NOTÍCIES DE LA TERRETA

INICIEN EL PROCÉS QUE PORTARÀ A 70000 ARAGONESOS A PERDRE ELS SEUS DRETS LINGÜÍSTICS

2012-02-08T00:41:00.000-08:00

EL CIENTIFIC ANTONI MARGALIDA FORMA PART DEL GRUP QUE ESTUDIA LA INTERACCIO ENTRE RAPINYARIES I BESTIAR

2012-01-22T16:17:00.000-08:00

Investigadores de la Universidad de Berna, el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) y la Universidad Miguel Hernández, entre los que está Antoni Margalida.del Pont de Suert, publican esta semana una carta en la revista Science en la que ponen de manifiesto los avances en los cambios en la normativa sanitaria para garantizar la viabilidad poblacional y conservación de los buitres. Así, ponen de manifiesto que “en el 2009 publicaron en la misma revista una nota en la que proponían que la milenaria cohabitación entre buitres y ganaderos fragmentada por la aplicación de una restrictiva normativa sanitaria había provocado un perjucio a ambos, siendo necesario compatibilizar su relación para que la disponibilidad de carroñas no ponga en peligro la conservación de los buitres”. La presión de ganaderos, científicos e investigadores ha permitido que en los últimos años se flexibilice la normativa. Los investigadores señalan que “los buitres ofrecen unos importantes servicios ecosistémicos al eliminar en España alrededor de 9,9 millones de toneladas de cadáveres” explica Antoni Margalida, primer firmante de la carta. Los investigadores mencionan que “estos servicios reducen los costes a los ganaderos que se han estimado en 20€ por cadáver, además de los 66-96€ que supone su destrucción industrial y la emisión de gases contaminantes derivados de su transporte e incineración” explica Margalida. España alberga el 95 por ciento de la población europea de aves carroñeras, siendo la población de buitre leonado con cerca de 26 000 parejas, la más abundante. Estas especies, durante milenios han ofrecido servicios a los ecosistemas al eliminar los cadáveres que podrían constituir focos de infección y enfermedades, siendo verdaderos aliados de los ganaderos. En 2001 el brote de encefalopatía espongiforme bovina (o enfermedad de las vacas ocas) provocó que la UE prohibiera dejar estos cadáveres en el campo y obligara a destruirlos o reutilizarlos en instalaciones autorizadas. La medida tuvo un gran impacto en la población de buitres, causando un déficit de alimentación que tuvo consecuencias demográficas y comportamentales. Ahora estos hechos demuestran que los argumentos científicos han contribuído a la toma de decisiones políticas, ayudando a reconciliar la conservación de la biodiversidad y las actividades humanas. La carta está suscrita por Antoni Margalida, Martina Carrete, José A. Sánchez-Zapata y José A. Donázar.

La Generalitat s’alia amb el Pallars i exigirà que la MAT utilitzi línies existents

2012-01-20T02:09:00.000-08:00

El departament d’Empresa i Ocupació negociarà amb el Govern i amb Red Eléctrica de España (REE) un nou traçat per a la línia de molt alta tensió (MAT) entre Penyalba i Isona al seu pas pel Pallars Jussà, una infraestructura polèmica que ha xocat amb l’oposició de municipis afectats tant a Lleida com a Osca.Així ho va afirmar el conseller, Francesc Xavier Mena, en resposta a una pregunta parlamentària formulada per ICV-EUiA. Mena va indicar que el Govern proposarà que aquesta línia “aprofiti el traçat de línies existents de menys tensió”, com a alternativa per reduir el seu impacte ambiental i la seua proximitat respecte a nuclis de població i cases aïllades.Tot i que és l’Estat el que ha d’emetre l’autorització final d’aquest projecte, que travessa territoris de dos comunitats autònomes, la Generalitat participa en la seua tramitació en el tram català, que inclou Tremp, Castell de Mur, Llimiana, Gavet i Isona. Mena adverteix que el procés de negociació “pot durar mesos” i apunta que la Generalitat també plantejarà al promotor la possibilitat de reduir “l’afectació de les línies elèctriques ja existents, ja sigui desplaçant-les o compactant-les amb la nova línia”. La proposta de fer coincidir el tram lleidatà de laMAT amb el de línies ja existents havia estat formulada en els últims anys per ajuntaments afectats i per la Diputació durant el mandat anterior. REE va rebutjar aquesta possibilitat al considerar que el seu traçat és el demenys impacte ambiental, encara que sí que preveu aprofitar a Osca torres elèctriques de la líniaAragó-Casarilh, que va quedar inacabada. Mena va assenyalar que el projecte inicial de REE ha rebut “un miler d’al·legacions”, majoritàriament de particulars, així com de les administracions locals afectades. En aquest sentit, va apuntar que els serveis territorials de la conselleria a Lleida “estan estudiant les al·legacions presentades i les respostes del promotor”. Paral·lelament, afegeix, “hi ha hagut reunions entre la direcció general d’Energia i els ajuntaments afectats, el consell del Pallars Jussà i la Diputació per identificar possibles millores en el projecte”. S’ha de recordar que la UE investiga si el traçat s’adapta a la normativa europea i ha admès a tràmit una queixa de la plataforma contraria al projecte.

Aprofitar línies existents
Ajuntaments afectats i Diputació han plantejat en els últims anys la possibilitat d’utilitzar al Pallars el traçat de línies ja existents, una alternativa que fins ara ha rebutjat REE. En canvi, sí que aprofita a Osca torres elèctriques construïdes per a la línia Aragó-Casarilh als anys noranta i que no van arribar a entrar en servei.
Investigacions obertes
La Comissió Europea investiga si el projecte actual s’ajusta a la normativa comunitària, arran de preguntes parlamentàries de l’eurodiputat de CiU Ramon Tremosa; així mateix, el Parlament Europeu ha admès a tràmit una queixa de la plataforma contrària a la MAT. El síndic de greuges també ha obert una investigació d’ofici. D’altra banda, la Diputació d’Osca ha demanat revisar-ne el projecte.

VICTOR ORRIT DEMANA A LLUIS RECODER,CONSELLER DE TERRITORI, UN "PLA DE CAMINS"

2012-01-12T00:45:00.000-08:00

Orrit va plantejar a Recoder la necessitat queTremp disposi d’un pla de camins amb prou dotació per assegurar la vialitat dels seus més de 120 quilòmetres de xarxa.

el Parlament Europeu ha admès a tràmit, amb data de 4 de gener, la queixa contra el projecte d'Autopista Elèctrica Peñalba-El Arnero (Montsó)-Isona

2012-01-09T14:59:00.000-08:00

Segons informa el blog

Acaba de comunicar-nos el despatx d'advocats que representa a diversos ajuntaments afectats i a la nostra Plataforma Unitària contra l'Autopista Elèctrica que, a data d'avui, s'ha rebut la notificació que el Parlament Europeu ha admès a tràmit, amb data de 4 de gener, la queixa contra el projecte d'Autopista Elèctrica Peñalba-El Arnero (Montsó)-Isona que en el seu moment es va interposar davant aquesta institució.

ANTONI MARGALIDA I ALTRES CIENTIFICS NEGUEN ELS ATACS DE VOLTORS A ANIMALS VIUS

2011-12-26T16:30:00.000-08:00

Segons el blog http://necrofagas.blogspot.com/

El investigador Antoni Margalida desmiente las noticias sobre presuntos ataques de leonados a reses vivas

Antoni Margalida, investigador del Instituto de Ecología y Evolución de la Universidad de Berna y especialista en rapaces carroñeras, es uno de los firmantes de la carta que diversos científicos, investigadores y organismos públicos y privados remitieron a la revista Nature con el objetivo de desmentir que los buitres leonados estén cambiando sus hábitos alimenticios, cien por cien carroñeros, y estén atacando ganado vivo para alimentarse.

Margalida (autor de numerosas publicaciones sobre el tema, entre ellas este precioso "cuadríptico" sobre identificación del Quebrantahuesos), en una reciente entrevista publicada en el diario Público, alerta:

"...sobre la "bola de nieve que se ha hecho cada vez más grande" entre los ganaderos sobre el cambio de comportamiento de los buitres, que "no es real". "Se ha creado una alarma social sin fundamento que ha provocado este conflicto emergente", reflexiona Margalida, quien sostiene que no hay base científica para creer que los buitres están convirtiéndose en cazadores"

A raíz del llamado "mal de las vacas locas" que provocó que la C.E.E. decidiera prohibir que los ganaderos abandonara reses muertas en el campo, la disponibilidad de alimento de los buitres descendió de forma considerable. La falta de alimento y observaciones sesgadas por parte de los ganaderos es lo que ha contribuído a crear este ambiente de alarma generalizada. Sigue diciendo Margalida en la entrevista:

"El ternero nace muerto, por lo que acuden los buitres hambrientos. Incluso se comen la placenta. Le han comido el culo a alguna vaca o han herido a algún animal inmóvil o acabado con uno moribundo, poco más"

Igualmente, piensa que tras el levantamiento de la prohibición de abandonar reses muertas en el campo que se ha tomado recientemente en la CEE, la situación volverá a sus cauces normales y dejaran de reportarse estos supuestos ataques.

TREMP, UNA CIUTAT AMB REGUST MEDIEVAL

2011-12-17T14:59:00.000-08:00

......................
La Terreta es troba al municipi de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, província de Lleida. Aquest municipi és el més gran de Catalunya, amb 30.398 ha de superfície, de les quals 8.889 són de propietat comunal (29% del municipi). La grandària del municipi de Tremp s’explica per la incorporació el 1970 dels antics termes d’Espluga de Serra, Fígols, Gurp i Sapeira, i el 1971 de Palau de Noguera, Suterranya i Vilamitjana. La superfície de l’àrea és de 20.833 ha.

LA TERRETA A "L'ESPAI TERRA" DE TV3

2011-12-16T03:21:00.000-08:00

Toni Nadal visita terres molt poc poblades. Amb l'helicòpter de l'"Espai Terra" visita el coll de Montllobar, una autèntica frontera entre Catalunya i l'Aragó. A més, visita Montanyana, declarat conjunt històric nacional pels seus valors arquitectònics de l'època medieval. També s'atura en altres petites localitats, com Saperia, el Castelleti l'Espluga de la Serra, que pertanyen al gegantí terme municipal de Tremp, al Pallars Jussà

http://www.tv3.cat/videos/3859850/Espai-Terra---15122011
minut 3:20"

L'Ajuntament de Tremp diu que " s’ha creat una xarxa de senders de més de 100 km" a la Terreta

2011-12-13T14:53:00.000-08:00

L’Ajuntament de Tremp ha signat un acord de custòdiaamb l’Estació Biològica del Pallars Jussà per portar a terme accions de conservaciói divulgació d’espais naturals de la Terreta. L’acord preveu compatibilitzar l’ús delterritori i l’explotació de les finques amb la conservació dels elementsnaturals i paisatgístics. Els espais inclosos en l’acord formen part de l’Espaid’Interès Natural i la Xarxa Natura 2000 de la Vall alta de Serradell – Terreta – Sant Gervàs. Fa més de 10anys que l’Ajuntament de Tremp treballa perquè els recursos naturals de la Terreta siguin un estímulper al desenvolupament econòmic de la zona. Per això, s’ha creat una xarxa desenders de més de 100 km,s’han instal·lat miradors i àrees de pícnic, i s’ha creat un canyet per a l’alimentacióde carronyaires i un aguait per a fotògrafs i naturalistes.

NOVES INVERSIONS DE L'AJUNTAMENT DE TREMP A LA TERRETA

2011-12-11T14:53:00.001-08:00

L’ajuntament de Tremp ha donat llum verda a les obres a la seu municipal deVilamitjana, la via de circumval·lació de Fígols, l’ordenació de la plaça de la Bassa de Sapeira, la reforma del local social i el forn de Puigcercós, així com la renovació de la xarxa d’aigua i sanejament de Suterranya.

ACORD DEFINITIU PER GARANTIR L'ASSISTÈNCIA SANITARIA A LA FRANJA

2011-12-10T08:17:00.001-08:00

El conseller de Salut, Boi Ruiz, va garantir ahir l’assistència sanitària a l’Hospital Arnau a tots els usuaris de la Franja. Ho va fer després de reunir-se amb el seu homòleg aragonès, Ricardo Oliván, a Saragossa, amb l’objectiu de tancar d’una vegada per totes la polèmica suscitada a l’estiu entre Catalunya iAragó, al començar a aplicar l’Arnau un cribratge d’accés d’usuaris de la Franja a consultes externes i quimioteràpia i després que les dos parts anunciessin fa unes setmanes que havien arribat a un acord per solucionar el conflicte. Ruiz va deixar clar ahir que les dos comunitats “anteposen l’atenció a les persones” i va assegurar que no ha donat instruccions als metges perquè no s’atengui els aragonesos. Pel que fa als problemes amb la dispensació de receptes, va dir que passa a totes les autonomies i que és evitable, perquè els malalts crònics tenen la possibilitat de portar tota la seua medicació quan es desplacen a altres territoris. Per la seua part, el conseller aragonès va afirmar que la “col·laboració funciona molt bé” des que va tornar a la “normalitat” a començaments del passat mes de novembre, excepte alguns casos puntuals de desatenció. En aquest sentit, va afegir que tant ell mateix com Ruiz són conscients que segurament hi haurà nous casos D’altra banda, les dos comunitats van explicar que començaran a dissenyar un model administratiu per a l’atenció sanitària entre comunitats autònomes, que inclourà contraprestacions econòmiques o de compensació de serveis, i que volen que sigui un referent per aplicar a tot Espanya. Així, aquesta comissió tècnica revisarà el fons de cohesió del ministeri de Sanitat que estableix les compensacions econòmiques per atendre pacients d’altres comunitats, estudiarà els casos de mal funcionament denunciats per pacients de la Franja en les últimes setmanes, definirà aliances estratègiques entre els hospitals de Lleida iAragó i solucionarà administrativament la compensació econòmica entre Catalunya i Aragó pel que fa a l’atenció sanitària a pacients d’altres autonomies, per extrapolar el model a la resta d’Espanya. La comissió tècnica es reunirà el pròxim 15 de desembre a Barcelona, per continuar treballant en aquest nou model de col·laboració.

L'ESPAI INTEGRAL DE NATURA A LA TERRETA JA CAMINA

2011-12-02T02:23:00.001-08:00

El número 13 de la revista "escoltes catalans" informa del projecte " Mas de Barreda, espai integral de natura".

Parla que els quatre agrupaments d'Escoltes Catalans que ens van instal.lar aquesta primavera al mas de Barreda es vandedicar a un "projecte d'Aprenentatge Serveial mas", realitzant un treball de recollida d'andròmines i extracció de malesherbes, la construcció de la font de Carbonera, la senyalització dels espais ila construcció de mòduls per fer una recollida selectiva de les deixalles. La apropera actuació serà la instal·lació d'un bloc de sanitaris.

ORRIT I ALINS ES REUNIRAN

2011-11-30T15:00:00.001-08:00

El alcalde de Tremp, Víctor Orrit, y el del Pont de Suert, Albert Alins, tienen previsto reunirse esta semana (probablemente mañana jueves) para hablar sobre el futuro de la Terreta, la zona compuesta por 15 núcleos aún pertenecientes a Tremp y que ha mostrado su voluntad de pasar al Pont de Suert o convertirse en entidad local menor de Tremp. Ambos alcaldes hablarán sobre las posibilidades que cada Ayuntamiento tiene de asumir una u otra posibilidad. Alins ve difícil financiar 15 pueblos.

EL PONT DE SUERT NO VOL LA TERRETA

2011-11-27T11:33:00.001-08:00

L’alcalde del Pont de Suert,AlbertAlins (CiU), considera “inviable” que el municipi pugui sumar els 16 nuclis de laTerreta deTremp als 25 que ja formen part del seu terme municipal, tret que la segregació d’aquestes poblacions vagi acompanyada d’una important millora en les aportacions econòmiques que rep cada any l’ajuntament de l’Estat i la Generalitat. “En la situació actual, ens resultaria impossible gestionar més territori que el que ja tenim”, va afirmar el primer edil i delegat de la Generalitat al Pirineu. “Amb tants nuclis i una
població tan dispersa, l’ajuntament passaria a ser econòmicament inviable”, va assenyalar. Les declaracions d’Alins arriben dies després que la consellera de Governació, Joana Ortega, es comprometés a visitar en els pròxims mesos la Terreta i buscar un acord sobre el futur d’aquesta zona amb totes les parts implicades La conselleria va expressar setmanes enrere la seua bona disposició a estudiar la petició d’un col·lectiu de veïns que demanen la segregació dels 16 pobles per incloure’ls al Pont de Suert i la comarca de l’Alta Ribagorça. La zona suma una superfície d’unes 10.000 hectàrees, una tercera part de l’extensió del municipi deTremp.
Escàs finançament local
Alins va assenyalar que “el problema de fons és la falta de finançament dels municipis, especialment aquells que tenen una gran superfície i nombrosos nuclis de població”, opinió que també va compartir dimecres passat l’alcalde de Tremp,Víctor Orrit, després de reunir-se amb Ortega a Barcelona. La possibilitat d’abandonar la capital del Jussà i la comarca per passar a l’Alta Ribagorça es va plantejar mesos enrere com a alternativa al fet que laTerreta passés a constituir-se com un nou municipi, una possibilitat que els està vetada al no arribar al mínim de població que exigeix la normativa catalana.

JOANA ORTEGA VISITARÀ LA TERRETA

2011-11-24T04:35:00.001-08:00

La consellera de Governació,Joana Ortega, va assegurar ahir que el futur dels 16 pobles que formen part de laTerreta de Tremp “no es decidirà sense parlar abans amb el territori i buscar el consens amb totes les parts afectades”. Ortega va fer aquestes declaracions després de reunir-se amb l’alcalde deTremp,Víctor Orrit, arran de la petició d’un col·lectiu de veïns de laTerreta de segregar-se de la capital del Pallars Jussà i passar a formar part del Pont de Suert.Ortega es va comprometre a visitar la zona de laTerreta per conèixer la situació dels 16 nuclis, que sumen una superfície d’unes 10.000 hectàrees, un terç de la superfície del municipi deTremp. Per la seua part, l’alcalde de Tremp,Víctor Orrit, va afirmar que l’ajuntament “no serà un obstacle” si la població de laTerreta decideix unirse al Pont, si bé va qüestionar que la majoria de veïns recolzi aquesta petició.Orrit va dir que les deficiències de laTerreta es deuen a falta de finançament de Tremp,“amb més superfície que el Pla o el Barcelonès”, i va reclamar un tractament que s’adigui amb aquesta singularitat en ajudes com el PUOSC.

VICTOR ORRIT I JOANA ORTEGA ES REUNEIXEN PER PARLAR DE LA TERRETA

2011-11-23T15:29:00.001-08:00

La vicepresidenta del Govern y titular del departamento de Gobernació i Relacions Institucionals, Joana Ortega, se reunió ayer con el alcalde de Tremp, Víctor Orrit, para abordar temas que afectan esta localidad del Pallars Jussà. La vicepresidenta Joana Ortega se ha comprometido a visitar el término municipal de Tremp a finales de enero, y poder ver in situ las particularidades de uno de los términos municipales más grandes de Catalunya.

TORNA LA NORMALITAT PELS PACIENTS DE LA FRANJA A L'HOSPITAL ARNAU DE VILANOVA

2011-11-23T01:25:00.001-08:00

L’Arnau deVilanova torna a atendre amb normalitat els pacients de la Franja i està reprogramant visites de veïns de la zona que s’havien enviat a l’Hospital de Barbastre, segons va explicar el president del consell comarcal de la Llitera, Antonio Fondevila. Els màxims responsables de la sanitat de Catalunya iAragó van arribar a un acord a principis de mes per garantir l’atenció sanitària d’aquests pacients, arran de les queixes
d’alcaldes de la Franja. Per la seua part, la Generalitat reclama a Madrid que la compensi econòmicament per atendre aquests pacients. Des de l’estiu, l’Arnau aplicava un cribratge a l’accés d’aquests usuaris a consultes externes i a quimioteràpia que no afectava l’atenció a Urgències i l’ingrés urgent, però sí el pacient que no havia de ser ingressat i que necessitava una posterior visita a l’especialista.

ORRIT ES VOL REUNIR AMB JOANA ORTEGA PER PARLAR SOBRE LA SEGREGACIÓ DE LA TERRETA

2011-11-20T09:18:00.001-08:00

L’alcalde de Tremp, Víctor Orrit, preveu reunir-se la setmana que ve amb la consellera de Governació, Joana Ortega, per abordar la possible segregació dels 16 pobles de laTerreta i el seu pas al municipi del Pont de Suert.Així ho va explicar Orrit, dies després que la conselleria expressés la seua “bona disposició” a atendre la petició dels veïns de formar part de l’Alta Ribagorça .Orrit va expressar el seu malestar davant del fet que l’eurodiputat de CiU Ramon Tremosa mediés entre la plataforma veïnal i la conselleria “sense parlar també amb els ajuntaments implicats”. Els nuclis de laTerreta sumen unes 10.000 hectàrees, un terç de la superfície total de Tremp.

