que aprofités un dels corredors ja existents per evitar més impactes al territori. El president del consell comarcal, Joan Ubach, convocarà el consell d’alcaldes per acordar una resposta unànime al rebuig de les al·legacions. La reunió tindrà lloc el pròxim dia 24. Ubach va lamentar que no s’hagi acceptat cap de les al·legacions i va afegir que les res-postes són molt genèriques. En aquest sentit, l’alcalde de Castell de Mur, Josep Castells, va afirmar que se senten “molt dolguts” per la negativa i va defensar que les administracions locals intervinguin davant d’una postura, la de REE, que s’ha dedicat a “intentar desmuntar un a un els arguments que reflectien les al·legacions”. Castells va reiterar que la lí-nia elèctrica impedirà el creixe ment de la comarca i, fins i tot, la seua subsistència. La plataforma unitària contra l’autopista elèctrica, que la setmana passada ja va analitzar i criticar la resposta als al·legats contra la MAT, havia recollit prop de 900 al·legacions.Ajuntaments i consell hi van presentar les seues amb la col·laboració dels serveis jurídics de la Diputació.

REAGRUPAMENT FA FORA DEL PARTIT A JOAN PASQUAL

La junta directiva nacional de Reagrupament Independentista ha oficializado la expulsión del concejal de Tremp, Joan Pasqual, al no representar los principios de la organización por la cual fue escogido, después de votar a favor del candidato del PSC, Víctor Orrit, como alcalde de la capital del Pallars Jussà. Pasqual recibió el pasado viernes una carta donde se le comunica la expulsión del partido. En el pleno celebrado ayer en el Ayuntamiento de Tremp se informó de que a partir de ahora Joan Pasqual será concejal no adscrito. Joan Pasqual con su voto dio la alcaldía al socialista Víctor Orrit. A cambio, Pasqual pasó a formar parte del equipo de gobierno del Ayuntamiento. El edil de Reagrupament optó por mantener el PSC al Ayuntamiento en lugar de sumarse a un frente nacionalista formato por los cinco concejales de CiU y el de la coalición ERC-Solidaritat Independentista del Pallars que habrían podido gobernar en la capital del Pallars Jussà. El comunicado que envió la directiva de Reagrupament en relación con la elección del alcalde del Ayuntamiento de Tremp el pasado día 11 de junio del 2010, decía que “las dinámicas locales pueden justificar pactos diversos, pero vincular el voto a favor de un candidato a la obtención de un cargo retribuido representa contradecir los fundamentos que han justificado el proyecto de Reagrupament desde el primer
día. Más aún cuando el alcalde escogido hace más de veinticinco años que está en el Ayuntamiento y representa la cara más españolista del PSC, tal y como demuestra su actitud inexplicablemente contraria a la celebración de la consulta sobre la independencia en Tremp”. REagrupament expresaba en el comunicado que no se sentía representado por el concejal de Tremp, Joan Pasqual, después de votar a favor del candidato del PSC como alcalde y le pedía que devolviera el acta de edil al no representar los principios de la organización por la cual fue escogido

LES RETALLADES AL CATALÀ JA SON AQUI!

El proyecto Jesús Moncada de Animación Cultural en las escuelas de la Franja no se desarrollará este curso. El Departamento de Educación y Cultura del Gobierno de Aragón comunicó el pasado viernes el cese de las actividades de ese proyecto al profesor Antonio Bengochea, que sustituía a Mario Sasot en la coordinación de este programa. Con esta decisión, se pone fin a 11 años en los que el programa permitió llevar a los centros educativos aragoneses donde se imparte catalán un abanico de actividades de literatura,música, arte y tradiciones populares de autores aragoneses de lengua catalana. A lo largo de esta década se han desarrollado más de 800 actividades en las que han participado más de 15.000 alumnos de todos los niveles educativos de los centros aragoneses del Aragón oriental donde se imparte Catalán. El Institut d`Estudis del Baix Cinca ha hecho público un comunicado en el que rechaza la desaparición del proyecto Jesús Moncada que ha conseguido aproximar la cultura de los autores de nuestras comarcas hasta los alumnos de las comarcas orientales de Aragón. El IEBC considera inadmisible que el gobierno aragonés quiera abandonar aún más el catalán en la Franja. Para el Institut d`Estudis, la lengua catalana de estas comarcas forma parte del patrimonio cultural aragonés y, por tanto, habría de ser protegida y respetada. Además, recuerda que la legislación vigente así lo exige, en concreto, la Ley de Lenguas,el artículo 3.3 de la Constitución Española y la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias.Por su parte, el diputado de CHA Gregorio Briz, que ha presentado varias preguntas en las Cortes sobre la continuidad de los programas en catalán y aragonés, ya indicaba en declaraciones a Radio Fraga que no confiaba en que los proyectos Jesús Moncada, en catalán, y Lucía Dueso, en aragonés, se recuperasen en este curso.

La conselleria d’Educació i Cultura del Govern d’Aragó ha deixat sense efecte el Projecte d’Animació Cultural Jesús Moncada, un projecte que es va posar en marxa el curs 2000-2001 a fi de reforçar i revalorar les classesv de català a les escoles de la Franja amb activitats extraescolars i portant a les aules escriptors, cantautors, grups musicals, exposicions i tallers, entre altres iniciatives, en aquesta llengua. La mesura del Govern aragonès, que s’aplicarà a partir d’aquest mes, ha generat el rebuig de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, a més del dels promotors del projecte i alguns professors. L’Institut considera que l’experiència ha tingut èxit a l’hora de promoure una de les llengües minoritàries de la zona als col·legis i que amb el seu cessament es talla el vincle que s’establia entre l’escola i el medi cultural natural del territori on es desenvolupava. Per aquesta raó, fonts del’Institut del Baix Cinca asseguren que consideren “inadmissible que el Govern aragonès vulgui abandonar encara més el català a la Franja”.“La nostra llengua forma part del patrimoni cultural aragonès i, per tant, hauria de ser protegida i respectada.A més, la legislació vigent, tant la llei de llengües de la Constitució espanyola com la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, així ho exigeixen”, van destacar. Segons un dels coordinadors del Projecte Moncada, Mario Sasot, el Govern d’Aragó va comunicar aquesta decisió a principis de setembre, tot i que fins al 27 d’aquell mes s’hi ha continuat treballant. No obstant, continuen impartint-se classes de català en horari lectiu als centres.