Governació, “ben disposada” perquè la Terreta passi al Pont de Suert

2011-11-15T00:08:00.001-08:00

El departament de Governació va expressar ahir la seua “bona disposició” perquè els nuclis de laTerreta de Tremp, 16 pobles que sumen una superfície d’unes 10.000 hectàrees, passin a formar part del municipi del Pont de Suert.Així ho va manifestar la conselleria, que va indicar que estudia la proposta de segregació formulada per la plataforma de veïns. S’ha de recordar que els alcaldes dels dos municipis van abordar aquesta qüestió durant una trobada al juliol . El primer edil del Pont de Suert i delegat de la Generalitat al Pirineu,Albert Alins (CiU), va dir que no tenia constància de les gestions de la plataforma davant del departament de Governació. La conselleria va assenyalar que la proposta dels veïns de laTerreta s’haurà de sotmetre als tràmits per a la segregació deTremp i la seua inclusió al Pont de Suert, així com a la comarca de l’Alta Ribagorça. La zona de la Terreta suposa un terç de l’extensió del municipi del Pallars Jussà. Per la seua part, la plataforma va fer públic, a través del seu web, el seu agraïment a l’eurodiputat de CiU RamonTremosa per haver exposat davant de la Generalitat les seues reivindicacions.

LA GENERALITAT ESTUDIARÀ EL PAS DE LA TERRETA AL PONT DE SUERT

2011-11-14T02:10:00.001-08:00

Ramon Tremosa Balcells

Divendres passat em vaig reunir amb la vice-presidenta de la Generalitat, Joana Ortega, per a explicar-li les reivindicacions de la Terreta de separar-se de l'Ajuntament de Tremp, i de la comarca del Pallars Jussà, per passar a dependre de l'Ajuntament del Pont de Suert i del Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça.
La Generalitat, que s'ha mostrat favorable a aquesta iniciativa, aviat obrirà un expedient per analitzar i proposar aquest canvi i escoltarà a la gent de la Terreta i les seves reclamacions.

Sortida a Cornudella: Dólmens, roures i líquens

2011-11-13T11:18:00.001-08:00

RECUPEREN A SOPEIRA 250 OLIVERS CENTENARIS

2011-11-05T16:49:00.000-07:00

La Asociación para el desarrollo de la Ribagorza Romànica y Shalom, entidad de carácter social y sin ánimo de lucro, han completado la recuperación de 250 olivos centenarios en la finca de la Abadía del Monasterio de Alaón en Sopeira (Huesca) tras diversas actuaciones realizadas durante los últimos ocho meses, lo que garantizará una buena campaña de recogida de la oliva negra específica de este lugar que se estima en 3.000 kilogramos para este año. Los trabajos de adecuación y mantenimiento, en los que intervinieron trabajadores de la Asociación Shalom, se iniciaron el pasado 28 de marzo y han servido para facilitar la ocupación temporal de jóvenes de la zona con dificultad de inserción laboral, con lo que el proyecto, además de fomentar la recuperación y explotación del olivo como alternativa económica, también adquiere una vertiente social. La recuperación de la finca se inició el año pasado y ha permitido sanear los árboles que se encontraban en estado salvaje. También se ha actuado en su limpieza siendo la última actuación que permitirá unas condiciones óptimas hasta la primavera del 2012. Así mismo se han transportado hasta Sopeira los esquejes recogidos durante el año pasado para aclimatarlos a las condiciones del lugar y se espera poderlos plantar de cara a la primavera complementando así la cobertura total de la plantación. Cabe recordar que el año pasado se cogieron esquejes de los olivos existentes para plantarlos en invernadero a fin de recuperar el cultivo de la oliva gordal, variedad autóctona local. El presidente de la ADRR, Joan Perelada, se mostró satisfecho por poner en marcha iniciativas que tengan repercusión tanto económica como social. “Estamos estudiando vías de comercialización para hacer sostenible la explotación”, señaló.

ARAGÓ APOSTA PER L'ACTUALITZACIÓ DEL CONVENI AMB CATALUNYA

2011-11-05T16:43:00.000-07:00

“La situación por la que está pasando Catalunya y que Aragón arrastra en menor medida, vamos a ser claros, hace que el escenario de 2005 no sea el de ahora y haya que plantear las cuestiones desde otro punto de vista pero sin olvidar que lo principal es que se siga atendiendo a las personas que lo necesitan”. Con estas palabras expresó ayer, el consejero de Sanidad del Gobierno de Aragón, Ricardo Oliván, la voluntad de los responsables de la sanidad aragonesa y catalana de seguir prestando la atención sanitaria a los pacientes de la Franja modificando el acuerdo para adaptarlo a los nuevos tiempos. En referencia a la situación en la que debe desarrollarse la actualización del convenio, Oliván recordó que el nuevo esquema de cooperación deberá ser “asumido y asumible” por el Ministerio para abordar otros casos en los que se producen situaciones similares a las que se dan entre Aragón y Catalunya. De esta forma, sobre el convenio
suscrito en 2005, Oliván destacó que carece de contenido económico. “No hay más cifra que la fecha, sólo dice que se garantiza atención sanitaria a ambos lados de los límites autonómicos y a los ciudadanos de ambas partes, por lo que debe haber flujos en ambos sentidos”. Esta duplicidad de flujos, destacó, deberá desarrollarse en futuras negociaciones, ya que hasta la fecha no se había hecho aunque Catalunya, dijo Oliván, ve compensada su intervención y su gasto con el Fondo de Cohesión del Ministerio de Sanidad. Por otra parte, la candidata de CiU por Lleida a les elecciones generales, Conxita Tarruella, lamentó que se haga demagogia en este campo, en alusión directa a su rival política, Tere Cunillera, y recordó que es el Ministerio de Sanidad quien tiene que aportar los recursos para pagar esta atención

Catalunya i Aragó pacten posar fi a les limitacions de l’Arnau a veïns de la Franja

2011-11-05T03:10:00.000-07:00

Catalunya iAragó van posar ahir punt final —almenys de moment— al conflicte per l’atenció sanitària que Lleida presta als pacients de la Franja a l’anunciar un acord per solucionar-ho. El Govern d’Aragó, d’acord amb la Generalitat, va fer públic que el conseller de Salut, Boi Ruiz, i el seu homòleg aragonès, Ricardo Oliván, van acordar dijous “solucionar de forma immediata els problemes que han dificultat últimament una adequada atenció sanitària als ciutadans de la zona limítrofa entre les dos comunitats”. Aquest pacte comporta que l’HospitalArnau deVilanova suprimirà les limitacions que aplicava des d’aquest estiu a l’accés d’aquests pacients a les consultes externes i al servei de quimioteràpia.Aquesta selecció no afectava l’atenció a Urgències i a l’ingrés hospitalari urgent, però sí al pacient que no havia de ser ingressat i que necessitava una posterior visita a l’especialista. Llavors, en lloc de donarli hora per a consultes externes, l’Arnau el reenviava al seu metge de capçalera perquè al seu torn aquest el derivés a l’especialista que correspon a la seua àrea geogràfica.Aquest procediment provocava que veïns de la Franja haguessin d’anar a l’Hospital de Barbastre,més llunyà que l’Arnau, circumstància que també afectava els pacients que s’han de sotmetre a quimioteràpia. Salut va argumentar aquesta mesura perquè el Govern de l’Estat no paga el cost d’aquesta atenció, de més de 10 milions a l’any i regulada per un conveni firmat el 2005
Comissió tècnica
De fet, l’acord anunciat ahir assumeix implícitament la tesi de la Generalitat. Indica que els dos consellers “han citat els directors dels respectius serveis de Salut a crear una comissió tècnica d’estudi per avaluar l’assistència sanitària entreAragó i Catalunya i crear una col·laboració”.A continuació, assenyala que aquesta comissió “ha d’elaborar un marc estable de consens en matèria d’assistència sanitària en zones limítrofes entre comunitats autònomes, i que pogués ser un germen per extrapolar l’esmentat plantejament sanitari a l’àmbit nacional, previ acord amb el ministeri”. La reunió en-tre Ruiz i Oliván prevista per al dia 11 a Lleida queda ajornada a l’espera que aquesta comissió iniciï el seu treball. “Amb aquest acord s’evidencia la voluntat política de posar fi al problema de l’assistència sanitària [...] i es potencien encara més si és possible els intensos llaços de veïnatge”, conclou el comunicat acordat per les dos parts, que arriba després de diverses reunions a tots els nivells en les últimes setmanes entre responsables de les dos conselleries, tot i que públicament mantenien les seues posicions.
Atenció sanitària a 46municipis aragonesos
L’atenció als pacients de la Franja està regulada per un conveni firmat entre les dos comunitats el 29 d’abril del 2005. En total, preveu que Catalunya faciliti l’assistència a veïns de 46 municipis d’Aragó tant a l’Arnau deVilanova com als hospitals deTremp i Vielha.Aragó es compromet a fer el mateix amb els veïns d’una quarantena de municipis fronterers de Lleida. No obstant, el gruix del servei és el que presta l’Arnau als pacients aragonesos. El conveni estableix que tots els pacients seran tractats “amb igualtat de condicions”. Pel que fa al seu finançament, un annex assenyala que aquesta atenció es portarà a terme “sense perjudici de la seua compensació a efectes del Fons de Cohesió del Sistema
Nacional de Salut”. I aquí és precisament on hi ha el problema, ja que el Govern de l’Estat només finança una petita part del cost de l’atenció d’aquests pacients. El seu import supera els 10 milions d’euros a l’any i Madrid només paga a Catalunya per aquest i altres conceptes 3,5 milions, situació que s’ha fet insostenible en el marc de les actuals retallades pressupostàries. Per la seua part, els representants dels municipis de la Franja han exigit durant les últimes setmanes un acord per poder continuar rebent atenció sanitària a Lleida.

ACORD SANITARI ENTRE CATALUNYA I ARAGÓ

2011-11-04T13:13:00.000-07:00

Catalunya i Aragó arriben a un acord que garanteix atenció sanitària mútua
Saragossa, 4 nov. (EFE).- Catalunya i Aragó han arribat a un acord pel qual es garanteix l'atenció sanitària adequada entre les dues comunitats i la dispensació de receptes, un compromís que beneficia, fonamentalment, els aragonesos que viuen a les zones limítrofes o que s'han de desplaçar a la comunitat veïna.
Per arribar a aquest acord s'han succeït intenses setmanes de negociacions "a l'ombra", entre diferents responsables de les respectives conselleries de sanitat i els propis consellers, que finalment van donar el seu fruit ahir a la tarda, han informat a Efe fonts del Govern aragonès.
Així, el conseller de Sanitat, Benestar Social i Família de l'Aragó, Ricardo Olivan, i el conseller de Salut de Catalunya, Boi Ruiz, es van comprometre ahir, en una conversa telefònica, a solucionar "de forma immediata els problemes que han dificultat últimament una adequada atenció sanitària als ciutadans de la zona limítrofa entre les dues comunitats".
Un acord que avui ha estat ratificat i que garantirà que l'atenció sanitària va a funcionar amb "total normalitat", inclòs el tema de la dispensació de receptes, han afegit les mateixes fonts.
Oliván i Ruiz tenien prevista una reunió per a l'11 de novembre a Lleida, que de moment ha quedat ajornada.
Des del Departament aragonès de Sanitat han mostrat la seva satisfacció per aquest acord que "és bo per als aragonesos de la zona de La Franja" i perquè, des d'avui mateix, "s'ha pogut solucionar un problema que tenien els aragonesos a Catalunya".
A més, els consellers s'han compromès a analitzar conjuntament els punts de discrepància pel que fa a l'assistència sanitària i a buscar solucions consensuades a la problemàtica actual.
Ja que segons el Govern aragonès els dos consellers coincideixen que "la relació sanitària entre les dues comunitats ha de ser de total normalitat".
Per això, Oliván i Ruiz han emplaçat als directors dels respectius serveis autonòmics de Salut a crear una Comissió Tècnica d'Estudi per avaluar l'assistència sanitària entre l'Aragó i Catalunya i crear una col·laboració entre comunitats.
Aquesta comissió ha d'elaborar un marc estable de consens en matèria d'assistència sanitària en zones limítrofs entre comunitats autònomes, i que pogués ser un germen per extrapolar aquest plantejament sanitari a l'àmbit nacional, previ acord amb el Ministeri de Sanitat.
"Amb aquest acord s'evidencia la voluntat política de posar fi al problema de l'assistència sanitària entre les comunitats de l'Aragó i Catalunya i es potencien encara més si caben els intensos llaços de veïnatge existents entre els dos territoris", agrega el text enviat als mitjans de comunicació aragonesos i catalans.
El passat 17 octubre, el conseller aragonès va mantenir una trobada, a Saragossa, amb el director general d'Ordenació Professional, Cohesió del Sistema Nacional de Salut i Alta Inspecció, Francisco Valero, per abordar la problemàtica que havia sorgit entre l'Aragó i Catalunya sobre l'assistència sanitària.
Una qüestió que segons va dir llavors Oliván s'hi havia aguditzat en els últims mesos i que preocupava molt al Govern de l'Aragó, sobretot per la "deriva" que estava prenent perquè va començar amb qüestions puntuals, i receptes de crònics, i va acabar estenent-se a tota l'atenció sanitària.
El conseller es va comprometre a enviar un document al Ministeri de Sanitat amb els casos d'incompliments als aragonesos desplaçats en la comunitat catalana, i Valero es va comprometre, de la seva banda, a estudiar-lo per intentar solucionar les incidències pel seu pogués existir "algun trencament" del dret de tots els ciutadans a l'assistència sanitària. EFE

Carles Feixa i Glòria Francino escriuen un llibre sobre la toponímia de Bonansa

2011-11-02T10:32:00.000-07:00

L’ajuntament de Bonansa es va convertir en la seu de la presentació del volum Toponimia de Ribagorza. Municipio de Bonansa (Ed. Milenio). L’estudi va ser escrit a quatre mans per la filòloga Glòria Francino i l’antropòleg Carles Feixa. Precisament en els seus autors hi ha un dels valors afegits del llibre, ja que la recopilació i anàlisi dels noms de casa i de lloc es completa amb una aproximació al context sociocultural de la zona, a més de justificar l’ús dels noms enumerats al llibre. Francino es va encarregar del treball toponímic de camp entre els anys 1995 i 2003. L’etnogràfic va ser obra de Feixa el 1985, i la segona fase, el 1986, va anar a càrrec de Montserrat Iniesta.Posteriorment s’hi van afegir diverses entrevistes i una última revisió l’any passat. Els autors es van encarregar de presentar l’estudi en un acte que va comptar amb la presència de l’expresident de la DGA Marcelino Iglesias, natural d’aquesta població. A l’esdeveniment, al qual van acudir al voltant d’un centenar de persones, també hi va assistir el secretari d’Estat de MediRural i Aigua, Josep Puxeu.

La crisis obliga a los concejales de Puente de Montañana a recoger la basura y limpiar locales

2011-11-02T04:09:00.000-07:00

La falta de presupuesto impide la contratación de personal y en unos días deberán prescindir del alguacil.

Hay alcaldes y alcaldes. Unos van siempre acompañados de escolta, asesores, jefe de prensa y viajan con chófer en coche oficial, otros son más discretos y acuden solos y en taxi a los grandes encuentros oficiales... y hasta los hay que recogen la basura o limpian los cristales de las instalaciones municipales. Esto es lo que ocurre en Puente de Montañana, una población de la Ribagorza de poco más de un centenar de habitantes dónde la falta de recursos económicos ha hecho arremangarse a la mayor parte de los miembros de la corporación sin que se les caigan los anillos.

«Cuando llegamos al Ayuntamiento no creíamos que las cosas estaban tan mal, pero nos presentamos porque queríamos hacer algo por el pueblo y en eso estamos». Lo dice Javier Bergua, el alcalde, pero es la opinión que comparten la mayor parte de los concejales: los dos de su partido, Convergencia Democrática de la Franja (CDF) y la única edil del PP; el quinto concejal, del PSOE, alcalde los últimos años, reside fuera del pueblo. Puente de Montañana es el único municipio de la provincia donde gobierna CDF, partido satélite de CiU.

Y lo primero que tuvieron que hacer fue ponerse a limpiar los cristales del ayuntamiento «porque estaban tan sucios y llenos de excrementos de pájaros que cuando estabas dentro no sabías si era de noche o de día», dice Bergua. El salón social, el consultorio médico, el botiquín... no estaban en mejores condiciones. Además, había muchas pequeñas reparaciones pendientes tanto en las instalaciones municipales como en elalumbrado o red de aguas. Repasaron las cuentas y no solo no daba para contratar a personal que hiciera estas labores, sino que además, en pocos días, deberán prescindir del alguacil que hace las tareas más urgentes porque se acaba la subvención que les permite pagar su salario.

El manitas

«No es que seamos el Ayuntamiento en peor situación económica de la provincia ni mucho menos. A los bancos no les debemos nada, aunque sí a algunos proveedores y arrastramos un déficit de 30.000 euros. Por tanto hemos puesto en marcha un plan para paliar ese déficit con el consenso de los vecinos». Así han subido el IBI, el impuesto de circulación y el agua. El alcalde y los concejales se han apuntado a la máxima de «trabajar mucho y gastar poco» de modo que no pasan ninguna factura al consistorio por gastos ocasionados por sus cargos (viajes, dietas...) y se han distribuido las tareas más acuciantes.

Javier Bergua, el alcalde, es ahora además el manitas del pueblo. Igual arregla el radiador del salón social que la nevera o repasa el alumbrado público para comprobar dónde debe reponer una bombilla o si hay que reparar algún punto de la línea. También revisa las conducciones de agua o saca la basura de las instalaciones municipales. Allá donde hay algo que arreglar, acude herramienta en mano.

La concejal popular Mercedes José May, es ahora la señora de la limpieza y asistenta social. «Hacía mucho que nadie limpiaba y, por ejemplo, el consultorio médico estaba de vergüenza. Como no había dinero ni para la lejía le pedí a cada mujer del pueblo 50 céntimos, que me dieron encantadas, y compré fregona, detergente, bayetas... y periódicamente lo limpio», explica. Otras veces le toca acompañar a algunas persona de edad al médico o a realizar alguna gestión. «Ya ves... yo iba para princesa, como todas, pero se me cayó la corona al suelo y no me agaché a recogerla, así que ahora hago lo que toca», dice riendo. «Si me vieran mis amigas de Barcelona... Yo trabajaba en una multinacional como secretaria y tenía despacho propio. Volví al pueblo de mis padres cuando me prejubilé y ahora, además, desde casa estoy actualizando el registro del cementerio, por ejemplo».

En la limpieza de las calles han implicado a todos los vecinos para que cada uno se ocupe con esmero de las inmediaciones de su casa, aunque a los responsables municipales también les toca. «El otro día con el alcalde barrimos toda la suciedad acumulada debajo de los contenedores».

Otros ediles, como Manuel Pallarés y Judith Montero tienen encomendadas tareas más burocráticas. El primero se ocupa de llevar al céntimo la contabilidad municipal y la segunda se encarga de reclamar todos los recibos devueltos o impagados de los últimos años, según explica el alcalde. Y es que la secretaria, que comparten con el municipio vecino de Viacamp, tampoco llega a todo con solo dos días y medio de trabajo a la semana. «Hay mucho que hacer y estamos tratando de enderezar todo», dice Javier Bergua.

Mercedes José comenta que los vecinos agradecen el esfuerzo obsequiándoles «con una docena de huevos, verdura de su huerto o una calabaza. Comparten con nosotros lo que tienen». Esta edil asegura que es muy gratificante ser de utilidad para sus convecinos y que los concejales de CDF y del PP trabajan juntos por el pueblo «dejando al margen las ideologías de cada partido. Aquí vamos a una.

19000 VISITES A LA FIRA DEL CODONY DE TREMP

2011-10-30T14:44:00.000-07:00

La Fira del Codony de Tremp va celebrar ahir el desè aniversari amb un rècord de visitants. Unes 19.000 persones, segons l’organització, van acudir al recinte firal on un centenar de parades posaven a la venda productes derivats del codony, vins, formatges i embotits artesanals, així com objectes d’artesania. El bon temps després de diversos dies de pluja i cel ennuvolat va contribuir a la important afluència de públic. La directora de la fira, Elisenda Martínez, va indicar que la fira tenia aquest any deu parades més que les 90 de la passada edició.“Hi havia sol·licituds d’unes 130 parades”, va explicar Martínez, que va indicar que la decisió de mantindre el recinte amb un centenar obeeix al fet que “els expositors poden vendremés i podem controlar millor la qualitat dels productes”. Entre aquests, podien veure’s aliments derivats del codony, com coques, vi i ratafia elaborats a partir d’aquest fruit. Els organitzadors no es plantegen incrementar la superfície del recinte firal ni el nombre d’expositors per a l’any que ve. La inauguració va comptar amb la presència de l’alcalde de Tremp,Víctor Orrit; del diputat provincial Xavier Pont i del president del consell comarcal del Jussà, Joan Ubach, entre d’altres.

FIRA DEL CODONY A TREMP

2011-10-29T15:50:00.001-07:00

TREMOSA LLUITARÀ CONTRA LA MAT "FINS AL FINAL"

2011-10-29T06:05:00.000-07:00

L’eurodiputat Ramon Tremosa (CiU) va advertir ahir a Red Eléctrica de España que portarà “fins al final i fins a les últimes conseqüències” la investigació iniciada per la Comissió Europea sobre el projecte de la línia de molt alta tensió (MAT) entre Penyalba i Isona, l’obertura del qual va anunciar el comissari Janez Potocnik en resposta a preguntes de Tremosa al Parlament europeu. “No som anti-MAT, però no volem tornar a triturar el territori”, va afirmarTremosa a Lleida, amb referència al corredor que s’hauria d’obrir per a la construcció de la nova línia. Per aquest motiu, va instar la promotora a aprofitar instal·lacions actuals i “deixar lliure el sud del Pallars”.“Si convé, convidarem el comissari a visitar el Castell de Mur”, va afegir Tremosa va dir també que les ZEPA del Segarra-Garrigues són revisables. L’eurodiputat va assistir a la presentació del llibre Via ampla, ment estreta. Crònica de 150 anys d’aïllament ferroviari (1848-1998), de Pere Macias, que va defensar la connexió de Lleida amb el corredor mediterrani.

ES PRESENTA UN LLIBRE A BONANSA

2011-10-28T15:27:00.000-07:00

Tremosa celebra que la CE investigue el impacto de la MAT Peñalba-Isona

2011-10-28T15:15:00.000-07:00

El eurodiputado de CiU Ramon Tremosa celebró ayer que la Comisión Europea (CE) haya abierto una investigación para establecer si el proyecto de la línea de Muy Alta Tensión (MAT) entre Peñalba e Isona cumple la normativa medioambiental comunitaria. Tremosa había cuestionado el pasado mes de setiembre la coincidencia de parte del trazado previsto para la MAT con el de la antigua autopista eléctrica Graus-Isona, descartada en 2004. El eurodiputado alaertó de que está dispuesto a llegar hasta el final para evitar que se vuelva a “triturar” el Pallars “sólo porque Red Eléctrica Española (REE) se quiera ahorrar un dinero”. Tremosa pide que la MAT se construya junto a la línea eléctrica ya existente y así reducir el impacto ambiental que provoca en la zona la construcción de una línea de muy alta tensión. Según el eurodiputado, el proyecto prevé instalar una torre eléctrica de 80 metros justo al lado del Castell de Mur, que es de un gran valor arquitectónico y uno de los principales símbolos turísticos del Pallars Jussà. Tremosa denuncia que REE quiere hacer pasar la línea por este espacio, para ahorrarse la instalación de algunas torres.

La CE pedirá información sobre la línea de alta tensión Peñalba-Isona

2011-10-28T02:02:00.000-07:00

El proyecto de la línea de alta tensión entre la localidad oscense de Peñalaba y la leridana de Isona volvió ayer a la agenda comunitaria. Tras una interpelación del eurodiputado catalán de CiU, Ramon Tremosa, la Comisión Europea recordó ayer que pedirá documentos sobre esta infraestructura .La Comisión Europea solicitará de nuevo a España información sobre el proyecto de línea de alta tensión entre Peñalba-Isona, en las provincias de Huesca y Lleida, para comprobar que ha respetado la normativa que somete este tipo de proyectos a una evaluación de impacto previa después de que las autoridades españolas se hubieran comprometido en 2010 a realizar un proyecto que no invadiera espacios protegidos de la Red Natura 2000. El comisario de Medio Ambiente, Janez Potocnik, ha explicado en respuesta a una pregunta parlamentaria del eurodiputado de CiU Ramón Tremosa que “la Comisión ha solicitado recientemente las observaciones
de las autoridades españolas” en el marco de su investigaciónabierta. “Si fuese necesario adoptará las medidas necesarias para garantizar el cumplimiento de la legislación de la UE” que regula la necesidad de realizar la evaluación de impacto medioambiental de este tipo de proyectos y las normas que protegen las aves silvestres y la conservación del hábitat natural, ha avisado el Ejecutivo comunitario, que solicitó a España información sobre el proyecto hace cinco meses. Tremosa pide al Ejecutivo comunitario que confirme si el proyecto de la línea aérea de transporte de energía eléctrica de doble circuito a 400 KV Peñalba-Arnero-Isona infringe o no la normativa medioambiental comunitaria porque entiende que el proyecto “supone la reedición de la línea Aragón-Cazaril, que fue objeto de dos sentencias contrarias del Tribunal Supremo del Estado español” y motivó una investigación de la Comisión, en noviembre de 2010. Las autoridades españolas se comprometieron en 2010 a “desarrollar un nuevo proyecto que no afectara a la Red Natura 2000” y respetara la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestre para poner fin a la investigación abierta por Bruselas sobre el proyecto de línea de alta tensión Graus-Isona Sallente. Tremosa entiende que el proyecto afecta “a especies de fauna y flora protegidas” que son “de interés prioritario” y considera que al no tratarse de un proyecto de “interés público de primer orden” no está eximido de un estudio de impacto medioambiental previo.

La Comissió Europea investiga l’impacte ambiental del traçat de la MAT del Pallars

2011-10-28T01:50:00.000-07:00

La Comissió Europea (CE) ha obert una investigació per establir si el polèmic projecte de la línia de molt alta tensió (MAT) entre Penyalba i Isona compleix la normativa mediambiental comunitària. Així ho ha confirmat el comissari de MediAmbient, Janez Potocnik, en resposta a una pregunta parlamentària de RamonTremosa, eurodiputat de CiU.Tremosa havia qüestionat el passat mes de setembre la coincidència de part del traçat previst per a la MAT amb el de l’antiga autopista elèctrica Graus-Isona, descartada l’any 2004. La resposta de la CE a l’eurodiputat, amb data dimecres passat, assenyala que “en el marc d’aquesta investigació, la Comissió ha sol·licitat recentment les observacions de les autoritats espanyoles. Una vegada siguin rebudes, les valorarà, en cas necessari, adoptarà les mesures necessàries per garatir el compliment de la legislació de la Unió Europea”. Fonts de la Comissió van puntualitzar que aquesta investigació, encara sense conclusions a l’espera dels informes del Govern espanyol, no s’emmarca per ara en un procediment d’infracció de la normativa europea contra Espanya. En les seues preguntes parlamentàries del passat mes de setembre,Tremosa va assenyalar que la investigació de la UE sobre l’antiga autopista elèctrica Graus-Isona “va concloure el 2004 amb el compromís de les autoritats espanyoles de desenvolupar un nou projecte que no afectés espais protegits de la Xarxa Natura 2000”. L’eurodiputat adverteix, així mateix, que “ja s’ha iniciat un projecte coincident, amb incompliment d’aquell compromís i amb greu afectació d’espais de la Xarxa Natura 2000”, en al·lusió a la polèmica MAT del Pallars.
“Replantejar el projecte”
Els primers passos de la investigació de la CE arriben després de mesos en què la plataforma contra la línia de molt alta tensió que integra veïns del Pallars Jussà i de pobles oscencs afectats pel projecte hagi organitzat manifestacions de protesta per reclamar la retirada del projecte i campanyes per impulsar al·legacions en contra del traçat actualment proposat per Red Eléctrica de España (REE). La plataforma contrària al projecte va reclamar ahir “replantejar-lo conforme a l’informe de sostenibilitat ambiental de planificació del sector elèctric”.

LA FRANJA DEMANA QUE ES SOLVENTI EL CONFLICTE ENTRE COMUNITATS PER PODER CONTINUAR SENT ATESOS A L'ARNAU DE VILANOVA DE LLEIDA

2011-10-27T08:33:00.000-07:00

http://www.tv3.cat/videos/3775870/Telenoticies-comarques---Lleida-27102011

minut 2'11"

memòria oral a la terreta: 31 d'octubre de 2011‏

2011-10-27T08:15:00.000-07:00

Sota el títol "La vida quotidiana al Prepirineu a la segona meitat del segle XX", el proper 31 d'octubre es fara una jornada de memòria oral a Sapeira -LaTerreta-. Aquestaactivitatd s'enmarca dins dels els 4ts Tallers i jornades de Memòria Oral 2011-2012que co-organitza el Centre de Promoció de la Cultura Popular i TradicionalCatalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb lesdiverses entitats que formen part de l'Observatori per a la Recerca Etnològicaa Catalunya, en aquesta ocasió amb l'Institut Ramon Muntaner i que esrealitzaran per diferents entitats arreu de Catalunya.

Salut va pactar tractar la Franja en “igualtat de condicions”

2011-10-19T00:59:00.000-07:00

El conveni firmat l’any 2005 per Catalunya iAragó per a l’atenció sanitària als pacients de la Franja estableix una igualtat de tracte independentment de la seua residència. Així, el primer punt especifica que “facilita l’accessibilitat de l’atenció sanitària dels pacients de zones limítrofes de les dos comunitats”. Mentre, el sisè indica que els signants “garantiran la continuïtat en els mecanismes ordinaris ja existents en les qüestions administratives concernents als pacients de les zones limítrofes, vetllant sempre per una atenció en igualtat de condicions per als residents en aquestes comunitats autònomes”. En canvi, el conveni és més aviat escàs pel que fa al seu finançament, que només apareix dins de l’annex específic per a la zona del Pirineu.Assenyala: “Els malalts (aragonesos) es podrien atendre, en alguns casos, als serveis sanitaris de Barbastre o en altres del Servei de Salut d’Aragó, però condicionants d’accessibilitat i d’altres aconsellen que la seua atenció es pugui realitzar en centres del Servei Català de la Salut, sense perjudici de la seua compensació a efectes del fons de cohesió del Sistema Nacional de Salut.” Més endavant, afegeix: “Les assistències realitzades seran compensades entre les dos comunitats segons es determini i sense perjudici del que estableix la llei de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut.” Ni la Generalitat ni el Govern aragonès van voler fer ahir cap valoració sobre aquest assumpte, tot i que Salut ha reclamat en diverses ocasions a Madrid que pagui l’atenció a pacients de la Franja (el 2010, la factura va ascendir a 10,5 milions). L’Arnau ja ha començat a restringir l’accés de veïns de la Franja i Madrid va deixar clar dilluns que no pagarà per l’assistència a aquests pacients. Per la seua part, el conseller de Sanitat aragonès, Ricardo Oliván, ha demanat una reunió urgent amb el seu homòleg a Catalunya, Boi Ruiz, i el departament de Salut va confirmar ahir que ja estan buscant una data.

El ministerio se lava las manos en el conflicto por la asistencia en la Franja

2011-10-18T02:03:00.000-07:00

El Ministerio de Sanidad no mediará ni intercederá en el conflicto con Cataluña por la atención a los pacientes de la Franja, dado que considera que se trata de un asunto "bilateral" entre dos comunidades autónomas que debe resolverse entre ellas en virtud del convenio firmado por ambas en el 2005. Esta decisión, que ayer comunicó en persona al consejero Ricardo Oliván el director general de Ordenación Profesional, Cohesión del Sistema Nacional de Salud y Alta Inspección, Francisco Valero, cayó como un jarro de agua fría entre la Administración aragonesa, que siempre había apostado por involucrar al ministerio en este conflicto. Buscar una solución estará en manos ahora de ambas autonomías y, de hecho, Oliván tiene previsto reunirse "en breve" con su homólogo catalán.

El titular de Sanidad no dudó ayer en mostrar su malestar por los problemas que está generando la decisión de la Generalitat catalana de limitar la atención a los pacientes de la Franja a los que ya no se acepta en el hospital Arnau Vilanova de Lérida excepto para primeras urgencias. Según el consejero, Cataluña está "incumpliendo" el acuerdo bilateral, firmado en 2005, para prestar asistencia a los ciudadanos a ambos lados de la zona oriental de Aragón. mantener un convenio que se está incumpliendo no tiene ningún sentido.

MALESTAR "O se cumple o se rescinde", aseguró Oliván, quien anunció que se reunirá en "muy breves fechas" con el consejero catalán de Salud y evitó "entrar en una guerra de cifras". Asimismo, el consejero también se citará a finales de mes con los alcaldes de La Franja para evaluar las afecciones que están suponiendo los recortes en Cataluña.

A pesar de las quejas de Oliván, el representante del ministerio, que ayer acudió a Zaragoza tras una petición por escrito de la consejería, se lavó las manos respecto al asunto de la Franja. "Debe resolverse de modo bilateral y siguiendo los mecanismos que establece el propio convenio", apuntó. Este acuerdo, que se firmó en el año 2005, ha permitido que los pacientes de las zonas fronterizas con Cataluña pudieran acudir a su centro sanitario más cercano, estuviera en suelo catalán o aragonés, aunque lo cierto es que la comunidad vecina ha sido la que ha asumido la mayor parte de la carga sanitaria, con una media de 35.000 aragoneses al año atendidos en el hospital de Lérida. En principio, el acuerdo se prorroga automáticamente hasta el 2015.

El ministerio sí intervendrá en otro de los frentes abiertos con Cataluña: la dispensación de recetas a los pacientes crónicos desplazados a esa comunidad, fundamentalmente a las zonas de playa. Ante las reiteradas denuncias por la negativa de los facultativos a realizar estas recetas, el ministerio ha pedido un informe detallado al Gobierno aragonés, que más adelante se cotejará con la propia Generalitat. En el caso de que se confirmara que Cataluña está haciendo una "interpretación no adecuada" del ordenamiento jurídico el Ministerio de Sanidad tomará las medidas oportunas, apuntó ayer Valero, como un requerimiento formal para que garantice los derechos de los desplazados.

INTERPRETACIONES Según el representante del ministerio, ya han tenido conocimiento de que está habiendo interpretaciones diferentes en las comunidades respecto a un derecho "muy claro", el de la prestación sanitaria de los desplazados.

Incluso se creo un grupo de trabajo, auspiciado por el propio ministerio, en el que participaron todas las comunidades para analizar la situación que comenzó a funcionar durante la pasada primavera. "Se realizó una encuesta exhaustiva a cada comunidad que se presentará a la Comisión de Prestaciones", añadió Francisco Valero.

Oliván se reunirá "en breve" con su homólogo catalán para tratar la desatención sanitaria a los aragoneses

2011-10-18T01:05:00.000-07:00

El consejero aragonés de Sanidad dice que preocupa mucho al Gobierno de Aragón la "deriva" que está tomando este problema porque empezó con cuestiones puntuales, y recetas de crónicos, y se ha extendido a toda la atención sanitaria.

El consejero aragonés de Sanidad, Ricardo Oliván, ha anunciado que se reunirá "en breve" con su homólogo catalán para tratar sobre la asistencia sanitaria en el Aragón oriental y que enviará un documento al Ministerio con los casos de incumplimientos a los aragoneses desplazados en esa comunidad.

Así lo ha señalado Oliván en rueda de prensa tras mantener un encuentro con Francisco Valero, director general en el Ministerio de Sanidad, quien ha informado de que han abordado la problemática que puede estar surgiendo entre Aragón y Cataluña sobre la asistencia sanitaria, un derecho que tienen todos los ciudadanos a percibir independientemente del lugar donde residan.

Para Oliván, es una cuestión que se ha agudizado desde hace unos meses y que preocupa mucho al Gobierno de Aragón, sobre todo por la "deriva" que está tomando porque empezó con cuestiones puntuales, y recetas de crónicos, y se ha extendido a toda la atención sanitaria.

Según el consejero, Cataluña está "incumpliendo" la obligación que tiene de atender a los aragoneses desplazados, bien sea con recetas o de centros sanitarios, y el acuerdo bilateral, firmado en 2005, para prestar asistencia a los ciudadanos a ambos lados de la zona oriental de Aragón, fundamentalmente derivados y urgencias.

Respecto al convenio, Oliván ha agregado que los acuerdos tienen sus cláusulas de rescisión, por lo queestán analizando el grado de cumplimiento para ver qué medidas pueden adoptar.

Ya que "mantener un convenio que se está incumpliendo no tiene ningún sentido. O se cumple o se rescinde", ha afirmado, quien ha anunciado que se reunirá en "muy breves fechas" con su homólogo catalán, y que por si el fuera sería antes de finalizar este mes, para conocer cuál es la perspectiva y disposición de Cataluña sobre el acuerdo.

Mientras que respecto a los "desplazados", cuyo coste tiene que ser asumido por cada comunidad, ha dicho que han mostrado su preocupación al Ministerio de Sanidad, al que enviarán próximamente un documento con los casos concretos de incumplimientos, para que la reclamación sea formal y pueda actuar dentro de sus competencias.

En este sentido, el director general de Ordenación Profesional, Cohesión del Sistema Nacional de Salud y Alta Inspección, ha señalado que están a la espera de recibir ese documento para trasladarlo a la Consejería catalana, para intentar solucionar las incidencias que les ha manifestado Aragón por su pudiera existir "alguna quiebra" del derecho de asistencia.

En el caso de que se confirmara que Cataluña está haciendo una "interpretación no adecuada" del ordenamiento jurídico el Ministerio "tomarían las medidas" oportunas, como un requerimiento formal para que garantice los derechos de los desplazados.

Según Valero, es cierto que, al parecer, está habiendo interpretaciones diferentes en las CCAA respecto a un derecho "muy claro", el de la prestación sanitaria de los desplazados.

Por ello, están a la espera de las conclusiones del grupo de trabajo, promovido por la Comisión de Prestaciones del Consejo Interterritorial de Salud, para analizar los problemas que se estaban produciendo, pero que se han revelado especialmente entre Aragón y Cataluña.

A partir de entonces, se intentaría lograr un compromiso de todas las comunidades y en el caso de mantenerse esos incumplimientos, o distintas interpretaciones, establecer las medidas oportunas para garantizar el derecho de los ciudadanos, mediante requerimientos formales.

El director general ha informado, sobre los pacientes que se "derivan" entre comunidades, para recibir tratamientos que no existen en el lugar de residencias, de que a lo largo de los últimos cuatro años el Fondo de Cohesión ha compensado a Cataluña con algo más 13 millones de euros por el flujo de aragoneses.

Madrid rebutja pagar el cost de l’atenció dels pacients de la Franja a l’Arnau de Vilanova

2011-10-18T00:46:00.000-07:00

Un representant del ministeri de Sanitat va advertir ahir que no tenen l’obligació de pagar pels pacients de la Franja atesos a l’HospitalArnau deVilanova, després d’una reunió mantinguda amb el conseller de Sanitat d’Aragó, Ricardo Oliván, per tractar la selecció de pacients aragonesos a l’hospital de Lleida. El director general d’Ordenació Professional i Cohesió del Sistema Nacional, FranciscoValero, va assenyalar que el ministeri de Sanitat només finança els casos de pacients que són enviats a rebre atenció sanitària a altres comunitats perquè el seu servei de Salut no compta amb les tècniques necessàries, però que no es responsabilitza del conveni firmat entre Catalunya i Aragó l’any 2005 per atendre pacients de la Franja a l’Arnau. En aquest ordre de coses, el ministeri de Sanitat ha sol·licitat a la DGA que faci un informe amb tots els pacients que l’Hospital Arnau que ha rebutjat atendre, amb l’objectiu de requerir la conselleria de Salut que els atengui.Va afegir que el conflicte pel conveni entre Catalunya i Aragó s’ha de solucionar de forma bilateral, entre les dos comunitats. Per la seua part, Oliván va explicar que demanarà una reunió urgent amb el conseller de Salut, Boi Ruiz, per tractar aquest tema i va amenaçar de rescindir el contracte entre les dos comunitats si es continua incomplint. “Es demanarà a Catalunya que garanteixi els drets, la garantia i la cohesió dels nostres ciutadans”, va assenyalar. No obstant, el responsable de Sanitat d’Aragó va admetre que Catalunya atén molts més pacients aragonesos que al contrari. Després de la reunió,Valero va explicar que el Fons de CohesióTerritorial del Govern central ha pagat 13 milions d’euros a Catalunya en els últims quatre anys per pacients atesos de la Franja.No obstant, el Govern reclama 10 milions a l’any, gairebé quatre vegades més. Oliván iValero es van reunir ahir per debatre la polèmica generada a la Franja per la limitació que ha establert l’Arnau a pacients d’aquests municipis en relació amb les seues consultes d’especialistes i al tractament de quimioteràpia. Oliván va recordar que l’acord subscrit entre Catalunya iAragó per a desplaçats pretén assegurar l’atenció de ciutadans aragonesos a la comunitat veïna i viceversa, tot i que no conté compensació econòmica per ferho.No obstant, sí que estableix “uns compromisos per atendre en igualtat de condicions”, cosa que “Catalunya està incomplint”.

Madrid velará para que los pacientes de la Franja sean atendidos

2011-10-17T15:28:00.000-07:00

El Ministerio de Sanidad velará para que los pacientes de la Franja sean atendidos en Lleida cuando se trate de atenciones a pacientes desplazados, que son los necesitan atención médica puntual cuando se encuentran en una comunidad autónoma que no es la suya. No obstante, el Ministerio insta a Catalunya y a Aragón a resolver entre ellas la atención para los pacientes derivados, que son los que los médicos de una comunidad derivan a otra en virtud de acuerdos entre ambas comunidades, como el que Aragón y Catalunya firmaron en 2005. De esta forma se expresó ayer el director general de Ordenación Profesional, Cohesión del Sistema Nacional de Salud y Alta Inspección, Francisco Valero, tras la reunión que mantuvo con el consejero de Sanidad de Aragón, Ricardo Oliván, en la que le reclamó la atención de los pacientes de la Franja en el Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. Al término de la reunión Oliván expresó su intención de reunirse “lo antes posible” con su homólogo en Catalunya, Boi Ruiz, y advirtió de que “mantener un convenio que se está incumpliendo no tiene ningún sentido. O se cumple o se rescinde”. También anunció que aragón enviará un documento con los supuestos casos de incumplimiento al Ministerio, para que la reclamación sea formal y pueda actuar dentro de sus competencias.

ARAGÓ TAMBÉ DONA SERVEIS SANITARIS A CATALUNYA

2011-10-14T01:11:00.000-07:00

EL PROPER DILLUNS DIA 17 EL CONSELLER DE SALUT D'ARAGÓ ES REUNIRÀ AMB ELS ALCALDES DE LA FRANJA

2011-10-14T01:05:00.000-07:00

...el conseller de Sanitat d’Aragó, Ricardo Oliván, ha convocat els alcaldes de la Franja a una reunió, prevista per dilluns que ve, amb l’objectiu d’abordar la polèmica per la limitació d’accés dels seus veïns a l’Arnau.

EL HOSPITAL ARNAU EMPIEZA A RECHAZAR PACIENTES ARAGONESES SI NO ES UNA URGENCIA

2011-10-13T10:30:00.001-07:00

Salut reclama al ministeri la despesa mèdica d’aragonesos de la Franja

2011-10-12T11:51:00.000-07:00

La Conselleria de Salut aplica als malalts que són atesos a l’Hospital Arnau de Vilanova, de Lleida, el mateix protocol que reben els que són visitats al de la Vall d’Hebron o el Clínic, a Barcelona, va assegurar ahir Antoni Mateu, responsable de la Regió Sanitària de l’Alt Pirineu i Aran. Mateu va lamentar la nova queixa que ahir van expressar alcaldes i regidors de la zona oriental d’Aragó, que van acusar Salut de denegar assistència sanitària als pacients aragonesos que van a l’Arnau de Vilanova. «Aquest hospital està atenent avui mateix malalts procedents d’Aragó, i el mateix farà demà i d’aquí tres mesos», va assegurar Mateu. El directiu va assenyalar que Salut no rep del Ministeri de Sanitat els diners invertits en l’atenció de la població aragonesa. «Es visita sistemàticament a qui arriba a urgències amb una lesió greu –va prosseguir Mateu–. Però si el pacient no és hospitalitzat perquè no ho requereix, se’l deriva al seu centre d’assistència primària (CAP), en alguna població aragonesa, des d’on se’l derivarà, si és necessari, al seu hospital de referència a Barbastre, Osca o Saragossa». «És el mateix que passa amb els pacients que van a les urgències de la Vall d’Hebron però tenen com a centre de referència l’Hospital del Mar o un altre», va afegir Mateu. Aquesta derivació als hospitals aragonesos és considerada lesiva pels citats alcaldes, que argumenten la proximitat d’algunes poblacions de la Franja a l’Arnau de Vilanova. Aquest centre té història clínica oberta i atén regularment uns 35.000 malalts procedents d’Aragó. Aquests pacients requereixen cada any unes 2.700 hospitalitzacions i realitzen més de 20.000 visites a leS consultes externes. Aquesta assistència suposa un cost anual d’uns 10 milions d’euros, aproximadament. Per recuperar aquesta quantitat, la Generalitat recorre al sistema d’informació de fons de cohesió (SIFCO) –que no s’ha de confondre amb el fons de cohesió creat per a altres funcions–, que depèn del Ministeri de Sanitat. Per raons de divergència en els còmputs administratius, la Conselleria de Salut no rep del Ministeri de Sanitat la quantitat invertida en l’atenció d’aragonesos, assegura Mateu. «Cobrem uns 3,5 milions cada any –va explicar ahir–. Però això no significa que deixem d’atendre els malalts d’Aragó amb història clínica oberta a l’Arnau de Vilanova, o els que arribin per la via d’urgències».
INTERCANVI MÈDIC
La proximitat de les poblacions aragoneses i catalanes de la Franja motiva que especialistes de les dues comunitats intercanviïn assistència a totes dues bandes, expliquen facultatius de la zona. També hi ha malalts catalans, pocs, que són visitats en centres d’Aragó. Passa a la zona pirinenca i a l’Alta Ribagorça. L’actitud del Ministeri de Sanitat en aquest recurrent conflicte molesta totes les parts. «A Sanitat ens diuen que ens posem d’acord, però els que haurien de compensar correctament per l’assistència són ells», relata Mateu. El SIFCO va ser establert el 2009 en substitució d’un conveni entre els governs d’Aragó i Catalunya que també era font de conflictes. L’anterior responsable de Salut, Marina Geli, ja va expressar les seves queixes pel deficient cobrament de l’assistència prestada a aragonesos que aconseguia Catalunya. Els alcaldes de la Franja, al seu torn, sempre han declarat que la seva població no és ben rebuda. Des que van començar les retallades en la sanitat catalana, els hospitals de màxim nivell apliquen amb rigor el principi de territorialitat, segons el qual els veïns de l’àrea geogràfica que circumda l’Hospital de Sant Pau, per exemple, no han d’anar a l’Hospital Clínic, excepte si és una urgència, ja que si ho fan el Clínic no els atendrà. Així passa en tots els hospitals i centres d’assistència primària, i així ho han assumit els ciutadans, amb esporàdiques situacions conflictives. A l’Arnau de Vilanova s’estan limitant a aplicar aquest mateix criteri, va resumir Mateu, que va lamentar les renascudes queixes dels alcaldes. «Els malalts d’Aragó saben que se’ls està atenent igual que sempre, a l’Arnau de Vilanova –va reiterar Mateu–. Per part seva, no hi ha conflicte.

Aragón reabre el conflicto por la atención de pacientes de la Franja

2011-10-12T11:35:00.000-07:00

Los recortes aplicados por la Generalitat en la sanidad pública catalana han reabierto la batalla para esclarecer qué Administración debe hacerse cargo de la factura sanitaria de los pacientes de la Franja aragonesa. Alcaldes de varios municipios de Aragón situados en comarcas fronterizas con Cataluña —la
Ribagorza, la Litera y el Bajo Cinca— acusaron ayer al Departamento de Salud de negarse a prestar asistencia sanitaria no urgente a los aragoneses a raíz de que la Generalitat aplicara la oleada de ajustes del pasado verano. “Cataluña debe atender a la población fronteriza de ambas comunidades”, protestó el presidente de la Litera, Antonio Fondevila. Salud, por su parte, negó que haya cambiado la atención a aragoneses que ofrece principalmente el hospital leridano Arnau de Vilanova, además de otros centros de esta provincia. Cerca de unas 2.500 altas hospitalarias del Arnau de Vilanova, alrededor del 10%, corresponden a usuarios de Aragón porque el hospital público aragonés más cercano les queda más lejos que el centro leridano. En 2005, Cataluña y Aragón firmaron un convenio mediante el cual se facilitaba el acceso a la atención sanitaria a los pacientes de las zonas limítrofes entre ambas comunidades, pero el documento no hace referencia al coste económico de estos enfermos. La circunstancia provoca una disputa continua por los gastos que generan estos pacientes, disputa que se ha acrecentado por la crisis, denuncian los alcaldes aragoneses. Salud rechaza las quejas “La Generalitat podría estar incumpliendo los convenios suscritos con el Gobierno de Aragón”, advirtió Fondevila debido a las quejas de los pacientes aragoneses. Estos señalan que los médicos que les atienden en Cataluña les están derivando a centros aragoneses para tratamientos que hasta antes del verano se realizaban sin problemas en territorio catalán. “Se atiende a los pacientes igual que siempre. No ha habido ninguna orden a los médicos para que cambien de criterio”, defendió un responsable del Departamento de Salud de la región sanitaria de Lleida, que admitió la existencia de roces continuos por la situación actual. “No estaría mal que ambos Gobiernos se pusieran de acuerdo después de tantos años sobre cómo financiar los pacientes transfronterizos

La Franja demana aSalut que atengui els aragonesos

2011-10-12T11:15:00.000-07:00

Les retallades de Salut passen també factura als pacients de la Franja que reben atenció sanitària a l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida. Almenys així ho afirma la trentena d’alcaldes de diferents poblacions d’aquesta zona d’Aragó, limítrofa amb Catalunya, que ahir van mantenir una reunió a Binèfar (Osca) per demanar a la Generalitat que continuï atenent aquests pacients, com ha fet fins ara i tal com estableix un conveni firmat entre Aragó i Catalunya, amb vigència fins al 2015. Aquests alcaldes asseguren que des de fa unes setmanes els pacients de la Franja que acudeixen a l’Arnau de Vilanova són atesos en la primera consulta, però després són derivats a l’hospital de Barbastre, sense capacitat, asseguren aquests alcaldes, per atendre tota aquesta població de la Franja, que des de fa anys rep assistència als centres sanitaris de Lleida. Des de l’Arnau de Vilanova s’afirma que els casos greus i les urgències es continuen atenent com sempre. Els pacients atesos a l’Arnau, gràcies a aquest conveni, procedeixen de les comarques aragoneses de la Llitera, Baix Cinca i Ribagorça. Els alcaldes aragonesos també van acordar ahir contactar amb el Govern d’Aragó perquè hi intervingui.

J. Ricou

La Franja critica que l’Arnau els derivi a Aragó

2011-10-12T11:07:00.000-07:00

Una trentena d’alcaldes i regidors de la Franja de Ponent van reclamar ahir que l’hospital Arnau de Vilanova
de Lleida continuï sent el seu centre sanitari de referència. La trobada d’alcaldes, celebrada a Binèfar,va rebutjar el protocol establert per l’hospital pel qual les patologies que no requereixen hospitalització són derivades a centres aragonesos, bàsicament a l’hospital de Barbastre, que els cau més lluny que Lleida. Igualment, veïns de la Franja s’han trobat que després d’una primera consulta reben la recomanació per seguir el tractament a Aragó. El president de la comarca del Baix Cinca, Francisco García, va dir que entenen la contenció de despeses a Catalunya, “però nosaltres no volem ser qui paguem els plats trencats d’un incompliment de Madrid”, ja que hauria de ser la Seguretat Social qui compensés el govern per atendre veïns
d’una altra comunitat. El president de la Llitera, Antonio Fondevila, va recordar que hi ha un conveni del 2005, vigent fins al 2015, de reciprocitat sanitària. L’Arnau va matisar que la derivació només és per algunes proves i
hospitalitzacions i no per tractaments i urgències. L’hospital atén cada any prop de 30.000 veïns de la Franja

Los alcaldes de la Franja, preocupados por la asistencia sanitaria en Cataluña

2011-10-12T11:00:00.000-07:00

Representantes de tres comarcas y 32 ayuntamientoS firman en Binéfar un documento

El próximo 26 de octubre los presidentes de las comarcas de Litera, Antonio Fondevila; Bajo Cinca, Francisco García, y Ribagorza, José Franch, acompañados por representantes municipales de Tamarite de Litera, Zaidín, Fraga y Castigaleu mantendrán un encuentro ya confirmado con el consejero de Sanidad del Gobierno de Aragón, Ricardo Oliván, para tratar sobre la asistencia sanitaria en Cataluña de pacientes de la Franja.

JOSÉ LUIS PARICIO

Los tres presidentes comarcales junto a representantes de 32 consistorios de los citados territorios han mantenido hoy un encuentro en la sede de la Comarca de la Litera, en Binéfar. Los ayuntamientos quieren que Lérida sea, como lo ha sido históricamente, una referencia en la asistencia sanitaria. "Somos un territorio a caballo entre Aragón y Cataluña y , para quienes aquí vivimos, la frontera entre ambos territorios nunca ha constituido un elemento determinante en nuestras vidas diarias, compartimos una larga historia con nuestros vecinos del lado catalán, hablamos una misma lengua y tenemos abundantes referencias culturales en común". A esta comisión se añadirán integrantes del Bajo Aragon, Caspe y el Matarraña. Los alcaldes se hacen eco de la preocupación ciudadana, creada en los últimos meses por la negativa en algunos casos a seguir ofreciendo asistencia sanitaria en o desde algunos centros asistenciales de Cataluña a los usuarios aragoneses. Hasta ahora ambas comunidades daban servicio a ciudadanos de uno y otro lado, y a final de año emitían un coste de prestación de ese servicio – tanto en Aragon como en Cataluña- que era pagado por el Gobierno Central, al ser incluido en los Fondos de Compensación Interterritoriales del Ministerio de Sanidad.

SANITAT A LA FRANJA

2011-10-12T10:48:00.000-07:00

Más de treinta alcaldes y los representantes de las comarcas de La Litera, la Ribagorza y el Bajo Cinca exigieron ayer en Binéfar que se mantenga el convenio sanitario entre Aragón y Catalunya, al que se acogen miles de oscenses de la zona oriental. El presidente literano, Antonio Fondevila, explicaba que “entiendo que todavía está en vigor porque si una de las dos partes no dice lo contrario está en vigencia diez años, hasta 2015”. Fondevila añadió que “queremos saber por qué estos incumplimientos de convenio y si va a ser norma general”. A consecuencia de la convocatoria de la reunión de ayer en la sede comarcal de La Litera, ya se ha conseguido que el próximo 26 de junio una comisión de municipios y comarcas afectados sean recibidos en Zaragoza por el consejero de Sanidad, Bienestar Social y Familia, Ricardo Oliván. “Vamos a ir los presidentes de los consejos comarcales y los alcaldes de los municipios más grandes. Por la parte de La Litera vendrán Tamarite y Binéfar, por ejemplo. Vamos a ver qué postura es la del Gobierno de Aragón y que en esa negociación con Catalunya estemos representados”. La problemática es la siguiente, según la explica el propio Fondevila: “Por parte de muchos vecinos de nuestros municipios ha empezado a haber toques en nuestros ayuntamientos porque en los hospitales de referencia catalanes se está incentivando que se utilicen los hospitales aragoneses de referencia por parte de médicos, enfermeras y personal administrativo. Eso, acompañado de noticias de que algunas cosas se van a dejar hacer, ha causado preocupación”. Esta situación está generando algunos problemas. “Los profesionales son igual de buenos que en Lleida, pero ni el Hospital de Barbastro es el Arnau de Vilanova en cuanto a medios técnicos, vamos a crear un colapso si va mucha gente de esta zona a Barbastro y ya se ha empezado a notar que gente mayor se está empadronando en Catalunya”. También se destaca el hecho de que las comunicaciones de la zona oriental de Huesca con Lleida son más fluidas que con Barbastro y Huesca capital. Entre los casos concretos de merma de servicios que los pacientes oscenses están detectando está la imposibilidad de seguir recibiendo quimioterapia en Lleida. O que tras ser atendidos en Urgencias y una vez hecho el diagnóstico, se invita al paciente a seguir el tratamiento en Barbastro. El Convenio entró en vigor en mayo del año 2005 El 26 de Mayo de 2005, en Tamarite de Litera, los Gobiernos de Catalunya y Aragon firmaron un convenio de intercambio sanitario, poniendo en las zonas limítrofes a disposición de los vecinos de uno y otro lado, centros asistenciales, hospitales, y medios como ambulancias. Este acuerdo no hablaba de cantidades., ni se menciona en ningún apartado. Ambas comunidades daban servicio a ciudadanos de uno y otro lado, y a final de año emitían un coste de prestación de ese servicio – tanto en Aragon como en Catalunya que era pagado por el Gobierno Central, al ser incluido en los fondos de compasión interterritoriales del Ministerio de Sanidad. Este convenio especificaba que los vecinos de la Ribagorza- podían utilizar el centro Pont de Suert- o los del Segriá la Policlínica de Fraga. El acuerdo engloba a 46 municipios de Aragon y 35 de Catalunya. La Generalitat de Catalunya desde hace varios años insiste en que este servicio cuesta de sus arcas 10,5 millones de euros anuales, y desde hace varias semanas viene ya aplicando el recorte desviando pacientes, en especialidades hacia el Hospital Comarcal de Barbastro y en tratamientos de quimioterapia, continua con radiología, y recalca que mantendrá la prestación a quienes la mantienen desde hace un tiempo pero no incorpora nuevos pacientes. Los alcaldes, quieren ser protagonistas propiciando y pidiendo participar en los foros que mantengan – Gobierno de Aragon, Generalitat y Gobierno Central- Temen que si este recorte se confirma pueda haber ademas perdida de población en el medio rural. Los alcaldes manifiestan su voluntad de seguir trabajando para que la situación de las poblaciones frontera de Aragon y Catalunya, no constituya un problema en articular la articulación de servicios básicos, coherentes, cercanos y de calidad

SANITAT A LA FRANJA

2011-10-12T10:35:00.000-07:00

Alcaldes i representants d’un total de 35 municipis de la Ribagorça, la Llitera i el Baix Cinca d’Osca (la Franja) van demanar ahir a Binèfar que es garanteixi l’assistència sanitària dels seus veïns a l’Arnau deVilanova de Lleida, després que aquest hospital hagi començat a limitar des de fa unes setmanes el seu accés a les consultes d’especialistes i al servei de quimioteràpia. Durant la reunió, els assistents es van mostrar preocupats perquè l’hospital ha sigut fins ara el centre de referència per als seus veïns i van destacar que és el centre hospitalari més proper per a tots els que viuen al Baix Cinca.A més, van afirmar que veïns de la Franja, especialment jubilats, han començat a empadronar-se a Lleida per no perdre aquesta assistència.D’altra banda, els regidors van denunciar que hi podria haver un incompliment del conveni entre Catalunya iAragó subscrit el 2005 i vigent fins al 2015, per atendre població fronterera de les dos comunitats. Així, van apostar per fer un front comú amb els seus homòlegs lleidatans per reclamar al Govern central que pagui a Catalunya la factura pendent per atendre pacients aragonesos “Si Madrid està incomplint, Catalunya i Aragó han de fer un front comú contra aquest incompliment”, va afirmar ahir Antonio Fondevila, president del consell comarcal de la Llitera. Una comissió es reunirà el pròxim 26 d’octubre amb el conseller de Sanitat d’Aragó, Ricardo Oliván, per exposar-li aquest problema i li entregaran el document consensuat ahir, en què es destaca que “les persones han de ser ateses en aquells llocs més propers al seu lloc de residència, independentment que estiguin establertes a Catalunya oAragó”. Per la seua part, el delegat de Salut a Lleida, Antoni Mateu, va insistir que la limitació de pacients de la Franja és poc significativa. “La diferència dels atesos aquest any amb l’anterior és mínima”, va dir. L’Arnau va comunicar fa unes setmanes per escrit als seus metges que, si un pacient no és ingressat, ha de ser reenviat al metge de capçalera i no a l’especialista.

Salut, disposada a negociar, destaca queMadrid no paga aquest servei
El delegat de Salut a Lleida,Antoni Mateu, va apostar ahir perquè Catalunya iAragó negociïn una solució a aquest problema en una reunió de la comissió paritària. En aquest sentit, va assegurar que la ministra de Sanitat, Leire Pajín, ha deixat a les mans de les mateixes comunitats la resolució d’aquest tipus de conflictes. “Estem disposats a parlar”, va manifestar. Mateu va afirmar que el conveni entre les dos comunitats estableix que l’atenció als pacients de la Franja serà costejada pel fons de cohesió estatal. El problema, va destacar, és que a partir del 2008 l’Estat va canviar els criteris i en lloc d’abonar els 10 milions anuals que costa, en paga un màxim de 3,5.

10,93 MILIONS D’EUROS
És el cost de l’atenció prestada per la sanitat de Lleida a veïns de la Franja l’any passat. El 2009 va ser d’11,45 milions.
Altes hospitalàries
Un total de 2.517 pacients d’aquests municipis van ingressar l’any passat a l’Arnau, 280 menys que el 2009.
Consultes externes
Les visites a l’especialista constitueixen el gruix de l’atenciómèdica, ja que el 2010 van ser 27.035. En aquest cas, hi va haver un descens notable respecte al 2009, quan es van atendre 32.957 veïns de la Franja.
Percentatge
En general, suposen una mica menys del 10% del total de pacients atesos a l’Arnau. En radioteràpia són més perquè té un conveni específic.

ALCALDES DE LA FRANJA DEMANEN CONTINUAR SENT ATESOS A L'HOSPITAL ARNAU DE LLEIDA

2011-10-11T11:45:00.000-07:00

El govern nega que les retallades a la sanitat tinguin res a veure amb la denúncia que han fet els darrers dies els veïns de la Franja de Ponent. Denuncien que els últims mesos tenen dificultats per ser atesos a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida com havia passat sempre gràcies a un conveni entre Catalunya i Aragó. Un grup d'alcaldes de la Franja han demanat una solució.

Informatiu TN Migdia del dia 11 d'octubre de 2011

http://www.tv3.cat/videos/3746770/Alcaldes-de-la-Franja-denuncien-falta-dassistencia-sanitaria

JOAN BELLMUNT ESCRIU SOBRE ORRIT (EL POBLE, NO L'ALCALDE)

2011-10-08T06:49:00.000-07:00

Per la carretera de Lleida al Pont de Suert, havent passat el Pont de Montanyana trobarem, en pocs quilòmetres, el Pont d’Orrit. El vell poble d’Orrit (abandonat), és arrapat a la muntanya des d’on dominava l’estret del riu. L’església romànica era dedicada a Sant Pere. L’abandonament de l’indret per part dels seus habitants i la baixada al pla, va donar peu al naixement del petit nucli de Pont d’Orrit situat al costat esquerre del riu i en l’indret on avui hi ha el pont per creuar-lo. La vida a l’antic poblat d’Orrit, enlairat a 851 metres d’altitud, era rutinària i senzilla, al mateix temps que difícil i complexa. Les dones hi van jugar un paper important. Elles eren qui a la pastera pastaven el pa familiar per tota una mesada. Qui havien de baixar al riu per fer bugada o per agafar aigua amb els càntirs i els argadells per a les necessitats més primàries de la casa. Els argadells eren composats de quatre cistells de vímets, que es posaven meitat a cada banda d’una bèstia i servien per a traginar gerres d’aigua, aviram i altres coses. Es col·locaven al costat dels animals de bast mitjançant unes nanses que passaven per damunt l’albarda. D’aquesta manera cada argadell permetia carregar almenys un parell de càntirs a llom de la somera. Sens dubte que la dificultat d’obtenir l’aigua els feia valorar molt més el preuat líquid que no avui, que només cal obrir l’aixeta. Llavors s’aprofitava fins a la darrera gota i no se’n feia malbé ni una.

L'ARNAU DE VILANOVA DEIXA DE SER HOSPITAL DE REFERENCIA PER LA FRANJA

2011-10-07T05:01:00.000-07:00

Los presidentes de las comarcas de La Litera, Bajo Cinca y la Ribagorza, así como los alcaldes de los alrededor de 20 municipios cuyos ciudadanos reciben asistencia médica en Lleida mantendrán una reunión en Binéfar, el martes 11 de octubre, para analizar qué medidas toman ante la “invitación” a continuar sus tratamientos médicos en Aragón que están denunciando algunos pacientes de la Franja por parte de los facultativos y autoridades sanitarias catalanas. Antonio Fondevila, presidente de la comarca de La Litera explica que “parece ser que cuando pacientes literanos son atendidos en Lleida, se les insta de buenas maneras a que continúen sus tratamientos en Barbastro o Huesca. Eso que no es oficial pero que parece una realidad, se lo han contado los vecinos a sus alcaldes”. En La Litera son ocho los municipios afectados. La convocatoria de la reunión se ha realizado a instancias de Fondevila, respondiendo al ruego realizado por los cuatro grupos representados en el gobierno comarcal. “Hubo una reunión de los portavoces de los cuatro grupos (PSOE, PP, PAR y CHA) y me rogaron que instáramos una reunión con las tres comarcas implicadas en el asunto: La Litera, Bajo Cinca y La Ribagorza y que cada uno llamara a sus alcaldes afectados. Hay varios objetivos en esta reunión del martes: consensuar un documento común, pedir al Gobierno de Aragón y la Generalitat que se pongan de acuerdo, saber si el convenio entre ambas administraciones está en vigor, si la postura catalana es oficial. “Queremos saber si esos escarceos de enviar a Huesca se van a mantener o vamos a continua con la asistencia sanitaria como tenemos ahora”. Fondevila añade que “en este momento se tiene que dejar claro que hay un convenio en vigor. Pero yo no digo que Catalunya no tenga su parte de razón. Probablemente, el problema venga por el incumplimiento del propio Gobierno Central del dinero que tiene que aportar. Pero no lo puede pagar el usuario”. Ante las críticas y el temor que se ha levantado entre los pacientes de la Franja, así como entre los responsables políticos, el director de los servicios territoriales en Lleida del Departament de Salut, Antoni Mateu, quiso recordar que se continúa atendiendo a los pacientes procedentes de la Franja en todos aquellos servicios en los que el Hospital Arnau de Vilanova es el centro de referencia. “Por ejemplo, Lleida es centro de referencia en el tratamiento de la radioterapia para estos pacientes, esto continuará”, apuntó Mateu, quien matizó que, al igual que pasa con los pacientes procedentes de la misma provincia leridana, los médicos derivan al médico
de cabecera a los pacientes que acuden al hospital y que no tienen que ser ingresados. Cabe recordar que Catalunya y Aragón firmaron en 2005 un convenio mediante el cual se facilitaba la accesibilidad de la atención sanitaria de los pacientes de las zonas limítrofes entre ambas comunidades. Según datos de la memoria de Salut del 2010, el Arnau dio 2.517 altas hospitalarias de pacientes de la Franja, realizó 27.035 consultas externas y practicó 1.469 diálisis. También recibió 1.841 visitas en el hospital de día y realizó 255 rehabilitaciones. Pese a que el delegado territorial de Salut aseguró que la atención a los pacientes de la Franja no variará, recordó que es necesario renegociar con el Ministerio de Sanidad las condiciones para cobrar estos servicios. Desde el cambio de sistema de compensación en 2009, Lleida ha dejado de ingresar unos 14 millones de euros en dos años. Fuera del ámbito local, cabe destacar que ayer la diputada y exconsellera del PSC Marina Geli ofreció un pacto para frenar el recorte sanitario. Después de recordar que el gasto sanitario catalán, “no sólo no es excesivo, sino que está muy por debajo de la media europea”, esta misma diputada socialista advirtió que destinar menos de 1.300 euros por habitante y año es “inasumible” y los recortes ya han rebasado este límite y lo han situado en los 1.200. Ofreció, en este sentido, un pacto al Govern para encontrar el dinero que precisa el sistema sanitario, y ha sugerido renegociar, junto con las empresas farmacéuticas, el gasto de los medicamentos hospitalarios y de los ambulatorios, lo que permitiría obtener, según precisó, unos 800 millones de euros adicionales. El conseller de Salut, Boi Ruiz, agradeció el gesto y le afirmó que le cogía “la mano tendida”, pero no aclaró si estaba de acuerdo o no en pactar con el PSC.

INDUSTRIA REBUJA TOTES LES AL.LEGACIONS A LA MAT DEL PALLARS

2011-10-07T01:06:00.000-07:00

Primer van ser els veïns afectats i ara, ajuntaments i consell comarcal. Els serveis d’Indústria han comunicat a tots els que van presentar al·legacions a l’estudi informatiu sobre la línia demolt alta tensió (MAT) de Montsó a Isona el rebuig de tots els seus arguments.L’ajuntament deTremp ja va anunciar dimecres que ha deixat la resposta a les seues al·legacions a mans dels serveis jurídics del consistori per estudiar el pròxim pas. L’alcalde de la capital del Jussà,Víctor Orrit, va reiterar que el municipi ja suporta el pas de nombroses línies elèctriques. De fet, l’ajuntament va demanar a Red Eléctrica de España, promotora de la MAT, que aprofités un dels corredors ja existents per evitar més impactes al territori. El president del consell comarcal, Joan Ubach, convocarà el consell d’alcaldes per acordar una resposta unànime al rebuig de les al·legacions. La reunió tindrà lloc el pròxim dia 24. Ubach va lamentar que no s’hagi acceptat cap de les al·legacions i va afegir que les res-postes són molt genèriques. En aquest sentit, l’alcalde de Castell de Mur, Josep Castells, va afirmar que se senten “molt dolguts” per la negativa i va defensar que les administracions locals intervinguin davant d’una postura, la de REE, que s’ha dedicat a “intentar desmuntar un a un els arguments que reflectien les al·legacions”. Castells va reiterar que la lí-nia elèctrica impedirà el creixe ment de la comarca i, fins i tot, la seua subsistència. La plataforma unitària contra l’autopista elèctrica, que la setmana passada ja va analitzar i criticar la resposta als al·legats contra la MAT, havia recollit prop de 900 al·legacions.Ajuntaments i consell hi van presentar les seues amb la col·laboració dels serveis jurídics de la Diputació.

REAGRUPAMENT FA FORA DEL PARTIT A JOAN PASQUAL

2011-10-06T15:10:00.000-07:00

La junta directiva nacional de Reagrupament Independentista ha oficializado la expulsión del concejal de Tremp, Joan Pasqual, al no representar los principios de la organización por la cual fue escogido, después de votar a favor del candidato del PSC, Víctor Orrit, como alcalde de la capital del Pallars Jussà. Pasqual recibió el pasado viernes una carta donde se le comunica la expulsión del partido. En el pleno celebrado ayer en el Ayuntamiento de Tremp se informó de que a partir de ahora Joan Pasqual será concejal no adscrito. Joan Pasqual con su voto dio la alcaldía al socialista Víctor Orrit. A cambio, Pasqual pasó a formar parte del equipo de gobierno del Ayuntamiento. El edil de Reagrupament optó por mantener el PSC al Ayuntamiento en lugar de sumarse a un frente nacionalista formato por los cinco concejales de CiU y el de la coalición ERC-Solidaritat Independentista del Pallars que habrían podido gobernar en la capital del Pallars Jussà. El comunicado que envió la directiva de Reagrupament en relación con la elección del alcalde del Ayuntamiento de Tremp el pasado día 11 de junio del 2010, decía que “las dinámicas locales pueden justificar pactos diversos, pero vincular el voto a favor de un candidato a la obtención de un cargo retribuido representa contradecir los fundamentos que han justificado el proyecto de Reagrupament desde el primer
día. Más aún cuando el alcalde escogido hace más de veinticinco años que está en el Ayuntamiento y representa la cara más españolista del PSC, tal y como demuestra su actitud inexplicablemente contraria a la celebración de la consulta sobre la independencia en Tremp”. REagrupament expresaba en el comunicado que no se sentía representado por el concejal de Tremp, Joan Pasqual, después de votar a favor del candidato del PSC como alcalde y le pedía que devolviera el acta de edil al no representar los principios de la organización por la cual fue escogido

LES RETALLADES AL CATALÀ JA SON AQUI!

2011-10-03T15:49:00.000-07:00

El proyecto Jesús Moncada de Animación Cultural en las escuelas de la Franja no se desarrollará este curso. El Departamento de Educación y Cultura del Gobierno de Aragón comunicó el pasado viernes el cese de las actividades de ese proyecto al profesor Antonio Bengochea, que sustituía a Mario Sasot en la coordinación de este programa. Con esta decisión, se pone fin a 11 años en los que el programa permitió llevar a los centros educativos aragoneses donde se imparte catalán un abanico de actividades de literatura,música, arte y tradiciones populares de autores aragoneses de lengua catalana. A lo largo de esta década se han desarrollado más de 800 actividades en las que han participado más de 15.000 alumnos de todos los niveles educativos de los centros aragoneses del Aragón oriental donde se imparte Catalán. El Institut d`Estudis del Baix Cinca ha hecho público un comunicado en el que rechaza la desaparición del proyecto Jesús Moncada que ha conseguido aproximar la cultura de los autores de nuestras comarcas hasta los alumnos de las comarcas orientales de Aragón. El IEBC considera inadmisible que el gobierno aragonés quiera abandonar aún más el catalán en la Franja. Para el Institut d`Estudis, la lengua catalana de estas comarcas forma parte del patrimonio cultural aragonés y, por tanto, habría de ser protegida y respetada. Además, recuerda que la legislación vigente así lo exige, en concreto, la Ley de Lenguas,el artículo 3.3 de la Constitución Española y la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias.Por su parte, el diputado de CHA Gregorio Briz, que ha presentado varias preguntas en las Cortes sobre la continuidad de los programas en catalán y aragonés, ya indicaba en declaraciones a Radio Fraga que no confiaba en que los proyectos Jesús Moncada, en catalán, y Lucía Dueso, en aragonés, se recuperasen en este curso.

La conselleria d’Educació i Cultura del Govern d’Aragó ha deixat sense efecte el Projecte d’Animació Cultural Jesús Moncada, un projecte que es va posar en marxa el curs 2000-2001 a fi de reforçar i revalorar les classesv de català a les escoles de la Franja amb activitats extraescolars i portant a les aules escriptors, cantautors, grups musicals, exposicions i tallers, entre altres iniciatives, en aquesta llengua. La mesura del Govern aragonès, que s’aplicarà a partir d’aquest mes, ha generat el rebuig de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, a més del dels promotors del projecte i alguns professors. L’Institut considera que l’experiència ha tingut èxit a l’hora de promoure una de les llengües minoritàries de la zona als col·legis i que amb el seu cessament es talla el vincle que s’establia entre l’escola i el medi cultural natural del territori on es desenvolupava. Per aquesta raó, fonts del’Institut del Baix Cinca asseguren que consideren “inadmissible que el Govern aragonès vulgui abandonar encara més el català a la Franja”.“La nostra llengua forma part del patrimoni cultural aragonès i, per tant, hauria de ser protegida i respectada.A més, la legislació vigent, tant la llei de llengües de la Constitució espanyola com la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, així ho exigeixen”, van destacar. Segons un dels coordinadors del Projecte Moncada, Mario Sasot, el Govern d’Aragó va comunicar aquesta decisió a principis de setembre, tot i que fins al 27 d’aquell mes s’hi ha continuat treballant. No obstant, continuen impartint-se classes de català en horari lectiu als centres.

El Consell Comarcal s’adhereix a la I Setmana de la Mobilitat Segura i Sostenible

2011-09-29T07:37:00.000-07:00

El Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça iels ajuntaments de la comarca s’han adherit a la “I Setmana de la Mobilitat Segurai Sostenible” que es durà a terme del 22 al 29 de setembre.

Aquestainiciativa de la Direcció General de Transport i Mobilitat, depèn delDepartament de Territori i Sostenibilitat, i impulsa el treball d’una comissióen la qual es troben representades totes les institucions i entitats vinculadesa la mobilitat sostenible, segura i saludable.

Lainiciativa que es realitza a nivell europeu des del 2002, aquest any portarà com a eslògan “Estalviacombustible, regala aire net” ité, entre d’altres els següents objectius :

Ø Estimular un comportament ciutadà, en relació a l’ús del vehicle,compatible amb el desenvolupament urbà sostenible, la prevenció d’emissió degasos que provoquen l’efecte hivernacle i el consum racional dels recursosenergètics.

Ø Sensibilitzar la ciutadania sobre els impactes ambientals deltransport i informar sobre les seves diferents modalitats.

Ø Impulsar l’ús dels mitjans de transport sostenibles i, enparticular, el transport públic, la bicicleta, la mobilitat a peu i elsvehicles elèctrics.

Ø Potenciar un retrobament de la ciutadania amb la seva gent i elseu patrimoni cultural, en un entorn saludable i relaxat.

Ø Reflexionar sobre com afecta ala nostra salut l’ús irracional del transport motoritzat

Així, a la reunió mantinguda fa uns dies entreel consellcomarcal i representants delsajuntaments de la comarca es van decidir realitzar tres accions entre lesactivitats proposades per la comissió.

Jose Antonio Troguet, president del Consell Comarcal hacomentat que “esperem comptar amb la col·laboració de totes les entitats iassociacions de la comarca ja que volem que aquesta setmana sigui tot un èxitde participació.”

Així, el proper 24 de setembre es realitzaràuna Pedalada popular comarcal per el terme del Pont de Suert. Aquesta accióadreçada a tota la població, es realitzarà en un circuit circular d’un tresquilòmetres.

D’altrabanda per l’1 d’octubre es farà una CaminadaVerda també adreçada a tota la població. Aquesta caminada sortirà de cadascundels municipis i tindrà al Salencar de Llesp el seu punt de trobada.

Finsara i des de feia més de 10 anys, el Consell Comarcal organitzava cada any una setmana d’Educacióviària. Aquestes jornades que anaven dirigides als alumnes de 1r fins a 6è delscol·legis de la comarca, tenien per objectiu sensibilitzar els alumnes sobre l’adquisició debons hàbits en la conducció de vehicles amb classes tant teòriques compràctiques.

Ramon Tremosa planteja quatre preguntes escrites a la Comissió Europea sobre la MAT Peñalba- Isona

2011-09-26T15:17:00.000-07:00

L’eurodiputat convergent planteja quatre preguntes escrites a la Comissió Europea sobre la MAT Peñalba- Isona

Ramon Tremosa, eurodiputat de CDC i CDF, continua la seva tasca de seguiment i fiscalització del projecte elèctric de la línia de molt alta tensió Peñalba- Montsó- Isona davant el Parlament Europeu, per garantir la sostenibilitat de les comarques de la Franja i del Pirineu afectades y el compliment de les normatives procedimentals i mediambientals europees.

Durant aquest mes de setembre, i mentre l’avantprojecte de la MAT continua en fase de resolució d’al·legacions en exposició pública, Tremosa ha presentat quatre preguntes escrites a la Comissió Europea sobre l’estat d les diferents possibles afeccions d’aquesta infraestructura elèctrica que té el rebuig de gran part de col·lectius i entitats de la Ribagorça i del Pallars Jussà.

Qüestions com si la Comissió ha rebut la informació que va demanar el passat abril al govern espanyol sobre la MAT o si l’avantprojecte vulnera diferents directives europees, inclús la de la Red Natura 2000, són les que ha posat sobre la taula l’eurodiputat convergent.

A nivell de les possibles afeccions sobre la salut, Tremosa ha plantejat la necessitat de limitar l’exposició preventiva als camps electromagnètics que implica aquesta línia aèria de transport elèctric, tal com s’estipula resolutivament.

Socioeconòmicament, les comarques de la Ribagorça i del Pallars Jussà tenen rendiments ramaders, agrícoles i del sector serveis que es veurien afectats per la línia elèctrica, quant al paisatge i l’impacte visual. És evident que l’atractiu turístic rural, basat en la riquesa paisatgística i el patrimoni històric- artístic, quedarà malmès amb unes conseqüències econòmicament ben negatives, en contra d’un desenvolupament sostenible i de la protecció del medi rural.

Font: Convergència Democràtica de la Franja

UNES 200 PERSONES PARTICIPEN EN LA XX FESTA DELS CAÇADORS A ARENY DE NOGUERA

2011-09-25T08:35:00.001-07:00

més fotos

El poliesportiu d’Arenyde Noguera va acollir el dissabte dia 24 de setembre la XX edició de la festa de Santa Llúcia.La pluja que va caure durant tot el matí va fer que la missa que es fa cada any a l’ermitade Berganui es traslladés al pavelló. Les 180 places preparades pels caçadorsper sopar, no var ser suficients (tot i que ningú es va quedar sense) peracollir a aquest tradicional àpat. Èxit de participació que es repeteix anyrere any.
Visita totes les fotos

més fotos

Una empresa distribuye y comercializa las carnes autóctonas de la Ribagorça

2011-09-20T15:31:00.000-07:00

Ginast SCP es una empresa de la Ribagorça (con sede social en Vilaller e instalaciones-sala de despiece y obrador- en Ginast) que distribuye y comercializa en toda la Ribagorça y la Val d’Aran todo tipo de carnes autóctonas del país. La empresa Ginast SCP, de tipo familiar, hace todo el proceso de despiece y distribucion desde las instalaciones de su propiedad y desde allí las lleva a todo tipo de establecimientos comerciales y hosteleros de la Ribagorça y la Val d’Aran. El proceso de la matanza se realiza en el matadero comarcal situado en el Pont de Suert. Toda la carne que se comercializa es del país, o sea de animales criados en l’Alta Ribagorça, con el objetivo de activar y potenciar el consumo de proximidad y de calidad. La empresa inició su andadura hace 6 años y en 2008 obtuvo una subvención de la asociación Ribagorça Romànica para impulsar y mejorar sus instalaciones. Ahora ha emprendido una nueva etapa de promoción y expansión que coincide con una voluntad también institucional de promocionar las carnes de la zona como marca propia y de prestigio. Como mayorista y distribuidor, Ginast SCP sirve carne de cordero y ternera ecológica, “ovella xisqueta”, cabrito y cerdo, y aunque son básicamente mayoristas, también venden a particulares. La venta se hace por encargo (por teléfono y mail, en la foto) y de cara al futuro ya se plantean la venta on-line, ya que los estudios de mercado indican que es una venta en auge y recomendable, así como abrirse a nuevos mercados. En la actualidad la empresa tiene una cartera de 50 clientes fijos repartidos entre la Ribagorça y el Aran y los productos que más venden son el cordero y la ternera ecológica, seguidos del cabrito (sobretodo en las fiestas de Navidad). La empresa Ginast SCP tuvo especial protagonismo la psada primavera durante las I Jornades Gastronómiques de les Carns Autèntiques de la Ribagorça, organizadas por Ribagorça Romànica y el Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça, y en las que 7 restaurantes participantes sirvieron carnes autóctonas distribuidas por Ginast SCP. La degustación que se organizó durante el acto inaugural de las Jornades también contó con productos distrbuidos por Ginast SCP. Dichas jornadas son el primer evento público que aglutina a productores, distribuidores y restauradores. En el territorio que integra Ribagorça Romànica existen alrededor de 250 explotaciones ganaderas con 6.500 vacas Nodriza de raza Morena de los Pirineos y Parda de Montaña, 65.000 cabezas de ovino-caprino de raza Xisqueta y 300 yeguas Caballo Pirenaico Catalán e hispano-bretón. Todas estas razas autóctonas están perfectamente adaptadas a la climatología y recursos naturales del territorio y desde Ribagorça Romànica se pretende hacer un esfuerzo de promoción de ellas como recurso socio-económico. Las carnes de estas razas sobresalen por su calidad y sus condiciones beneficiosas para la salud como importante fuentes de proteínas de buena calidad. Las iniciativas de promoción también tienen presencia entre la población más joven, ya que se está fomentando el consumo de carne autóctona en las escuelas de primaria de toda la Ribagorça.

Preguntas de CDF sobre telefonía y salud en Areny

2011-09-20T15:25:00.000-07:00

Convergència Democràtica de la Franja (CDF) ha enviado dos comunicados en los que interpela al Ayuntamiento de Areny y en los que solicita información sobre el posible cierre del consultorio médico a causa de los recortes presupuestarios, así como sobre el pésimo estado y pésimo mantenimiento, según CDF, de las lineas de telefonía e internet en Areny y que provocan, según esta formación política, continuas averías con el prejucio consiguiente a los vecinos.

La construcció del Centre de Natura al Mas de Barreda en l'agenda de les administracions públiques.

2011-09-15T15:08:00.000-07:00

Aquest ha estat el primer contacte entre l'eurodiputat Tremosa i la Generalitat de Catalunya per fer arribar i solventar les reivindicacions de la gent de la Ribagorça i el Pallars.

L'eurodiputat Ramon Tremosas'ha reunit aquesta tarda amb elConseller Lluís Recoder per a tractar diversos temes i projectes que, d'una manera directa o indirecta afecten al Departament de Territori i la

Sostenibilitat i a la Unió Europea, com ara el del futur Corredor de la Mediterrènia, entre d'altres

En l'agenda, l'eurodiputat ha parlat de les diferentsreivindicacions de la gent de la Ribagorça i el Pallars com són; el tema de la segregació de la Terreta vers Tremp; el tema de la MAT de Ponent (Montsó-Isona); el tema de la recuperació del cabdal ecològic del Noguera Ribagorçana entre Sopeira i El Pont de Montanyana; la rehabilitació de Casa Potacari a El Pont de Montanyana i la construcció del Centre de Natura al Mas de Barreda.

Algunes d'aquestes qüestions com el tema de la MAT i el del cabdal ecològic a la Noguera Ribagorçana ja ho ha preguntat diverses vegades al Parlament Europeu i, ara ha demanat a la Generalitat de Catalunya que ajudi amb aquestes reclamacions i amb d'altres projectes de vital importància pel desenvolupament turístic i econòmic de la zona. El Conseller Recoder que coneix de primera mà la part mitjana i alta de la vall

del Noguera Ribagorçana, s'ha mostrat molt favorable a donar suporta a aquests projectes i ajudar a aquest territori.

Ramon Tremosa es reuneix amb el Conseller Recoder per explicar algunes reclamacions de la Ribagorça i el Pallars.

JUGUEM AMB L'OS?

2011-09-15T10:22:00.000-07:00

http://www.depana.org/public/

AVUI COMPLIM 2 ANYS!

2011-09-13T00:44:00.000-07:00

600 noticies i 20632 visites

CAMPIONS DE BOTIFARRA 2009

Aquesta va ser la primera noticia publicada.

Barreda i Concurrelll son parella de fet a l’hora d’asseure’s a una taula i consumir un temps jugant a les cartes. No presumeixen de ser els millors. no juguen per guanyar. No persegueixen grans jugades que deixen bocabadats a d’audiència... El seu objectiu es passar una estona agradable desprès de dinar. Estem segurs que el seu cervell agraeix l’esforç de concentració, de reflexos, inclús els comentaris dels que, des de segona fila, assisteixen com a públic a la partida i que fan la critica, molt cops destructiva, un cop passades les jugades

A la Terreta hi ha grans campions d’aquest jocs de cartes, autèntics professionals i que formen part del circuit regular de campionats que es van celebrant en les diferents festes majors.

L’any 2009 va sonar la flauta i van ser ells els que es van aixecar el trofeu a la Torre de Tamurcia, l’any 2010 van revalidar el seu títol a Sapeira.

MOLTES FELICITATS CAMPIONS!

LA MARE DE DEU DE LA MIR, A ESCARLÀ

2011-09-12T07:47:00.000-07:00

Molts cops quan venia del costat de Lleida per fer via vers l’Alta Ribagorça, abans d’arribar a Areny, em cridava l’atenció un poblet que hi havia allí aturonat i que s’albirava molt bé des de la carretera. No podia sostreure’m a la temptació de mirar-lo cada vegada pensant que un dia hi pujaria, i aquest dia ha arribat. La lletra d’en Joan Pujol González fa que avui emprengui el camí que m’ha de dur al petit poble, a Escarlà. Sabem d’aquest lloc que l’any 1553 tenia 5 focs. L’església de Sant Joan d’Escarlà depenia de la de Sant Pere d’Espills. Quant al temple actual, aquest fou construït el 1778 damunt un d’antic, del qual queden restes que cal situar a principis del segle XII. No lluny del poble queda, també en solitud (hi he pujat per un corriol), una devoció que en altre temps fou molt viscuda: la Mare de Déu de la Mir, la qual actualment té celebració popular entre Escarlà i Areny. Cada any s’hi diu missa i es dóna un pa als assistents. Unes estrofes dels goigs que se li canten diuen:
“A este pueblo de Escarlá/Vuestra imagen asegura,/Socorro pronto y ventura/En toda necesidad/Las tempestades y piedra/Que desolan las campiñas,/Mieses, olivos y viñas,/Con tu imperio las destierras. /Con varios nombres llamada,/Madre santa del Señor./Dadnos amparo y favor/Virgen de la Mir sagrada”.
Després de vagarejar per aquesta contrada, i veient que el sol pastós de la tarda està caient, emprenc el retorn amb el cor ple de pau.

JA NO LI CARREGUEN TANTS ATACS A L'OS

2011-09-12T04:47:00.001-07:00

La ONG medioambiental Acciónatura, dedicada a la conservación de la biodiversidad, aseguró ayer mediante un comunicado que los ataques a rebaños de ovejas por parte de osos en el Pirineo catalán han disminuido hasta un 70% en los últimos 11 años. Acciónatura ofreció mediante un comunicado estos datos en defensa de esta especie tras la muerte esta semana, por parte de un oso, de dos ovejas de un rebaño en la comarca leridana de la Val d’Aran, que ha provocado la reapertura de la polémica y el resurgimiento de las voces contrarias a la presencia del plantígrado en el Pirineo catalán. Según Acciónatura, los datos del Departamento de Agricultura demuestran que si bien a comienzos de la reintroducción del oso, hace 11 años, se perdían 35 animales al año en los Pirineos por culpa del oso, ahora se producen alrededor de 9 pérdidas anuales. “En el Pallars no ha habido ningún ataque el último año. Para conocer la dimensión real de la situación, estaría bien poder conocer cuántas muertes de ovejas y cabras son causadas anualmente por otros animales, como por ejemplo perros o buitres”, señala la entidad. Acciónatura explica que el trabajo que lleva a cabo en la comarca del Pallars Sobirà demuestra que se pueden compatibilizar las actividades propias de la ganadería de montaña con la conservación del oso pardo.

Dieta estacional

En este sentido, explican que la dieta del oso es muy estacional. En la primavera se alimenta de los brotes que hay en los prados; durante el verano escoge las frutas más sabrosas, principalmente cerezas; y durante el otoño busca energía en los frutos secos como las avellanas o las bellotas. “A lo largo del año, pero sobretodo antes y después de la hibernación, busca proteínas en hormigas, troncos muertos y carroña. Ocasionalmente se reportan ataques a los rebaños”, asegura el comunicadode la organización. Para evitar estos ataques “hay que conocer los riesgos y prevenirlos”, señala la Acciónatura, que explica que desde la Generalitat de Catalunya se hace un seguimiento minucioso en el cual se comparan los mapas de paso de osos con los puntos donde se han registrado ataques para poder hacer predicciones de zonas de riesgo a las que los pastores no deberían llevar sus rebaños. “Esta acción se complementa con el agrupamiento de ovejas y cabras bajo la supervisión de un pastor profesional. Para que esta persona tenga unas condiciones idóneas, Acciónatura ha amueblado íntegramenteuna cabaña de la montaña con la ayuda de una empresa de muebles”, explican añadiendo que “gracias a estas medidas de prevención cada vez se reportan menos ataques”. Además, “si con todo se certifica que la muerte de una oveja, cabra, vaca o yegua ha sido causada por un oso, la Generalitat indemniza a su propietario siguiendo un baremo que siempre está por encima del precio de mercado”.

Segueix la pista de l'ós!

2011-09-12T04:30:00.000-07:00

Us convidem a descobrir el país dels ossos i a conèixer els misteris sobre l’ós bru a la Casa de l'ós dels Pirineus

Casa Sastrès d’Isil està essent rehabilitada per a acollir la nova Casa de l’ós dels Pirineus, un centre d’interpretació sobre aquest animal i les seves relacions amb els habitants de la zona. Aquesta iniciativa, que està impulsada per Acciónatura i la Fundación Oso Pardo, serà una realitat el proper estiu 2012. Mentrestant, pots visitar l'exposició temporal al refugi del Fornet.

Igualment a Acciónatura hem preparat un seguit d'itineraris per tal de que gaudiu de l'hàbitat de l'ós, descobriu la seva forma de vida, la fauna amb la que hi conviu i, potser n'avisteu algun ;)

L'OFICI DE PASTOR

2011-08-26T02:26:00.000-07:00

El pastor neix, no es fa”, assegura assegut en un banc a Llessui (Pallars Sobirà) Antoni Peiró, conegut com a Safalla.Unes quantes valls més enllà,en un bar deTaüll (Alta Ribagorça), sentim la mateixa frase, en boca d’Àngel Lapedra,de caBellita. Tots dos són pastors d’ovelles, tots dos són nascuts a la dècada dels cinquanta, i cap dels dos té perspectiva de relleu per al seu ramat. La situació es repeteix arreu del Pirineu. Trobar joves que vulguin agafar el relleu dels ramats d’ovelles de les seves famílies és complicat. Els animals requereixen atenció constant i no entenen d’horaris laborals, vacances o caps de setmana, especialment en aquest tipus de ramaderia, anomenada extensiva ,en què es passen gran part de l’any pasturant al’aire lliure. Però hi ha joves que s’hi han animat. David Moliens enseya satisfet la seva explotació a Sant Joan de Vinyafrescal (Pallars Jussà): “La meva família tenia 200 ovelles, però no tenia terres. Jo no tenia ganes de treballar manat per altres i vaig decidir fer créixer l’explotació familiar. He invertit molts diners i ara tenim terres, granges, instal·lacions modernitzades, maquinària...” I amb 31 anys ja té 1.800 caps de bestiar, que es passen deu mesos cada any pasturant en prats.
Més ovelles i cabres, però, assegura que no ha volgut dir més feina:“La dimensió gran del ramat és per tenir més qualitat de vida, ja que et permet llogar gent i això vol dir que pots fer dies de festa”. Així que des de fa quatre anys té contractat l’Alexei, un romanès que ja coneixia l’ofici al seu país. En canvi, afegeix David Moli: “El meu tiet té 500 ovelles i no pot contractar ningú, i és molt més esclau de la feina que jo”. Contràriament al que ha fet aquest jove pallarès, ni el Safalla ni l’Àngel de ca Bellita han modernitzat les quadres on guarden les ovelles quan neixen, quan estan malaltes o a les nits de l’hivern (això últim en el cas del Safalla, ja que el pastor de Taüll a l’hivern fa la transhumància cap a Lleida). Diuen que pels anys que els queden portant el ramat ja no val la pena la inversió que haurien de fer. Quanparlen de relleu, tots dos pensen només en la família, on no hi ha cap jove que vulgui menar ramats. Cap dels dos confia gaire en la possibilitat que arribi algú que no ve de pagès a dedicar-se a cuidar bestiar.Tot i això, el Safalla col·labora ambl’Escolade Pastors, que des de fa tres anys impulsa l’associació Agrípia, del Pallars Sobirà, i ha acollit diversos estudiants en pràctiques. Tant des de l’Escola com els mateixos ramaders saben que començar de zero és quasi impossible, i per això la solució que proposen des d’Agrípia és trobar pastors grans sense relleu que vulguin traspassar l’explotació. Però no és fàcil l’entesa entre els més veterans i els joves. Malgrat la desconfiança cap a lespossibilitats d’un relleu, els pastors consideren que és imprescindible que hi continuï havent ramats a les muntanyes de lPirineu per mantenir els prats i els boscos nets. “El dia que no hi hagi els ramats, què passarà?”, es pregunta el Safalla. I continua: “En un lloc ple de cabres i ovelles no calen agents forestals que netegin el bosc, perquè ja ho fan els animals”. I l’Àngel,de Taüll, assegura que sense ramats “d’aquí uns anys no es podrà passar per la muntanya”. El pastor de Llessui, el Safalla, celebra que els últims 4 o5 anys han rebut més suport de laGeneralitat per aquesta funció dels ramats, però considera que encara en caldria més:“Els polítics han d’entendre que la nostra feina no implica només criar bestiar, sinó que treballem pel mediambient”. Mentrestant, des de l’Escola de Pastors mantenen l’optimisme amb el convenciment que es podran mantenir els ramats a les muntanyes a través de la incorporació de noves generacions. I posen xifres als resultats que de moment ja ha donat l’escola: dels 45 alumnes dels dos primers anys (se n’han fet tres edicions), 10 ja estan tirant endavant una explotació ramadera, 10 estan contractats per cuidar temporalment o de manera indefinida un ramat i 10 més tenen clar el projecte que volen impulsar i estan buscanton ubicar-se.

CADA COP SOM MÉS ELS QUE DEFENSEN L'OS.

2011-08-25T14:08:00.001-07:00

Aprofitar la presència d’óssos com un atractiu per al turisme basat en la natura. Aquest és l’objectiu dels itineraris guiats pels hàbitats d’aquesta espècie que el Pallars Sobirà acull des d’aquest mes, seguint el model que utilitzen des de fa anys comunitats com Aragó i Cantàbria. Es tracta d’itineraris d’entre dos i sis hores amb grups d’entre cinc i deu persones, que surten d’Isil i recorren muntanyes del municipi d’Alt Àneu. Els promotors d’aquesta iniciativa, la Fundació Ós Bru en col·laboració ambAcciónatura, assenyalen que aquesta activitat pretén afavorir l’ocupació local a través del turisme i contribuir al coneixement de l’ós bru. Tres persones del Pallars Sobirà (dos monitors i un guia) treballen en aquests recorreguts guiats, que es prolongaran fins al setembre. Acciónatura va assenyalar que, des de la inauguració d’aquests itineraris, estan fent “cada dia sortides de dos hores”. El preu és de 6 euros per persona, si bé els menors de fins a 12 anys paguen 3 euros. El trajecte és gratuït per a menors de fins a 5 anys. Demà està previst el primer gran recorregut, anomenat La senda de l’ós. Membres de l’organització van assenyalar que ja han rebut reserves per a aquesta sortida i les que faran el mes que ve. En aquest cas, el preu és de 15 euros per persona. “És molt difícil arribar a veure un ós”, van destacar les mateixes fonts, que van assenyalar que el principal objectiu d’aquestes sortides és conèixer el medi natural on viu aquesta espècie.Tot i que els plantígrads són esquius i escassos (al voltant d’una trentena al Pirineu central), la presència de com a mínim un aAlt Àneu ha estat confirmada aquest mes. Els promotors han comptat amb la col·laboració del Parc de l’Alt Pirineu, l’ajuntament d’Alt Àneu i l’entitat municipal descentralitzada d’Isil. En aquest poble s’està construint un centre d’interpretació sobre l’ós.
“L’ós no salvarà l’economia d’unacomarca, però hi pot ajudar”
El president de la Fundació Ós Bru, Guillermo Palomero, va explicar ahir que les rutes guiades a Alt Àneu “no són viables per si soles”, però poden ser-ho en el marc del projecte de la Casa de l’Ós, un centre d’interpretació en obres a Isil. En aquest sentit, va assenyalar que la Casa de l’Ós en funcionament a Cantàbria “ha desenvolupat una activitat que li permet autofinançar-se i mantindre els llocs de treball, sempre amb persones de la zona”. Palomero va indicar que aquesta iniciativa té com a objectiu afavorir una imatge positiva de l’ós,“capaç de ser un atractiu i una marca per al territori que l’acull”.“L’ós no pot salvar l’economia d’una comarca, però és un element que hi pot contribuir”, va afirmar.

10 DIES AL PALLARS JUSSÀ BUSCANT-SE LA VIDA PER SUBSISTIR,

2011-08-22T14:59:00.001-07:00

minut 6'15"

http://www.tv3.cat/videos/3661230/TN-comarques-22082011

DEMANEN CABDAL ECOLOGIC PER LA NOGUERA RIBAGORÇANA

2011-08-21T10:40:00.000-07:00

minut 15:40
http://www.tv3.cat/videos/3659690/TN-comarques-19082011

UN BOSC DE SANTA ENGRACIA, ESPAI PER UN ESTUDI CIENTIFIC

2011-08-18T15:20:00.000-07:00

Deu dies vivint a la intempèrie als boscos de Tremp i Salàs de Pallars, alimentant-se d’allò que poden recollir, com pinyons i glans. Demà finalitzarà l’experiment que l’investigador Leo Pruinboom i una desena de voluntaris d’Holanda,Alemanya i Àustria han portat a terme per a un estudi titulat L’origen. La tesi que defensa Pruinboom, fisioterapeuta d’origeholandès i professor associat a la Universitat de Girona, es basa en la idea que alguns aspectes de la vida moderna exerceixen una influència negativa en el sistema immunològic humà i afavoreixen patologies com la depressió, la fatiga crònica i la fibromiàlgia, entre d’altres. “La vida actual és de ciència-ficció per a la nostra genètica, que té una capacitat d’adaptació molt lenta”, va assegurar el responsable de l’estudi, que pronunciarà demà una conferència aTremp. Com a alternativa, planteja períodes de vida a l’aire lliure, en què les persones hagin de buscar els aliments i la beguda. La prova, que haurà de servir com a base en l’elaboració de teràpies, va reunir set homes i tres dones, persones amb diferents condicions físiques, entre els quals hi havia alguns prediabètics.Tots es van sotmetre a exàmens mèdics previs a l’experiment i tornaran a examinar-se en els pròxims mesos per determinar els efectes de la seua estada als boscos. Els participants han perdut uns set quilos cada un. Alguns van assegurar que se senten plens d’energia i més relaxats que abans de l’experiment. Aquest grup va col·laborar en la neteja de l’entorn d’un embassament de l’ADF de Salàs de Pallars.

El investigador holandés Leo Pruimboom está llevando a cabo un estudio científico en los aledaños del municipio de Tremp, donde se ha aislado en el bosque junto a diez pacientes para demostrar que llevar a cabo una vida autosuficiente puede ayudar a regular decenas de enfermedades. Desde el pasado día 13 de agosto, Pruimboom y diez personas con diferentes patologías y condiciones físicas viven en el medio natural, en la zona de Santa Engràcia, alejados de todas las facilidades de la vida moderna. El grupo quiere sobrevivir, durante unos 10 días, de lo que recolecte, pesque o cace y recurrir a sus capacidades manuales para realizar lastareas básicas de supervivencia, según ha explicado a Efe el responsable del área de Recursos Naturales
del Ayuntamiento de Tremp, Josep Àngel Alert. Pruimboom, que es experto en psiconeuroinmunología, pretende probar que mantener una vida en la que uno es responsable de sus necesidades básicas, como comer, beber, termo-regular el cuerpo o resguardarse de los peligros, puede normalizar un gran número de trastornos, como la obesidad, el síndrome prediabético, la fatiga crónica, los estados depresivos u otras dolencias generalizadas. “Quiere demostrar que someter a unos individuos a unas determinadas condiciones durante diez días representa una mejora en cuarenta enfermedades en los próximos nueve meses”, señala Alert. Según Pruimboom, que es profesor de las universidades de Girona y Santiago de Compostela, el ser humano vive actualmente en un mundo que, para su genética, parece de ciencia ficción. Coches, trenes, aviones, motos y ascensores han reducido nuestra necesidad de movimiento; la calefacción y el aire acondicionado impiden que pasemos frío o calor y con el simple hecho de acudir a un supermercado tenemos a nuestra disposición cualquier tipode alimentos y bebidas.Todo ello, sostiene el investigador, provoca que nuestro sistema inmunológico esté parcialmente desactivado, ya que se hace prácticamente prescindible su intervención. Esta falta de activación del sistema inmunológico es la causante de muchas patologías y enfermedades que, según Pruimboom, se podrían mejorar con el simple hecho de volver a llevar una vida natural y autosuficiente. “Ofrecer a la epigenética lo que siempre ha conocido, la autosuficiencia, puede generar una persona mucho más resistente a una sociedad tóxica a nivel metabólico, neurológico e inmunológico”, subraya el experto. Cree que los resultados de este proyecto, que ha bautizado con el nombre de Origen, conducirán a una intervención barata y asequible para muchas personas con patologías crónicas en el ámbito europeo. Para la realización de este estudio, Pruimboom cuenta con la colaboración del Ayuntamiento de Tremp y de la entidad Estación Biológica del Pallars Jussà. Pruimboom realizó analíticas a todos los participantes antes de iniciar este proyecto y, una vez finalice, seguirá realizando durante varios meses más controles. El experto está convencido de que la salud del grupo experimentará una mejora tras esta breve experiencia de autosuficiencia y autoexigencia.

FESTA DE LA TERRETA: LA FESTA!

2011-08-08T10:02:00.000-07:00

Nou èxit d'assistència: prop de 100 persones van assistir a la II Jornada Cultural Coneix La Terreta que es va realitzar a Espluga de Serra. La jornada organitzada per l'Associació Cultural de la Terreta, l'Associació de Veïns d'Espluga de Serra i el Centre d'Estudis Ribagorçans va comptar amb el supor de l'Institut Ramon Muntaner i del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.

Alexis SANCHOva parlar de"Canvi rural, transformació del paisatge i polítiques territorials a la Terreta (Ribagorça, Catalunya/Aragó)", títol de la tesi doctoral que va presentar a la Universitat de Barcelona el passat 23 de juny i que per primer cop exposava a la Terreta

Carles BARRULL, membre de la Plataforma Anti-MAT va fer un resum de la història dels diferents projectes de línies de Molt Alta Tensió que es volien construir al territori i com ara estàn projectades dues: la Montsó-Isona que ja ha rebut 4000 al·legacions; 170 d'elles de la zona de la Terreta-Areny-El Pont de Montanyana; i la Foradada del Toscar-La Pobla de Segur que el Ministeri de Medi Ambient ha considerat, tal com deia la Plataforma, una obra de nova construcció i ha obligat a REESA a que presenti

l cafè acompanyat amb embutits, crispells i mostillo de mel va ser un altre dels protagonistes.
Rafel FOLCH, Tècnic del Servei de Patrimoni Etnològic del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, va fer una xerrada sobre "Els neorurals a la Terreta", part d'un DEA-Diploma d'Estudis Avançats sobre el fenòmen neotural a Catalunya que va presentar a la Universitat Rovira i Virgili al mitjans de 2009.

Per finalutzar,l'acordionistaMercè Morera, de la Vall de Boí, va engrescar al públic amb cançons tradicionals pirinenques.

Textos agafats del blog la terreta,cultura

16 parelles van competir en el ja tradicional campionat de botirrarra de la Terreta
La parella formada per Cadolla i Roberto, van guanyar el campionat de Botifarra.
Aquest any la parella formada per Barreda i Josep de Cuncurrell no van poder revalidar e titol de campions aconseguit la passada edicio del torneig

FESTA POPULAR I JORNADA CULTURAL A LA TERRETA. DISSABTE DIA 6

2011-08-02T15:04:00.001-07:00

La Terreta celebra el próximo fin de semana su XIX Fiesta y la II Jornada Cultural con todo tipo de actividades para todas las edades y que este año tendrán lugar en la localidad de Espluga de Serra. En pleno debate sobre su futuro administrativo (si se queda en el municipio de Tremp como agregado, si se independiza o si pasa a ser agregado del Pont de Suert), la zona de la Terreta, integrada por 15 núcleos, celebra un año más su fiesta cultural para reivindicar su identidad como tal. El programa de la fiesta incluye una misa, torneo de botifarra, juegos infantiles, bitlles catalanas, cuentos infantiles, baile de tarde, cena popular y baile de noche con rifa de un jamón y chocolotada de madrugada. La jornada cultural incluye varias conferencias sobre los cambios rurales y el paisaje, la música tradicional pireanica, los neorurales de la Terreta, y la polémica de la línea MAT. Los conferenciantes invitados son Joan Ubach, Alexis Sancho, Carles Barrull, Rafel Folch y Mercè Morera. Las actividades están organizadas por la Associació Cultural de la Terreta y la Associació de Veïns d’Espluga de Serra.

II JORNADA CULTURAL CONEIX LA TERRETA, ESPLUGA DE SERRA, 6 AGOST

2011-08-01T12:44:00.000-07:00

10.00- Inauguració de la Jornada
10,30- Conferència Inaugural:
"Canvi rural, transformacions del paisatge i polítiques
territorials a la Terreta (Ribagorça, Catalunya / Aragó)”
d'Alexis Sancho Reinoso (Universitat de Barcelona)
11,00- "Estat de la qüestió de les MAT Montsó-Isona i
Foradada del Toscar-La Pobla de Segur"a càrrec de
José Feria (portaveu al Pallars de la Plataforma Unitària contral'Autopista
Elèctrica-Montsó-Isona Carles Barrull (membre de la Plataforma Unitària
contral'Autopista Elèctrica-Montsó-Isona)
11,30-Pausa-cafè
12.00- "Neorurals a la Terreta " a càrrec de Rafel Folch
(antropòleg, tècnic del Servei de Patrimoni Etnològic del Centre de Promoció
de la Cultura Popular i Tradicional Catalana).
12.30- “Música tradicional pirinenca”, a càrrec de l’acordionista
Mercè Morera (La Vall de Boí).
13.30- Clausura de la jornada a càrrec de Joan Ubach,
president del Consell Comarcal del Pallars Jussà

TRANSHUMANCIAS DEL SIGLO XXI, A ARENY DE NOGUERA, TOT EL MES D'AGOST

2011-08-01T11:52:00.000-07:00

El Alto Ribagorza es una comarca de montaña y sus condiciones naturales hacen que la ganadería ovina tenga en ella una larga tradición. Sin embargo, los ganaderos ribagorzanos deben enfrentarse a un fuerte desequilibrio entre los pastos disponibles en las montañas, que permiten acoger un gran número de cabezas durante el verano, y la escasez de prados de siega y tierras de cultivo para alimentar todos esos animales durante el invierno. Por eso, cuando llegan el frío y la nieve, una buena parte del ganado que pasa el verano en la comarca tiene que desplazarse a la tierra baja a hibernar al valle del Ebro, a las tierras llanas cercanas a Lérida.
La ganadería ovina y la trashumancia son una realidad viva en el Alto Ribagorza. A pesar de la disminución de su peso en los últimos 50 años, son actividades económicas importantes y un referente identitario para los habitantes de la comarca.
Los rebaños y la cañadas actuales no son una supervivencia de tiempos antiguos. Los pastores has adaptado su trabajo y sus explotaciones a un mundo globalizado que cambia continuamente, y combinan los conocimientos aprendidos del pasado con las nuevas exigencias del mercado y las normas vigentes.
Con esta exposición os invitamos a conocer la realidad actual de los ganaderos de ovino, siguiendo con ellos la cabañera desde las fincas de hibernada del valle del Ebro hasta los pastos de verano en las montañas ribagorzanas.
La exposición podrá visitarse de martes a domingo de 11 a 14 h y de 16 a 20 h

UNA BODA D'ANUNCI AL PIC DE CASTANESA.

2011-07-31T03:54:00.000-07:00

L’Albert va tenir la pensada de demanar matrimoni a la seva nòvia, laMiriam, mentre practicaven escalada esportiva a Cabrera de Mar. Va ser a 30 metres d’altura quan ell va treure l’anell de rigor i ella li va dir que sí. “Qualsevol li diu que no a 30metres del terra”, fa broma la Miriam. A partir d’una petició de mà tan singular, ja no estranya tant que la Miriam Ortega i l’Albert Pareja s’acabessin casant a 2.861 metres d’altura, al pic de Castanesa, al Pirineu, amb motiu de l’enregistrament d’un espot televisiu d’aigua natural, que s’ha convertit, a hores d’ara, en un dels anuncis de l’estiu. És veritat el que explica l’espot de Veri? Es van casar al cim d’una muntanya amb xiruques? La resposta és que sí: existeixen, estan casats i són veïns de Barcelona. Aquesta és la crònica de la seva relació i de com la publicitat busca, cada vegada més, persones anònimes a la recerca d’emoció i credibilitat. L’Albert i laMiriam fa un parell d’anys que estan junts. Treballen a la mateixa gran empresa (ell als serveis informàtics i ella al departament de comunicació interna) i es van conèixer en un curs d’anglès. Beneït i corrent curset en què es van enamorar, encara que l’espot opti per situar aquest enamorament en un lloc i en unes circumstàncies de més transcendència: dalt de la Pica d’Estats. Que l’Albert sigui un gran aficionat a lamuntanya i laMiriam estigués fent els seus primers passos en l’escalada esportiva va fer-hi la resta des del principi. Així que no van trigar a arribar les primeres sortides a lamuntanya. I entre piolets i motxilles, mentre recorrien GR i vies ferrades, es va consolidar la relació amorosa. Va ser el passat 2 d’abril quan l’Albert li va demanar matrimoni a laMiriam a les altures, sense cap notícia encara de l’espot, però tenint molt clar que volien “un casament diferent, poc convencional”. Va ser pocs dies després, mentre es miraven un blog de muntanyisme, que els va cridar l’atenció una convocatòria: “Era un càsting en el qual es buscaven parelles de muntanyencs disposades a casar-se en un cimdel Pirineu”, explica l’Albert. I no ho van dubtar. S’hi van presentar i, al cap de dos dies, ja els van comunicar que eren els escollits per rodar l’anunci. De nou van donar el seu consentiment, però aquesta vegada va ser a l’agència de publicitat (Villar-Rosás). “Va ser l’agència qui va determinar el lloc del casament ifins i tot la data”, explica la Miriam. Una data ben propera, per cert: el 26 d’abril, molt a sobre en el calendari, 24 dies després de la petició de casament. “Les nostres famílies van al·lucinar, és la veritat, i el primer que ens van dir és que si ens havíem tornat bojos”, reconeix l’Albert. Però al final, s’ho van prendre “com una aventura, com una festa diferent per recordar tota la vida”, afegeix l’Albert. Amb un altre al·licient: tot de franc. La campanya de publicitat s’encarregava de les despeses del casament. Un dels directors creatius de la campanya, Jon Lavin, explica que l’agència tenia un pla B (rodar amb actors) si no trobaven la parella ideal de muntanyencs matrimoniers. “Però amb l’entusiasme, les ganes i la naturalitat de l’Albert i la Miriam no vam tenir-hi cap dubte, eren la parella que estàvem buscant”, afegeix. A la celebració hi van assistir uns quaranta convidats, entre els quals no va faltar l’àvia de la Miriam, de 83 anys. N’hi va haver que van excusar l’assistència perquè un casament un dimarts feiner no entrava en els seus plans. D’aquí la frase que inclou l’espot: “Aquí pots estar segur que els que vénen és perquè volen venir”… Al pic no hi va pujar tothom. La majoria dels convidats es va quedar en un camp base i en el moment del “ sí, vull”, a 2.861 metres d’altitud, hi havia tants convidats (una desena, entre pares i testimonis) com equip tècnic de rodatge. Cap dels que surten a l’espot no és actor, tots són convidats. Qui va oficiar la cerimònia tampoc era intèrpret, sinó l’alcalde de Benasque, Juan Ignacio Abadía, que, per cert, va deixar de ser-ho després de les últimes eleccions municipals. L’espot és, doncs, una història real (va succeir i es va gravar en la realitat i amb persones de carn i ossos), tot i que amb una agència publicitària com a motor que la va imaginar,planificar i materialitzar, per bona que fos la matèria primera. “Quan fas un anunci que la gent percep com a real passa el mateix que quan veus una pel·lícula que saps que ha succeït de debò: t’ho creus més i emocionalment t’arriba molt més”, reflexiona Lavin.

Los osos pardos del Aran ya son un atractivo para los ciudadanos de la Val

2011-07-30T15:50:00.001-07:00

Los tiempos están cambiando, cantaba Bob Dylan, y también lo hacen en la Val d’Aran. Un territorio, o al menos sus dirigentes, que se había mostrado claramente contrario a la reintroducción y recuperación de la población de osos pardos en el Pirineo, parece haberse hechos suyos a unos animales que han escogido las riquezas naturales del Aran para desarrolar su vida. O al menos eso se desprende de un hecho hasta ahora inédito que está ocurriendo en la Val desde principios de la primavera. Decenas de araneses, la mayoría, y algunos visitantes, los menos, suben cada día a las montañas de la Val donde viven los osos pardos para observarlos en su hábitat natural. Así lo corrobora el naturalista Marc Alonso, para algunos la persona que mejor conoce a estos animales en Catalunya, que habitualmente guía a personas interesadas en observar a los osos pardos a las zonas del Aran donde se les puede avistar. “Este año está ocurriendo algo insólito en el valle, se está viendo a los osos con facilidad y esto es algo que hasta ahora no había ocurrido”, explica Alonso, quien señala que la mayoría de las personas que se acercan a observarlos, “son gente local, muchos cazadores y ganaderos, atraídos por este animal”. La facilidad para ver a los osos, Marc Alonso cuenta que ha observado hasta cinco ejemplares diferentes desde el invierno, tiene para el naturalista aspectos positivos y negativos. “Que la población local pueda observar con facilidad a los osos en su hábitat natural y ver que no suponen un peligro, es una forma de dismitificar la imagen negativa que pueden tener los araneses y hacerse suyos estos animales”, señala Alonso, quien considera que la posibilidad de verlos en la montaña “es la mejor campaña de educación ambiental que se puede realizar”. Por otro lado, el naturalista y experto en fauna Pirenaica teme que la presencia habitual de personas pueda hacer que los osos se comporten con demasiada “familiaridad” con los humanos. “Esto puede ser un problema durante la temporada de caza, porque en el Aran se caza cada día, y podría pasar algún incidente involuntario como el ocurrido el 2008 en Les”, señala Alonso. Es por eso que reclama una mejor gestión del oso por parte de las Administraciones, en este caso del Conselh Generau d’Aran, que es quien tiene las competencias de medio ambiente en la Val. Alonso, que colabora habitualmente con los guardas forestales araneses, lamenta que desde el Conselh aún no se haya puesto en marcha un plan de gestión de los plantígrados. “El oso es la vedette de la naturaleza y en el Aran ocurre un hecho excepcional del que se puede sacar partido, la Val es el único lugar de Europa donde se tiene acceso libre a la observación de los osos”, explica el naturalista catalán, quien no duda en afirmar que, bien gestionado, la figura del oso se podría convertir en un gran generador de riqueza para los habitantes del Aran. En la actualidad se cree que en la Val y en los montañas fronterizas del Ariège y la Alta Garona viven una docena de osos. Podrían ser más, ya que al menos dos osas de la zona salieron de la pasada hibernación con crías. El jueves se observaron tres oseznos de primer año.

LA VALL DE BOÍ AMB GAMBIA, DE LA MÀ DE LA PEPA TURRÓ

2011-07-28T14:22:00.001-07:00

EXPO FOTOGRÀFICA SOLIDÀRIA
FINS A L'OCTUBRE A BARRUERA
NO US LA PERDEU PER RES DEL MÓN!

MÉS FOTOS

RAMON TREMOSA: ADMIRACIÓ PER LA TERRETA

2011-07-28T13:41:00.001-07:00

AQUEST ESTIU estaré tres setmanes a laRibagorça. A Areny de Noguera, el poble dels meus avis. Com que estic tot l’any amunt i avall, el luxe a l’agost és nomoure’m de lloc. Tenim tres nens d’entre 7 i 12 anys i els agrada pujar al poble amb la colla.És petit i poden acampar sols, anar a la piscina o amb les bicis. Tenen molta més llibertat que a la ciutat. La Ribagorça és una comarca de transició entre l’alta muntanya i el Prepirineu amb les rouredes més grans de Catalunya. H ipots trobar zones d’un contrast brutal, pots fer mil metres de desnivell en un moment amb el cotxe. Per escalar és ideal. Hi ha una excursió estrella que faig molt sovint: elcongostdeMontrebei, l’únic que queda verge a Catalunya. Si es travessa tot el congost, hi ha unes parets verticals de vuit metres que arriben al pantà de Canyelles. És fantàstic anar-hi a passar un dia ambla família. Fas uns entrepans i a gaudir d’undia d’aigua.La zona també és molt ric aen castells i art romànic, amb molts emplaçaments medievals. S’hi poden fer unes excursions modèliques. A més, com cada any, faré un dinar amb el Marc Salichs i altres alcaldes de la Franja. També aniré a les festes majors i sopars populars. És una altra virtut de la regió: la gastronomia. Aniré a fer bons àpats amb amics. Fa molts anys que pugen al poble perquè els agrada molt. De fet, a Catalunya hi ha
molts racons per descobrir. Hi ha llocs que no coneix ni el president Pujol.

LA TERRETA ESPAI NATURAL

2011-07-28T00:42:00.000-07:00

El Ayuntamiento de Tremp ha firmado un acuerdo de custodia con la Estació Biològica del Pallars Jussà para llevar a cabo acciones de conservación y divulgación de espacios naturales de la Terreta. El acuerdo prevé compatibilizar el uso del territorio y explotación de las fincas con la conservación de los elementos naturales y paisajísticos. La Terreta presenta gran riqueza de paisajes y de especies vegetales y animales. Los espacios incluidos en el acuerdo forman parte del PEIN y la Red Natura 2000 del Vall Alta de Serradell-Terreta-San Gervàs. En la zona se ha creado una red de senderos, se han instalado miradores y áreas de picnic.
L’ajuntament deTremp ha firmat un acord de custòdia amb l’estació biològica del Pallars Jussà amb l’objectiu de dur a terme accions de conservació i divulgació de la Terreta. L’acord preveu la
compatibilitat dels usos agraris i els ecològics.

XIX TROBADA DE LA TERRETA, ESPLUGA DE SERRA 6 AGOST 2011

2011-07-27T14:10:00.000-07:00

II JORNADA CULTURAL CONEIX LA TERRETA
Espluga de Serra. Escoles
de 10:00 a 14:00
10.00 Inauguració
11.30- Pausa-cafè

ORGANITZA: Associó Cultural de la Terreta-Centre d'Estudis Ribagorçans

AMB EL SUPORT DE: Institut Ramon Muntaner, Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultuira de la Generalitat de Catalunya.

XIX TROBADA DE LA TERRETA
17.30- Santa Missa a l'església del poble.
18.30- Torneig de bitifarra
Jocs infantils
Bitlles Catalanes
Contes infantils a càrrec de "lola, l'encantadora de contes"
20.30- Ball de tarda
22.00- SOPAR DE LA XIX TROBADA DE LA TERRETA
PREU: 25 € adults, 12 € nens
MENÚ DEL SOPAR: xatonada, fideuà, parrillada de carn,postres, pa, vi,cava, cafè i "xupitos".
24.00- BALL de nit amb ZADIT SHOW.
3.00- xOCOLATADA

Amb l'entrada s'inclou la rifa d'un pernil de FARRÉ
DATA LÍMIT: 1 d'agost, a Can Rocamora i Gasolinera d'Areny de Noguera.

Tremp vol desviar cap al nord la MAT de Ponent

2011-07-24T08:07:00.000-07:00

El municipi més gran de tots els afectats per la línia projectada de molt alta tensió entre Aragó i Catalunya, la MAT de Ponent, ha presentat en les seves al·legacions al Ministeri d’Indústria una proposta pròpia que s’escapa del consens general que hi havia fins ara al territori. La proposta de Tremp és allargar cap al nord el traçat de la MAT en territori administrat per Aragó, aprofitant uns quilòmetres més les torres elèctriques en desús de la fallida línia Aragó-Casarilh. Des d’allà entrar en territori d’administració catalana fins al Pont de Suert, i allà aprofitar l’actual corredor elèctric existent entre la capital de l’Alta Ribagorça i la Pobla de Segur, ja al Pallars Jussà, a través del port de Perves. A prop de la Pobla, la línia ja podria connectar amb la línia de molt alta tensió existent que condueix l’electricitat des de les centrals dels Pirineus fins a Sentmenat i l’àrea metropolitana de Barcelona. El traçat projectat per REE uneix Aragó i Catalunya més al sud, a través d’un recorregut pròxim a les poblacions de Graus, el Pont de Montanyana, Tremp i Isona. L’alcalde de Tremp, el socialista Víctor Orrit, defensa aquesta opció perquè en lloc de crear un corredor nou s’aprofitaria una línia existent (l’actual línia entre el Pont de Suert i la Pobla de Segur és de 220 i s’hauria d’adaptar per a 400), les obres es podrien fer aprofitant la millora de la carretera entre el Pont de Suert i la Pobla de Segur prevista però encara no realitzada, i podria donar servei al creixement de la producció elèctrica programat a les preses de Moralets i de l’estany Gento. La proposta ha sacsejat l’aparent unitat que regnava fins ara al territori. L’alcalde del Pont de Suert i delegat del govern als Pirineus, Albert Alins, ha rebutjat la proposta de Tremp. Tampoc no ha agradat a la Plataforma contra l’Autopista Elèctrica, que tem que ara s’obri la veda i cada ajuntament defensi traçats que no el perjudiquin en lloc d’oposarse frontalment a la línia. Orrit, però, es justifica afirmant que la proposta no contradiu en absolut les resolucions fixades per altres ajuntaments i el Consell Comarcal en el sentit que cal reaprofitar línies existents, i que el nucli de les seves al·legacions és, com en la resta de municipis, el rebuig frontal a la línia perquè és innecessària i perjudicial.
Una línia mig abandonada
La proposta de Tremp ha remogut les aigües aparentment tranquil·les en superfície però mogudes per dintre per on navegaven els ajuntaments afectats pel projecte de la MAT entre Penyalba i Isona que REE vol fer entre el 2013 i el 2014. Fins ara, la proposta que semblava unànime era l’aprofitament d’una línia de 125 kV que hi ha entre el Pont de Montanyana (Ribagorça, Franja de Ponent) i Tremp: és pròxima a la projectada per REE i és poc aprofitada. Els alcaldes denuncien que es vol fer una línia nova quan aquesta ni es fa servir: la línia va ser objecte d’un robatori de cable a principi d’any i a hores d’ara encara no l’han reparat. Fa mig any que no funciona.

MIGUEL GRACIA, ALCALDE D'ARENY DE NOGUERA, DEIXA EL SEU ESCÓ A LES CORTS D'ARAGO

2011-07-22T03:16:00.000-07:00

Las Cortes de Aragón celebran hoy un pleno extraordinario para aprobar la modificación de las comisiones parlamentarias y llevar a cabo la toma de posesión de los diputados que sustituirán a los socialistas Marcelino Iglesias y Miguel Gracia, que han renunciado a sus escaños por otros cometidos.

Tras el pleno, que comenzará a las 09.30 horas, se procederá a la constitución, con un intervalo de media hora, de las nuevas comisiones de trabajo, que, como principal novedad, prevé el cambio de denominación de la Comisión de Peticiones y Derechos Humanos, que pasa a ser de Comparecencias y Peticiones Ciudadanas.

Completan los órganos parlamentarios las comisiones de Reglamento y Estatuto de los Diputados; Hacienda, Presupuestos y Administración Pública; Economía y Empleo; Innovación y Nuevas Tecnologías; Agricultura, Ganadería y Medio Ambiente; Obras Públicas, Urbanismo, Vivienda y Transporte; Política Territorial e Interior; Sanidad, Bienestar Social y Familia; y Educación, Cultura y Deporte.

La propuesta, elaborada el pasado día 15 en una reunión conjunta de la Mesa de las Cortes y la Junta de Portavoces, coincide prácticamente en su totalidad con la estructura de consejerías del nuevo Gobierno aragonés.

En la sesión plenaria, los diputados socialistas por Huesca Marcelino Iglesias y Miguel Gracia procederán a entregar su acta, tras renunciar a su cargo para asumir sus nuevas responsabilidades como senador autonómico y vicepresidente de la Diputación de Huesca, respectivamente.

En sustitución de Marcelino Iglesias jurará como nueva parlamentaria autonómica Elisa Sancho, alcaldesa de la localidad oscense de San Miguel de Cinca y mujer muy vinculada a la organización socialista altoaragonesa.

El bisbat d’Urgell també rebutja la MAT del Pallars perquè afecta el seu patrimoni

2011-07-22T01:41:00.001-07:00

La línia de molt alta tensió Penyalba-Arnero-Isona va sumant detractors. L’últim, el bisbat d’Urgell, que reclama que el traçat s’allunyi de l’ermita de Sant Gregori i de l’església de Santa Maria de Mur, dos temples de la seua titularitat ubicats al municipi de Castell de Mur. Així ho ha posat de manifest en l’al·legació que ha presentat a l’avantprojecte de la línia promoguda per Red Eléctrica. Segons van confirmar fonts del bisbat d’Urgell, l’al·legació no es posiciona en contra de la línia de molt alta tensió, sinó que demana que el traçat s’allunyi del seu patrimoni, ja que, en cas contrari, temen que quedi hipotecat per tota la vida. Per la seua part, l’alcalde de Castell de Mur, Josep Castells, també va remarcar l’afectació del traçat sobre la resta de béns patrimonials del municipi. En aquest sentit, va destacar que si l’objectiu és protegir l’arquitectura i aprofitar-la turísticament “no té sentit que ens construeixin una línia d’alta tensió just a sobre”. El cablatge de la MAT passarà just per sobre de l’ermita de Sant Gregori i a uns 150 metres de l’església, on, a més, s’instal·larà una torre. Fonts del bisbat van indicar que per elaborar l’al·legació han aprofitat parcialment una de les presentades pel consell comarcal del Pallars Jussà. Així mateix, la justifiquen per l’obligació de defensar els seus béns patrimonials. A més del patrimoni eclesiàstic, Castells indica que les línies passaran prop de les torres de defensa que hi ha al municipi, com la de Ginebrell, Gasol i el Meüll. Precisament, l’ajuntament de Castell de Mur ha fet en els últims anys un important esforç per recuperar i donar a conèixer el seu patrimoni arquitectònic. Malgrat que bona part d’aquest treball s’ha concentrat al conjunt de Castell de Mur (castell i església de Santa Maria), l’objectiu, a la llarga, és recuperar les torres de guaita que
hi ha escampades pel municipi i crear una ruta conjunta amb la resta de castells de la conca deTremp, com el de Llordà. Les al·legacions del consell comarcal també incideixen en aquest punt i destaquen la importància de la feina feta per alguns petits pobles per eliminar de la trama urbana, encara medieval, cables elèctrics i de telèfon, així com altres elements.

La Val d’Aran acogerá el séptimo Col·loqui d’Estudis Transpirinencs

2011-07-21T02:28:00.000-07:00

L’Institut Ramon Muntaner de Móra la Nova reunirá a todos aquellos comunicadores que quieran participar en el VII Col·loqui d’Estudis Transpirinecs. Els Pirineus Visitats: del Segle XVII a l’Actualitat en el albergue Era Garona de Salardú, del 30 de setiembre al 2 de octubre. El término para presentar los estudios para el coloquio acabará el próximo miércoles, día 27 de julio. Los dos ámbitos de trabajo son el descubrimiento de los Pirineos: de balnearios al excursionismo y los turismos de la modernidad. En el primer ámbito, las crónicas, dietarios, las memorias, los libros de viajes forman toda la documentación que refleja las impresiones, comentarios, formas de vida y la historia de una sociedad montañesa que plasmaron los visitantes de los diferentes valles pirenaicos. El objetivo del segundo ámbito es analizar cual ha sido la evolución y las características más reciente del turismo de los diferentes territorios pirenaicos y su impacto en los proyectos, en la sociedad y en la economía local. Durante el fin de semana del certamen, se realizaran otras actividades a parte de las ponencias. El viernes 30 de setiembre por la noche se organizará un cineforum y el sábado 1 de octubre por la mañana se realizará una visita al Museu de la Val d’Aran. El precio de la inscripción da derecho a todos los actos, a las comidas y las visitas. Este encuentro comenzó en los años 90 en la Vall de Núria, hasta que en 2005 la organización decidió descentralizarse. En 2007 se celebróen Areny de Noguera y en 2009 volvieron a la Vall de Núria. Este año han escogido Salardú porqué el albergue de Era Garona, que puede acoger un acontecimiento de esta envergadura, se puso en contacto con el Institut Ramon Muntaner, según Carles Barrull, miembro del Institut Ramon Muntaner

El Jussà obté el suport del Parlament per negociar l’impacte de la MAT

2011-07-20T00:17:00.000-07:00

Representants del consell comarcal i d’ajuntaments del Pallars Sobirà van aconseguir ahir el suport unànime, segons van explicar, de tots els portaveus parlamentaris de la comissió d’Empresa i Ocupació perquè el territori pugui negociar amb el Govern o amb Red Eléctrica (REE) el traçat de la línia de molt alta tensió (MAT) que es projecta a la comarca. L’alcalde de Castell de Mur, Josep Castells, va afirmar, després de la compareixença, que “tots els grups s’han fet partícips del problema”. Els alcaldes reclamen un traçat alternatiu que no afecti la comarca, si bé el reconeixement de la línia com a obra d’interès general “fa molt difícil” aquesta opció, va assenyalar el primer edil d’Isona i Conca Dellà, Constante Aranda. Per aquest motiu, els representants que van assistir a la compareixença aposten per buscar solucions de cara a reduir l’impacte de laMAT. L’expresident comarcal Xavier Pont va criticar, a més, la “prepotència” de REE al no facilitar-ne tota la informació.Actualment, el projecte està en fase d’estudi de les al·legacions. La conselleria va confirmar ahir la recepció de 718 al·legacions al projecte de la MAT (davant del miler del qual parla la plataforma opositora), si bé va admetre que podrien arribar-ne més en les pròximes hores. Pel que fa a la compareixença, l’alcalde deTremp,Víctor Orrit, va lamentar haver-ne estat exclòs.

ALCALDES DEL PALLARS DEMANEN EN EL PARLAMENT L'ANULACIÓ DE LA MAT

2011-07-20T00:10:00.000-07:00

Una representación de alcaldes y representantes del Pallars Jussà comparecieron ayer ante la Comisión de empresa y Ocupación del Parlamento para mostrar su oposición al anteproyecto
de trazado de la línea eléctrica de alta tensión Peñalba-Lo Arnedo-Isona. El alcalde de Castell de Mur, Josep Castells, explicó que la infraestructura malograría el desarrollo del turismo rural y de natura, que es “el principal eje de desarrollo de una de las comarcas más envejecidas y despobladas de Catalunya”. Castells pidió la nulidad del proyecto o su modificación porque atraviese uno de los corredores existentes y ha recordado el rechazo popular que levanta esta obra. Por otro lado, Castells tamentó la “injusticia” que representa para el Pallars Jussà tener que acoger una “nueva” infraestructura que “no revierte en el territorio”. El alcalde defendió que el Pallars Jussà “ha contribuido a la electrificación del país” con varias líneas que ya se construyeron en la comarca en el pasado. “La ejecución de la línea de 400 kW menguará las posibilidades de desarrollo turístico de la zona”, sentenció Castells, que también quiso recordar que los atractivos turísticos de la zona recibieron en su momento la ayuda de ayuntamientos del Pallars Jussà para poder mejorar la oferta, “pensando que no habría nuevas afectaciones sobre el paisaje de la zona”. El alcalde también explicó que “el proyecto anterior de MAT fue anulado por el Tribunal Supremo por sus afectaciones medio ambientales”. Castells también rechazó las justificaciones dadas por Red Eléctrica Española (REE) para sacar adelante la obra ya que según el alcalde, estos argumentos no tienen en cuenta “las consecuencias económicas que tiene esto para el territorio”. Por su parte, el alcalde de Isona y Conca Dellà, Constantí Aranda, también transmitió su preocupación porque determinadas infraestructuras minen el territorio. “No queremos parar la dinamización del territorio y la nación, pero ya estamos hartos de soportar estas infraestructuras que revierten afuera del territorio”, ha sentenciado. “Cuando menos, querríamos poder decir por donde tiene que pasar y cómo se tiene que hacer la infraestructura”, ha pedido Aranda, que también reclamó el apoyo del Parlamento para estudiar “entre todos” el proyecto de REE.. El expresidente del Consejo Comarcal del Pallars Jussà, Xavier Pont, ha recordó el posicionamiento contrario de los alcaldes de la comarca a esta obra, pero lamentó la “prepotencia” de REE, por no haber facilitado información como estudios previos de impacto ambiental, y que en los estudios definitivos hablaba de un impacto “mínimo” de la nueva línea MAT. Pont también explicó que, si bien en la Aragón la línea pasa por uno de los corredores más “razonables”, al entrar en Catalunya se desvía por la zona del Pallars, por uno de los lugares donde “más daño puede hacer”. Opiniones de los diferentes parlamentarios El portavoz del Grupo parlamentario de CiU, Albert Batalla, aseguró comprender la indignación de los alcaldes, pero recordó que actualmente el papel de la Generalitat es más consultivo que ejecutivo. El portavoz del Grupo socialista, Xavier Sabaté, explicó que “hoy en día toda red tiene que estar conectada internacionalmente”, en este caso con Francia. Y por su parte, la portavoz popular, María José García Cuevas, aseguró que las líneas de transporte eléctrico son “imprescindibles” pero tienen que estar “justificadas”. Por otro lado, la portavoz de ICVEUiA, Hortènsia Grau, aseguró que el trazado elegido pora esta línea “no es el mejor” puesto que en algunos tramos se sigue exactamente el mismo recorrido de la antigua red anulada. El portavoz de Esquerra, Marc Sanglas, criticó que “se echen líneas sobre un mapa” sin “primero planificar y debatir con las personas que conocen el territorio”. El portavoz del Subgrupo Parlamentario de Solidaridad Catalana por la Independencia, Uriel Bertran, también lamentó que el proyecto ponga en peligro uno de los motores de la comarca, como el turismo, y criticó que se apele a la “solidaridad” cuando todavía no se ha demostrado la necesidad de la MAT que cruza esta comarca

Presenten 1.000 al·legacions contra la MAT del Pallars

2011-07-19T07:54:00.001-07:00

L’avantprojecte de la línia elèctrica de molt alta tensió (400 kW) Penyalba-Arnero-Isona ha rebut almenys mil al·legacions d’institucions, entitats i particulars de Lleida.A l’espera que a partir d’avui, dia en què s’acaba el termini per presentar al·legacions, el departament d’Economia i Ocupació faciliti el total d’esmenes presentades, la plataforma unitària contra l’autopista elèctrica, el consell comarcal del Pallars Jussà i els ajuntaments afectats pel traçat ja han presentat les seues. La plataforma calcula que ha presentat davant de la delegació del Govern a l’Alt Pirineu iAran unes 900 al·legacions, i el consell i els ajuntaments han adaptat l’al·legació elaborada pels serveis tècnics de la Diputació. En concret, l’al·legació presentada pel consell comarcal incideix en l’excés de línies elèctriques que creuen el Pallars Jussà (set); l’afectació a espais d’alt interès natural, paisatgístic i arquitectònic, i que el traçat passarà prop de masies que actualment no disposen de cap connexió a la xarxa elèctrica. El document també destaca que la línia d’alta tensió entra en contradicció amb el pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran, considerada una comarca deprimida, despoblada i envellida, que ha de ser dinamitzada a través del turisme.Així mateix, consideren que si Red Eléctrica ha descartat fer passar la línia pel pla de Lleida per motius ambientals, aquest mateix argument, diuen, pot aplicar-se en el cas del Jussà.

Projecte discutit pel territori des dels seus inicis

La plataforma i els ajuntaments del Pallars Jussà afectats pel traçat van manifestar des que Red Eléctrica de España els va enviar el primer estudi informatiu el seu rebuig al projecte. Consideren que la comarca ja està saturada per les línies d’alta tensió i que, per contra, n’hi ha algunes d’infrautilitzades, de manera que proposen aprofitar algun corredor existent. Per la seua part, Red Eléctrica argumenta que la línia és necessària permallar la xarxa entre Catalunya iAragó, garantir el subministrament d’electricitat i evacuar l’energia produïda a Lleida.

La autopista eléctrica Peñalba-Isona recibe casi mil alegaciones

2011-07-19T07:44:00.000-07:00

El proyecto de la línea de 400 kV Peñalba-Isona ha recibido cerca de mil alegaciones por parte de instituciones, entidades y particulares del Pallars Jussà. El plazo para presentar estas alegaciones acaba hoy. Desde la Plataforma unitaria contra la Autopista Eléctrica se han recogido cerca de 900 alegaciones que ya han sido presentadas a la delegación del Govern en l’Alt Pirineu. Con respecto al Consell Comarcal, ha presentado las alegaciones de los abogados de la Diputación de Lleida y los ayuntamientos han cogido este documento y han añadido puntos concretos de su municipio. El impacto ambiental de la línea y contra el patrimonio son algunos de los puntos que justifican el no al corredor. Las alegaciones presentadas por el Consell Comarcal del Pallars Jussà exponen que el exceso de afectaciones eléctricas tiene que condicionar la no autorización del proyecto. Según se desprende del proyecto, las funciones de este corredor tienen que ser servir de red de transporte eléctrico a través de una interconexión entre Aragón y Catalunya, asegurar la alimentación eléctrica del tren de alta velocidad (AVE), de ayuda a la distribución y de evacuación de generación. El Consell Comarcal expone que el Aragón y Catalunya ya están conectados a través de siete líneas eléctricas, cinco de las cuales pasan por la demarcación de Lleida. Hacer pasar la línea que tiene que asegurar la alimentación del AVE por Jussà no lo encuentra correcto.

EL CATALA CONTRA LES CORDES

2011-07-18T10:50:00.001-07:00

..............
LA FRANJA
El 2009, el govern del PSOE va aprovar la llei de llengües, que reconeix el català i l’aragonès com a llengües pròpies del territori, però mai com a oficials –aquest estatus queda reservat per al castellà–.La legislació permet que els habitants dels municipis on es parlen les llengües pròpies puguin adreçar-se a l’administració local en el seu idioma, i regula que puguin ser assignatura curricular en l’ensenyament. Tot i això, el PSOE va deixar ben clar que el coneixement del català i de l’aragonès no és obligatori per accedir a l’administració. La norma va provocar una campanya anticatalana, i van aparèixer entitats com No Hablamos Catalán. Tant el PP com el Partit Aragonès Regionalista no donen reconeixement al català i asseguren que a la Franja només hi ha “modalitats lingüístiques” com el fragatí i el lliterà. Ara la posició bel·ligerant guanya pes amb el nou govern del PP. La presidenta, Luisa Fernanda Rudi, vol derogar la llei de llengües, amb aquest fals argument que a la Franja no es parla català, sinó unes quantes “modalitats locals”. La Institució Cultural de la Franja ha demanat empara a la Generalitat de Catalunya, segonsinforma David Marín.
.......................................

ALINS REBUTJA QUE LA MAT PASSI PER L'ALTA RIBAGORÇA

2011-07-18T10:42:00.000-07:00

L’alcalde del Pont de Suert, Albert Alins (CiU), es va declarar contrari que el traçat de la línia de molt alta tensió (MAT) entre Penyalba i Isona canviï el traçat previst per passar per l’Alta Ribagorça, com planteja l’ajuntament deTremp a les seues al·legacions al projecte. Alins es va declarar “sorprès” per la proposta del consistori del Pallars Jussà i va considerar que “no té sentit”.

EL PONT DE SUERT PROPOSA COMPARTIR EQUIPAMENTS AMB ARAGO

2011-07-18T10:35:00.001-07:00

L’ajuntament del Pont de Suert plantejarà als municipis de la Ribagorça catalana i aragonesa la possibilitat de compartir equipaments i serveis municipals, amb l’objectiu de garantir-ne la continuïtat i reduir els costos que suposen per als consistoris. Així ho va explicar l’alcalde, AlbertAlins (CiU), que va indicar que, en les pròximes setmanes, preveu reunir-se amb representants dels ajuntaments veïns, així com amb associacions del sector turístic, ramader i altres entitats per tractar aquesta qüestió. La biblioteca del Pont de Suert, el poliesportiu, la guarderia municipal, la piscina coberta climatitzada, l’escola de música i la d’anglès són alguns dels equipaments públics que l’ajuntament considera susceptibles de funcionar de forma mancomunada amb localitats veïnes en els pròxims anys. Així mateix, Alins va indicar que aquesta iniciativa també es podria estendre als serveis socials, com a mitjà per racionalitzar l’ús dels recursos materials i humans que destinen ara els ajuntaments i el consell comarcal a aquesta finalitat assistencial. Recuperar un vell projecte La proposta del consistori del Pont de Suert arriba dècades després que els municipis de la Ribagorça catalana i aragonesa plantegessin una mancomunitat de serveis municipals, un projecte que no va arribar a executar-se.Des de llavors, la crisi econòmica i la reducció dels ingressos dels ajuntaments (que reben menys ajudes i recapten menys taxes) ha revifat les iniciatives de col·laboració entre localitats veïnes.Aquest és el cas dels ajuntaments de les valls d’Àneu, que han constituït una mancomunitat per assumir conjuntament els costos de tècnics municipals i inversions que beneficien els diferents membres d’aquest organisme: Alt Àneu, Esterri, Espot i la Guingueta.

MASCARELL DEFENSA EL CATALÀ A LA FRANJA

2011-07-15T09:59:00.001-07:00

Mascarell defensa el dret dels ciutadans de la Franja de Ponent d'usar el català

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, s'ha pronunciat a Lleida al respecte de l'atac a la llengua del nou govern del PP a l'Aragó, ha defensat el dret dels ciutadans de la Franja de Ponent d'usar la seva llengua, el català. Mascarell ha recordat que la Constitució espanyola reconeix la pluralitat lingüística a l'Estat i creu que seria un error que la nova presidenta de l'Aragó, Luisa Fernanda Rudi, modifiquès la llei de llengües perquè el català deixi de ser considerat llengua pròpia a l'Aragó.

Així, el conseller no ha amagat la seva preocupació i ha dit que espera que aquesta modificació de la llei de llengües no tiri endavant perquè seria un retrocés pel català. Segons Mascarell és'una llengua fràgil que necessita el suport de totes les institucions'.